Apèndix XII

Primera redacció dels Capitols fets per lo Collegi de Pintors y escultors per lo seu bon Gouern ab los quals se corretgexan los Capitols que foren Decretats ab Presidal Decret del primer Abril 1651. Presentats 25 octubre 1705^[280]

f. 66r.

1.— Primerament se estatuex, ordena y mana que de assi en auant, lo Art de Pintors y Escultors no sia tingut, ni reputat per Art Mecanich, sino per Art lliberal, segons axi fonch declarat per lo serenissim Rey y Senor Carlos Segon, de gloriosa memoria, ab son Real Decret que en confirmasio del Collegi de Pintors que se eregi en la Ciutat de Barcelona se feu en la Vila de Madrid als 30 mars 1688 y que de assi en auant los Pintors, y Escultors no sien anomenats Menestrals de art mecanich, sino Artistas, y gosen de tots los Priuilegis de que gosen los demes professors de Arts lliberals.

2.— Item se estatuex, ordena y mana que los Cabos del Collegi de Pintors y Escultors que fins al present se son anomenats ab los noms de Sobreposats, y Prohoms que de assi en auant se diguen, y anomenen ço es los que antes, y fins al present se son anomenats Sobreposats, se digan, y anomenen Rectors, y los que se anomenauen proms, se digan, y anomenan Consellers; y axi matex se mana que de assi en auant, se diga Consell particular, lo que antes

f. 66v.

tes se deya prohomenia; y que lo acte que antes se deya de Carta, se diga de Matricula, perque ab esta forma se destinguesca lo present Collegi, dels Collegis de Offissis, y Arts Mecanichs.

3.— Item se estatuex, ordena y mana que en quaseuol ocasio que se ajuntara el Collegi tant en la Iglesia per el Culto Divino, com en lo lloch a ont se te Consell se dega guardar este orde ço es que a la part dreta estiga lo Consell particular fent Cap ab la matexa forma que fins al present han estat, y a la altra part fassa Cap lo president de la Academia, y despues de estos se seguiran los Collegials, tant a la una part com a la altra preseint entre si per antiguedad de examen de forma que tant a la una, com a la altra part estiguen en primer lloch despues del Consell particular, y president, los qui seran estats examinats primer, y sera llibero a los Collegials seure a la part que los aparexera ço es a la del Consell, o, a la del president, y si algun Collegial intentas prendre antellasio a altre mes vell de examen, si es en ocasio de Consell, rest privat per aquella vegada, y qualseuol altra que tal intentara, de vot actiu, y pasiu, y encas que vulla persistir en votar incorrega en pena de vint y sinch lliures aplicadores al senor Rey, y si estant en la Iglesia, o, altre lloch publich no estara en lo lloch que per raho de la antiguedad de examen li toca incorrega en pena de una lliura de sera blanca treballada aplicadora al Collegi, de la qual sera carregat lo clauari el dia dels comptes.

4.— Sobre el Capitol 8

Item se estatuex, ordena y mana per correcsio y exten-

f. 67r.

tensio del Cap 8 que ningun Collegial pintor ni escultor puga alliberar temps algu de los sis anys de la Carta, sots pena de vint y sinch lliures aplicadores ço es quinse al Senor Rey, tres al acusador dos a los Rectors, diuididores ygualment entre si, y les restants sinch lliures a la bolsa del Collegi, y lo aprenent qui tal alliberacio conseguira rest priuat de poder ser examinat, y encas que conseguis dispensasio per ser examinat en ocasio de son examen a mes de les trasas de pintor, o, escultor que mes abaix en lo Cap_^[281] se ordenara dega ferne altres a coneguda de los qui lo examinaran; y axi matex dega fer dos pesas de examen aplicadores en lo Cap.^[282]

5.— Sobre lo Cap 9

Item en correcsio y extensio del Cap 9 se estatuex ordena, y mana que qualseuol qui voldra encartarse per apendre algun de dits arts ajan de pagar al Collegi antes de ferse la carta per lo permis y llisensia que per encartarse donara lo Consell particular vint lliures ultra lo salari de la Matricula expectant al Sindich, y que una vegada pagades dites vint lliures no puga lo tal qui tindra la llisensia de matricularse, encareque se dex de fer lo acte de matricula per qualseuol causa o raho que sia, repetir del Collegi les dites vint lliures, y deposades que sien aquelles tingan obligasio lo aprenent qui voldra matricularse dins deu dies presissos, y lo Collegial ab qui se matriculara de fer lo acte sots pena de que lo tal Collegial

f. 67v.

pagara al Clauari del Collegi per util y profit de dit Clauari vint sous, y lo aprenent quan vinga la ocasio de son examen dega fer una pesa extraordinaria, ademes de la que se li asenalara per son examen aplicadora al dit Collegi, y que los que se voldran matricular no pugan obtenir llisensia del Consell particular que no hajan fet las diligensias que se ordenan en lo Cap—^[283] per fer constar de la sua limpiesa de sanch, y ensenar las prouas a dit Consell particular sots pena de dos lliures pagadores per quiscu de los qui donaran tal llisensia aplicadores mitat al senor Rey, y mitat al Collegi.

