13

(Un oficinista del Banc de Barcelona) me demana:

—I què fa lo nostre Diccionari?

—Per això som a Barcelona! —li dic jo.

—Bé, i que no serà el Diccionari de la Llengua Catalana?

—Prou, —li dic jo—. Serà de la llengua que parlen Catalunya, les Balears, lo Regne de València, que és una sola llengua; però que, com a València i a les Balears hi ha tanta prevenció contra lo català i jo no vull que me rebutgin l’obra en tenir-la feta dient que ells no parlen català sinó valencià o balear, per això lo Diccionari s’ha de dir Català-Valencià-Balear d’una sola i única llengua; això sí, amb modalitats diferents, igualment genuïnes i autèntiques i igualment catalanes de rel.

—Conformes de tota conformetat! —me diu aquell senyor.

ANTONI M. ALCOVER,

BDLC, XI, pàg. 244. (1920).