(Situació)

El decorat és el mateix, tant pel primer com pel segon acte. Representa una sala de despatx del Ministeri. El despatx privat del Primer Ministre. Es veu una sala rica, encara que no sumptuosa.

Hi ha una porta practicable a cada lateral i també una altra, al fons, però no ben bé al centre, sinó més bé cap un costat.

En l’angle que formen el decorat del fons i el lateral de l’esquerre, hi ha un escalfapanxes corpori. Damunt del prestatge, un rellotge de sobre taula, estil barroc i dos aplics de llum. Si pot ser, el foc ha de ser visible, encara que això no sigui important per a la representació.

Sobre la xemeneia —o a la paret del fons, com es vulgui— hi haurà un retrat pintat a l’oli que representa el President, el qual ha de tenir una bona semblança amb el Sr. Pi, especialment amb el Pi del segon acte. El rostre del retrat, porta bigoti caigut a cada cantó de boca i les celles són molt espesses i gairebé unides al centre. El cap porta un barret de mariscal. Els polsos, les celles i el bigoti són una mica grisencs.

El Sr. Pi del segon acte ve a ser la verdadera reproducció del President si es té en compte que al final de l’obra aquest és el President de veritat.

Els mobles del primer acte són: una tala de despatx, ampla i sumptuosa, amb una butaca orelluda al darrere per a seure.

Sobre aquesta taula, a més dels estris propis d’un despatx, hi haurà dos telèfons, un d’interior i l’altre que se suposa connecta amb l’exterior. A més, damunt de la taula hi haurà papers, molts papers. Hi ha tres butaques més, sense orelles, però que fan joc amb el conjunt.

Quan algú truca per entrar, ho fa a base d’un timbre sord o brunzidor.

Quan es parla de dreta o esquerre, s’entén que són les de l’espectador.