7
Els bombers del segle XXI

Olga Lanau

Fins aquí la història, una història plena d’històries personals i institucionals importants per tots els que avui estem aquí. Però ara és el moment de parlar del present i futur dels Bombers de la Generalitat de Catalunya.

I no podem començar aquest capítol sense tenir un record pel David i els seus companys que, al mes de juliol de 2008, van tenir un accident quan anaven a sufocar un foc d’indústria a Sabadell. El parc de bombers voluntaris de Castellar del Vallès és un dels 78 parcs de voluntaris que tenim a Catalunya i en formen part un conjunt de persones que de manera pràcticament altruista arrisquen la seva vida per salvar a altres.

En aquest cas, va ser realment així: en David va morir i els seus companys voluntaris i auxiliars forestals van quedar ferits, alguns molt greument. Afortunadament tots els ferits s’han recuperat de forma increïble.

Vull començar, doncs, rendint un homenatge a tots ells, David, Albert, Cristóbal, Cisco, Aitor i Demià. Gràcies a tots vosaltres pel que heu fet fins ara i pel que segur que fareu en el futur.

Com s’ha dit en capítols anteriors, avui la Generalitat de Catalunya disposa d’uns serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments format per bombers de dos tipus, els que formen part del Cos de Bombers en sentit estricte (els funcionaris) i els bombers voluntaris. La Generalitat de Catalunya presta aquest servei a tot el país llevat de la ciutat de Barcelona que té un Cos de Bombers propi.

El 2008 ha estat un any important perquè ha fet de punt d’inflexió en moltes de les activitats de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Ja tenim alguns antecedents que han ajudat a aquesta inflexió: per una banda, el decret de reestructuració del departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació que va suposar la divisió de l’anterior Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil en dues Direccions Generals, la de Protecció Civil i la nostra; per altra banda, el decret de reestructuració del nostre àmbit. I, a més de qüestions organitzatives, cal destacar, especialment, l’acord sindical amb el nostre personal —signat l’any 2006— així com el pla d’inversions aprovat pel govern l’any 2004 que permetrà, en un període de temps raonable, la renovació del nostre parc mòbil, l’increment de mitjans altament especialitzats com són els aeris i la millora de les infraestructures bàsiques distribuïdes arreu del país.

La separació de la prevenció, extinció d’incendis i salvaments de la protecció civil ha estat una decisió important, qüestionada pel risc de la diversificació en la gestió de les emergències. Però cal llegir la mesura des d’una altra perspectiva, la de l’especialització dels cossos operatius i la de la neutralitat de la protecció civil en tant que sistema de coordinació de les grans emergències i catàstrofes. Estem segurs de que no ha estat un error i estem treballant per tal que sigui evident la bondat de la decisió.

La reestructuració de la nostra Direcció General s’ha fet organitzant el nostre servei en tres Subdireccions Generals, l’Operativa, la Tècnica i la d’Administració i Recursos Humans i set Regions d’Emergència, així com diverses unitats i serveis de suport a tota l’organització com són el servei d’Assessorament Jurídic, l’Auditoria de Serveis, l’Àrea d’informació i Comunicació i el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos.

Tots els models organitzatius responen a uns objectius i són aquests els reptes que haurem d’atendre en el futur. Des de la meva perspectiva, partim d’una situació bona, segurament molt bona en tant que tenim un col·lectiu important de persones —al voltant de 5.000 si sumem funcionaris i voluntaris— que desenvolupen un servei molt important als ciutadans. Però no ens podem quedar aquí.

Podríem dir que tenim la base correctament elaborada però cal anar més enllà. Com deia abans, en els últims anys s’ha renovat el 90% de la flota de vehicles, s’han ampliat, reformat o construït 30 torres de guaita, 16 parcs de bombers, l’hangar de mitjans aeris i l’Escola de Bombers.

En aquests moments estan en marxa actuacions en 16 instal·lacions més i es preveu fer 20 noves actuacions en els propers anys.

Simultàniament, en els últims anys s’estan convocant places de nou accés i també processos de promoció interna que permetin adequar la plantilla a les necessitats d’una societat com la nostra, cada vegada més nombrosa i en canvi constant.

