FRANCIS GEORGE STEINER (París, 1929) és un escriptor, crític i teòric de la literatura i la cultura.

Nasqué el 23 d’abril de 1929 fill de pares d’origen jueu austríac. Va estudiar inicialment al Liceé de París, per traslladar-se el 1940, juntament amb la seva família, a Nova York escapant del règim nazi.

Va llicenciar-se a la Universitat de Chicago en literatura, aconseguint el doctorat a la Universitat d’Oxford. Després d’haver realitzat uns primers treballs durant la seva etapa universitària va unir-se el 1952 a la redacció de la revista The Economist a la ciutat de Londres. El 1956 decidí retornar als Estats Units per ingressar al Institute for Advanced Study de la Universitat de Princeton com a professor entre 1956 i 1958.

Després d’exercir la docència a Innsbruck i Cambridge, el 1974 va acceptar el càrrec de Professor de Literatura anglesa comparada a la Universitat de Ginebra, càrrec que va mantenir fins al 1994.

El seu àmbit d’interès principal és la literatura comparada. La seva obra com a crític tendeix a l’exploració de temes culturals i filosòfics d’interès permanent, contrastant amb els corrents més actuals pels que ha transitat la major part de la crítica literària contemporània. La seva obra assagística ha exercit una important influència en el discurs intel·lectual públic dels últims anys del segle XX.

Habitualment col·labora en les revistes i diaris The New Yorker, The Times Literary Supplement i The Guardian.