Apèndix IX
Expedient de la Súplica legal signada per l’escultor Bartomeu Calafat i altres confrares en la que es demanava la supressió del Col·legi de Pintors i Escultors, argumentant la condició lliberal de les arts contrària a la idea de les arts mecàniques. 13 agost 1686[275]
f. 317r.
Supplicatio oblata per Bartholomeum Calafat et alias die 13 Augusti 1686.
Barthomeu Calafat, Sculptor, Antthoni Lliteres, pintor i Rafael Moia, brodador, tant en Nom propi com en los dels firmats baix de Scriptura dels 13 Juliol 1684. que presenten ut ecce:
Diuhen que el primer die de Abril 1651. A Supplicatio de perçonas incognitas en Nom de pintors i Sculptors del present Regne fonch eregit i fundat Nou Collegi de pintors i Sculptors ab sobrepossats, proms i Clauari a imitatio de los officis mecanichs ab aprobatio de trenta i quatre Capitols, que se suposa ser neces-
f. 317v.
saris per la Creatio del dit Nou Collegi, corroborade esta Noua Creatio i fundatio ab decret presidal de V.S. Illma. ab aprobatio dels dits Capitols.
Las rahons que proposaren las ditas perçonas per obtenir lo dit decret foren que se esperimentaue eo tunch abusos, poca Industria i difformitat en las pinturas i figuras de bulta i altres Causas que dexauen tant incognitas com las perçonas que suplicauen.
Representaren axi mateix que era de molta conueniencia i utilitat del present Regna el que se eregis dit Collegi sens dir ni expressar les Utilitats i Conuenientias que tenia en asso i callar las desconuenientias i absurdos que de lo Mateix se seguien i han seguit.
I com, Altissim Senyor, de la Creatio del dit Collegi i aprobatio dels dits Capitols, no sols no se ha esperimentat utilitat ni conuenientia alguna al present Regna, antes be, se han seguits molts absurdos i desconuenientias perque primerament se ha esperimentat Menos Industria, Major deformitat i abus de pinturas i figuras de bulto, essent notori que el dia de vui no se troben ni se han trobat en el present Regna tant bonas pinturas ni sculpturas desde la fundatio del dit Collegi com hi hauia antes, com axi ho manifestan las obras que se troban de antes fabricades
f. 318r.
com son el portal Major de la Cathedral i el Menor, el retaule de la Capella de Corpus Christi de la matexa Iglesia, las quals cotetjades ab lo de estos temps, prou se coneix i es notoria la diffarentia; las pinturas de Bestard, Seuer, Homs, Borras i altres pintors dels temps de antes de la dita fundatio, la ventatje que aporten a la de estos temps es notoria puis que la manifestan las obras de hont necessariament se ha de dir que no es estat de conuenientia alguna al present Regna la Creatio i fundatio del dit Collegi; la inconuenientia empero i absurdo se dexa conciderar en que antes se trobauen algunas pobres perçonas qui no tenen possibilitat de pagar la Carta i ab bon natural per aplicarse ab dibux i pintura i reixien bons pintors i scultors i are perden esta abilitat, altres qui los causa orror hauer de estar encartats tants annis i despues anar per fedrins sote altres i dexen per exa causa de empendre esser pintors tenint bon natural per dit effecta, i, lo que es pitjor hauerse posat en estament tant baix a imitatio de art mecanich lo art de pintura, essent mer e liberal de estudi intellectual de Geometria i proporsio que ensenen los llibres que tracten las materias de pinturas, sculpturas i arquitecturas, ha causat orror a las perçonas de estament de hauerse de aplicar al art que se ha donat per mecanich ab
f. 318v.
que se ha inferit notori gravamen al art i a las perçonas de estament Mediano i Militar i tenen bon natural per empendre este art liberal i tal volta lo dexen de fer per hauerse aquell donat per Mecanich.
I, com per empendre este art no sien abtes qualseuols perçones, sí solament las que tenen el Natural, de aqui se ha seguit el absurdo que lo han dexat de empendre los qui tal volta tenian son Natural per las susditas rahons i lo han empres molts a qui falta el dit Natural i se ha esperimentat ser pitjors las pinturas i Sculptures de estos temps que les entigues i es cert que, per las ditas rahons, no se troban en Ninguna part del Mon, o per lo Menos no se te notitia de que hi haje Collegi erigit de pintors ni Sculptors ad huc en las Ciutats ahont mes floreix la pintura i scultura, com es notori de hauer callats estos inconuenients que no porien ignorar los qui suplicaren el decret, perque si eren pintors no poden ignorar que sols pot ser pintor el qui te natural per dit effecta i no altres.