Internament, sobretot a partir de la reestructuració de la Direcció General, de la reassignació de tasques als nostres comandaments de bombers i de la incorporació d’elements novedosos en la gestió del nostre personal, s’estan millorant els procediments d’intervenció en els sinistres als quals hem de fer front (més de 81.000 el 2007).

Però això no és suficient, queden molts reptes a assolir i és sobre això que volem parlar. Els nostres compromisos més importants són:

1. Revisió i concreció de la cartera de serveis de bombers i del model de prestació de serveis.

2. Donar èmfasi a la vessant preventiva de l’actuació dels bombers.

3. Determinació dels recursos humans, tècnics i d’infraestructura necessaris per fer front a les emergències, tal com recull el Pla Director.

4. Revisió i millora dels procediments, protocols i estratègies d’intervenció.

5. Previsió del relleu generacional de la plantilla.

6. Elaboració d’un pla de carrera del personal operatiu juntament amb un pla de formació renovat i realitzat conjuntament amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

7. Desenvolupament dels grups especials de bombers, tant el d’actuació forestal, com el d’actuacions especials com el d’emergències mèdiques que incorpori també l’atenció psicològica a totes les persones que desenvolupen tasques operatives.

I, tot això, en un marc de condicions de seguretat correctes i de conciliació de la vida personal i professional, per permetre que les persones estiguin satisfetes amb allò que fan.

El govern està satisfet dels seus bombers i bomberes i per això està treballant i seguirà fent-ho perquè les condicions de treball siguin les correctes. Però hem de fer més. Cal seguir el ritme de la societat, estar al seu nivell quant a la prestació del servei, les telecomunicacions, els mitjans d’extinció, la tecnologia, la professionalitat, el tractament a les persones, l’actuació preventiva i no només reactiva. En aquest sentit, vull destacar alguns dels elements bàsics que ja estem desenvolupant i que ens han d’ajudar a complir els reptes plantejats.

Recentment, el govern ha aprovat l’avantprojecte de llei de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. Aquesta serà la primera norma autonòmica que es fa sobre aquesta matèria a l’estat espanyol. Fins fa ben poc les tasques de prevenció del Cos de Bombers havien estat considerades poc rellevants. Nosaltres entenem que és importantíssim insistir en la prevenció perquè tot allò que fem en aquest àmbit repercutirà necessàriament en una millor percepció del risc pel ciutadà i, per tant, en un millor coneixement de què fer per evitar el risc i, en cas d’accident o incident, què fer per minimitzar el seu impacte. En aquest sentit és important aquesta futura llei, però també l’anàlisi i millora de totes les infraestructures de suport als incendis, els programes específics de prevenció de risc a la llar, a la muntanya, d’incendi a les urbanitzacions, la formació als escolars, etc.

Quant a la tecnologia i les estratègies d’actuació, ja fa uns anys que participem en grups de recerca universitaris i programes de recerca europeus. Cada vegada estem més convençuts que la recerca i la innovació són elements clau i, per aquesta raó, els nostres grups d’especialistes en l’àmbit forestal o en actuacions especials com són els ensorraments, els rescats a muntanya, els sinistres en indústries amb risc químic, bacteriològic o nuclear, etc. estan treballant en aquesta línia per tal de ser corretja de transmissió per a tot el Cos de Bombers.

Per altra part, el pla director de bombers de Catalunya serà una eina clau en el desenvolupament intern dels bombers a Catalunya, específicament en allò que fa referència al nostre compromís de servei. El pla director explicitarà el nostre compromís d’atenció al ciutadà. No és aquesta una tasca senzilla; Catalunya és un territori que pot dividir-se en moltes micro-àrees. No és el mateix el Pirineu que la costa i no és el mateix la plana de Lleida que la zona metropolitana barcelonina. Ni les vies de comunicació, ni les distàncies, ni el volum de població, ni els nuclis disseminats, ni els boscos, ni l’alçada dels edificis, ni el tipus d’edificació, ni la concentració d’indústries… És evident que tenim un país petit però gran a la vegada, amb elements de risc molt diferenciats. Cal analitzar les diferències correctament per determinar com prestarem el nostre servei quins recursos humans i tècnics i en quin temps.

