Apèndix XVII

Capitols y novas ordinacions del Collegi de Pintors y Sculptors, corregits y emendats juxta la norma donada ab presidal Decret. 27 Mars 1706.^[292]

f. 82r.

1.— Primerament se estatuex, ordena y mana, que de assi en Auant lo art de Pintors y Escultors no sia tingut ni reputat per art mecanich, sino per art lliberal, segons axi fonch declarat per lo Serenissim Rey Y Senor Carlos segon, de gloriosa memoria, ab son Real Decret, que en confirmacio del Collegi de Pintors, que se eregi en la Ciutat de Barcelona, se feu en la Vila de Madrid als 30. Mars 1688. y que de assi en auant los Pintors y Escultors no sien anomenats menestrals de art mecanich, sino artistas, y gozen de tots los priuilegis de que gosen los demes professors de arts lliberals, aço entes y declarat que dit collegi ha y deu quedar en la calidad entiga, y subjecte a los Serveys, que prestan los demes officis y gremis de arts mecanichs com han acustumat fins al present.

2.— Se estatuex ordena y mana, que los cabos del dit Collegi de Pintors y Sculptors, que fins al present se son anomenats Sobreposats, de asi al devant se digan y anomenan Rectors, para distinguirse dels arts mecanichs, aço empero entes, que si algun sculptor en un matex temps sorteas rector de dit Collegi de Pintors y Sculptors, y durant son offici sorteas algun carrech del offici de fusters, no pora en un matex temps seruir dits dos carrechs, ans be servira al que haura sorteat primer.

3.— Se estatuex ordena, y mana, que en qualseuol occasio que se ajuntera el Collegi, tant en la Iglesia per el

f. 82v.

per el culto divino, com en lo lloch a hont te Concell, se dega guardar esta orde, ço es que a la part dreta estiga los Rectors y Prohomenia, fent cap ab la matexa forma, que fins al present han estat, y a la altra part fassa cap lo President de la academia, y despues de estos se seguiran los Collegials, tant a la una part com a la altra, presehint entre si per antiguedad de examen, de forma que, tant a la una com a la altra part, estigan en primer lloch despues dels Rectors y Prohomens y President los qui seran estats examinats primer, y sera libero a los Collegials seura a la part, que los aperexera, ço es a la dels Rectors y Prohomenia o a la del President.

Y si algun collegial intentas pendre antellacio a altre mes vell de examen, si es en ocasio de Concell, rest priuat per aquella vegada, y qualsevol altre que tal intentera, de vot actiu y passiu, y en cas que vulla persistir en votar incorrega en pena de sinch lliuras aplicadoras al Sr. Rey.

Y si estant en la Iglesia o altre lloch publich, no estera en lo lloch que per reho de la antiguedad de examen li toca, oncorrera en pena de una lliura de sera blancha treballada, aplicadora al Collegi, de la qual sera carregat lo clauari el dia dels comptes =

4.— Item se estatuex ordena y mana, per declaracio y explicacio del capitol 8. dels roborats al presidal Decret del primer Abril 1651, que en cas lo mestre, cesssant justa causa o impediment, a coneguda del Molt Magnifich Senor Regent, alliberas temps algu al fadri dels 6 anys de la carta incorrera lo tal mestre o collegial en pena de 15 £.§ aplicadores ço es ters al Sr. Rey, ters al Acusador, y ters a la bolsa comuna del dit Collegi

f. 83r.

Collegi.

Y que lo fadri qui tal liberacio conseguira, are sia freudulentment y sens justa causa, com esta dit, are sia ab justa causa, no puga ser admes al examen que no haje complit lo restant del temps dels 6. anys ab lo matex mestre, o, ab altre fent recarta, en la forma y manera se dira en lo capitol 6. abaix calendedor.

