Notes

^[1] Es tracta, sens dubte, d’un programa que emeté la Cadena Ser durant una llarga temporada, la direcció i realització del qual anava a càrrec de l’esmentat senyor. Efectivament, un cop fetes les consultes pertinents, hem pogut comprovar que començava sempre a la matinada, al voltant de la una, però que no tenia una hora exacta d’inici cada dia, perquè aquesta circumstància depenia de l’acabament del programa anterior. [Torna]

^[2] També aquest programa existí per les dates en què el protagonista començà a escriure les seves impressions. Això ens el situa en un món real i concret bombardejat pels mass media. Però també ens dóna la mesura de la seva escassa imaginació pel fet de recórrer a uns arguments tan absolutament desprestigiats en el món intel·lectual a l’hora de fer-se els criteris. Davant d’aquesta ràdio-televisió-dependència —que anirem veient que és constant al seu relat—, no se’ns acudeix de dir altra cosa que: pobre xicot! [Torna]

^[3] Quim Monzó és un escriptor conegut a casa nostra, que ha abandonat el qualificatiu de «jove promesa» per instal·lar-se temporalment als USA on, per triomfar, no s’ha de ser ni jove, ni promesa, sinó ex-venedor de diaris o conreador de cacauets. Però això no ve al cas. El citem perquè escriví l’obra Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Mauri, que ha estat esmentada suara pel nostre amic protagonista. [Torna]

^[4] Imatge certament entendridora i citació d’ambicions literàries si no fos perquè pertany a la conegudíssima novel·la La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. [Torna]

^[5] Al nostre protagonista, educat cristianament, no se li hauria acudit mai una cosa tan gruixuda sense copiar-la de Miller. Dubtem que la frase se li acudís en el moment en què la cita. [Torna]

^[6] Tot i que aquesta cançó, interpretada per l’orquestra Plateria, ja comença a estar una mica passada de moda. (N. de l’a.) [Torna]

^[7] Fabrizio és el nom d’una pizzeria moderna de Tarragona. Es al carrer de les Coques, núm. 5, just davant dels darrers tarongers que rodegen la catedral. Té, encara, un altre al·licient: el d’estar situada davant la parada de bus. (N. de l’a.) [Torna]

^[8] El lingüista Joan Solà convingué que aquesta expressió (estar bo/ bona) és un castellanisme derivat dels costums d’apreciar la bonesa d’un manjar abans de comerlo. Però, malgrat això, no s’atreví a dir d’una manera rotunda que calia desterrar-lo de la nostra parla perquè també acceptà que no volia dir la mateixa cosa que estar sa / ser bo / ser eixerit / ser elegant / …

El nostre amic protagonista, però, no devia conèixer en Joan Solà i utilitzà l’expressió sense escrúpols, que serien lògics. Tal vegada hauria dit, en saber l’opinió del lingüista: que Déu ens conservi la gana! [Torna]

^[9] Un altre estrangerisme de cada vegada més difícil d’evitar i que ja no censurarem més, per això, en el decurs dels textos que segueixen. [Torna]

^[10] Un altre dels problemes interns d’un país socialista que ens afecta: l’escassedat i, per tant, la dificultat d’importar cigars de Cuba ha estat un entrebanc que ha amoïnat molt el nostre poble, sobretot aquells ciutadans que han volgut organitzar bateigs, comunions o casaments. No cal dir que a partir d’un cert status la carència no s’ha notat. (N. de l’a.) [Torna]

^[11] No hem pogut trobar una referència real de cap dels personatges citats en aquesta pàgina. Quan ho hem demanat a la dona del protagonista s’ha posat a riure i ha fet un gest incrèdul. Pel context podem deduir que els dos primers han estat cantants famosos i el darrer, alcalde d’alguna ciutat llunyana. Si algú ens en pot donar informació li ho agrairem qui-sap-lo. [Torna]

^[12] Vàrem comentar a la muller del protagonista la necessitat d’excloure aquesta frase: Espriu es podria enfadar amb aquesta mena de comparacions. Ella no ho acceptà. I afirmà que tenia la certesa que Espriu no ho llegiria. Així sia. [Torna]