6.— Sobre lo Cap. 10

Item per correcsio del Cap 10 se estatuex, ordena y mana que quant se aura de fer segona matricula per no hauer pogut acabar lo aprenent de apendre lo art ab lo Collegial ab qui primer hera matriculat per hauer mort aquell, o, auerse ausentat, o, altrament venir el cas de no poderlo acabar de ensenar, no haja de pagar lo tal aprenent les 12 £.§ de que se parla en lo dit Cap 10 be empero estara obligat lo tal aprenent a fer la segona matricula ab un de tres Collegials que li asenalaran ço es si es aprenent de pintor lo Rector pintor, y si es escultor, lo Rector escultor de los quals Tres sera libero al dit aprenent elegir el que li aparexera, y feta la elecsio en continent se fara lo Acte de segona matricula, y no podra treballar en casa del que aura elegit

f. 68r.

git ni en altre antes de feta dita segona matricula sots pena que lo Collegial qui li fara fer feyna pagara una lliura al Collegi, y lo aprenent en ocasio de son examen tindra obligasio de fer dos pesas de examen aplicadores al dit Collegi.

7.— Sobre el Capitol 11

Item per correcsio del Cap 11 se estatuex, ordena y mana que los fills de mestres pintors o escultors no fasen albara, si que tingan obligasio de matricularse aprenents ab lo Collegial ab qui aprendran lo Art sots pena de que altrament no podran subir examen, no tindran empero obligasio de pagar cosa alguna al Collegi per raho de dita matricula.

8.— Sobre el Cap 12

Item se estatuex, ordena y mana per correcsio del Cap 12 que ningun Collegial pintor, ni escultor puga donar feyna a aprenent algu fugitiu de son Amo en pena de trenta lliures pagadores per lo Mestre qui feyna a fer li donara aplicadores ço es vint al Senor Rey, y deu a la bolsa del Collegi de les quals sen donaran tres al acusador.

9.— Sobre lo Cap. 13

Item se estatuex, ordena y mana per correcsio del Cap 13 que qualseuol qui contrafara a lo ordenat, y dispost ab lo Cap 13 incorrega en pena de sexanta lliures aplicadores ço es sinquanta al senor Rey, sinch al acusador, y les restants sinch a la bolsa del Collegi, per major observansia de lo qual se declara que ab lo disposat en lo present Cap y lo Cap 13 de que en lo present sen parla, estaran compresos los que tenen permis

f. 68v.

mis, o, dispensasio de esculpir, y pintar consedit per lo Illustrissim Senor Virrey, per quant ab lo present Cap. se donen per reuocats tots los permisos y llisensies donades de pintar y esculpir a los qui no son examinats de pintor ni escultor, per lo notable perjuy que ocasionen al Collegi sens estar subjectes a les obligasions de aquell.

10.— Sobre lo Cap. 15

Item se estatuex, ordena y mana per Correcsio del Cap. 15 se aumenta la pena en aquell estatuida contra los qui contrafaran a lo ordenat en dit Cap. fins a sinquanta lliures pagadores ço es vint y sinch per lo Collegial, en nom del qual fera feyna lo fadri, sens que sia conduit o a jornals y les altres vint y sinch pagadores per lo tal fadri aplicadores ço es quaranta lliures al Senor Rey sinch lliures al acusador, y les restants sinc a la bolsa del Collegi.

11.— Sobre el Cap. 16

Item se estatuex, ordena y mana per Correcsio y extensio del Cap. 16 que quant se examinara algun fadri tant de pintor, com de escultor se haja de asenalar per pesa de examen Figura sensera, o, Istoria a arbitre de los Rectors y Consellers, y que en cas que se li don llimit dega guardar aquell en pena de trenta sinch lliures aplicadores ço es vint y sinch al Senor Rey, y deu a la bolsa del Collegi, y encas de conseguir dispensasio del llimit dega pagar quinse lliures al Collegi.

12.— Sobre lo Cap. 17

Item se estatuex, ordena, y mana per Correcsio y exten-

f. 69r.

extensio del Cap. 17 que el qui tenin les qualitats requirides, aura de ser examinat haja de pagar per lo examen tant de pintor, com de escultor sinquanta lliures aplicadores ço es a los Rectors, y examinadors una lliura deu sous a quiscu, a los Consellers un lliura per quiscu, y per el Notari una lliura deu sous, per lo Clauari una lliura, y per lo Andador deu sous y lo demes, que seran trenta set lliures, a la bolsa del Collegi, y los fills de Mestres pagaran la mitat de les tretse lliures de la seguda, y se rebaxara de cada un rata proporsio per mitat.

13.— Sobre el dit Cap. 17.

Item per Correcsio, y extensio del dit Cap. 17 se estatuex, ordena y mana que si per temps ve a esta Ciutat, y Reyne de Mallorca algun foraster perito tant en lo art de pintor, com de escultor que no puga fer feyna per son compte sino sota algun Collegial Pintor o Escultor, conduit o a jornals y que sia asso per temps de un any tan solament, pasat lo qual si uoldra fer feyna en Mallorca, en la forma susdita, no empero de altra manera, dega pagar quiscun any a la bolsa del Collegi vint y sinch lliures ab dos iguals pagues y termes, entrada ab exida, y no essent en la forma susdita, y fent feyna de altra manera incorrega pena de vint y sinch lliures aplicadores al senor Rey, y la feyna que haura fet al Collegi; y en cas que lo tal foraster vulla examinarse pagara per lo examen sexanta lliures aplicadores com de sobre, ultra la pesa de examen.

