24. SI NO ÉS PER UN, SERÀ PER UN ALTRE
APRIMAR-SE PER AGRADAR ALS ALTRES
“No me atrevía a enfrentarme a los Narcisos por miedo a que su Vestido Amarillo me afectara con una moda tan extraña a la mía.”
EMILY DICKINSON
Semblava que ho sabés tot de la vida, era d’aquelles dones que parlen amb seguretat, que sempre et fan dubtar si ets tu la que està equivocada; sense adonar-me’n, em vaig trobar assentint a les seves paraules a pesar que el cervell m’anava fent senyals del contrari.
Era maca, vistosa, brillant i amb una dringadissa de fons que acompanyava les seves paraules, com el que fa un cavall corrent amb cascavells a la crin. La bossa de mà, les sabates, les polseres, el cinturó, tots els complements del seu vestuari portaven peces metàl·liques a manera d’adorns, xocaven entre ells, amb alegria i molt enrenou com si estiguessin de festa major. I la veritat és que la musiqueta que feien a poc a poc em va anar envoltant, fins que, gairebé sense adonar-me’n, vaig començar a portar el compàs amb el peu.
Tothom hauria de tenir algú com ella, encara que només fos per un moment: et recordaria el que és la joventut i no necessitaries enyorar-la.
—Miri, doctora, abans que m’ho digui vostè ja li adverteixo jo, aquesta teoria que diu que un s’ha de cuidar per a si mateix, ja me la conec. Però què vol que li digui, jo no sé enganyar-me a mi mateixa com fan les altres, quan he decidit fer alguna cosa sempre hi ha hagut algun motiu al darrere, per exemple quan estic ben depilada i porto roba interior d’aquella tan bonica és que tinc una relació masculina entre mans.
»Potser pensarà que sóc una dona superficial i que visc pendent de les circumstàncies que em rodegen en cada moment: doncs sí, té raó. A l’estiu és quan m’adono que tinc cel·lulitis; quan vaig a l’estranger, que sé poc anglès; quan parlen de política, que només sé el nom de dos o tres consellers; quan em trobo malament, que he de menjar millor; quan em fan mal els queixals, que he d’anar al dentista; quan una amiga té càncer, que he d’anar a la revisió del ginecòleg. Ja veu que sóc d’aquells casos que van ballant una mica segons la música que toca en aquell moment. És clar que en altres coses sóc molt previsora, mai no he deixat que els temporals desestabilitzin la meva vida; en tota la resta, ja ho veu. Fins i tot ara que em voldria aprimar, vostè creurà que és per trobar-me millor de salut; doncs no, senzillament és que ha entrat un noi nou a la feina que està boníssim, i m’agradaria lligar-me’l.
»No, doctora, no tinc cap frustració si les coses després no surten com jo les esperava. He après que en el tema dels homes no existeix la mitja taronja, n’hi ha milers, de mitges taronges, i totes fan suc si les esprems; per tant, si m’aprimo i no aconsegueixo aquest home ja n’hi haurà un altre, no hi ha problema».
Comentari dietètic
Quan el motiu que ens porta a perdre pes és extern a nosaltres, això pot originar fluctuacions produïdes com a conseqüència de les variacions de la intensitat de l’estímul, com, per exemple, la necessitat d’agradar als altres. Per tant, és aconsellable, tant si la raó que ens porta a seguir-la és mèdica com estètica, que el pacient adquireixi consciència del compromís amb ell mateix; en l’aposta del repte d’aprimar-se no hi ha rivals ni contrincants més que un mateix.
La pacient d’aquest cas que s’ha relatat va venir tres cops a perdre pes durant un espai de cinc anys, fins que anys més tard va decidir aprimar-se a pesar que el seu últim xicot la trobava estupenda amb el seu excés de vint quilos, però independentment del gust d’ell, ella volia sentir-se a gust amb el seu cos. Va passar d’una obesitat a un pes raonable en un any. Fa quatre anys que segueix mantenint el pes i el xicot.