5.— Item, per declaracio y explicacio del Cap. 9. del dit any 1651. se statuex, ordena, y mana, que qualsevol qui voldra encartarse per apendre algun de dits arts haje de pagar al dit collegi dotze lliuras ultra lo que toca al Sindich per fer lo acte y al nuncio per auisar, las quals quantitats dega pagar al temps de ferse la carta, y pagat que haje, encontinent se li tocara lo acte, aço entes y declarat que lo tal fadri antes de fer la carta dega demanar licencia de fer aquella als Rectors y Prohomens del dit Collegi y, obtenint al permis de aquells degue, dins 10. dies precissos contadors del dia del permis, firmar lo acte de la carta y pagar ditas quantitats, sots pena que no fentse dins dit termini no puga lo fadri, ni lo mestre firmar aquella sens obtenir noua licencia, y que lo tal mestre, pasats dits 10. dies no puga tenir en se casa dit fadri, ans be lo haje de despedir, ni menos puga ningun altra mestre pendre lo tal fadri en se casa no obtenint noua licencia y permis sots pena en cas de contrafaccio, en quiscun de dits casos per dits Mestres qui lo tendran en se casa, de 5 £.§ per quiscu y per quiscuna vegada, aplicadoras com de sobre.

Y que a dit fadri no li puga aprofitar per son examen lo temps que haje estat ab ningun de dits mestres, encaraque fos llarch, y considerable, antes de firmar la carta, y quelos qui voldran

f. 83v.

encartarse no pugan obtenir licencia dels Rectors y Prohomens que no hajen fet las diligencias que se ordena en lo capitol 27. a baix calendedor per fer constar de la sua limpiesa sots pena de 5 £.§ pagadoras per quiscu de los qui doneran tal licencia, aplicadora co es mitat dos tersos al dit collegi y altra mitat al Sr. Rey Y lo altre ters al Sr. Rey.

6.— Item, per declaracio y explicacio del Cap. 10. se estatuex, ordena y mana que quant se haura de fer la recarta per no hauer pogut acabar lo aprenent de pendre dit art ab lo mestre o Collegial ab qui primer se era encartat, per hauer mort aquell, o, hauerse augmentat ausentat, o, altrament venir al cas de poderlo acabar de ensenar, de manera que no es perde per culpa, o fet del aprenent o moso, no haje de pagar lo tal aprenent las 12 £.§ de que se parla en dit cap. 10. be empero estira obligat lo tal aprenent a fer la recarta ab un dels sis mestres o collegials que li asenalaran, ço es, si es aprenent de Pintor, lo Rector Pintor, Y si es Esculptor lo Rector Esculptor, de los quals 6. sera libero al dit aprenent o moso elegir al qui li aperexara, y feta la eleccio encontinent se fara lo acte de la recarta, y no pora treballar en casa del que haura elegit, ni en altra, antes de fer dita recarta sots pena que lo mestre o Collegial qui li fara fer fayna pagara 1 £.§ al collegi per quiscuna vegada que contrafara, y al aprenent no se li puga contar lo temps intermedi que haura trabellat ab algun mestre per son examen, si no es del dia de la recarta.

7.— Item, per declaracio, y explicacio del Cap. 11. del dit anny 1651.

f. 84r.

se estatuex, ordena y mana, que los fills de mestres Pintors o Esculptors, de aqui al devant no fassen albera, sí que tingan obligacio en lloch del albera que fayan quant entrauan per aprenents ab algun mestre o collegial de reduirlo per acte sots pena de que altrament no podran subir examen.

Y no tindran obligacio de pagar cosa alguna al Collegi per reho de dita matricula; aço entes y declarat que en cas lo aprenent fill de mestre sens acabar lo temps preuingut en lo acte per culpa sua, Y sens justa causa, dexas a son mestre, amo, tindra obligacio lo tal aprenent de pagar al dit son mestre los perjuys que seran judicats per los Rectors y Mestres.

8.— Item, per declaracio y explicacio del cap. 12. del dit any 1651. se extuex (sic) ordena, y mana, que ningun mestre collegial Pintor o Esculptor puga donar fayna a apranent algu fugitiu de son amo en pena de 10 £.§ pagadoras per lo mestre qui fayna a fer li donera, aplicadoras ço es un ters al Sr. Rey, altra al Acusador, y altre a la bolsa del dit Collegi.=

9.— Item, se estatuex, ordena y mana per declaracio y explicacio del cap. 13. de dit any 1651. se estuex ordena y mana que la pena de 10 £.§ previnguda en dit cap. 13. se haja de augmentar com ab lo present sa augmenta fins a 15 £.§, se haje de repertir en esta forma a seber es un ters al Sr. Rey, altre al Acusador, y altra a la bolsa comuna del dit Collegi.