Se seguex la sureptio i obreccio de hauer manifestat que entonces hai hauia hai hauia (sic) abus, poca industria i difformitat en las pinturas perque si no se trobaue molta industria, bon us i ermosura en ellas perque hauia bons pintors que los demostraue fol
319r.
las obras de aquell temps y se vista dels Capitols se veu que sols fonch mirar per si o per sustentar son Capritxo los que suplicauen la sua Confirmatio y abono sens reparar en absurdos que es seguien perque se trobean el tercer capitol acordat que qualseuol pintor de aquell temps, adhuc que fos mosso, tingues priuilegi de Mestre y de estos que pot dubtar que ni hauia molts que ni tenian Natural per pintar, ni porian arribar esser medianos pintors, y essent Mestres hauian de ensenar a altres lo que ells no sabian, y los Capitols que paraxia que eren mes Conuenients per lo studi no se son obseruats, com son el tenir academias, perque es imprecticable quant no se troba are pintor que puga ser Mestre de Academia y antes los hi hauia.
Concleuhent los Suplicants que hauentse obtes lo dit decret de noua eretio y fundatio de Collegi de pintor y scultor causa veritate et specta facilitate com se ha desmostrat conte notori deffecta de Nullitat y quatenus de facto substeix per los abusos y rahons ponderades de sobre.
Per lo que suplican sia del seruei de V. S. Illma. el declar ser Nullo el dit decret tamquan sian subreptitiae ac obrepticiae obtentum i quatenus de facto subsistat reuolcarlo i annullarlo, dexant ab la antigua libertat lo art de pintura i scultura i que pugan exercitarlos ab se llibertat que antes qualsuols perçonas
f. 319v.
com si lo sobredit decret nunca fos estat fet en i sobre ditas cosas interposant se Real Authoritat i decret, lo que Supliquen. mani etc. et licet etc.
Altissimus etc.
Amer.
Deponentur et comunicentur Magnificis Juratis presentis Regni et parts providebitur.
Prouisa per Decretationem Nobilis Don Melchioris Sisternes, abitus a Montezia Regiam Consellariam Regentis die 13. Augusti 1686.
Çabater per Çabater.
E lo mateix dia, en execucio de la demunt dita prouisio, Jo Gabriel Çabater, Sriuent en nom i veu de Joan Çabater, nottari i Scrivent Major i Secretari de la Real Audiencia em som constituït perçonalment en Casa de la Jureria de la Uniuersitat en la qual he trobat perçonalment a los Magnifichs Jurats, en presentia dels quals he entregat la present petitio a Joan Seruera, nottari Secrettari de la Uniuersitat, paraque su Senyoria de los Magnfchs Jurats, vist lo tenor de aquella diguessen lo que tindrian en contra paraque no es fes al decret que’s supplica ab dita petitio, quare, etc…
E lo mateix dia poch despues de lo refferit al susdit Secretari de la Universitat en feu tornar entrar a dits Magnifichs Jurats per la resposta i al Magnifich
f. 320r.
Ramon Brondo, Jurat en cap en presentia de tots los Magnfchs Jurats i de dit Secrettari i em digue que hauian vist la convinentia de dita petitio i que no tenian que representar cosa en contrari de aquella antes be em digue que trobauan que era molt asartat i coharent lo ques demana ab dita petitio. Quare, etc…
Dihuen nosaltres debaix firmats de que sabent que en annys passats se pretingue, a peticio de algun, de que Pintors i dibuxedors i los altres per lo qual affecta feren diuersos capitols que se troben decretats la Major part dels quals no es son obseruats.
I attanent no porer esser offici lo pintar i dibuxar per esser un art liberal i una gratia data per Nostro Senyor i sols poder esser pintors i dibuxadors els que la tenen i solos altres licet estigan a carta ab los Millors Mestres i Molt diffarent dels arts Mecanichs i taliter ques pot pintar i dibuxar en die de Diumenge i festas de precepta i la experientia ha ensenat esser estat contra lo be comu per no hauerse pogut aplicar en asso los bens naturals a proposit tal vegada per no hauer tingut el diner per pagar la Carta i lo examen.
I los que se troben hauerse encartats no tenint lo natural aproposit hauer perdut el temps i no saber fer res de bo i desde que se ha pretes ferse este offici no hauiase experimentat tant bonas pinturas com antes, com es notori.