14.— Sobre lo Cap 18

Item se estatuex, ordena y mana per Correcsio y ex-

f. 69v.

y extensio del Cap. 18 que se haja de tenir Ecademia indispensablement desde el primer Diumenge de Octubre inclusiue fins al Diumenge de Rams inclusiue tots anys perpetuament, y dins dit temps seran les diades asenalades per tenir Ecademia tots los Diumenges, y festes de presepte; a la qual podran asistir tots los Collegials pintors y escultors y aprenents de aquells, y sera obligasio presisa a tots los fadrins, y a los fills de Collegials qui exersitaran lo art de pintor, o, escultor asistir a totas les Ecademias fins que sian examinats, y, en cas que fesen algunes falles, que no puguen ser admesos a examen que no hajen refetas aquellas; si ya dons no fos que aguesen faltat per causa de malaltia, o, per eser estats fora de la present Ciutat per treballar.

Y per quant es convenient que tots los qui han de ser examinats sian peritos en lo Art que profesan, ab espesialidad se estatuex, ordena y mana que lo present Capitol comprenga, no sols los fadrins y fills de Collegials venidors, si tambe los que al present se troben ya matriculats.

Y per major y mes bona direcsio de dita Ecademia se mana que tots anys el dia que se elegira regiment elegesca, el Collegi un Collegial per president de dita Ecademia, el qual tindra la incumbensia de dirigir y gouernar aquella en la forma y modo que li aparexera mes convenient, ensenant y corretxint a tots los qui asistiran a dita Ecademia, a tots los quals sera superior dins dita Ecademia, sens exeptasio de persona alguna, y en cas que algu (lo que no es creu)^[284] fos desatent dins dita Ecademia puga lo president corretgirlo, y encas no fos obedient ab la correcsio puga arrestarlo en casa sua

f. 70r.

sua baix la pena li aparexera, aplicadora al senor Rey, encas de no guardar lo arrest, y per son treball se donara cada any el disapte de Pasqua tres lliures al dit President de diners del Collegi, y que no se pugue tenir Ecademia mentres en lo lloch aont se aura de tenir ey aja persona alguna de quaseuol estament o condisio que sia, que no sia pintor o escultor, aprenent matriculat o fadri, y encas de contrafacsio rest priuat lo president de les dites tres lliures, y dega pagarne altres tres al Collegi, de les quals dega ser carregat lo Clauari en la reddisio de sos comptes, y se dona facultat al President de que puga, en cas de llegitim impediment, fer un tinent per assistir a la Academia per son compte perque no ey haja falta, el qual tinent tindra lo matex poder que el principal.

15.— Sobre el Cap. 19

Item se estatuex, ordena, y mana per correcsio y extensio del Cap. 19 que si algun fill de Collegial immediatament despues de hauer cumplit vint anys no se examina, y fa feyna, o, en dona a fer antes de ser examinat que incorrega per cada vegada en trenta lliures de pena aplicadores ço es vint al Senor Rey, tres al acusador y les restants a la bolsa del Collegi.

16.— Sobre lo Cap. 20

Item a uista de lo ordenat en lo antesedent Cap. se estatuex que lo dit Cap. 20 no sia de considerasio alguna, ni dega observarse, antes be sia aquell expresament reuocat desde la primera linea fins a la ultima.

Sobre

f. 70v.

17.— Sobre lo Cap. 21

Item se estatuex, ordena y mana per correcsio, y estincsio del Cap. 21 ab lo qual se mana que ningun Collegial puga acabar feyna, que altri auria comensada, que no sia satisfet lo Collegial que la aura comensada que aso se haja de entendre que los qui li han donada a fer la feyna an de ensenar rabuda a cumpliment del qui la aura comensada so pena de que el qui contrafara pagara sexanta lliures aplicadores ço es quaranta al Senor Rey, quinse a la bolsa del Collegi, y sinch al acusador, y ningun Collegial podra proseguir feyna qui altre aura comensada, sens que antes de comensar a proseguir aquella don primer part a los Rectors de que ha de proseguir la tal feyna, dient per compte y orde de qui la ha de proseguir, y en a quin lloch. Y tenint la notisia los Rectors degan auisar lo Consell particular, y fer elecsio de un Collegial, o, dos segons aparexera a dit Consell particular per a que estos pugan aueriguar si el qui ha de proseguir la feyna la ha sostreta al qui la hauia comensada, per inquirir lo qual tindran poder bastant. Y en cas que constas al dit Consell particular que la feyna es sostreta al Collegial que la ha comensada per lo qui la ha de proseguir, o, per interposades persones per compte del matex, sia lo tal declarat incurs en la pena de sexanta lliures aplicadores ço es quaranta al Senor Rey, deu a la bolsa del Collegi, sinch a los qui seran senalats per fer la Inquisisio y les al-

f. 71r.

