Notes
[1] David Bohm va ser un dels físics teòrics més significatius del segle XX. Va mantenir molts diàlegs gravats amb K i, el 1969, va ser un dels síndics fundadors de la Krishnamurti Foundation Trust Ltd (KFT) i de l’Escola de Brockwood Park, a Anglaterra. Va morir el 1992. [Torna]
[2] Mary Cadogan treballava per a la BBC quan, el 1958, va començar la seva llarga relació amb K. És autora de diversos llibres i continua sent síndica de la KFT. Va rebre un Doctor Honoris Causa en Lletres de la Universitat de Lancaster el 2009, en part pel seu treball amb Krishnamurti. [Torna]
[3] Gisèle Balleys va ensenyar francès durant molts anys a l’Escola de Brockwood Park. Després de la mort de K, va començar a organitzar trobades a Saanen, que se segueixen celebrant anualment. Supervisa les activitats franceses del Comitè Krishnamurti de Suïssa i és síndica de la KFT. [Torna]
[4] Mary Zimbalist va estar relacionada amb K des del 1965 i durant vint-i-un anys va ser la seva secretària personal i companya de viatge. Va ser síndica fundadora de la KFT i de la Krishnamurti Foundation of America (KFA), que es va establir a Califòrnia el 1973. Va morir el 2008 a l’edat de noranta-tres anys. Les seves memòries es poden trobar al web inthepresenceofk.org [Torna]
[5] Per exemple, a l’Apèndix 3, a la p. 100, hi ha una ressenya, divertida i alhora profunda, del Diari de K. La ressenya va ser escrita pel mateix K. [Torna]
[6] Una mica més endavant em va fer gràcia saber que una vegada, quan K va veure a l’Escola d’Oak Grove un nou rètol on apareixia el seu nom de forma bastant prominent, va exclamar: Déu meu, treguin això; s’espantaran. [Torna]
[7] Mary Lutyens era una nena petita quan va conèixer K, poc després de l’arribada d’aquest a Anglaterra. La seva mare, Lady Emily Lutyens (dona de l’arquitecte Sir Edwin Lutyens), va tenir una estreta relació amb K durant molts anys. K va demanar a Mary que escrivís la seva biografia, cosa que va conduir a Los años del despertar, Los años de plenitud, La puerta abierta i Vida y muerte de Krishnamurti. Va morir el 1999 a l’edat de noranta anys. [Torna]
[8] Per a més informació, vegeu el Diari I i el Diari II de Krishnamurti, les biografies de Mary Lutyens i els altres llibres llistats a les p. 107-108. [Torna]
[9] El Dr. T. K. Parchure va acompanyar K en els seus viatges a l’Índia a partir del 1973 per tenir cura de la seva salut. Anys més tard, també va assistir K a Europa i els Estats Units, i va ser present a la mort de K a Ojai el 1986. [Torna]
[10] Dorothy Simmons era una reconeguda escultora i educadora abans d’ajudar a constituir l’Escola de Brockwood Park el 1969, amb el seu marit, Montague. Va ser la primera directora de l’Escola i síndica fins a la seva mort, el 1989. Estava i encara està molt ben considerada entre molts exestudiants i membres del personal de Brockwood, i K una vegada em va dir que van poder establir Brockwood gràcies al sistema escolar liberal d’Anglaterra i gràcies a què havien trobat la persona adequada per fer-ho. [Torna]
[11] Suprabha Seshan és una «jardinera d’ecosistema», ecòloga i educadora, que durant molts anys ha ajudat a executar l’internacionalment conegut Santuari Botànic Gurukula de Kerala, a l’Índia, i va guanyar el Premi Whitley el 2006. Va ser estudiant de Rishi Valley, Valley School i Brockwood. [Torna]
[12] Tal com Asit Chandmal, nebot de Pupul Jayakar (vegeu la nota al peu 32 a la p. 55) que coneixia K des de la infància, va escriure al principi del seu llibre One Thousand Suns [Mil sols], K una vegada li va dir: M’agradaria que vostè pogués viatjar amb mi i conèixer la varietat de persones que jo veig. Metges, escriptors, científics, artistes, persones anomenades religioses, filòsofs, dones i mares i marits, oficinistes, buròcrates i els seus caps. [Torna]