10.— Item, per declaracio del y explicacio del cap. 15. del dit any 1651. se estatuex, ordena y mana que la pena de 5 £.§ previnguda en dit cap. 15. sia augmentada com lo present se augmenta a 10 £.§ per quiscuna vegada que se

f. 84v.

contrafara a lo disposat en lo dit cap. 15., aplicadora dita pena un ters en al Sr. Rey, altra al Acusador, y altre a la bolsa comuna del dit Collegi.=

11.— Item, per declaracio y explicacio del cap. 16. de dit any 1651. se estatuex, ordena y mana que quant se examenera algun fadri, tant de Pintor com de Sculptor, se haje de asenalar per pesa de examen figura sensera o historia a arbitre dels Rectors y Prohomens, y que en cas se li don limit degue guardar aquell sots pena de 10 £.§ aplicadoras ço es mitat al Sr. Rey, y altre mitat a la bolsa del collegi.=

12.— Item, per declaracio y explicacio del cap. 17. de dit any 1651. se estatuex, ordena y mana que de aqui al deuant el qui tanint las qualitats requiridas haura de ser examinat haje de pagar per lo examen, tant de Pintor com de Sculptor, vint y duas lliuras repartidoras en esta forma, ço es, a quiscu dels dos Rectors setze sous, altres 16 § al Sindich per tocar lo acte, a quiscu dels quatre Proms dotza sous, a quiscu de los dos Examinadors 12 §, al Clauari 12 § Y al Andedor vuyt sous, Y las restants quinze lluiras a la bolsa del Collegi.

Y los fills de mestres pagaran per la seguda mitat, repartidora ratta per porcio, ço es mitat a quiscu.

13.— Item, per declaracio y explicacio del matex cap. 17. se estatuex, ordena y mana que si per temps ve a esta Ciutat y Regne de Mallorca algun forester perito tant en lo art de Pintor com de Sculptor, que no puga fer fayna

f. 85r.

fayna per son compte sino sota algun mestre o Collegial Pintor o Sculptor, conduit o a jornal, y que sia aço per temps de un any tantsolament, passat lo qual si voldra lo forester continuar en treballar no ho puga fer sino que se haura de examinar, y pagara per son examen trenta lliuras aplicadoras en esta forma, ço es a quiscu dels dos Rectors setze sous, altres 16 § al Sindich per tocar lo acte, a quiscu dels quatre Proms dotze sous, a quiscu de los dos Examinadors 12 §, al Clauari 12 § Y al Andedor 8 § Y las restants 23 £.§ a la bolsa del Collegi, y fent lo contrari incorrera en pena de 10 £.§ per quiscuna vegada aplacadoras, ters al Senor Rey, ters al acusador, y ters al dit Collegi ultra la feyna, que sera perduda, aplicadora en obs de dit Collegi. =

14.— Item, per declaracio y explicacio del cap. 18. de dit any 1651. se estatuex, ordena y mana que se haje de tenir academia indispensablement desde al primer Diumenge de 8bre inclusiue fins la Dominica de Passio, tots anys perpetuament, y dins dit temps seran las diadas asenadas per tanir academia tots Dimenjes y festas de precepte a la qual podran asistir tots los mestres o collegials Pintors y Sculptors y aprenents de aquell.

Y sera obligacio precisa a tots los fadrins y fills de mestres o collegials qui exerciteran lo art de Pintor o Sculptor, acistir a totas las academias fins que sian examinats, y en cas fessen algunas falla, que no pugan ser admesos a examen que no hajen refetas aquellas, si ya dons no fos, que haguesen faltat per causa de malaltia o per esser estats fora de la present Ciutat per traballar.

Y per quant es convenient que tots los qui han de ser examinats sian peritos en lo art que profesan, se estatuex, ordena y mana que lo present capitol comprenga no sols los fadrins y

f. 85v.

fills de mestres o collegials venidors, sí tambe los que al present se troban ya encartats y matriculats.

Y per mayor y mes bona direccio de dita academia se mana que tots anys al dia que se elegira Regiment elegesca el Collegi un mestre o Collegial per president de dita academia, el qual tindra la incumbencia de dirigir y gouernar aquella en la forma y modo que li aperexera mes convenient, ensenant y corregint a tots los qui asistiran à dita academia à tots los quals sera superior dins dit academia, sens exceptuacio de persona alguna, y en cas que algu (lo que no es creu) fos desetent dins dita academia puga lo president corregirlo, y en cas no fos obedient ab la correccio puga arestarlo en casa sua, y donarne part apres de arestat a algu dels Magnfichs Sr. Jutje de Cort y per sots alguna pena pecuniaria, Y Donarne luego part al Superior para que segons las circunstansias del cas done la deguda prouidencia.