altres sinch se repartiran los del Consell particular per yguals parts; si ya no fos que los matexos del dit Consell prenguesen a la sua incumbensia fer dita Inquisisio, puix en tal cas repartiran les Integres deu lliures per Yguals parts. Y en cas que lo Collegial qui aura comensada la feyna se quexas a los Rectors, y estos no cuydasen juntar Consell particular, o, haventlo ajuntat no fesen totas las diligensias pusibles per aueriguar la dita sostrecsio, tinga facultat lo Collegial a qui sera sostreta la feyna de poder proposar acusasio fiscal contra aquell qui lay aura sostreta; y encas que constas que lo acusat a delinquit en dita sostrecsio sien les Integres sexanta lliures aplicades al Senor Rey ultra altres penes a arbitre de su Illustrissima del Senor Virrey reservades, que a son arbitre aplicara contra el delinquent. Y esent lo tal condempnat per Justicia presehint acusacio fiscal, per la raho sobredita, estiga priuat perpetuament de ocupar carrechs del Collegi.

18.— Sobre lo Cap 26

Item se estatuex, ordena y mana per correcsio del Cap. 26 que qualseuol persona de qualseuol estament, o, condisio que sia, si ya dons no fos pintor, o, Esculptor, qui aportara o aportar fara de fora Regne quadros, vasas, estatuas, o, qualseuols altres pintures, o, esculptures de qualseuol pertret, o, material que sien, que no puguen treure les tals cosas del Vitigal^[285] del Mar que no paguen un sou per lliura del valor de ditas cosas, y la quantitat que de dita imposisio

f. 71v.

sio resultara vinga aplicadora ab esta forma, ço es dos tersos a los qui tindran o administraran lo dret del Vitigal del Mar, y lo altre ters a la bolsa del Collegi; y si algu contrafara incorrega en pena de sexanta lliures y les tals pintures, o, escultures sien totes dites coses perdudes aplicadores dites penes ab esta forma, ço es sinquanta lliures al Senor Rey, deu lliures al acusador y les pintures o esculptures al Collegi ab aduertensia que per pagar el sou per lliura se tinga la matexa considerasio del valor de ditas coses que se tindra per pagar lo dret del Vitigal per la Cobransa de los seus drets. Y en les matexas penas incorregan los qui desenbercaran totas ditas cosas, o, alguna en qualseuol part de la Isla en cas de no denunsiarles al Vitigal aplicadores dites penes com de sobra.

19.— Sobre lo Cap. 29

Item se estatuex, ordena, y mana per correcsio y extensio del Cap. 29 que quaseuol Collegial que essent auisat faltara a Consell dega pagar per quiscuna vegada una lliura de sera blanca treballada al Collegi; si ya dons no tindra llegitim impediment y la matexa pena incorrerta si del dit impediment no avisa a algu de los Rectors, auisant empero que esta llegitimament impedit no incorrera la pena. Si empero se averigua que hauent auisat que estaua llegitimament impedit no sera vertadera la escusa incurrira la matexa pena y cada Consell que se tindra se haja de fer llista de tots los Confrares que faltaran, y se haja de entregar al Clauari pera que copria de tots los qui auran faltat, y de ditas penas haga de ser carregat lo Cla-

f. 72r.

lo Clauari el dia de la reddisio dels contes, en la qual ocasio ensenara totas las llistas que li auran entregades.

20.— Sobre lo Cap. 30

Item se estatuex, ordena y mana per correcsio y extensio del Cap 30 que el dia de la festiuidad de Nostra Senora de la Candelaria se don una lliura de sera a cada Rector, Conseller, y Clauari, y lo matex al Sindich del Collegi, y mitxa lliura a lo Andador, y la vigilia de San Lluch, patro del Collegi, quant se partiran les Candeles en les Completes se donara a quiscu de los sobredits, y al president de la Academia una Candela de quatre unses, no empero al Andador.

21.— Sobre lo Cap. 31

Item se estatuex, ordena y mana per correcsio y extensio del Cap. 31 que tots los Collegials degan assistir la vigilia de San Lluch a las Completes, y el dia de dit Sant al Offissi y sermo com y tambe, al Aniuersari que se fa despues de la festa de dit Sant, sots pena que el qui faltara tinga obligasio de pagar una lliura de sera blanca treballada al Collegi per cada vegada.

Y perque se puga fer aueriguasio de los qui faltaran se mana que lo Andador tinga obligasio de cuydar de apuntar tots los qui faltaran, y donarne part al Sindich perque los pos en llista; la qual aportara lo dit Andador al Clauari per a que copria de los apuntats, y de ditas llistas sera carregat lo Clauari el dia dels

f. 72v.

dels contes.

22.— Sobre lo matex Cap. 31

Item se estatuex, ordena y mana que los dies de dites festiuidats, y en ocasio que se selebraran los dits Diuinos Offissis degan tots los Collegials seure en publich fent cos ab lo Consell particular ab la forma que se mana ab lo Cap. 3, si ya dons no tindran llegitim impediment, de que han de donar part a algu de los Rectors, y los qui contrafaran los dega axi matex apuntar lo Andador, y solisitar del Sindich llista que entregara al Clauari de la qual sera carregat lo dia dels contes, y pagaran quiscu de los apuntats per cada vegada una lliura de sera treballada, al Collegi, y si lo Andador dexa de apuntar algun Collegial en alguna de ditas Ocasions, y del Cap. ansedent incorrega en pena, per quiscun que dexara de apuntar en una lliura de sera.

