7. Res a l’horitzó

Res a l’horitzó.

Cendres

Dins els sepulcres.

Mort i natura

Tenen un sol so.

Res no ressuscita.

Sense pàgines el llibre

De cada mot fogós.

Tot diàfan, res ocult.

Tot impune.

Res a respondre.

Enlloc el jutge.

Els justos van ser

Sempre ahir.

El present és estòlid

Com un monument.

Ni feliç ni infeliç,

No tens cap mesura

I et neix morta

L’oració.

Rere la benzinera

El negre Billy Joe

Toca la trompeta del capvespre.

La toca

Mentre bevem la cervesa

Sota el porxo desballestat

De la promesa.

Toca-la, Billy Joe,

Toca-la,

A veure si aconsegueixes

Fer coincidir

L’última nota

Amb la primera estrella.

A veure si els justos insegurs

S’apropen com ovelles

Al portal on fas néixer

La veritat sense ciència

De la teva bondat natural.

Oh la por dels homes

Que per tenir por

No són mai homes!

Ocult? Res és ocult

A la vista de ningú.

Tot present, tot moment

De cada cosa sense nosa

D’altra cosa al firmament.

Res més que això.

Ocult? Misteri.

Toca-la, Billy Joe,

Toca-la.

Ni la vida ni la mort

Saben més que tu.

Sempre ens quedarà

La nit del firmament

Aclaparant-nos

Amb la seva bellesa.

Però també per això Cal tenir ulls.