De passeig pel parc
Ja és de nit, prop de les deu. Hora de la passejada.
El gos farà el que ha de fer i, mentre ho fa, nosaltres anirem pel parc.
El final de l’hivern ha estat testimoni de les nostres passejades nocturnes pel parc.
Passejades de vint minuts en un entorn feblement il·luminat, on la remor de la font ens acompanya durant les quatre voltes que fem a aquell parc.
Vint minuts no donen per més, ni tampoc per menys.
Un parc ocupat, a vegades per captaires i persones sense llar o que no volen tornar a casa seva, que dormen, mengen o beuen vi.
Gent que espera que la son els engoleixi aviat, esperant que l’endemà sigui millor.
Un parc ocupat per altres gossos que passegen amb els seus amos mentre fan el que han de fer i es saluden entre ells.
Fent els gossos vida social, de vegades bordant, de vegades de forma silenciosa, com ho fan ells, acostant-se i sentint l’olor de l’altre.
Un parc, on, de tant en tant, alguna parella es diu adéu de la manera que les parelles ho fan.
Sembla com si l’endemà quedés massa lluny per dir-se simplement «fins demà» o «adéu», i volguessin aprofitar al màxim el temps que els hi queda fins que es tornin a trobar.
Un parc on grups de persones immigrants esperen l’hora d’anar a dormir a casa d’un o a casa de l’altre, o, simplement, esperen.
Un parc on, els caps de setmana, els joves corren del Passeig al parc on s’amaguen per explicar-se els secrets del seu grup i tornen al Passeig i, després, tornen al parc, passant-se els secrets de l’un a l’altre.
Un parc on, de vegades només hi ha persones de pas, sigui amb un rumb definit o indefinible.
Un parc on, de vegades només estem tu, jo i el gos fent una passejada.
Unes passejades relaxants, on, de vegades, amb la conversa, es deixen anar les tensions acumulades durant tot el dia, abocant-ho tot per alleugerir l’ànima.
Unes passejades instructives, on s’intercanvien punts de vista sobra la naturalesa de les coses i sempre s’aprenen coses noves i, a vegades, sorprenents.
Unes passejades amb un toc d’espiritualitat, on s’analitza l’ànima humana i la naturalesa d’allò que és diví.
Unes passejades divertides, on ens riem d’allò del que val la pena riure.
Unes passejades en silenci.
Quan el cansament del dia fa a un o a l’altre més agradable escoltar que parlar.
Quatre voltes al parc.
Quatre voltes de cinc minuts cada una.
On el temps s’escola lenta i plàcidament per la conversa mentre el gos va a la seva.
Vint minuts de passejada.
I després cadascú a casa seva.
Passant per la vida, normalment durant el dia següent.
Fins quan sigui una altra vegada de nit, al voltant de les deu, hora de la passejada, quan el gos farà el que ha de fer i, nosaltres, passejarem pel parc i enfilarem, altre vegada, la conversa.