[13] Michael Krohnen, de procedència alemanya, va treballar com a xef a l’Escola d’Oak Grove i va realitzar altres tasques per a la KFA. Va ser el cuiner de K a Ojai durant molts anys i és autor de Krishnamurti íntimo: 1.001 comidas con K. Actualment s’encarrega de la Biblioteca Krishnamurti de Pine Cottage, la residència de K a Ojai. [Torna]
[14] Alan Hooker era el propietari i fundador del famós restaurant Ranch House d’Ojai. La seva relació amb K va començar el 1949 i va ser síndic de la KFA fins al 1989. Va morir el 1993. Per suggeriment de K, va escriure el que es considera el primer llibre de cuina vegetariana dels Estats Units. La seva dona, Helen Hooker, també era síndica de la KFA. Va morir l’any 2000 a l’edat de noranta-set anys. [Torna]
[15] David Moody va ser el primer professor contractat a l’Escola d’Oak Grove, després va ser-ne el director educatiu i més endavant va ser el director de l’escola. És coautor de Mapping Biology Knowledge [Mapatge del Coneixement Biològic] (Kluwer, 2000) i autor de The Unconditioned Mind: J. Krishnamurti and the Oak Grove School [La ment no condicionada: J. Krishnamurti i l’Escola d’Oak Grove] (vegeu p. 76). [Torna]
[16] Ivan Berkovics va ensenyar a l’Escola de Wolf Lake (una Escola K a Victoria, B.C., Canadà, que va funcionar durant uns quants anys a finals dels setanta i principis dels vuitanta, i que actualment és el Centre Swanwick) i a l’Escola d’Oak Grove d’Ojai; també va treballar per a la KFA. Ara és un professor substitut i s’encarrega de Lindley House, una casa d’hostes que es troba al costat del Retir Pepper Tree de la KFA. [Torna]
[17] Annie Besant (1847-1933) va ser presidenta de la Societat Teosòfica des del 1907 fins al 1933. Va adoptar K i el seu germà Nityananda el 1909. Era una oradora excepcional, va estar activa en els primers moviments feministes i també en el moviment per la independència de l’Índia. Va estar estretament relacionada amb K fins a la seva mort i ell sempre la va respectar molt. [Torna]
[18] Aldous Huxley, el famós autor —Un món feliç, La isla, Ciego en Gaza i Amarillo cromo, entre d’altres—, va conèixer K a Califòrnia el 1938. Va animar K a escriure i és l’autor de la introducció del llibre de K La llibertat primera i última. Van mantenir una bona amistat fins a la mort de Huxley el 1963. [Torna]
[19] A la dècada de 1940, Bill Quinn va passar un any a Arya Vihara, cuidant-se dels terrenys. En aquell temps K estava a Pine Cottage i en moltes ocasions van treballar junts al jardí i cuidant-se de la vaca, les gallines i les abelles. Més endavant, Bill va ser un dels fundadors de l’Institut Esalen de Big Sur, Califòrnia, i va treballar en el primer índex de matèries de Krishnamurti, que es va convertir en l’índex de la KFA de tres volums de tots els àudios i vídeos. Va morir a Ojai el 1998. [Torna]
[20] Erna i Theo Lilliefelt coneixien K des de principis de la dècada de 1950 i eren síndics fundadors de la KFA. Erna va jugar un paper crucial en la recuperació de béns de la KFA de Rajagopal, que durant molt de temps havia organitzat les xerrades i publicacions de K i la filla del qual, Radha Sloss, va escriure un llibre difamant K. Theo va morir el 1998 i Erna el 2002; tots dos tenien més de noranta anys. [Torna]
[21] Mark Lee havia estat el director de l’escola primària de Rishi Valley i va ser el primer director de l’Escola d’Oak Grove. Va ser director executiu de la KFA. Actualment està jubilat i continua sent-ne síndic. Fa xerrades i seminaris arreu del món sobre diversos temes tractats als ensenyaments de K. [Torna]
