Apèndix XIII

Al·legacions prèvies i modificacions proposades per l’escultor Gabriel Torres i altres confrares escultors i pintors, en relació a las primera redacció dels nous estatuts del Col·legi de Pintors i Escultors presentats el 25 d’octubre de 1705.[287]

f. 58r.

Illm Señor

IHS

Gabriel Torres esculptor un dels elets nominats per affecta de confabular los Capitols que nouement se han de decretar per lo Collegi de Sculptors y Pintors, y demes mestres sculptors, representan a V.S.I. que haventse confabulat los Capitols que se han de decretar, resolgueren los electos per dit effecta de regular lo cap. 6 qui disposa que lo pintar i deurar sia comu axi a los Sculptors com Pintors, en vista del abus que al present se experimenta, emprenint los Pintors faines de arquitectura y relleu propias de la profacio dels supp/icants resultant de aquí i per la poca pericia, el mal lograrçe moltes obres, y les que se acaben son de manera que no marexen nom de Sculptura, i lo que es mes que los fadrins qui han practicat lo dit art de Sculptor, se arrimen ab los pintors per la sua mayor conueniencia, quedant sens perficionarçe, assent este el motiu perque se trobe ordenat que los aprenents despues de hauer acabade la Carta vaien algun termini per fadrins y fer lo contrari, o, trebellar ab Mestres de altre profecio, no admet reparo que es contra la publica utilidad y estimacio de lo art en qui se tribueixen les obres de relleu i arquitectura y no als pintors; y com Illustrisim Senor hauentse comunicade la dita regulacio als pintors, per ser estat el motiu unich de la noue fabricasio de Capitols, perque de altre manera no necessitauen de Nous Capitols hayen recusat continuar la dita regulacio proposant los demes que se han acordat, i demenant confirmacio del dit cap. 6 lo que no deuen consentir los supp/icants per trobarçe notoriament grauats per no porer trebellar de son Art per lo abus ques se sperimenta de voler los pintors empendre quasi totes les obres de arquitectura i relleu, propias de la profecio de los supp/icants y sia de justicia que cade qual treballe segons lo art que ha profesat, y que no se vulle entrometre en aliena profecio, no obstant que se tropia tot un Collegi

f. 58v.

pues no impadex la dita unio el tenir cade qual sos exercissis distints, y seperats, com se dexa veure en lo offici de Ferrers, en el qual se troben diffarens exercissis, que se treballen seperadament segons el que elegex quant se examina, sens que pugue exercirlos tots, sino es que sia examinat de ells.

Per lo que Supplican sia del servey de V. S. Illustrima moderar en particular lo dit Capitol 6 manant i ordenant que los sculptors[288] solament puguen obrar statues, y tot lo que es relleu, no empero pintar plans ni altres obres de tela, i deurar ditas obres, i que de qui el deuant no puguen los pintors fer statues, Altars, fullatjes, ni altre obre de relleu, ni deurar aquelles encareque sien fabricades per mestres sculptors, ni menos stofar y acolorir les estatues, be empero puguen Pintar Plans y teles; y axi matex manar que ningun fadri encartat ab scuptor acabada la carta, qui trebellara en Pintor li aprofite el dit termini, sino solament el que trebellara ab scultor, manant que en cas de examinarçe i li computeran lo dit termini incorreguen los qui en asso intercendran y consentiran en les penas que V.S.I. designara, quedant el pintar al trempe comu a uns y altres de que rebran singular gracia y merçe sobre ser de justicia, y offerexen informacio quatenus opus sit omni etc. et licet etc.