Y per son treball se donera cade any lo disapte de Pasqua 3 £.§ al President de diners del dit Collegi.

Y que no se puga tenir academia mentres en lo lloch a hont se haura de tenir hay haje persona alguna, de qualsevol estament o condicio que sia, que no sia Pintor o sculptor aprenent matriculat o fadri, y en cas de contrafaccio rest priuat lo President de ditas 3 £.§.

Y se dona facultat al president de que puga, en cas de llegitim impediment, fer un tinent per asistir a la academia per son compte perque noy haje falla, el qual tinent tindra lo matex poder que el Principal.

15.— Item, per declaracio y explicacio del cap. 19. de dit any 1651. se estatuex, ordena y mana que si algun fill de mestre o collegial immediatament despues de hauer complit 20. anys no se examina y fa feyna, o en dona a fer antes de esser examinat, que incorrega per cada vegada en pena de 10 £.§ aplicadoras ters al Sr. Rey, ters al Acusador y ters a la bolsa del dit Collegi=

f. 86 r.

16.— Item, en vista de lo ordenat en lo antecedent capitol, se estatuex que lo disposat en lo cap. 20. de dit any 1651. no sia de consideracio alguna ni dega observarse, ans be, sia aquell expressament revocat desde la primera linea fins a la ultima.

17.— Item, per explicacio del cap. 21. de dit any 1651. se estatuex, ordena y mana que de aqui al deuant se obserue lo disposat en dit cap. 21. ajustanthi, qui ningun mestre o collegial puga acceptar ninguna fayna comensada per altre mestre o collegial para acabar o perficionar aquella que primer nohi haje declarat la persona, o dueno qui fara fer dita feyna, no li haje declarat lo mestre o collegial, qui comensa a fer aquella, y no es sia certificat ab lo tal mestre o collegial qui li dira qualment es la veritat que ell hauia comensada la tal feyna y que esta satisfet del traball que en ella ha fete, sots la matexa pena previnguda en lo cap. 21.

Y en cas que lo mestre o collegial qui haura comensat a fer dita faya se quexara de que lo altre mestre o collegial li ha sostret o llevat aquella maliciosament, tenintne noticia los Rectors degan auisar la Concell Promenia y fer eleccio de un mestre, o dos, segons aperexera a la Promenia, paraque estos ho pugan aueriguar, y en cas que constar a la Promenia esser axi, incorrega lo tal mestre o collegial que haura sostreta la tal fayna en pena de 10 £.§ per quiscuna vegada aplicadoras un ters al Sr. Rey, altra al mestre o collegial a qui haura sostret dita fayna y lo altre a la bolsa del Collegi, y que la tal fayna se haje de restituir al mestre qui la hauia comensada, y en cas que son Dueno no en fos content, lo tal mestre o collegial que la ha sostreta haje de pagar un

f. 86v.

ters de lo que haura de dita fayna al mestre qui la haura comensada, altre ters a la bolsa del Collegi, quedantli solament per ell un ters.

18.— Item, per declaracio yexplicacio del cap. 29. de dit any 1651. se estatuex, ordena y mana, que qualseuol mestre o collegial que essent auisat faltara a Concell dega pagar per quiscuna vegada una lliura de sera blança traballada al Collegi, si ya dons no tindra llegitim impediment, y la matexa pena incorrera si del dit impediment no auisa a algu de los Rectors, auisant empero que esta llegitimament impedit no incorrera la pena, si empero se auerigua, que hauent auisat, que estava llegitimament impedit no sera vertadera la escusa incurrira la matexa pena.

Y cade Concell que se tindra se haje de fer llista de tots los confrares que faltaran y se haje de entregar al Clauari paraque copria de tots los qui hauran faltat y de ditas penas haje de ser carregat lo Clauari el dia de la reddicio dels comptes, en la qual ocasio ensenara totas las llitas, que li hauran entregadas.=

19.— Item, per declaracio y explicacio del cap. 30. de dit any 1651. se estatuex, ordena y mana que el dia de la festiuidad de nostra Sra. de la Candalaria se don una lliura de sera a cade Rector, Prom, y Clauari. Y lo matex al Sindich del Collegi, y mitja lliura a lo Andador. Y la vigilia de Sant Lluch, Patro del Collegi, quant se partiran las candelas en las completas, se donara a quiscu de los sobre dits Y al President de la academia una candela de quatre unzas, no empero al Andedor.=

20.— Item, per declaracio y explicacio del cap. 31. de dit any 1651.

f. 87r.