23.— Sobre lo Cap. 32

Item se estatuex, ordena y mana per correcsio y extensio del Cap. 32 que per cada Collegial que morira en sufragi de la sua anima sian ditas y selebrades deu Missas baxas, y lo matex per les animes de llurs Mullers, y Viudes de aquells, si ya dons no conuolasen a segones nupsies, puix en tal cas se lin faran selebrar tansolament sinch, y per les animes de los fadrins qui moriran antes de ser examinats se selebraran semblants sinch Misas.

24.— Sobre lo matex Cap. 32

Item se estatuex, ordena y mana que Morint al-

f. 73r.

algun Collegial o llurs Mullers tinga lo Consell particular obligasio de imbiari homes ab cotes desents, tant per aportar lo cadauer a la sepultura, com per aportar les aches, a costas del Collegi, y tindra obligasio lo dit Consell de acompanar lo cadauer a la sepultura, y de fer auisar per medi del Andador los demes Collegials peraque asistescan al enterro, y e ncas que sia lo difunct algun Collegial del Consell particular tingan obligasio de assistir tots los Collegials que seran auisats pena de una lliura de sera, y tindra lo Andador obligasio de apuntar tots los qui faltaran, y dir al Sindich li fasa llista de aquells, y la entregara al Clauari, lo qual sera de dita llista carregat lo dia dels contes y encas lo Andador dexas de apuntar algu incorrega la matexa pena que contra ell se troba instituhida en lo Cap._^[286] ab aduertensia que los Collegials qui estaran llegitimament impedits si uolen no incorrer la pena ne han de donar part a algu de los Rectors.

25.— Sobre lo Cap. 33

Item se estatuex, ordena y mana que lo Cap 33. sia reuocat, com ab lo present se reuoca.

26.— Item se estatuex, ordena y mana que tots los Capitols Vells decretats ab dit Presidal Decret del primer Abril 1651 en quant no se oposan a los sobredits Capitols estigan en la sua observansia, y en quant contraris a estos Capitols sien de ningun effecte, y en cas de dificultat entre de uns y altres se dega obseruar lo ordenat ab estos Capitols de forma que no se puga dir May que entre Vns

f. 73v.

Vns y altres Capitols hi aja contradicsio, ni opposisio.

27.— Item se estatuex, ordena y mana que quant algun Joue presehint llisensia, y hauent entregades les vint lliures al Collegi, se uoldra matricular, lo acte se haja de fer en lo lloch aont se acostuma tenir Consell aont concorrera lo Consell particular, y lo Sindich junctament ab lo Collegial qui rebra lo aprenent, y lo tal aprenent, ab les fianses, y ab concurs de tots estos se fara matricula.

Y se pagaran quatre sous a quiscu del Consell particular, y quatre sous per los peatxes al Sindich, ultra lo salari del acte de la Matricula, y si ab altre forma se intentara fer Matricula sia de ningun valor, y lo Andador tindra obligasio de auisar lo Consell particular per la hora que li asenalaran los Rectors y per son treball se li donaran quatre sous tot pagador de les vint lliures que per la llisensia haura deposades lo qui ha der [sic] Matriculat.

28.— Item se estatuex, ordena y mana que quaseuol que voldra apendre lo art de pintor, o, escultor dega prouar la limpesa de la sua sanch en la Curia del Magnifich Veguer, prouar qualment es fill de pares honrrats, procreat de llegitim matrimoni, que no es descendent de Moros, de judios, ni de altres sectas contra Nostra Santa Fee Catholica, ni menos es descendent de persones que sien estades penitensiades per lo sant Tribunal de la Inquisisio y fetas ditas prouas en dita Curia, y obtes decret del Magnifich Veguer, en la forma que lo obtenen los qui se uolen Matricular per notaris lo aportaran

f. 74r.

ran a los Rectors, y constant de la limpiesa de la sua sanch en la forma susdita, pagades que haja les vint lliures al Collegi per la llisensia de Matricularse sera Matriculat en la forma que se resa en lo antesedent Capitol; y en cas que el Consell particular atentas matricular algu, sens presehir primer ditas prouas de limpiesa de sanch incorrega quiscu de los de dit Consell en pena de sinch lliures pagadores de sos bens propis aplicadores dos tersos a la bolsa del Collegi, y un ters al senor Rey.

