1. EN BRAÇOS DE L’ALTRA

ES POT PERDRE O GUANYAR UN QUILO EN UN DIA?

“Este es el momento en que hay que cubrir de cenizas el fuego de la chimenea…”

VLADIMIR HOLAN

La Maria tenia les mans gastades, amb arrugues primes i ramificades que corrien com rius secs mans avall; arrugues que no estaven fetes pel pas del temps sinó que abismals i tortuosos barrancs s’estenien entre elles indicant el desgast que dóna l’ús continuat.

Els seus cabells es mostraven lliurement salvatges, sense que cap raspall amb la paciència del qui té temps, els hagués domesticat; nets, barrejant-se entre ells els últims negres de joventut amb els blancs de la maduresa; exhibint sense por aquella edat de trànsit en què el pas del tems s’imposa implacablement al cos.

Ella va entrar al consultori decidida a solucionar el seu excés de pes, i com tantes altres coses de la seva vida pensava fer-ho de l’única manera que sabia: d’una manera pràctica i basada en l’esforç. I sense preàmbuls innecessaris va exposar clarament el motiu que la portava allí:

—Potser pensarà que sóc una mica impacient, doctora, però necessito urgentment, molt urgentment, perdre pes. I no és ni de bon tros per un assumpte de salut, ni he d’operar-me de res, ni tinc colesterol, ni cap altra malaltia. La raó de la meva urgència és d’una altra mena. He descobert fa uns dies que el meu marit té una amant i després de descartar altres opcions, he pensat que reduir pes en seria una de bona, em permetria millorar la meva imatge i recuperar, potser, el meu marit.

»Sí, sé que vostè pensarà que el més important dins d’una relació de parella no és això, que si vull lluitar ho he de fer per altres camins. Ja em sé aquesta teoria que diu que el físic és el menys important, però, cregui’m, totes les altres coses, és a dir: “tot”, és el que ja li he donat cada dia de la meva vida i ja ho veu: és insuficient!

»Segurament, l’altra dona deu ser més jove, més prima i més maca, almenys és el que m’imagino, ja que aquestes tres coses són les úniques qualitats, si és que es pot dir així a la generositat de la natura, en què ella em pot superar; per totes les altres sé que puc estar tranquil·la, el sector “la resta” està àmpliament cobert.

»Que si és un home pel qual val la pena fer aquest esforç? Doncs no ho sé, no ho he pensat mai des d’aquest punt de vista. Estic tan acostumada a resoldre els problemes a mesura que van arribant a la meva vida que no he tingut temps de qüestionar gaires coses, i per tant tampoc no ho he fet amb si valia la pena o no lluitar per recuperar el meu marit. No sé com dir-li: és un home normal.

»A casa m’ajuda poc, és viatjant i es passa el dia fora. Amb els nens no té gaire paciència, a la mínima es posa nerviós, però sempre l’he disculpat pensant que era perquè arriba molt cansat de treballar, això sí, al fill gran se l’endú al futbol cada diumenge.

»Sexualment, que com ens va? doncs una mica fluix, miri si ho fem poc que ja ha oblidat com es fan les carícies.

»Regals? No, no ens els podem permetre. Ell necessita anar molt mudat a la feina i, és clar, a tot no s’hi pot arribar. Miri si anem justos que en sortir de la pastisseria on treballo al matí, he d’anar tres tardes a planxar i així fer hores extres.

»Que si em tracta bé? doncs ara que me n’adono, més aviat no em tracta: parla poc, em mira poc, em desitja poc, m’escolta poc… Sap què li dic, doctora, sí que em voldria aprimar, però per mi mateixa, i ja no tinc tanta pressa, no hi ha cap motiu per a córrer, puc fer-ho a la velocitat de la meva salut».

Comentari dietètic

Quan una persona decideix començar una dieta, voldria que l’esforç que li representa deixar de menjar aliments que li agraden o esquivar dinars de negocis, celebracions o altres festes, és a dir, tot allò en què no pots fer la dieta correctament, es traduís de manera immediata en un bon resultat a la bàscula.

Això fa que moltes vegades busquem dietes o remeis màgics en revistes sensacionalistes o en una fotocòpia de la dieta d’un amic del germà de la veïna que és parent de la mare d’aquella locutora de la tele, amb la il·lusió que ens reportin un resultat immediat. Bromes a part, com tot a la vida, un voldria la seva recompensa a l’esforç, per tant, quan comencem a fer qualsevol dieta i veiem que al dia següent hem perdut un quilo pensem, satisfets, «això va bé», i baixem de la bàscula contents i amb l’ànim suficient per continuar endavant. Però ens trobem que al cap de dos o tres dies, coincidint normalment en cap de setmana, et conviden a dinar uns amics, i no vols dir que estàs a dieta, penses que per un menjar no passarà res i et decideixes a anar-hi.

Al dia següent, vas a la bàscula lentament i, amb por, veus desil·lusionat com la agulla ha tornat a pujar, just el mateix pes que havies baixat amb tant d’esforç durant tota la setmana. Et quedes ensopit, no saps què fer: si seguir fent la dieta o engegar-ho tot… i aquí en aquesta cruïlla, cadascú tira cap on vol o pot.

La història d’aquesta dona ens serveix com a excusa per parlar de què passa quan pugem aquest quilo i què fer.

Què passa? Cal saber que normalment tot el que puja i baixa en un dia és aigua, per tant, en començar una dieta el primer quilo que es perdrà serà de líquid, i això és degut al canvi d’aliments. La majoria dels aliments recomanats en una dieta com les fruites i les hortalisses són rics en un mineral anomenat potassi que elimina aigua del cos, així doncs, pesarem menys pel sol fet d’iniciar una alimentació amb més vegetals. El mateix passa en trencar la dieta, la majoria de plats cuinats porten molta quantitat de sodi en la seva composició o afegida en forma de sal, cosa que reverteix automàticament en la bàscula i provoca un augment al dia següent d’un quilo.

Què s’ha de fer? Doncs res, no cal patir-hi; tal com puja baixa de nou; és clar, sempre que es continuï la dieta. Ens interessa més perseguir els quilos de greix que els d’aigua, i per aconseguir-ho cal continuïtat en l’esforç.

Per rebaixar un quilo de greix el cos no ho fa en un dia: en necessita uns quants, ja que només es perd quan li falten a l’organisme unes 7.800 calories (valor aproximat).

Posem un exemple: si una persona necessita 3.000 calories cada dia i la dieta en té 2.000, cada dia li’n falten 1.000. Per tant, necessita gairebé vuit dies per rebaixar un quilo de greix. La quantitat de pes que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per setmana és d’un màxim de 450 grams.

Així doncs, si us trobeu a la cruïlla només hi ha un camí: seguir endavant, al final del recorregut ens espera el premi a la perseverança.