El nostre principal actiu és el capital humà, òbviament. En moltes ocasions es parla dels bombers i bomberes com herois. Des de fa temps dic que no són herois, són persones que, per vocació, han decidit dedicar-se professionalment o bé voluntàriament a desenvolupar una tasca que a vegades posa en perill la seva vida. Són l’element més important de la nostra organització; ells ho saben i nosaltres també. És per això que estem revisant tots els procediments que els afecten. Cal tenir present que les retribucions i les condicions laborals són importants, però altres elements són els que poden determinar la qualitat personal i professional de la nostra gent.

El marc global de la revisió dels recursos humans serà la nova llei de prevenció, extinció d’incendis i salvaments. En aquesta llei, ara en fase d’elaboració, parlarem de les nostres funcions, del finançament, de l’organització, del règim intern… però sobretot parlarem de la nostra gent.

I què volem dir amb això? Determinarem quin és el model de bombers de Catalunya, és a dir, quins actors necessitem i com s’han d’estructurar.

A la llei actual, a banda d’allò que es regula a nivell municipal, existeixen tres grans actors en les emergències que atenem: el Cos de Bombers, els bombers voluntaris i els bombers d’empresa. Començant pels últims, creiem que és el moment de definir clarament quins són aquells supòsits en els quals, per raó de la seva criticitat, les indústries han de disposar de personal especialment qualificat per atendre en un primer moment els incidents que es produeixin.

Per altra part, hem de deixar clar també quin és el bomber voluntari que volem tenir a Catalunya. Actualment, la llei estableix el règim d’accés, formació, permanència, representació, compensació i prestació de serveis dels bombers voluntaris però aquestes normes es van elaborar fa pràcticament 15 anys i, per tant, necessàriament requereixen de revisió.

El punt de partida és que volem bombers voluntaris; ara bé, els volem motivats per fer aquesta funció, formats per fer-la en unes condicions correctes i amb seguretat, amb un sistema que permeti garantir tant la seva prestació de serveis com la seva satisfacció quan ho fan. No és senzill, segurament és un dels elements més complexos perquè la seva distribució al territori, la seva procedència, la seva activitat professional fora de la nostra organització i les seves expectatives són múltiples i variades.

I, en l’àmbit de les persones, lògicament tenim un repte important, el de la major professionalització del Cos de Bombers. I ha de quedar clar que això no vol dir que els bombers funcionaris no siguin professionals; ben al contrari, són uns grans professionals, però cal posar al dia la professió. En aquest sentit, hi ha moltes actuacions en marxa i altres que encara s’han d’encetar. En primer lloc, cal actualitzar el sistema d’accés i promoció dins del Cos de Bombers. Caldrà revisar, doncs, les categories actuals i adequar-les a la nova normativa de la funció pública de l’estat espanyol i de Catalunya, però també a les necessitats internes.

Quan parlem d’un cos operatiu uniformat, és imprescindible parlar de jerarquia i, la jerarquia necessàriament porta a parlar de categories professionals, de funcions i de sistema d’accés a les mateixes.

Parlar de categories significa també parlar de carrera professional. En un àmbit tan específic i delicat com el nostre, no és o no ha de ser suficient parlar d’oposicions i de promoció interna. És bàsic parlar de formació, d’avaluació del lloc de treball, de mecanismes incentivadors del rendiment personal. Aquest és un deute pendent de fa molt temps. En els propers anys i, aprofitant l’existència del nou Institut de Seguretat Pública de Catalunya, hem de fer el pla de carrera professional que ens ajudi a assolir aquesta major professionalització que demanem.

No esperem que la nova llei ho resolgui tot, però sí ha de ser el marc bàsic. La llei, juntament amb la formació, el desenvolupament operatiu i la coordinació amb altres actuants seran els mecanismes que garanteixin la millora global del que fem.