29.— Item se estatuex, ordena y mana que tots los Collegials, y tots los fadrins, o, practicans que han acabada la Matricula degan pagar un dobler cada semana al Collegi Vltra la Confraria, lo qual dobler cada Semana tindra obligasio de recullir lo Andador y entregarlo despues de feta la serca al Clauari y de lo que importara sera carregat lo

Clauari lo dia dels comptes, y per lo treball del Andador se li aumenta el salari Vna lliura per quiscun any, y esta Contribusio se imposa peraque lo Collegi puga asistir a los pobres Collegials malalts, y tingan obligacio los Rectors de asistirlos ab alguna quantitat ben vista totas las vegades que los aparexera necessaria, y tambe seruira dita Contribusio per ajuda de altres gastos que se oferiran per lo qual effecte feran polisa los Rectors tansolament y la entregaran a casa del malalt perque lo Clauari los entregue la quantitat en la polisa continguda, y se retendra dita polisa lo Clauari per son descarrech, y dita subvensio

f. 74v.

sio a los malalts tindran obligasio de fer los Rectors encara que no los sia demanat si segons la sua prudensia conoxen, o, altrament saben que en la casa del malalt hi ha necessitat, y no pugan ser arguits los Rectors de si es molt, o, poch lo que han donat, puix se ha de pasar per lo que ells faran.

30.— Item se estatuex, ordena y mana que per quant lo Collegi se troba ab poques conueniensies, y los Gastos que de present son molts, tant per obtenir Decret per Confirmasio de los presents Capitols, com alies per lo qual effecte se han de aumentar las conueniensies del dit Collegi, que tots los aprenents Matriculats fins al dia de la facsio del present Decret, y tots los fadrins no examinats quant se examinaran, las pesas de llurs examens restan en poder del Collegi perque del Valor de aquells tinga mes medis per acudir a les sues obligacions.

31.— Item per quant se experimenta un gran dany per el Collegi de que algunes persones obtenen llisensia de los Illustrissims Senors Virreys per poder exersir y usar lo art tant de pintor com de escultor; las quals Grasias de ordinari se conseguexen callant lo Graue dany que ocasionen al Collegi y representant alguns motius aparents, se estatuex, ordena y mana que los Rectors, luego que tindran notisia de que alguna persona Vsa ab semblant llisensia del art de pintor o escultor tingan obligasio de aconsellarse ab lo Advocat del Collegi; y se fasa petisio al Illustrissim Senor Virrey ponderant lo dany que se ocasiona al

f. 75r.

al Collegi, y totas aquellas cosas que segons las sircunstansias del fet se auran de ponderar, y si los apparex a los dits Rectors pugan ultra de la petisio pugar ab lo Advocat del Collegi a fer les representasions al Illustrissim Senor Virrey que los aparexera conuenients, y la matexa obligasio tingan los dits Rectors en cas que algu conseguesca dispensasio per examinarse de pintor o escultor sens hauer fet tot lo que manen los Capitols, y si los aparexera pugan seguir Causa, o Causas en la Real Audiensia perque se declar de justicia sobre los dits casos, o, quaseuol de aquells, las quals Causas no se mouran sens consentiment del Consell General de tot el Collegi.

32.— Item se estatuex, ordena y mana que quaseuol Natural de la present Isla de Mallorca qui aura apres lo art de pintor, o, escultor fora de la Matexa, encara que sia en las Illas Adjacents, y restituhintse a esta Illa de Mallorca voldra exersir lo art de pintor, o, escultor que no puga exersirlos sino sota Collegial conduit o a jornals ab la matexa forma que los fadrins pagant la Confraria, y tot lo demes a que contribuexan tots los fadrins o practicants per benefisi del Collegi, y en cas que vulla examinarse dega pagar sinquanta lliures per lo examen al Collegi ultra la pesa de examen que tambe restara en poder de dit Collegi.

33.— Item se estatuex, ordena y mana que ningun fadri, ni altre persona qui no sia Collegial pintor

f. 75v.

pintor o escultor examinat puga consertar fayna alguna de pintor, ni escultor tant en nom propi com de algun Collegial examinat en pena de vint y sinch lliures aplicadores, ço es quinse al Senor Rey, tres al acusador, y les restants al Collegi, y en cas que en son propi nom consertas la fayna y fes aquella, sia la tal fayna perduda y aplicada al Collegi, y la matexa pena incorrera quaseuol Collegial axi pintor com escultor qui permetra que algun fadri, o altre persona no examinada despues de hauer consertada alguna feyna lo tal Collegial, que lo tal fadri, o, altre persona faran la tal feyna a tota Ganansia sua, que en aquest cas, ultra de la feyna perduda, seran sinquanta lliures de pena, pagadores vint y sinch per quiscu de los dos, y aplicadores trenta al Senor Rey y les restants, y la feyna com de sobre.

34.— Item se estatuex, ordena, y mana que de asi al dauant tots anys perpetuament el dia que se elegira lo regiment se elegescan dos hoidors de comptes, ço es lo un pintor, y lo altre escultor de los quals per lo menos lo un haja de saber llegir, y escriurer, y estos tindran obligasio de asistir el dia de la reddisio dels comptes del Clauari el dia que se acostuma donar aquells y interuindran en la diffinisio de dits comptes y en espesial tindran cuydado de instar que el Clauari ensene las llistas de les penes que hauran incorregut los Collegials, y per son treball

f. 76r.

treball seran durant son offissi Franchs de Confraria, y el dia de la Candelaria se donara a quiscu de ells una lliura de sera pagadora per el Collegi, y faltant algu de ells, o, los dos sia el qui faltara a la dita reddisio de contes, y difinisio de aquells, privat de dita lliura de sera.

