Els jardiners antisistema

També a la jardineria han arribat les tendències okupes. Sembla ser que el moviment va començar ja fa anys, el 1973, al Lower East Side de Manhattan (Nova York), una zona molt degradada, on un grup de veïns va crear les «Green Guerrillas» (Guerrilles Verdes) i va començar a ocupar terrenys marginals per fer-hi jardins. La majoria d’aquests terrenys eren espais abandonats on creixien herbes i s’acumulaven deixalles. Aquests jardins van esdevenir jardins comunitaris i van atreure artistes i creatius de tota mena, que van netejar d’alguna manera la zona i en van allunyar les drogues i la delinqüència. A l’alcaldia de Nova York, però, l’ocupació d’aquests terrenys no li agradava gaire, i el 1996 va començar una campanya per eliminar els jardins i afavorir la construcció d’habitatges en aquests espais. Tot i això, el moviment a Nova York segueix ben actiu.

Als anys setanta van sorgir les Guerrilles Verdes als Estats Units i es van estendre cap a Europa. Aquest moviment reivindica l’ocupació d’espais públics marginals o abandonats per a fer-hi jardins.

Durant els darrers anys aquest moviment s’ha anat escampant per Europa. A Milà hi ha una associació que s’anomena Landgrab, creada el 2006; aquest moviment organitza fins i tot jornades de «jardineria crítica», organitza equips de jardiners okupes i promou l’ocupació de jardins en zones urbanes que anomenen «Transgardens». L’ajuntament de Milà tampoc no li veu la gràcia, a aquest sistema de fer jardineria.

A Holanda, els «Guerrilla Gardening» són organitzats pel partit dels verds (GrownLinks) i són grups de jardiners que planten als llocs més curiosos: des d’espais desocupats fins a carrets de supermercat. Els «Guerrilla Gardening» solen plantar de nits.

A Bèlgica hi ha un cas ben curiós, no sabem si té a veure amb el famós personatge d’en Tintín d’Hergé, també belga, però existeix la «Guerrilla Tournesol» (Guerrilla Gira-sol), especialitzada en la plantació salvatge de gira-sols a Brussel·les (el famós professor Tornassol deu el seu nom al gira-sol).

A Madrid també existeix des del 2008 el moviment «Guerrilla Gardening», que sol fer les seves accions guerrilleres amb nocturnitat i «traïdoria»; es defineix a si mateix com a moviment de jardineria política no partidista, i està relacionat amb els drets de l’ús del sòl, la sostenibilitat, l’equitat, el benestar i la bellesa. El que fan és okupar un espai de domini públic, sigui una jardinera, un parterre o una rotonda, i hi planten espècies ornamentals o d’horta.

El «Guerrilla Gardening» deu el seu nom a les «Bombes de Llavors», que van ser creades a Nova York. Consisteixen en un manyoc de terra en què a l’interior s’hi posa una llavor i fertilitzant. Aquestes «bombes» eren llançades als espais abandonats perquè hi creixessin plantes ornamentals. I com a curiositat, les primeres bombes de llavors eren fetes amb condons.