Comentaris sobre edicions prèvies

D’aquí emergeix un retrat atractiu i íntim de Krishnaji, que serà molt útil i interessant per a aquells que no van tenir el privilegi de conèixer-lo. I, per als que el van conèixer, dóna petits apunts que serveixen per recordar les característiques humanes de l’extraordinari home que ens va donar aquests inestimables ensenyaments.

STUART HOLROYD, autor de
Krishnamurti: El hombre, el misterio y el mensaje

La seva memòria em va agradar immensament i sento que realment ha transmès una mica de l’íntim i afectuós sentiment per la vida i per l’art de viure que constituïa el fet d’estar amb K.

Dr. DAVID SHAINBERG,
les discussions del qual amb Krishnamurti
i David Bohm es poden trobar en àudio,
DVD i al llibre La totalidad de la vida

Em va encantar la seva meravellosa fotografia, tan sensible i meditadament composta. Jo també vaig trobar que Krishnamurti era, tal com vostè diu, «realment una persona molt tímida». Potser hi ha un enllaç operatiu entre aquest tret i el fet d’estar lliure de la pròpia esclavitud.

Dr. ALLAN W. ANDERSON,
els diàlegs del qual amb Krishnamurti
es troben disponibles en àudio, DVD i al llibre
Una manera completamente distinta de vivir

Penso que la seva memòria transmet la part humana de K millor que qualsevol altra cosa que he llegit. […] El sentit de l’humor, l’espontaneïtat, la part pràctica i la part observadora del seu caràcter […] i el seu do per a l’amistat i l’afecte, tot convergeix per fer d’ell menys de l’impressionant i impersonal «orador» i més d’un home de carn i ossos. M’encanten les anècdotes sobre la relació de K amb els animals i els ocells —el seu gran i singular amor per ells—, que trobo especialment commovedora. M’alegro que hi hagi inclòs les dues declaracions sobre les Escoles, que són molt clares i inspiradores.

HARRY EYRES, periodista
del Financial Times de Londres

[…] quan vaig viure amb ell vaig observar clarament com el seu intel·lecte era com una eina que feia servir de forma intensa i després deixava de banda enmig de la seva vida diària normal, i que la seva presència normal era com la d’un nen extremadament atent, sensible, ple de sorpresa i afecte. Per aquesta raó, penso que un llibre com el seu és summament important, ja que és un testimoni de l’extraordinària humanitat de K, que algunes persones van tenir el privilegi de presenciar, i que de debò exemplifica allò de què parlava. Sempre em va semblar desafortunat que la seva imatge pública fos tan austera.

BILL QUINN, que va viure a Ojai
i va conèixer K a partir de la dècada de 1940

Durant la seva vida, Krishnamurti sovint preguntava a les persones que treballaven amb ell: «Com transmetran el perfum dels ensenyaments quan K ja no hi sigui?» […] Un dels mèrits de La bellesa de la muntanya
és la seva simple transmissió d’aquest perfum o sabor. És un relat sense pretensions […] de manera commovedora i humorística, i l’autor aconsegueix, malgrat la seva profunda estima per les qualitats poc comunes de K, evitar els excessos de l’adoració d’herois o la creació de cultes.

MARY CADOGAN, síndica de la
Krishnamurti Foundation Trust Ltd

Aprecio les descripcions interessants i simples, en les que vostè transmet alguns aspectes commovedors i altres de més personals de la vida de Krishnamurti: el seu humor, la seva timidesa amb els desconeguts, la voluntat de rentar els plats, el seu gaudi de l’esport, el seu intens interès que abastava tots els aspectes de la vida —la velocitat i el mecanisme d’una llançadora d’aeroport, així com la immensitat de les muntanyes— i, per sobre de tot, la seva constant declaració que ell «no era ningú». I, per descomptat, vostè transmet que ell vivia realment els Ensenyaments. […] De fet, la seva vida no era tan remota i inaccessible per a la persona comuna com es podria imaginar. Les seves memòries aporten una mica de llum a una part de Krishnamurti que jo abans no coneixia.

MARY-ANN RIDGWAY, exestudiant de Brockwood i actual directora
de la Petita Escola Inwoods de Brockwood