35.— Item se estatuex, ordena y mana que quaseuol Collegial, pintor, o, escultor qui tindra plet ab lo Collegi per quaseuol Causa, Via, o, raho que sia tot lo temps que durara lo plet estiga priuat de exersir ningun carrech de dit Collegi, y finit que sia lo plet perseuer la matexa priuasio per espay de quatre anys continuos, o, mes ver de quatre elecsions de Regiment faedores despues de hauer finit lo plet, y en cas que los Rectors proposasen aquells per ser elegits incorregan en pena de priuasio per dos elecsions y en pena de dos lliures de sera el qui tal proposisio fara.

36.— Item se estatuex, ordena y mana que ninguna persona de quaseuol estament que sia puga treure, y exposar Venals en la plasa de les Corts ni en altre lloch ningun genero de pintures ni escultures noues en pena de que les tals pintures, o, escultures seran perdudes per son amo, y aplicades al Collegi; y axi matex incorregan les tals persones en pena de quinse lliures aplicadores al Senor Rey, y a quaseuol persona qui denunsiara a los Rectors las tals pintures, y escultures, y el lloch a ont se troban se li donara la tersera part del valor de aquelles, y tindran obligasio los Rectors de Guardar

f. 76v.

dar secret, y no anomenar ni significar la persona qui aura fet la denunsiasio en pena de deu lliures, y de priuasio de offissi, y dos anys de priuasio de vot actiu y pasiu aplicadores dites deu lliures, a la bolsa del Collegi cent sous, y los altres cent al Senor Rey.

37.— Item se estatuex, ordena y mana per major obseruansia de lo instituit en lo antecedent Capitol baix de la matexa pena, y aplicadora en lo matex modo, que quaseuol Collegial pintor, o, escultor qui vulla exposar venal quaseuol pintura, o, escultura de quaseuol genero sia, antes dega denunsiarlo al Rector de la Art de que sera y lo tal Rector escriure la tal pintura, o, escultura espesificant lo nom de aquella, y de quina amplaria, y altaria es, y venuda que la haja dega denunsiarlo al dit Rector, lo qual tindra obligasio de fer una creu a la denunsiasio que antes hauia feta lo tal Collegial, ab que se demostrara que la tal pintura, o, escultura ja es venuda declarant que les tals pintures, o escultures que exposaran venals los dits Collegials degan ser fetas de la sua propria ma, o en casa sua per lo aprenent, o, fadri que baix de la sua ensenansa tindra, y entenentse aso tansolament de les pintures, o, escultures noves, no empero de les Vsades o Velles.

38.— Item se estatuex, ordena y mana que sempre y quant algu de los Rectors, o, los dos tingan notisia de que se troba alguna pintura, o, escultura noua qui esta exposada venal, y no estara denunsiada a los

f. 77r.

a los Rectors que los dos, o, quaseuol de ells qui la notisia tindra tingan obligasio de fer aprensio de la tal pintura, o, escultura ab intervensio de un Alguatzir, o, Maser de la Real Audiensia y aportar la tal pintura a casa del Rector Major en pena de vint lliures pagadores de sos bens propis al Collegi sinch lliures, y al acusador sinch lliures y les altres deu al senor Rey y feta esta funcsio lo tal Rector tindra obligasio ab companía del Alguatzir o Maser donar part de dita Captura, y aprensio al Magnifich Señor Advocat fiscal per raho del interes de la pena expectant al Senor Rey segons la disposisio del Cap. 34.

39.— Item se estatuex, ordena y mana que ningun fadri pintor puga tenir en sa propia casa ni en altre per son compte, colors moltes al oli, ni al trempa, ni telas aparelladas, o, altres cosas sobre que pintar, y que ningun fadri escultor puga tenir en sa casa instrument ningu, ni aynes, com son banch de redolta, ni ferros per esculpir, ni daurar so pena que las susditas cosas tant en un, com en altre cas seran perdudas, y aplicades al Collegi, y incorreran los tals tambe matex en pena de dotse lliures aplicadores ço es deu al senor Rey, y dos al acusador.

40.— Item se estatuex, ordena y mana que sempre que se haja de judicar quaseuol pintura, o, escultura se haja de obseruar lo siguent ço es que si la judicasio se ha de fer de consentiment de les parts y a la

f. 77v.

y a la bona elegint un pintor per quiscuna de elles, si es pintura, y semblantment un escultor, si es escultura, puix los pintors no podran judicar escultures, ni los escultors pintures sots pena de dotze lliures aplicadores com en lo antesedent Capitol, en tal cas los tals pintors o escultors pendran per son treball lo que prudensialment conexeran que los toca, y en cas de dificultat se fara la tacsasio per los dos Rectors de lo que conexeran los toca per son treball.

Si empero la judicasio, o, estimasio se haura de fer per authoritat de Jutge pugan tansolament ferla los Rectors, y Consellers, ço es si es pintura los pintors, y si es escultura los escultors, tindran los tals per la sua remunerasio, y salari ço es si la pintura, o, escultura no arriba a valor de sinquanta lliures quatre sous per quiscu de ells, si empero sera de valor de sinquanta fins en cent, tindran per dita estimasio dos lliures, y si el valor es de cent, fins en sinch centes, sels deura donar tres lliures, y de sinch centes fins en Mil, sis lliures, diuididores ditas quantitats entre los dits estimadors per yguals parts, y no se puga exedir en lo salari de la estimasio de sis lliures, encareque la pintura, o, escultura que se estimara exedesca en quaseuol quantitat sia les Mil lliures, aço entes, y declarat que la Tarifa de les dites estimasions se enten de les faedores dins la present Ciutat y son Terma.