I essent lo pintar i Sculpir apresiat per totas las parts del
f. 320v.
Mon no se trobe que en ninguna altra part se haje de pretes ni pensat hauer de esser offici.
Per lo que attanent a lo sobredit i a moltas altres rahons que en son cas se alleguen
Prometem i mos obligam per fer reuocar dit pretes decret, de pagar los gastos se ocationaran per est effecta i donam poder especial a Antoni Lliteres i Rafel Moia de que ells puguen fer en nom nostre tot lo que sera necessari per reuocatio de dit pretes decret.
I en cas sia necessari, en virtut de las presents pugan fer Procurador i aduocat per lo effecta susdit.
fet als 12 Juriol 1684.
Pera Vallespir, esculptor.
Antoni Lliteres, pintor.
Jaume Gallart, escultor.
Gargori Alex, pintor.
Francesch Farrer, escultor.
Antoni Morei, pintor.
Honorat Massot, pintor.
Christofol Sabater, esculptor.
Al licensiado Joan Fiol, estudiant de pintura.
Jusepe Roca, pintor.
Rafel Moia, brodador.
Michel Plomer, Brodador
Pedro Canet. Pintor
Anttoni Sanxo
f. 321r.
Pera Paieras, esculptor.
Joan Melis.
Joan Joseph Puiol, escultor
Toni March Matheu.
Jo, Barthomeu Alguer firme per Joan Salom, esculptor per ell no saber escriurer.
Miquel Hieroni, Brodador.
Pera Berga, ascultor.
Barthomeu Calafat, esculptor.
Decretum
Die XIII Mensis Augusti Anno a Nattiuitate Domini MDCLXXXVI.
Ilustrisimus Dominus Locumtenentis et Capitanus Generalis etc… Visa Supplicatione die presenti oblata per Bertholomeum Calafat, imaginum scisorem seu sculptorem, Antonium Lliteres, pictorem et Raphaelem Moya quae exponent tam nomine proprio quam etiam eorum quae scripturam firmarut 17 Julii 1684 ad suplicationem quarumdem perçonarum quarum nomine ……reperetur expressum sub tamen velamine nomenam pictorum et sculptorum presentis Regni Decreti non presidali facto die 1 Aprilis 1652 electum fuisse ac nouiter fundatam Collegium pictorum et sculptorum ad exemplar officii mecanici et cum approbatione 34 capitulorum que ut supositum fuit ac dicebant necessaria
f. 321v.
ad dicti Collegii conseruationem rationes autem ac motiua proposita per supradictas personas ad obtentum dicti presidali decreti exponuere fuisse qui eo tunch dicebant experiri abusum deformitatem et parum indubis inpingendo et scindendo picturas et alie incognitae rationes allegate fuerunt absque eo quod ipsas exprimerentur similiter per oposuerunt maxime utilitatis futuras in presenti Regno dictum Collegium absque expressione dictae utilitatis cum e contra ab ipsis tacita fuerunt absurda et inconuenientia quo ex dicta creatione Collegii legui sperabant ac fuerise acta escum ex dicta Collegi fundatione et Capitulorum approbatione non solum nulla utilitas ac conuenientia haec Regno luenerit. Verum etiam plures inconuenientiae ac absurda resultauerint quia imo sicut experientia docuit minus industriae, Major difformitas et abusus experimur et enim antiquas picturas que fabricatae fuese ante dictam Collegii fundationem ut sanet suplicatione emarantare formasiores ac pulchiores esse Magis que Arti consonas quam resentes et procul dubio ex earum inspectione aparet, nec tanti nominis pictores modo reperin sicut antea ut erant in dicta supplicatione contenti et alii ut pulchiores et notorium est ex quo argüit Nihil utilitatis enuisse hic Regno ex dicta Collegii fundatione, inconuenientia autem quamplus es pauperes que ex innata Natura indita est Capacitas atque abilitas ad pingendum
f. 322r.
et propter pauper tatem arti huic non se addicunt aliis durum videtur tot annos sub aliis Magistris laborare presentim dum erectum est dictum Collegium ad instar offici mecanisi cum sit ars mere liberalis qua ex solo intellectuale juditio ascequi debet ex geometria, et proportione, abhorent etiam perçonae status Maxime Militaris quibus natura assistit ac hanch facultatem pronae cum ipsam videant sub mecanico officio contineri cumque solum artem pingindi ascequi possint illi quibus natura assistit ad hanc effectam plures vero ex his propter supradictas rationes huic arti se dare minime possumt aut verent euenit ipsi arti de ditos fuisse ut plurimum eos quibus non est a natura tributum facultatem hanch ascequi posse et ideo experimur in utiles ac diformes picturas sicum antiquis compareandum et propter ea in his Mundi partibus ubi pictura maxime floret nullum adest pictorum ne sculptorum Collegium.
