4. PROTESTA

Creent interpretar feelment el sentir dels 1215 col·laboradors de l’Obra del Diccionari, protestam amb tot lo nostre cor, amb tota la nostra ànima, amb totes les nostres forces contra l’irracional decret que el Comte de Romanones, Ministre desgavellador de la Instrucció Pública d’Espanya, acaba de donar privant, de la manera més injusta i despòtica, que dins les escoles de Catalunya, Balears, Regne de València, Galícia i les Vascongades s’enseny la Doctrina Cristiana en la llengua de dites regions, que en aquest punt concret havien respectada sempre els altres Governs. Tal decret és un insult i una provocació a tots els espanyols que parlam llengües que no són la castellana, però que són tan espanyoles com puga ésser la castellana.

Tal decret ha fet esclatar una protesta universal, formidable i estupenda, dins tot Catalunya, i ha merescut la reprovació de totes les persones de sentit comú de les altres regions ofeses.

Si volem demostrar que la sang que corre per les nostres venes és llegítima i que no som fills bords d’aquelles generacions gloriosíssimes d’espanyols que, formant diferents nacions, constituïren l’Espanya antiga, fent-la la primera regió del món; si no volem deshonrar el nom que ens llegaren els nostres pares, és precís que facem qualque cosa més que protestar de boca; és precís organisar pertot arreu una acció enèrgica de bon de veres, i no parar fins haver aconseguit l’abrogació d’aquest Decret tan injust com atemptatori a la dignitat de tantes regions espanyoles i a la unitat mateixa de la Pàtria que aquestes constitueixen totes plegades.

ANTONI M. ALCOVER,

BDLC, I, p. 177 (novembre i desembre de 1902).