Apèndix II

Reglament de Pintors i Brodadors de Palma. 1512^[264]

«Per los pintos»

Nouerint uniuersi, quod anno a nattivitate domini Millesimo quingentesimo duodecimo, die vero veneris tricesima mensis aprilis intitulata coram multum Spctabili et nobili domino Johanne Aymerich, alumpno magistro aule consiliario Serenissimi et excellentissimi domini Nostri Regis et per eius Serenitate et excellentia generali locumtenentem, et gubernatore in Regno Maioricarum et Insulis ei adiecentibus, comparuerunt honorabilis Petrus Tarrenchs et Andreas Soler, anno presentis suprapositi beatae Virginis Marie de la Claustre sedis presentis ciuitatis et regni Maioricarum et obtulerunt et presentarunt per me Johannem Crespini notarium regentem scribaniam curiae ciuilis, gubernacionis Maioricarum dicto spectabili et nobili domino Locumtenenti generali et Gubernatori infrascriptas suplicacionem et capitula, per eos unacum proceribus et confratibus dictae confraternitatis beatae Virginis Mariae ad augmentum et conservacionem illius maturis precedentibus consilio et deliberacione factas et concertatas quas per suam spectabilem et nobilem dominacionem decretari et auctoritsari etiam verbo, petierunt et maxima cum instancia requisiuerunt et sunt dictas suplicacionem et capitula per dictos suprapositos oblata et decretari et auctoritsari petita sequentem tenorem:

Molt spectable y noble Sr.:

Per quant lart de pintors y brodadors en la present ciutat e Regne de Mallorques ve en molt augment e de cascun die los artificis de aquell multipliquen, semble als suplicants deval anomenats, satisfer al publich interes que, axi com los altres arts, e officis del present Regne tenen llurs confreternitats e certs capitols, leys e ordinacions, mitgensant les quals la abilitat he inabilitat de cascun de aquells, qui a tals confrateritats agregar se volen es fet, examen et alias es disposat per forma que algun qui no es exhaminat e aprovat en la sua peritia, no es admes, ne pot usar de aquell art al qual ses acommodat, per tant los honorables en:

Pere Terrenchs

Blay Xeuari

Joan Desi

Barthomeu Oliua

Joan Seluat

Gonsaluo Montalegre

Johan Catala

Steua Moragues

Anthoni Frau

Miquell Frau

Andreu Soler

Antoni Xeuari

Miquell Vidal

Rafel Asbert

Johannot Nadal

Johan Ceçilia

Johan Jambi

Thomas Ferrando.

Volentes Imitar les ordinations saludables dels altres arts, maiorment al benefici publich conferits a instituyr llur art de pintor he brodador de leys, orde e ordinations saludables, han fets, ordinats e annedits los capitols deual scrits, los quals a vostre noble senyoria presenten e aquella humilment suppliquen que si de Iusticia seran vits acompanyats li placia aquells admetre, auctoritsar he decretar, los quals son del tenor seguent:

1.— Primerament, es estatuit e ordenat que tots los confrares pintors e brodadors mestres cascun any se hagen aplegar e ajustar en la capella de Nostre Dona de la Claustra de la Seu, fet lo offici, e aqui agen elegir a les mes veus dos mestres pintors e aquells sien sobreposats del dit art tot lany seguent. (de Gualbis R.

2.— Item, cascun confrare de la dita confraria hage a pagar cascun disapte a la dita confraria dos diners. (de Gualbis R.

3.— Item, es statuit e ordenat que pintor algu axi stranger com de la terra no puxe ne degue tenir botigua ne pintar per si mateix en la present ciutat ne ylla de Mallorques si primerament no sera exhaminat e admes per los sobreposats e asos diu per los que vindran e dequi auant e noy sien entesos los demunts dits. E si sera fet lo contrari aquell pagara per pena a la dita caxa e confraria tres liures per cascuna vegade. Es entes empero que los dits pintor o pintors, axi de la terra com es strangers haien facultat e puxen demanar feyna als qui tindran obrador per passar llur vida. E si demanada la dita feyna aquella nols sera donade puxen en tal cas sens Incorriment de pena alguna e sens exhamen algu parar botigua e usar de dit offici de pintor. (de Gualbis R.

4.— Item, es ordenat que qualseuol pintor quis volra fer mestre de rataules aie affer e pintar una taula de dos palms de amplaria e dos e mig de altaria en que sia la Maria assentade ab lo leto he hun Joseph de peus, e quey haie encasament e perspectiva

e, apres que sera admes, la dita taula sia de la caxa dita o confraria. Si empero se volra fer mestre de cortines aie de ffer una cortina de mitga cana de ampla e altre de largaria dels tres Reys de Orient. E si sera cortiner de brots aie affer una cortina de brots de la matexa mesura tota via empero es entes que les dites taules e cortines del examen aien de eser de la dita confraria a servey he hornament de dita confraria e capella de Nostre Dona de la Claustra. (de Gualbis R.

