12. ENS SEPARA UNA PANXA

TOTES LES PANXES SÓN IGUALS?

“Los pájaros muertos cayeron, pero nadie los había visto volar, ni podía adivinar desde dónde.”

ELIZABETH BISHOP

Segurament li quedava més bé el cabell llarg i llis, però el pes de la comoditat i la manca de temps li marcaven la necessitat de portar-lo arrissat i curt.

Portava els ulls pintats, amb un rímel espès i negre, mostrant els últims vestigis de coqueteria que encara li quedaven, coqueteria perduda o desgastada a força de regalar totes les seves pertinences íntimes en benefici d’una presumpta feliç vida quotidiana, que ella havia construït amb uns fonaments de renúncia personal.

Va seure al meu despatx, amb la bossa de mà sobre els genolls, l’agafava ben forta amb les dues mans, com si a dins hi guardés zelosament el resum de tota una vida amagada entre fotos i factures dins d’un bitlleter. Les seves paraules per expressar el motiu que l’havia empès fins a la consulta sorgien barrejades entre sospirs d’aquells que no vénen d’altre lloc possible que de l’ànima:

—Hola, doctora, la raó per visitar-me és que el meu marit vol que m’aprimi, està tot el dia rere meu dient que tinc la panxa gran, que quina panxa que tinc! I quan em diu això se li escapa entre les paraules un corrent d’aire fred, fet de mirades de menyspreu, mirades que em porten a territoris llunyans fins ara desconeguts, on es veu que amago el pitjor dels meus sentiments, i sento que per uns instants m’allunyo de tot el que hem construït junts, i de sobte em trobo en la soledat més grisa, sense ni un espai entre els núvols que em permeti veure almenys un tros de cel blau. Però encara que només sigui per no sentir-lo vinc a veure si és possible perdre uns quilets.

»No, no els he guanyat fa poc, ja fa temps que els arrossego, més o menys des que vaig tenir el segon fill. Amb el primer era més jove i tenia ganes i temps d’estar per mi i els deu quilos que vaig guanyar amb la Maria, la meva filla gran, els vaig perdre amb poc temps, fins i tot semblava que estava més prima que abans de l’embaràs; però amb la Cristina tot va anar ben diferent, en aquella època estava molt amoïnada: la meva sogra va enviduar i va venir a viure amb nosaltres. La tenia tot el dia rere meu dient que ella faria les coses d’una altra manera!, que quina manera de criar la Maria!, que llençava els diners comprant menjar que no tenia gust de res!, que els llums estaven tot el dia encesos com si tinguéssim accions a les elèctriques!, i sap, doctora, potser pensarà que sóc dolenta, però li vaig agafar mania. Cada vegada que ella obria la boca se’m posava un nus de nervis a l’estómac, era com si un buit ferotge i despietat anés entrant dins meu arrasant al seu pas tot raonament, i només s’apaivagava donant-li galetes i galetes, fins que a poc a poc s’anava adormint i em quedava tranquil·la durant una estona, però que em deixava un rastre de tristesa. I dia rere dia, quan me’n vaig adonar ja tenia vint quilos de més. Sí, és clar que el ginecòleg em va donar una dieta, però jo vaig pensar que ja la faria una vegada hagués parit, i després encara es va complicar més, entre donar el pit i que la Cristina no dormia em trobava sempre cansada i si no menjava prou em marejava, així que vaig tornar a ajornar-ho. Ho faria en deslletar-la, i sense adonar-me’n han passat sis anys, i ara no sé per on començar, a més he de fer la dieta d’amagat de la sogra, perquè si veu que menjo poc em dirà que cauré malalta, i en el fons em fa por que tingui raó, però com que el meu marit no calla dient que estic fatal amb aquesta panxa, he decidit de venir.

»Que com està el meu marit de pes?».

»Doncs, ell pesa més que jo, fa una panxa molt gran, però ja la tenia quan ens vam conèixer. No, és clar que no estava embarassat, però la panxa mai no va ser un problema, sabíem com sortejar-la, em vaig casar molt enamorada…, no m’importava gens ni mica la seva figura, ni abans ni ara! Sap, crec que sí que intentaré aprimar-me; però abans he de tenir una conversa amb el meu home: de panxa a panxa.

»Per cert, doctora, el proper dia de visita vindrem els dos a la consulta per baixar pes…».

Comentari dietètic

Totes les panxes no són iguals. D’entrada, la panxa que li queda a una dona després de tenir un fill té més a veure amb un problema de flacciditat que amb cap altra raó, per tant la manera de resoldre-ho és a força d’exercici més que de dieta, fet que n’accelerarà la recuperació més ràpidament i més eficaçment que deixant que els teixits tornin al seu lloc a còpia de temps; però no serveix qualsevol exercici, ja que si fos així només per la gran quantitat de moviments que comporta criar un fill totes les mares tindríem un ventre pla. Cal fer taules d’abdominals específiques per a la recuperació de la musculatura. Mentre no pugueu anar al gimnàs a fer abdominals, comenceu per contreure la panxa amb força cap a dins i tot seguit la relaxeu, podeu fer aquest exercici uns quants cops cada dia, d’aquesta manera en millorarem la flacciditat.

Embarassos a part, tant les panxes dels homes com les de les dones poden ser degudes a un excés de greix o a la presència de gasos.

Per al greix, no hi ha altra opció que perdre pes, tot i que hi ha una tipologia femenina, la de cos de poma (solen ser dones estretes de malucs, cames primes i amb pit) que té més tendència a la situació del greix a la zona abdominal, mentre que les dones amb cos de pera (cos estrogènic, amb malucs amples i poc pit) tenen tendència a la mala circulació venosa.

Per als gasos, cal menjar a poc a poc, mastegar més bé els aliments a fi de trossejar-los al màxim, afegir-hi herbes que els evitin, com per exemple el fonoll, l’anís estrellat, etc., i procurar estar com més relaxat millor.

En conclusió, totes les panxes no són iguals. Per saber quina és la vostra, hi ha un petit truc: la panxa real és la que teniu al matí quan us aixequeu de dormir. S’ha d’observar com va canviant la panxa al llarg del dia i si després de dinar cal desbotonar el cinturó no és per una qüestió de greix sinó pels gasos.