1651. se estatuex, ordena y mana, que tots los mestres o collegials degan asistir la vigilia de Sant Lluch a las completas y el dia del dit Sant al offici y sermo, com y tembe al aniversari que se fa despues de la festa de dit Sant, sots pena, que el qui faltara tinga obligacio de pagar una lliura de sera blanca treballada al Collegi per cada vegada.

Y perque se puga fer aueriguacio de los qui faltaran se mana que lo Andador tinga obligacio de cuydar de apuntar tots los qui faltaran y donarne part al Sindich perque los pos en llista, la qual aportera lo dit Andador al Clauari perque copria de los apuntats, y de ditas llistas sera carregat lo Clauari el dia dels comptes.=

21.— Item, se estatuex, ordena y mana que los dias de ditas festiuidats, y en ocasio que se celebraran los dits Divinos officis degan tots los mestres o collegials seure en publich fent cos ab los Rectors y Prohomes ab la forma que se mana ab lo Cap. 3. si ya dons no tindran llegitim impediment de que han de donar part a algu de los Rectors.

Y los qui contrafaran los dega axi matex apuntar lo Andedor, y solisitar dels Sindich llista, que entregara al Clauari de la qual sera carregat lo dia dels comptes, y pagaran quiscu de los apuntat per cada vegada una lliura de sera treballada ala collegi y lo andador dexa de apuntar algun Collegial o mestre, en alguna de ditas ocasions, y del cap. antecedent, incorrega en pena per quiscun que dexera de apuntar en una lliura de sera. =

f. 87v.

22.— Item, per explicacio y declaracio del cap. 32. de dit any 1651. se estatuex, ordena y mana que per cade mestre o collegial qui morira, en sufragi de la sua anima sian ditas y celebradas deu missas baxas, y lo matex per las animas de llurs mullers y viudas de aquells, si ya dons no convolasen a segonas nupcias, puis en tal cas se lin faran celebrar tantsolament sinch, y per las animas de los fadrins, qui moriran antes de ser examinats se selebraran semblants sinch missas. =

23.— Se estatuex ordena y mana que morint algun mestre o collegial o llurs mullers, tingan los Rectors y Prohomens obligacio de enviarhi homens ab cotas decents, tant per aportar lo Cadaver a la sepultura com para aportar las atxas a costas del Collegi.

Y tindran obligacio los Rectors y Prohomens acompanar lo Cadaver a la Sepultura y de fer auisar per medi del Andedor los demes mestres o collegials paraque asistescan al enterro, y en cas que sia lo diffunt algun mestre o Collegial de la Promenia tindran obligacio de asistir tots los mestres que seran auisats en pena de una lliura de sera.

Y tindra lo Andedor obligacio de asistir tots los mestres que seran auisats en pena de una lliura de sera, y tindra lo Andedor obligacio de apuntar tots los qui faltaran de asentar tots los Mestres que faltaran y dir al Sindich li fassa llista de aquells y la entregara al clauari, lo qual sera de dita llista carregat lo dia dels comptes.

Y en cas lo Andador dexas de apuntar algun incorrega

f. 88r.

incorrega la matexa (pena)^[293] que contra ell se troba instituhida en lo Cap. 21. ab advertencia que los mestres o collegials qui estaran llegitimament impedits si volen no incorrer la pena ne han de donar part a algu de los Rectors.

24.— Item, se estatuex, ordena y mana que lo cap. 33 sia revocat, com ab lo present se revoca.

25.— Item, se estatuex ordena, y mana que tots los capitols vells decretats ab presidal Decret del primer Abril 1651. en quant no se oposan als presents capitols estigan en la sua observancia dummodo no es provas obseruancia contraria antiga y llegitima de algun de ells y en quant sian contraris a estos capitols sian de ningun effecte y en cas de dificultat entre de uns y altres se dega obseruar lo ordenat ab los presents capitols, de forma que no se puga dir may que entre uns y altres hi haje contradiccio, ni oposicio.

