La veritat

La veritat

última de tu, la notícia

serena que l’escampa,

lliri, petjada, vènia,

pertanyen per fi a tota

la glòria de l’aire, a la del dia.

Fora del món, fora de mi, roman

el teu cos mut, a part, vivint d’aquella

retirança que guarda

amb tu,

amb el càlcul de tu fet en secret.

L’absoluta matèria adorable

després d’esforç, de terra, de morir,

amor, ets tu,

així com et tinc ara,

respirant-te pertot,

que ja ni necessite ta presència.

Regresses a la llum.

Un moment de fortuna

s’ha col·locat enmig de mi, cloent-me.

El meu voler-te manual i lliure,

l’amor aconseguit,

fatiga amb gust de gust i esparreguera,

t’hi segueixen, són llum també o naixença.

Amor en veritat

última, tu veritable.