—Soc l’única al món que pensa que el món cada dia és un lloc més repulsiu? —va preguntar la Marigold, mirant el seu marit, el Christopher, des de l’altra banda de la taula on esmorzaven.

—Doncs, la veritat —va replicar ell— és que jo crec que…

—Era una pregunta retòrica —va reprendre la Marigold, abans d’encendre un cigarret, el sisè d’aquell dia—. Fes-me el favor de no posar-te en ridícul donant-me la teva opinió.

MAUDE AVERY, Alegria per l’alosa
(THE VICO PRESS, 1950)