Podem ser originals?

De vegades penso com es possible que els humans progressem, entenent el progrés com a un canvi a millor respecte de l’estat anterior, perquè si és a pitjor, on és el progrés?

No discutiré sobre que és millor i pitjor, tinc les meves pròpies idees al respecte i no han de coincidir necessàriament amb les d’algú altre, així que no parlaré d’això ara mateix i ho deixaré per un altre moment.

Del que si que vull deixar constància és de la meva admiració cap aquelles persones que, desprenent-se del pensament dominant de la seva època, anant més enllà, inventen i fan que tots avancem un pas més.

I, el més sorprenent per a mi, és l’aparició d’una idea original a partir del… no res?

O potser això no és així?

Els humans rebem estímuls constantment, des de que naixem. Grans quantitats d’informació entren pels nostres sentits i el cervell les processa, i aquí està el punt que més em meravella, el cervell al processar la informació crea de nova, completa la informació que falta i… de tant en tant apareix una idea que considerem nova, l’apliquem i funciona. Això és la innovació, és la facultat que fa que els humans siguem tant adaptables al medi.

O potser no som tan originals al crear la idea com ens pensem?

Potser algú altre ja l’ha pensat abans i l’ha descartat, per la raó que sigui. Som la suma de tot el que hem aprés durant la nostra vida, però la interpretació del nostre entorn és nostre. Decidim el que agafem i el que deixem. No tothom interpreta els mateixos fets de la mateixa manera, no tothom es fixa amb els mateixos detalls, no tothom té les mateixes experiències i no tothom arriba a les mateixes conclusions.

No estic del tot d’acord amb la frase de Jung, tots morim sent originals amb incorporacions de diverses influències… i deixant la nostra empremta, més o menys profunda, o no?