[22] Radha Burnier va conèixer K quan era molt jove, i van continuar sent bons amics fins al final de la vida de K. Va ser presidenta de la Societat Teosòfica des del 1980 fins a la seva mort, als noranta anys, el 2013. També va ser síndica de la Krishnamurti Foundation India (KFI), que es va establir el 1928. [Torna]
[23] Per exemple, a Rishi Valley la primavera és al desembre, i a les altes muntanyes de Saanen la primavera arriba al juny. [Torna]
[24] La seva vista era tan bona que mai va necessitar ulleres. Més endavant vam apuntar tots els exercicis perquè jo els pogués fer sol. [Torna]
[25] Shailesh Shirali, que va ser durant molt de temps professor de matemàtiques de l’Escola de Rishi Valley, de la qual també va ser el director, és actualment el director educatiu de l’Escola Sahyadri, una Escola K pròxima a Pune que va començar a funcionar després de la mort de K. [Torna]
[26] Raman Patel va ser membre del personal de Brockwood durant quinze anys i segueix involucrat allà, i amb la KFI, en qualitat de consultor. Treballa amb el Krishnamurti Link International (vegeu la p. 89), entre altres coses viatjant per tot el món per fomentar el contacte entre aquells que estan interessats en els ensenyaments de K. Va ajudar a construir el Centre de Retir Stream Garden de Tailàndia del Sud. [Torna]
[27] Scott Forbes es va unir a Brockwood com a professor el 1974 i hi va establir el departament de vídeo. Va encapçalar el desenvolupament del Centre Krishnamurti de Brockwood, que més tard va ajudar a dirigir amb la seva dona, Kathy. Va ser director de l’Escola de Brockwood Park des del 1985 fins al 1994 i segueix treballant en el camp de l’educació holística. És l’editor de les memòries de Mary Zimbalist, en línia a inthepresenceofk.org [Torna]
[28] Actualment també es coneix per ser un lloc on se celebren concerts de rock. [Torna]
[29] Vegeu la nota al peu 39. [Torna]
[30] Pot llegir més sobre això a l’entrada del 2 d’octubre del 1973 del Diari II de Krishnamurti. [Torna]
[31] K va descriure aquesta escena al llibre Relación y amor: La verdadera revolución; també apareix al Second Krishnamurti Reader [Segon lector de Krishnamurti] de Penguin, p. 42-43. [Torna]
[32] Pupul Jayakar (Pupulji) va dedicar tota una vida al treball social i era prominent en la indústria artesana índia. Va ser amiga íntima i confident d’Indira Gandhi, primera ministra de l’Índia entre el 1966 i el 1984, i era la seva consellera en temes culturals. Va conèixer K el 1948 i va estar estretament relacionada amb ell a partir de llavors; va ser síndica de la KFI i va escriure J. Krishnamurti: Biografia. Es pot trobar una bona selecció dels intensos diàlegs que va mantenir amb K al llibre Fuego en la mente. Va morir el 1997. [Torna]
[33] Vanda Scaravelli va conèixer K el 1937. K es va fer bon amic d’ella i el seu marit, i els visitava amb freqüència a la seva gran vil·la a Fiesole, prop de Florència. Llogava Chalet Tannegg a Gstaad per a K durant les trobades de Saanen. Era entusiasta del ioga i va escriure un llibre ben considerat sobre aquest tema, El despertar de la columna vertebral. Va morir el 1999 a l’edat de noranta-un anys. [Torna]
[34] Va ser llavors, durant la primera vegada que vaig estar a l’Índia, que K i Pupul Jayakar em van convidar a ser síndic de la KFI. [Torna]
[35] Rita Zampese ha estat amiga de Brockwood durant molt de temps. Va fer les fotos de K amb mi que apareixen a la p. 63 i a la contraportada, i continua visitant Rishi Valley cada any. [Torna]
[36] Tot el meu equipatge consistia en una motxilla, que em vaig endur amb mi a l’avió. Ara no em puc imaginar com vaig poder sortir en un viatge així amb tan poques coses. [Torna]