26.— Item se estatuex, ordena, y mana que quant algun Jove, precehint primer la licencia preuinguda en lo Cap. 5, se voldra encartar, que lo acte se haje de fer alli en lo lloch a hont se acustuma tenir Concell, y que degan concorrer la los Rectors y Promenia juntament ab lo Sindich y el mestre o Collegial qui rebra lo aprenent, y lo tal aprenent ab ses fianças y ab concurs de tots se fara la matricula o acte de encartament.

Y se pagaran a quiscu dels Rectors Y a la Prohomenia 2 § a quiscu de la Promenia, 2 § al Sindich ultra lo salari del acte, y si ab altra forma se intentara fer lo acte de carta sia de ningun valor, y lo Andador tindra obligacio de auisar la Promania per la hora que li asenalaran los Rectors y per son treball se li doneran 2 § , las quals propinas se pagaran en esta forma, ço es mitat per dit collegi

f. 88v.

mitat de la carta y la altra mitat per lo tal fadri ultra las quantitats previngudas en lo Cap. 5.

27.— Item, se estatuex, ordena y mana que qualsevol qui voldra apendre lo art de Pintor o Sculptor dega provar la llimpieza de la sua sanch en la Curia de la Real Audiencia, prouar qualment es fill de pares honrats, procreat de legitim matrimoni, que no es descendent de moros, de judios, ni de altras sectas contra nostra Sta. Fee Catholica, ni menos es descendent de personas qui son estades penitenciadas per lo Tribunal de la Inquisicio, y fetas ditas provas en dita Curia y obtes Decret del Molt Magnifich Sr. Regent segons la forma lo obtenan per los qui volen matricularse per notaris (sic) lo aportera a los Rectors, y constant de la limpieza se li fara lo acte de la carta, pagant primer las quantitats previngudas en los cap. 5. y lo antecedent, precehint la forma en dit antecedent cap. 1. previnguda.

Y en cas que los Rectors y Promens atentasen encartar algu sens precehir primer ditas prouas de limpieza de Sanch incorrega quiscu de los de la Promenia en pena de 5 £.§ pagadoras de bes bens propis y aplicadoras ço es dos tersos a la bolsa del Collegi y lo altre ters al Sr. Rey.

28.— Item, se estatuex, ordena y mana, que tots los Collegials o mestres y tots los fadrins o practicants qui han acabada la matricula o la carta, degan pagar un dobler cada semmana ultra la confraria, lo qual dobler cada semmana tindra obligacio de recullir lo andedor y entregarlo despues de feta la serca al Clauari, y de lo que importera sera carregat lo Clauari lo dia dels comptes, y per lo traball del Andedor se li aumenta el salari una lliura per quiscun any.

Y esta contribucio se imposa paraque lo collegi puga

f. 89r.

puga asistir a los pobres mestres o collegials malalts, y tingan obligacio los Rectors de asistirlos ab alguna quantitat ben vista totas las vegadas que los aperexera necessaria, y tembe seruira dita contribucio per ajuda de altras gastos que se offeriran, per lo qual effecte feran polissa los Rectors tantsolament y la entregaran a casa del malalt perque lo clauari los entrega la quantitat en la polisa continguda.

Y se retendra dita polica lo clauari per son descarrech.

Y dita subvencio a los malalts tindran obligacio de fer los Rectors encareque no los sia demanat si segons la sua prudencia conexan o, altrament, saben que en la casa del malalt hi ha necessitat.

Y no pugan ser argüits los Rectors de si es molt o poch lo que han donat, puis se ha de passar per lo que ells faran.=

29.— Item, se estatuex, ordena y mana, que per quant lo Collegi se troba ab pocas conveniencias y los gastos que de present te son molts, tant per obtenir Decret per confirmacio de los presents capitols, com alias, per lo qual effecte se han de aumentar las conveniencias del dit Collegi, que tots los aprenents matriculats fins al dia de la faccio del present Decret, y tots los fadrins no examinats, quant se examinaran, las pesas de llurs examens restan en poder del Collegi, perque del valor de aquells tinga mes medis per acudir a las suas obligacions.= Aço entes y declarat que las pesas no exdescan al valor de 6 £.§, perque excedint a ditas 6 £.§ lo exces no sia del dit Collegi.=

30.— Item, se estatuex, ordena y mana que qualsevol natural de la present Isla de Mallorca, qui haura apres lo art de Pintor o Esculptor fora de la matexa, encareque sia en las

f. 89v.