La formació ha d’estar lligada a la promoció però també al reciclatge permanent dels nostres professionals i als nous coneixements adquirits que s’han d’estendre a tota l’organització. Per això s’elaborarà un Pla de Formació conjuntament amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

El desenvolupament operatiu és un element clau. Segurament motivat per l’origen del Cos de Bombers i per la seva distribució territorial i també, perquè no dir-ho, per la manca de suficients recursos i estructura dels anys 80 i 90, ens hem trobat un Cos que, en moltes ocasions, havia d’improvisar més del compte. La frase feta que deia «tens idees de bomber» prové del fet que moltes vegades els bombers han hagut d’inventar-se què fer i com davant d’un sinistre. La nostra organització no havia trobat els mecanismes que permetessin identificar clarament aquesta actuació. No tot es pot procedimentar o protocol·litzar; moltes vegades l’experiència i el sentit comú dels operatius acabaran de donar el toc de qualitat en una actuació, però creiem que és necessari identificar les formes bàsiques d’actuació en tota tipologia de sinistres. Tant els més habituals com un incendi forestal o un incendi de vivenda, però també, i sobretot, aquells que no són tan comuns i, que poden generar alguns dubtes, com per exemple, els incendis en túnels, les intervencions en indústries d’alt risc químic, els accidents amb múltiples víctimes, etc.

Aquest desenvolupament operatiu, juntament amb el dels grups especials, la nova Sala Central de Bombers i la formació ha de permetre estandarditzar les nostres actuacions, estendre a tot el col·lectiu les millors pràctiques per atendre una emergència, donar cohesió de grup i, sobretot, millorar el servei que prestem als ciutadans.

No puc en aquest capítol deixar de parlar de dos àmbits més importants per nosaltres: la informació a la ciutadania i la coordinació amb altres actuants. En moltes de les nostres actuacions aquests elements són clau.

En capítols anteriors s’ha parlat de la creació de la Oficina de Premsa. Va ser un gran encert; el dia a dia ens demostra que, a més d’atendre als múltiples mitjans de comunicació actuals, la nostra Àrea d’Informació i Comunicació és una gran eina per informar la ciutadania d’allò que està passant i, sobretot, de fer recomanacions sobre el que cal fer. Encara que des de fora no sigui fàcil veure-ho, el paper dels periodistes és essencial; la seva feina no és senzilla perquè un error en la informació pot ser un problema afegit en la gestió d’una emergència.

L’altre àmbit que esmentava abans és la coordinació amb altres actuants. Catalunya disposa de diferents cossos operatius i col·lectius que participen en les emergències, si més no, en algunes d’elles. No voldria deixar-me a cap però és destacable el paper dels mossos d’esquadra, el dels agents rurals, el del servei d’emergències mèdiques, el de les Agrupacions de Defensa Forestal, el dels voluntaris de protecció civil.

No sempre coincidim però quan ocorre cal actuar de manera coordinada. Per aquesta raó, treballem de forma permanent amb tots ells per tal d’estar preparats quan calgui actuar. Per aquesta raó, cada vegada més organitzem jornades de treball conjunt, simulacres i, exercicis pràctics.

Aquest és un dels altres elements que cada vegada més s’ha de convertir en un eix de la nostra activitat.

No voldria acabar aquest capítol sense fer esment a altres dos col·lectius de treballadors que no formen part del Cos de Bombers, però que són imprescindibles per fer funcionar la màquina. M’estic referint als operadors de les Sales de Control de les Regions d’Emergència i de la Sala Central de Bombers i a tot el personal de gestió administrativa i econòmica. La seva feina és poc visible des de fora però tots ells són necessaris perquè els bombers i bomberes puguin actuar correctament. Aquesta ha estat la raó per la qual els seus àmbits d’actuació s’han reestructurat amb l’objectiu d’identificar millor les seves funcions i responsabilitats i, a la vegada, de millorar la seva connexió amb la resta d’unitats de la Direcció General.

No vull dir que estiguem davant d’un abans i un després perquè seria molt agosarat. Però nosaltres estem desplegats al territori des de fa molt de temps; de fet, varem començar el nostre camí fa més de 25 anys aglutinant en una única organització allò que ja estava desplegat i, per tant, això ens ha marcat en la nostra manera de fer. És el moment de fer un pas més enllà, aspirem a fer-ho i esperem poder-ho fer.