5.— Item, es ordenat que qualseuol pintor o brodador qui apres de esser exhaminat e admes per mestre volra parar botiga haie primer pagar a la dita confraria per entrade tres liures si sera stranger fore del regne, si empero sera de la terra aie a pagar tensolament hun ducat de or venecia e dos diners tots discaptes. (de Gualbis R.

6.— Item, es ordenat que qualseuol altre persona qui no sia pintor o mestre qui se ajudera de pinsell en ninguna cosa se haien a metre en la ditra confraria e pagar per entrade sinch sous e dos diners cascun discapte. (de Gualbis R.

7.— Item, es ordenat que si algun fadri stant a carta ab algun mestre e haura apres lart ab aquell e abans hauer acabat lo temps ab aquell sen volra exir no sia algun mestre quil gos acullir ne acceptar sens (v)oluntat e consentiment del dit son amo sots pena de tres liures. (de Gualbis R.

8.— Item, es ordenat que si algun obrer stara ab alguns dels mestres a rao de any o de mesos aquell tal no puxe exir de seruitit del dit mestre fins acabat lo temps que ab aquell se sera avingut si donchs haguda primer licencia de aquell sots pena de tres liures, e que alguns dels mestres nol gos acceptar sots altre consemblant pena de tres liures. (de Gualbis R.

9.— Item, es ordenat que si algun mestre pintor tindra alguna obra emprade he comensade e per ventura sera en alguna diffarencia ab aquell qui la obra li aura donade affer per le qual li volran leuar le dite obre per aquella donar ha altri pintor, que no sia alguns dels dits mestres pintors qui aquella dite obre axi comensade gos ne presumesca emparar de fer ne acabar sens licencia e voluntat del mestre qui la dita obre primer aura emparada de ffer sots pena de cent sous per cascuna vegade si donchs nos feyha ab licentia dels sobreposats. (de Gualbis R.

10.— Item, es ordenat que com los sobreposats de dita confraria volran aplagar consell per alguns negociis a benificis de la dita confraria pugen citar tots los confares e aquells qui noy vindran com sien sitats sien cayguts en ban de pagar mitge liura de candeles blanques a la dita confraria de la Verga Maria per cascun vegade. (de Gualbis R.

11.— Item, es ordenat que si algun confrare sera mort que en aquest cars ningun confrare no dege mencar a fer honor a la sepultura de aquest sots pena de mitge liure de candeles blanques per la capella de nostre Dona. (de Gualbis R.

12.— Item, es ordenat que totes les demunt dites penes sien applicades he acquisides en aquesta manera, ço es la mitat al fisch del senyor rey e laltre mitat a la dita caxa e confraria de nostre Dona. (de Gualbis R.

13.— Item, ordenaren los honorables sobreposats e promens que si ningun pintor o brodador tindra ninguna obre empressa, ço es que aia preu fet entre les parts que aytal obre qualseuol pintor qui la pendra a fer que aquell haia de pagar de pena cent sous. (de Gualbis R.

14.— Item, ordenaren los sobreposats e promens que qualseuol pintor quis clamara de qualseuol obre que aia feta sens preu aia de pagar de iudicadures IIII § al sobreposats e promens. E si ni sera pintor lo quis clamara pagarà VIII § per dites Iudicadures. (de Gualbis R.

15.— Item, ordonaren als dits sobreposats que no puxa entrar obre de pintura ni brodadura que qualseuol manera per vendre sots pena de cent sous e la obre perduda. (de Gualbis R.

16.— Item, ordenaren los dits sobreposats e promens que qaulaseuulla pintor que pendra qualseuol moso a carta haia de pagar V § a la caxe de la confraria de nostre Dona de la Claustre. E si cas serà lo dit mosso no volra acabar lo temps ab son amo he volra mudar de altre art o offici que tal mosso qui dit art volra dexar e prendre altrre art o offici haia de pagar a son amo tot lo temps que deuia star en servir al dit son amo a conegude dels dits sobreposats e promens. (de Gualbis R.

17.— Item, ordenaren los dits sobreposats e promens del dit art que ningun pintor ni brodador no puxe emparar obre ninguna sens que primer per dits sobreposats e promens del dit art sia exhaminat sots pena de vint e sinch liures. (de Gualbis R.

Quaquidem supplicacionem oblata et dicto spectabili et nobili domino locuntenenti Generali lecta et Intimata confestim illius tenore audito attento que dicta capitula In precedenti supplicacione descripta et continuata sunt Iusta racinabilia et omnibus recte consideratis conferencia et conveniencia bono publico dicti regni propterra de consilio Magnifici Regentis Canc. et assessoris infrascripti dicta capitula et omnia et singula in illis contenta admisit laudavit et approbauit et per illorum maiori robore suam Interposuit auctoritam pariterque decretum. (de Gualbis R).