Islas Adjacents y, restituintse a esta Isla de Mallorca, voldra exercir lo art de Pintor o Esculptor, que no puga exercirlos sino sota mestre o collegial conduit o a Jornals ab la matexa forma que los fadrins, pagant la confraria y tot lo demes a que contribuexan tots los fadrins o practicants per benefici del Collegi.

Y en cas que vulla examinarse dega pagar 25 £.§ per lo examen al dit Collegi ultra la peça, no excedint empero el valor de 6 £.§, cuya pesa restera en poder de dit Collegi, de las quals 25 £.§ se pagaran las propinas axi a los qui asistiran al examen com y tembe al Sindich y Andedor, que seran las matexas que es troban previngudas en lo Capl. 12.

31.— Item, se estatuex, ordena y mana que ningun fadri, ni altra persona que no sia mestre examinat de Pintor o Esculptor, puga consertar fayna alguna de Pintor ni Esculptor, tant en nom propi com de algun mestra examinat, en pena de 10 £.§, aplicadoras un ters al Sr. Rey, altre al Acusador y altra a la bolsa del Collegi.

Y en cas que en son propi nom consertas la fayna y fes aquella, sia la tal fayna perdura y aplicada al Collegi.

Y en las matexas penas incorrera qualsevol mestre, axi Pintor com Esculptor, qui permetra que algun fadri o altra persona no examinada, despues de hauer concertada alguna fayna lo tal mestre o fadri algu, o altra persona, fasan la dita fayna a ganancia sua, ço es del tal fadri o persona no examinada.

Y las matexas penas incorrera lo tal fadri o persona no examinada que la tal fayna faran.

32.— Item, se estatuex, ordena y mana que de asi al devant tots los anys perpetuament el dia que se elegira regiment

f. 90r.

regiment, se elegescan dos hoidors de comptes, co es un Pintor y lo altre Esculptor, de los quals per lo menos lo un haje de saber llegir y escriurer y estos tindran obligacio de asistir al dia de la reddicio dels comptes del Clauari el dia que se acustuma donar aquells y intervindran en la diffinicio de dits comptes y en especial tindran cuydado de instar que el Clauari ensena las llistas de las penas que hauran incorregut los mestres o collegials.

Y per son treball seran durant son offici franchs de confraria y el dia de la Candelaria se donera a quiscu de ells una lliura de sera, pagadora per al Collegi.

Y faltant algu de ells, o los dos, sia el qui faltara a la dita reddicio de comptes y diffinicio de aquells, priuat de dita lliura de sera.=

33.— Item, se estatuex, ordena y mana que qualsevol mestre o collegial, Pintor o Sculptor, qui tindra plet ab lo Collegi per qualsevol causa, via o reho, essent lo tal mestre Actor y no reo, que sia tot lo temps que durera lo plet priuat de exercir ningun carrech del dit Collegi, com tembe ho sera encareque sia reo dummodo sia Debitor al dit Collegi.

Y finit que sia lo plet pora exercir los carrechs del dit Collegi.

Y si durant dit plet los Rectors proposassen aquells per ser elegits incorregan en pena de privacio per dos eleccions y de dos lliuras de sera aplicadoras al dit Collegi.

34.— Item, se estatuex, ordena y mana que ningun fadri Pintor puga tenir en sa propia casa ni en altra per son compte colors moltas al oli, ni al trempa, ni telas aperelladas o altras cosas sobre que pintar, y que

f. 90v.

ningun fadri Esculptor puga tanir en se casa instrument algu ningu, ni aynas, com son banch de redolta, ni ferros per esculpir ni deurar, sot pena que las susditas cosas, tant en un com en altra cas, seran perdudas y aplicadas al Collegi y incorreran los tals tembe matex en pena de 6 £.§ aplicadoras ço es un ters al Sr. Rey, altre al Acusador y altre a la bolsa comuna del dit Collegi.

