PILAR RAHOLA i MARTÍNEZ (Barcelona, 21 d’octubre de 1958) és una política, periodista i escriptora catalana d’ideologia catalanista i independentista.
Prové d’una família republicana i antifeixista, amb diversos familiars dedicats a la política. Entre d’altres, Pere Rahola, ministre de la República, Frederic Rahola i d’Espona, primer Síndic de Greuges de la democràcia, i l’escriptor Carles Rahola, afusellat pel franquisme el 1939. Està casada i té tres fills, dos d’ells adoptats a Barcelona i Sibèria, respectivament.
Fou l’única representant d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats durant la V i VI legislatura. També va ser tinent d’alcalde de Barcelona. L’any 1996 va abandonar Esquerra Republicana de Catalunya. Poc després va fundar amb Àngel Colom el Partit per la Independència, que no va obtenir representació parlamentària. Després del fracàs polític del PI va abandonar la política activa per tornar a centrar la seva carrera en l’escriptura i el periodisme. Situada a l’òrbita de Convergència Democràtica de Catalunya, el 2013 fou nomenada membre del Consell Nacional de la Transició Nacional, un organisme assessor d’experts que treballa per fer una consulta sobre la independència de Catalunya.
Com a periodista, va estar en diversos conflictes com la guerra entre Etiòpia i Eritrea, la guerra dels Balcans, la primera guerra del Golf (des de Jerusalem), la caiguda del mur de Berlín, la crisi constitucional russa de 1993 i el procés d’independència dels països bàltics. Ha estat col·laboradora en diversos programes de televisió com «Els matins» de TVC i «8 al dia» de 8tv —ambdós amb Josep Cuní— o «Crónicas marcianas» i «La noria» de Telecinco. A la ràdio va presentar «Vis à vis», programa d’entrevistes —exclusivament a homes— que es va emetre a Ona Catalana de 2000 a 2003 i que el 2006 es va adaptar a la televisió per emetre per Barcelona TV. Des de 2007 va col·laborar en el programa de ràdio «Julia en la Onda» a Onda Cero, amb Júlia Otero, on donava la seva opinió sobre diversos temes, com el catalanisme, els drets de la dona i el conflicte araboisraelià. Actualment escriu un article diari a La Vanguardia i col·labora a diferents programes de tertúlia política en ràdio i televisió.
Llicenciada en Filologia catalana i Filologia hispànica per la Universitat de Barcelona, és doctora honoris causa per la Universidad de Artes, Ciencias y Comunicación de Santiago de Xile. Entre d’altres, ha rebut el premi Daniel Pearl de la Lliga Antidifamació Americana, el premi Atlàntida, concedit pels editors catalans, el premi Mass Media, atorgat per l’American Jewish Committee, i el premi Drets Humans Morris B. Abram, de l’organització UN Watch.
Autora de nombrosos llibres d’assaig, ha escrit també diverses novel·les, com El carrer de l’Embut (2013), Mariona (2014), Rosa de cendra (2017, premi Ramon Llull de novel·la) o L’espia del Ritz (2020).