Exponunt etiam quod ex eo quia supradicta perçonae ignotae ad quarum suplicationem erectum fuit et inconuenientia quae necessario luentara erant tamerant pre maxime quia ipsis nota erant. Si enim ipsis pictores erant ignorare non poterant solum cum pictoreum officii posse cui natura ad hunc effectum assitit non vero alii, argitur necessario surrectio in impetratione ac suplicatione decreti supradicti, ac etiam obreptio ex quo pro-
f. 322v.
posuerunt eo tunch reperiri parum e industriae plurimum difformitatis et abusum in picturis quia imo vero eo tunch reperiebant plurimum artis et pulchritudinis in ipsis. Ne non peritiones pictoris et si diligenter perpendandum Capitula ex ipsis patet solum cur asse suplicantes ea confirmari ut sustinereo sua utilitas cerebina quamuis plurima sequerendo absurda nam intercio capitulo reperitur dispositum gaudere debere priuilegio magistri omnes qui eo tunch huic arti se dederant quanvis valde tirones et ex his quisnam dubitare poterit quam plurimos eo tunch inueneri oportere quibus a Natura inditum non erat ut huic arti se addicere possent et tamen cum magistri reperirentur alios docere deberent artem quam nec intelligerent aqua unquam assequi possent; alia vero capitulas quae Magis ad artis studium conducebant numquam in ex nem deducta fuerunt quia impractitabilis est quorum ex° cum nanas nunch reperian qui magister academiae esse possit sicut antea reperiebant suplicant propterea attento ac fundationis Colegii pictorum et sculptorum obtentum fuit tacita veritate et expressa facilitate et quatenus de facto subsistit reuocari libera facultate manente cuilibet hanch artem ex erercendi sicut ante confectionem supradicti decreti
f. 323r.
ac si dictum decretum numquam factum fuisse pro ut haec et alia latius in dicta suplicatione continente ad quam habeat relatio visi videndis et attentis attendendis quia dicta supp° comunicata fuit Magnificis Juratis presentis Regni pro interesse eiusdem et dixerumt nihil ipsis occurere quod e contra opponere volent et quia juxta pretentibus non est de negandus assensus dicta sua Illma. Dominatio cum concilio Dominationis Nob. D. Melchioris Sistemes abitus a Montezia Regiam Consellariam Regentis Comunicatis Magnificis Juratis presenti Regni nullum esse declarat tamquam obrepticie ac surrepticie obtentum supradictum decretum fundationis ac noue creationis Collegii pictorum ac sculptorum et ad cauthlam ipsum quatenus opus sit reuocat et anullat taliter quod quilibet valeat et possit entiqua frui libertate et se dare arti pigtoris et sculptoris absque eo quod teneat stare capitulis per dictum decretum confirmatis ac si dictum drecretum factum nunquam fuisset suamque praemissis et eorum singunis interponit aucthoritatem atque decretum.
Intimats a Ffrancesch Sagui i Joan Antthoni Homs olims sobreposats del offici de pintors i escultors, Instituit Barthomeu Calafat escultor i altres qualment ab decret presidal dels 13. corrents se ha declarat no esser gremi los dits officis de pintors i sculptors i aixi que no intentan obrar cosa alguna per are ni per ningun temps en pro ni en contra de dits officis sots decret de nullitat
f. 323v.
de qualseuols procehiments protestantlos de tot lo lici i honest de protestar i semblantment ques tingan per reuocats ell i qualseuols altres de qualseuols carrechs que pretinguessen tenir dits officis i que tot lo que hauran obrat per raho de las penoras anpenorades en dit nom de sobreposats las restituescan a cade qual en execucio de dit decret francas de tots gastos per ser orde de su Sa del Sr. Regent etc…
I paraque ignorantia etc…
Dattum en Mallorca als 14 Agost 1686.
Reconta i feu fee Jaume Benasser, forner etc. de manament etc. hauer instituit lo susdit a Francesch Segui, Pintor. Quare etc.
Çabater per Çabater nottari.