35.— Item, se estatuex, ordena y mana, que sempre y quant se haje de judicar qualsevol pintura o Esculptura, si dita judicacio se fa de concentiment de las parts, la pora fer qualsevol mestre al que las parts elegiran y en tal cas se los pagara la quantitat concerteran entre de ells, y en cas no poguessen concertar la quantitat recorreran al Magnifich Jutje, aço entes y declarat que si la fayna que hauran de judicar sera cosa tocant a Pintor las parts las parts hauran de elegir mestre Pintor, y si es cosa tocant a Esculptor hauran de Elegir Esculptor, si empero la judicacio se fara officio Judicis, en tal cas se cometra a los Rectors, no aparexent altra cosa al Magnifich Jutje. = Y en est cas dit Magnifich Jutje elegira la paga se deu donar a dits visuradors.

36.— Item, se estatuex, ordena y mana, que ningú mestre Pintor o Sculptor puga ensenar de dibuxar ni fer altra operacio que conduesca per la ensenantse de pintura a fadri o aprenent algu si ya dons no fos encartat, o qui esta per encartarse dins al termini de un mes que se concedex de dilacio segons el cap. 7 del any 1651. = sots pena de 10 £ aplicadoras un ters al Sr. Rey

f. 91r.

al Sr. Rey, altre al acusador y altre a la bolsa comuna del dit Collegi.

Y en la matexa pena incorrera qualsevol mestre Pintor o Sculptor fadri o aprenent de dits arts qui ensenara de dibuxar o fer altre operacio qui conduesca a dit art a persona alguna, qui ho apendra per negociacio, aço entes y declarat que baix la continencia del dit cap. no estiran compresos los dibuxos per randas, mostras y brodats y altres menors subxarias de que viuan tants de pobres.=

37.— Item, se estatuex, ordena y mana, que los Rectors tingan obligacio durant el temps de son offici distribuir y vendre totas las pinturas y esculpturas que pararan en poder del Collegi, tant si son pesas de examens com de penas y fraus. Y per effecte de vendre aquellas tingan obligacio de consultar los Rectors y Prohomenia, per resoldre en la forma que se hauran de vendre, ço es si sera paladisament o en encant publich y hajen de seguir dits Rectors el sentir de la Promania, no empero podra la Promania retardar el que dits effectes se venen duran lo offici dels Rectors actuals, si empero estaran los vots de dita Promania en paridad sobre si se ha de vendre en encant o paladisament, se seguira el sentir de la part que votera que se vene en encant publich.

Y procureran los Rectors en no vendre ditas pinturas o esculpturas que prudentment no conegan que son a son preu, sobre lo qual sian carregats en conciencia per mirar la conveniencia del Collegi.

Y del preu y valor de ditas pinturas y esculpturas tindran dos sous per lliura, que se dividiran igualment entresi.

f. 91v.

38.— Item, se estatuex, ordena y mana que sempre y quant hay haje algun fadri Pintor o Sculptor qui vulla casar ab filla de mestre Pintor o Sculptor, que lo tal fadri, volentse examinar despues de celebrat lo matrimoni en fas de nostra Santa Mara la Iglesia, no dega pagar las vint y duas lliuras que pagaria per lo examen, sí que dega ser admes a examen en la matexa forma que los fills de mestre examinats.

Y sera en arbitre de los pares de la tal filla, o de ella matexa, constituïren dot las ditas 22 £.§ que el dit Collegi allibera a son fauor, aço entes que lo tal fadri tindra obligacio pagar la seguda sens diminucio de las 22 £.§, la qual seguda sera la matexa que pagan los fills de mestre =

39.— Item, se estatuex, ordena y mana per major obseruancia dels presents Capitols y attes el major interes de las penas en aquells statuhides es a fauor del Real Patrimoni del Rey nostro Sr. (que Deu guarde) que qualsevol qui tindra noticia de que alguna persona haura contrafet a algun de dits Capitols y per conseqüent incorregut la pena en aquells statuhida, daga el tal qui la noticia tindra acudir al Magnfich Sr. Advocat fiscal a donarli la noticia y per esta forma no se poran ocultar las penas sino que seran irremisiblement executadas, y executada que sia la pena en cas de para el diner en poder del Collegi entregaran los Rectors la part del Acusador al dit Magnfch Sr. Advocat fiscal paraque la paga entregada al dit Acusador, su poder no la haura retinguda o en cas haje parat lo diner en son poder ab advertencia que si alguna persona per directa o indirecte te noticia de qui es lo Acusador y lo publica incorrega en la matexa pena que lo delinqüent o trengresor, aplicadora ab la matexa forma que la pena que de antes se haura incorregut.