JOAQUIM DE CAMPS i ARBOIX (Girona, 1894 - Barcelona 1975) fou un jurista, historiador i polític gironí. Llicenciat en Dret a Barcelona el 1916, milità a Acció Catalana Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya, vicepresident de la Diputació de Girona (1931) i alcalde de Girona (1934 i 1936).

Durant els «Fets del sis d’octubre» de 1934, essent alcalde gestor de la ciutat, proclamà l’Estat català i va hissar la bandera Estelada al balcó de l’Ajuntament. El 1939 s’exilià a França i després a l’Argentina. Tornà a Catalunya el 1948, i fou president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1964) i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1965).

Es va dedicar als estudis agraris, publicant Les cases pairals catalanes (1965), entre d’altres; també va publicar obres sobre problemes polítics, sobre temes jurídics, sobre història de Catalunya i estudis biogràfics com ara Duran i Bas (1961). Va col·laborar a Quaderns de Perpinyà, Destino, Revista Jurídica de Catalunya i Revista de Derecho Agrario Español.