^[13] Nosaltres crèiem que es referia a la darrera novel·la d’espionatge, publicada per Bruguera, que havia llegit en Quim, perquè es dóna la circumstància que PSUC és l’anagrama d’una organització secreta i estalinistes i congrés, noms que amaguen realitats secretíssimes allunyades de la comprensió del gran públic lector si no està introduït en l’argument. La seva muller, però, en contra d’això que acabem d’afirmar, ens digué que en realitat es referien a la polèmica entre els anomenats euros afganesos, sostinguda públicament en un important partit polític de casa nostra en el decurs del 1981 i que tingué conseqüències immediates importants en el si de l’organització. [Torna]

^[14] Escena molt coneguda de la pel·lícula l’Últim Tango a París, que molts ciutadans com jo havíem anat a veure d’amagat a Perpinyà. (N. de l’a.) [Torna]

^[15] Àlex Broch és un senyor no gaire alt, prim, poc rialler en públic i que habitualment porta ulleres. També podem observar, si no hi ha hagut canvis de darrera hora en aquest sentit, que és un individu amb tota la barba. Deu ser per això que el cita amb tanta insistència en Rojals. [Torna]

^[16] Dada absolutament real i comprovable. Hom diu que el corbatí d’en Joan Rendé es una característica fisiològica tan important i natural com el bigoti o les orelles. En Joan Rendé, per altra part, exercia encara durant el 1982 —malgrat l’opinió d’alguns— d’escriptor, de periodista i de crític. [Torna]

^[17] Topònim absolutament real. Però, que nosaltres sapiguem, Castillejos no ha tingut mai cap mena de relació amb el futbol i menys amb el club nostrat que ací s’esmenta.

Recordat ara, totes les vivències em semblen extraordinàriament pàl·lides al costat de les fortes sensacions que van sofrir el meu cos i el meu cap, terroritzats, davant d’un fenomen incomprensible. [Torna]

^[18] Un dels mites que el cel·luloide convertí en rei de la selva. Normalment cridava d’aquesta manera quan es desplaçava en liana o cridava els seus amics. Però no solia utilitzar la banyera per a les seves remullades diàries. [Torna]

^[19] Topònim que correspon a una zona molt propera a València, sorrenca i amb pinar. Hi ha hagut diversos intents de convertir-la en urbanització. (N. de l’a.) [Torna]

^[20] Bar de la plaça del Cavall, a València. (N. de l’a.) [Torna]

^[21] Conegut teatre de Reus, citat anteriorment. [Torna]

^[22] Barbarisme no traduïble exactament per butaca, tal com ens comentà na Dolors al respecte. En Rojals es referia a «sillons» de vímet. Després hem sabut que en el decurs de les escorrialles d’un acte acadèmic, l’escriptor Jaume Vidal Alcover i el lingüista-semantista Ramon Cerdà discutiren apassionadament per escatir la diferència entre un i altre terme, cosa que, de moment, no aconseguiren. Ho deixem per als puristes. [Torna]

^[23] Anoteu, si us plau, aquesta simpatia pels maulets. De primer ens havia passat desapercebuda. Però és un detall important sense cap mena de dubte. Ho anotem a peu de pàgina per no tornar a trencar el discurs en aquest punt. [Torna]

^[24] El nostre protagonista s’ha ficat, sense adonar-se’n, al paisatge de Ventada de morts. Tenim fe que en Pep Albanell li ho perdonarà. [Torna]

^[25] L’edifici de Sant Roc, de Valls, fou enderrocat la primavera de l’any 1981. Les obres havien començat, efectivament, a mitjan febrer, però s’hagueren d’aturar en un parell d’ocasions per causes que desconeixem. Al seu lloc, hom hi va construir un bloc de pisos, la planta baixa del qual va ser ocupada immediatament per la sucursal d’una caixa d’estalvis important. [Torna]

^[26] Jocs de paraules que trobem absolutament demencials! [Torna]

^[27] Na Dolors somrigué en llegir la nostra descripció dels fets de la nit occitana. I comentà que ella no havia confessat precisament les situacions que acabem de detallar i que s’havia limitat a informar-nos que el bis havia desmentit la història de la noia del Saler i prou.

Li demanàrem si això que hem imaginat era gaire allunyat de la realitat i tornà a somriure: sou persona d’una gran imaginació, ens digué. Deixeu-me a mi els meus records i feu la vostra via. No em podeu demanar que expliqui els meus sentiments a veïns i desconeguts. No estaria bé.

Així doncs, deixem el somriure per resposta. I si la nit que acabem de descriure no va anar d’aquesta manera és cosa que tampoc no ens interessa de saber. La imatge que hem creat hauria pogut ser real. Qui sap si a la realitat també ho arribà a ser… [Torna]