ESCENA X

MARTA, SEBASTIÀ i MANELIC, per la porta del quarto de la MARTA

MANELIC (interposant-s’hi): Que ara ho veurà li has dit? Ara ho veurem nosaltres!

MARTA (abraçant-s’hi): Manelic!

MANELIC: Marta!

SEBASTIÀ (que ha retrocedit): Tu aquí? Per on has entrat?

MANELIC: Per on entraves tu! Per la teva porta d’amo i de lladre! Doncs què et pensaves? T’he espiat i t’he seguit. Arrossegant-me he arribat a la paret i m’hi he arrapat amb els dits i amb les ungles…! Ja sóc aquí…! I ja estem sols! I ja estem cara a cara!

SEBASTIÀ: Vés-te’n, o si no…!

MANELIC (rient): Que me’n vagi! Se creu que encara em mana a mi, al que ho aguanta tot! Això es pensa, això, Marta! Doncs no; que ja tot s’ha trasmudat aquí dintre, que ara el qui mana sóc jo. I ara ho veuràs si sóc l’amo!

SEBASTIÀ: L’amo, tu? Espera’t, doncs! (Intentant anar a obrir la porta).

MARTA (comprenent-ho): Manelic!

MANELIC (corrent a la porta): No t’escapes! Covard! T’he dit que sols jo i tu! Que vinc per ella, que és meva. I que vinc per tu; com que vinc a matar-te!

SEBASTIÀ: A mi…! Tu a mi?

MANELIC: A tu! A tu!

SEBASTIÀ: És que jo també sé matar homes!

MANELIC: I jo llops! Aquí la tens a la Marta! No la volies? Aquí la tens! A endur-se-la el qui puga, que amb sang se guanya! (Traient-se un ganivet).

SEBASTIÀ: Ah, covard, que véns armat!

MANELIC: Del cor més…, més que tu; del braç no, ni em cal, que l’arma em sobra. (Llençant-la a terra). Té; mira-la.

MARTA (corrent al MANELIC): Què fas!

MANELIC (apartant-la): Aparta’t! I ara ja estem iguals. Què esperes?

SEBASTIÀ: Doncs t’has perdut, que et mataré…! (Corrent a agafar el ganivet que és a terra).

MARTA: Ah!

MANELIC (posant-hi el peu a sobre): No, això no! Au, corre, agafa’l ara!

SEBASTIÀ (retrocedint): Maleït sia jo!

MANELIC: No hi has sigut a temps! (Riu feréstec). Doncs ara tot s’ha acabat per tu! (Tirant-se a sobre del SEBASTIÀ). A morir ara!

MARTA: Oh, Déu meu!

SEBASTIÀ: Jo! A tu et mataré!

MANELIC (tenint-lo agafat pel coll): Defensa’t, si pots, covard! Defensa’t!

SEBASTIÀ: Ma gent! Aquí!

MANELIC: Crida als gossos de presa! Crida’ls!

SEBASTIÀ: M’ofego!

MARTA (caient agenollada): Reina Santíssima!

MANELIC: Ni pots defensar-te! Ni en saps! Ni et valdria! Què em fa? Té, more’t, i more’t de cara an ella! (Llençant-lo de cara a la MARTA).

MARTA (alçant-se esglaiada): Ah! Jesús!

MANELIC: Aquí el tens…, a l’amo! (Pausa. Corre després a obrir la porta). Tothom aquí! Veniu! Tothom aquí!