Cap a on va la jardineria?
Definitivament, cap a l’estalvi de recursos. En els fòrums internacionals que discuteixen habitualment la ciència i la tècnica de tot allò que té a veure amb la jardineria darrerament se sent una remor: sembla ser que la sequera que vam patir l’any 2008 i que va obligar els polítics a prohibir el regs dels jardins no és una anècdota; diuen que d’aquí a poc es prohibirà del tot fer jardins si no hi ha una gestió de l’aigua correcta.
La jardineria tindrà molta importància en els propers anys; després de la crisi, viurem d’una altra manera i estic convençuda que no tornarem a posar un totxo sobre un altre sense pensar. Les plantes esdevindran una eina per crear corredors ecològics a les ciutats, per augmentar la biodiversitat, per estalviar energia i per consumir CO2.
No us amoïneu, és molt senzill: per sort s’han anat desenvolupant tècniques en els darrers anys per fer una jardineria més sostenible. Ja veureu com serà més fàcil del que sembla. Si l’Ardy i la Lucy se’n van sortir amb les plantes no deu ser tan complicat (encara que, ben mirat, s’hi van deixar la pell).