Prefaci

L’any 1949 el diari Combat de París anuncia en la seva pàgina literària que Mercure publicarà el poema perdut d’Arthur Rimbaud La Chasse spirituelle. Aquest poema, que hauria escrit Rimbaud abans de fugir amb el seu amant Paul Verlaine a Londres el setembre de 1872, apareix per primer cop en l’inventari de coses personals que Paul Verlaine reclama a la seva encara esposa Mathilde Mauté.

Els Mauté de Fleurville, la seva família política, no van retornar mai aquest poema que ell, Rimbaud, i altra gent que d’alguna manera era propera als poetes van voler recuperar. La Mathilde va afirmar poc abans de morir que mai no havia tingut el poema i que, per tant, no l’havia destruït.

La Chasse spirituelle semblava irremissiblement perdut amb la mort de tots els actors principals que hi havien tingut un paper —Rimbaud, Mathilde, Verlaine, Paterne Berrichon, Isabelle Rimbaud…—, fins que el 1949 el periòdic dirigit per l’erudit comunista Pascal Pia, un rimbaldià reconegut, va anunciar la seva descoberta i publicació.

Aquesta notícia va desencadenar una batalla a França entre els que creuen que el poema és un pastitx i els que n’asseguren l’autenticitat.

Entre els que afirmen que és un frau hi ha André Breton, la denúncia del qual va provocar que dos comediants francesos, Akakia-Viala i Nicolas Bataille, confessessin ser-ne els autors, quan Mercure ja havia lliurat molts exemplars a les llibreries del país.

Malgrat tot, la bataille Rimbaud seguia viva en l’inconscient humanista francès i fa ben poc —l’any 2015—, i amb la mort del rimbaldià més notori, Jean-Jacques Lefrère, es va tornar a revifar el foc pel poema inèdit el títol del qual ja és prou suggerent —La Caça espiritual—, i del qual Verlaine havia deixat escrit a Rimbaud raconté par Verlaine que «contenia estranys misticismes i les més agudes intuïcions psicològiques».

La veritable protagonista és sempre La Chasse spirituelle, el poema de Rimbaud que a data d’avui no ha vist la llum, i probablement el poema inèdit més ambicionat de la poesia europea.