[37] Nandini Mehta era la germana de Pupul Jayakar. El 1947 va conèixer K, amb el qual va tenir una bona amistat. Va ser a ella a qui K va escriure les cartes que es poden trobar al capítol de la biografia de Pupul Jayakar «Afortunado el hombre que nada es», que la KFT ha republicat com a Letters to a Young Friend [Cartes a una jove amiga]. Va fundar l’Escola Bal Anand per a nens desfavorits a Bombai i va ser síndica de la KFI. Va morir el 2002. [Torna]
[38] Radhika Herzberger, la filla de Pupul Jayakar, va conèixer K des de la infància. És la directora de l’Escola de Rishi Valley i síndica de la KFI. El 2013 el govern de l’Índia li va concedir el Premi Padma Shri de literatura i educació. [Torna]
[39] Pama Patwardhan, amb la seva dona, Sunanda (autora del llibre A Vision of the Sacred: My Personal Journey with Krishnamurti —Una visió d’allò sagrat: El meu viatge personal amb Krishnamurti—), i el seu germà Achyut (que havia estat lluitador per la llibertat a l’Índia), es van convertir en col·laboradors de K el 1947. Tots tres eren síndics de la KFI. Achyut es va quedar solter tota la vida, i una vegada li vaig preguntar com s’havia «escapat». Va respondre que no s’havia «escapat»; més aviat, el seu assumpte del cor no havia acabat com ell hauria volgut i ja no va tornar a sentir el mateix. Achyut va morir el 1992, Sunanda el 1999 i Pama el 2007. [Torna]
[40] Vikram Parchure, un dels fills del Dr. Parchure, va ensenyar a l’Escola de Rishi Valley i va ajudar a desenvolupar el seu programa rural per a dones. Ajuda la KFI amb el seu programa de publicacions i ha desenvolupat una sèrie de 24 panells de pòster amb citacions de K i fotos de fotògrafs coneguts, anomenada Crisis in the World [Crisi al món], que s’ha traduït a diverses llengües i es mostra en trobades i fires de llibres. També és síndic de la Fundació Quest de Tailàndia. [Torna]
[41] Donald Ingram Smith era un conegut escriptor i productor de programes de ràdio per a l’Australian Broadcasting Commission quan es va embarcar amb rumb a Sri Lanka el 1949 per sentir-hi parlar K. Va acabar gravant per a Ràdio Lanka i acompanyant-lo durant la seva estada al país. És l’autor de The Transparent Mind: My Journey with Krishnamurti [La ment transparent: El meu viatge amb Krishnamurti]. Va morir el 2006 als noranta-quatre anys. [Torna]
[42] Panditji, en realitat Pandit Jagannath Upadhyaya. Pandit (també pundit), una paraula sànscrita que significa «erudit», és el títol d’una persona amb coneixements de sànscrit, llei, religió i filosofia hindú, i de vegades altres matèries. Panditji era un eminent erudit budista i hindú, i a K li agradava parlar amb ell. Va morir poc després de K, i els seus amics indis van dir: «K volia conversar amb ell». [Torna]
[43] Un dels participants era Samdhong Rinpoche (Lobsang Tenzin), un síndic de la KFI. Durant molts anys va dirigir escoles d’estudis tibetans i va ser membre de l’Assemblea de Diputats del Poble Tibetà, nomenada pel Dalai Lama. Des del 2001 fins al 2011 va ser primer ministre del govern tibetà a l’exili, amb base a Dharamsala, a l’Índia. Viatja extensament per la causa de l’autonomia del Tibet. El llibre Krishnamurti: 100 aos de sabiduría inclou una entrevista amb ell. [Torna]
[44] Kabir Jaithirtha va ser director de Valley School, l’Escola K de Bangalore. Després de la mort de K, la va deixar per cofundar, a l’oest de Bangalore, l’escola inspirada en K anomenada Centre per a l’Aprenentatge (CFL). Més recentment, ha ajudat a fundar una altra escola inspirada en K al sud de Bangalore: Shibumi. És síndic de la KFI. [Torna]