Si empero per authoritat de jutge se aura

f. 78r.

se aura de fer estimasio en alguna Vila, tindran los tals estimadors dieta de una lliura per cada dia ultra la tacsasio de dita tarifa; y en cas que algun Collegial pintor, o, escultor fes alguna judicatura per Authoritat de Jutge incorrega lo tal en hauer de pagar aquells ana qui tocaua fer la tal judicasio segons lo contingut en lo present Capitol tot lo que segons la Tacsasio de sobre feta aurian tingut de fer la dita judicasio aquells a qui toca, y semblant quantitat a la bolsa del Collegi.

41.— Item se estatuex, ordena y mana que ningun Collegial pintor, ni escultor, ni fadri, ni aprenent de ditas Arts puga ensenar de dibuxar ni fer altre operasio que conduesca per la ensenansa de pintura, ni escultura a persona alguna de quaseuol estament, y condisio que sian sots pena de sexanta lliures aplicadores ço es sinquanta al Senor Rey, dos al acusador, y vuyt al Collegi; si ya dons no fos aprenent Matriculat o, qui esta per Matricular dins el termini de un mes que se consedex de dilasio segons el Cap. 7 de los Vells, que es el termini ab que se fa la proua del tal aprenent, y ab la matexa pena incorrera lo Collegial pintor, o, escultor qui haventli ensenat per dit espay de un mes pera prouarlo, continua en ensenarlo finit dit mes, sens hauer donat de esto part a los Rectors, Consellers, y Clauari; los quals, suplicanto el Collegial baix de cuya ensenansa estarà, podran porrogar un altre mes y si finits los terminis sobre dits no se matricula

f. 78v.

cula, y persevera en ensenarlo sera lo tal pintor, o, escultor incurs en dita pena.

42.— Item se estatuex, ordena y mana que los Rectors tingan obligasio durant el temps de son offissi distribuir, y vendre totas las pinturas, y escultures que pararan en poder del Collegi tant si son pesas de examens, com de penas, y fraus, y per effecte de vendre aquelles tingan obligasio de consultar lo Consell particular per resoldre en la forma que se auran de vendre, ço es si sera paladisament o, en Encant publich, y hajen de seguir dits Rectors el sentir del Consell particular, no empero podra el Consell particular retardar el que dits effectes se venen durant lo offissi dels Rectors actuals; si empero estaran los vots de dit Consell particular en paridad, sobre si se ha de vendre en Encant, o, paladisament se seguira el sentir de la part qui votara, que se vena en Encant publich y procuraran los Rectors en no uendre dites pintures, o, escultures que prudentment no conegan que son a son preu sobre lo qual sian carregats en consiensia per mirar la conueniensia del Collegi; y del preu, y valor de ditas pintures y escultures tindran dos sous per lliura que se diuidiran igualment entre si.

43.— Item se estatuex, ordena, y mana que sempre y quant ey aga algun fadri pintor, o, escultor qui vulla casar ab filla de Collegial pintor o escultor, que lo tal fadri volentse examinar despues de selebrat lo Matrimoni en fas de Nra. Sant

f. 79r.

Santa Mare la Iglesia no dega pagar les sinquanta lliures que pagaria per lo examen, si que dega ser admes a examen en la matexa forma que los fills de Collegials examinats, y sera en arbitre de los pares de la tal filla de Collegial, o, de ella matexa constituhir en dot les dites sinquanta lliures que el dit Collegi allibera a son favor;

explicant que lo tal fadri tindra obligasio de pagar la seguda, sens diminusio de les sinquanta lliures; la qual seguda sera la matexa que paguen los fills de Collegial.

44.— Item se estatuex, ordena y mana per major observansia de los presents Capitols, y attes que el major interes de les penes en aquells estatuhides, es, a favor del Real Patrimoni del Rey Nostre Senor, que Deu guarde, que quaseuol qui tindra notisia de que alguna persona haura contrafet a algun de los Capitols, y per conseguent incorregut la pena en aquells estatuhida dega el tal qui notisia de la contrafacsio tindra fer la denunsiasio, y acusasio de dita contrafacsio ad aurem del Magnifich Senor Advocat Fiscal qui es, y per temps sera perque ab esta forma irremissiblement se pugan executar las penas, y sia tingut secret lo acusador, y executada que sia la pena en cas de parar el diner en poder

f. 79v.

der del Collegi entregaran los Rectors la part del Acusador al dit Magnifich Senor Advocat fiscal peraque la puga entregar al dit acusador si ya dons no la aura retinguda en cas haja parat lo diner en son poder, ab aduertensia que si alguna persona per directa o, indirecta te notisia de qui es lo acusador, y lo publica incorrega en la matexa pena que lo delinquent, o, trasgresor, aplicadora ab la matexa forma que la pena que de antes se aura incorregut.