SERGI PÀMIES i LÓPEZ (París, 26 de gener de 1960) és un narrador, articulista de La Vanguardia, traductor i crític de televisió català. Abans d’establir-se a Barcelona i adoptar el català com a llengua literària, va viure onze anys a Gennevilliers, a la zona metropolitana de París.

Pàmies ha publicat els reculls de contes T’hauria de caure la cara de vergonya (1986), Infecció (1987), La gran novel·la sobre Barcelona (1999, Premi Crítica Serra d’Or), L’últim llibre de Sergi Pàmies (2000), Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006, Premis Lletra d’Or i Ciutat de Barcelona), La bicicleta estàtica (2010), Cançons d’amor i de pluja (2013) i L’art de portar gavardina (2018).

Com a novel·lista ha publicat La primera pedra (1990, Premi Ícaro), L’instint (1992, Premi Prudenci Bertrana), Sentimental (1995) i Confessions d’un culer defectuós (2016).

La seva obra ha estat traduïda a 7 llengües. Ha traduït obres d’Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Daniel Pennac i Amélie Nothomb. Col·labora de manera regular en diversos mitjans de comunicació.