HENRY MILLER (Nova York, 1891 — Pacific Palisades, 1980) fou un escriptor estatunidenc. De jove, viatjà per l’Oest del país, i de tornà a Nova York el 1914, on treballà en diversos oficis (ajudant del seu pare sastre, repartidor de telegrames, jardiner), abans de fer el seu primer viatge a Europa el 1928, i instal·lar-se a París el 1931.

El 1934 publicà la seva primera novel·la, Tròpic de càncer, a la que seguiren Primavera negra (1936) i Tròpic de Capricorn (1939). El 1940 tornà als Estats Units després d’un viatge per Grècia que quedà reflectit a El colós de Marussi (1941). Altres llibres destacats són: El somriure al peu de l’escala (1948), El temps dels assassins (1951) i la trilogia «La crucificació en ros» formada per Sexus (1949), Plexus (1952) i Nexus (1960).

Amb un estil influït inicialment per Céline, d’oracions extenses i personatges de vèrbola aguda i directa, la narrativa de Miller, aparentment autobiogràfica, dissecciona la inquietud de recerca i de satisfacció de l’ésser humà. El sexe, considerat el motor central de les seves obres —descrit de manera descarnada i antiromàntica— és només un pretext per a reflexionar sobre l’afecte i el viure al límit de la passió, sovint al marge de les convencions socials.