[45] P. Krishna, un cosí de Radha Burnier, va conèixer K el 1958. Era professor de física a la Universitat Hindú de Benarés quan K el va fer director del Centre Educatiu de Rajghat. Actualment és el rector de l’Escola Besant de Rajghat i síndic de la KFI. Viatja per l’Índia i fora d’aquest país per fer xerrades sobre Krishnamurti, religió i ciència. [Torna]
[46] R. R. Upasani va ocupar el lloc de secretari de la KFI el 1987. Va establir el centre de retir d’Uttarkashi i l’Escola Nachiket d’allà, i va ser secretari del Comitè Executiu de l’Escola Sahyadri, una Escola K iniciada després de la mort de K. Va morir el 2008. [Torna]
[47] Una dècada més tard, Upasani em va parlar sobre una cosa que havia notat durant una de les últimes xerrades de K, a l’Índia. Va tenir la sensació que algú anava a disparar a K. Quan més endavant ho va comentar a K, K va dir que sí i que havia necessitat tota la seva energia per impedir-ho. [Torna]
[48] T. S. Santhanam era un home de negocis de Madràs. La seva dona, Padma, era síndica de la KFI i estava molt activa a The School-KFI-Chennai. Van morir el 2005 i el 2006, respectivament. El seu fill, Viji, ha estat membre del Comitè Executiu de Chennai de la KFI durant molts anys. [Torna]
[49] Vegeu la p. 40 per a més d’aquesta citació del Diari I de Krishnamurti. [Torna]
[50] David Edmund Moody, The Unconditioned Mind - J. Krishnamurti and the Oak Grove School [La ment no condicionada: J. Krishnamurti i l’Escola d’Oak Grove], p. 55. © 2011. Aquest material s’ha reproduït amb l’autorització de Quest Books, la marca de The Theosophical Publishing House (www.questbooks.net) [Torna]
[51] Aquesta informació me la va donar la Sra. Keller a Ojai. [Torna]
[52] Evelyne Blau és síndica de la KFA. A part de Krishnamurti: 100 años de sabiduría (que inclou l’important discurs de «dissolució de l’Orde de l’Estrella», així com els records de K de moltes persones), ha editat, juntament amb Mark Edwards, All the Marvelous Earth [Tota la meravellosa Terra] i ha fet diversos vídeos temàtics, així com les pel·lícules sobre la vida de K Una mente en silencio i El reto del cambio, feta amb Michael Mendizza, també síndic de la KFA. [Torna]
[53] Es pot trobar un relat dels últims dies de K al tercer volum de la biografia de K escrita per Mary Lutyens, La puerta abierta, així com a Vida y muerte de Krishnamurti, de la mateixa autora. [Torna]
[54] Sóc síndic de la KFI, síndic emèrit de la KFT i síndic honorífic de la KFA. [Torna]
[55] Vishwanath Alluri va ser estudiant de Rishi Valley; el seu fill i la seva filla van ser estudiants de Brockwood. És el director general d’IMImobile, ha estat guardonat per la indústria i ajuda les Fundacions K amb projectes que necessiten coneixements tècnics. [Torna]
[56] Ahalya Chari va contribuir al sistema educatiu de l’Índia acabada d’independitzar-se, i després es va unir a l’Escola Besant de Rajghat el 1976. El 1982 va esdevenir directora de The School de Chennai. Va iniciar el Journal of the Krishnamurti Schools [Diari de les Escoles Krishnamurti] i va editar-ne tots els números fins a la seva mort el 2013, als noranta-dos anys. [Torna]
[57] Alok Mathur ha estat durant molt de temps professor de l’escola de Rishi Valley. Ara és el cap de l’Institut de Rishi Valley per a la Formació de Docents. [Torna]
[58] Gopal Krishnamurthy va ser estudiant de Rishi Valley, Valley School i Brockwood, i ha ensenyat a CFL, Brockwood i Oak Grove. Actualment és el director acadèmic de Brockwood. També és el director dels programes de formació del professorat realitzats a diverses parts del món, sota el títol «Reconcebent l’educació» i «L’art, la ciència i l’ofici de l’ensenyament i l’aprenentatge». [Torna]