1
Bé, senyors, jo havia de considerar-me ben col·locat, el més ben situat dels homes. Vet-ho aquí que jo era el sheriff en cap del comtat de Potts i em treia uns dos-cents dòlars a l’any, sense comptar el que arrambava d’aquí i d’allí. A més d’això, tenia casa franca al segon pis del tribunal, un lloc que qualsevol envejaria; i a més tenia una cambra de bany, i per això no m’havia de banyar en un cossi o fer una excursió fins a la comuna, com havia de fer la majoria de la gent del poble. Crec que vosaltres podríeu opinar que jo aquí vivia al paradís. Ho tenia bé i representava que no hi havia cap raó perquè no continués així —sent com era sheriff del comtat de Potts— mentre només em preocupés dels meus assumptes i no arrestés ningú fora que no hi hagués cap altre remei i la cosa no tingués conseqüències.
I de tota manera, estava preocupat. Tenia alguns problemes que em preocupaven, que m’encaparraven.
M’havia assegut a menjar una mitja dotzena de costelles de porc, uns quants ous ferrats i una paellada de bunyols calents amb salsa, i no podia menjar-m’ho. No pas tot. Vaig començar a amoïnar-me per alguns problemes i el que va succeir és que em vaig aixecar de taula sense haver-me acabat el que tenia al plat. I amb la son em passava el mateix. Es podria dir que en realitat no dormia gens. M’ajeia al llit pensant que aquella nit sí que aconseguiria dormir, i no ho aconseguia. Passaven ben bé vint o trenta minuts abans d’adormir-me. I, a més, no hi havia manera de dormir més de vuit o nou hores, perquè aleshores em desvetllava, estava ben desvetllat. I no hi havia manera de tornar-me a adormir, per més baldat i rebentat que estigués.
Bé, senyors, una nit que em trobava jaient així, sacsejant-me, girant-me i donant voltes al magí, a la fi vaig veure que això no podia continuar així. Per tant, em vaig dir: «Nick, Nick Corey, aquests problemes et faran perdre el cap, val més que trobis alguna solució aviat, o si no, tururut viola!».
Hi vaig pensar i pensar, i després hi vaig tornar a pensar fins que a la fi vaig prendre una decisió.
I vaig decidir que no sabia pas què cony fer!