3. Conclusió

Com hem destacat, l’escena de Maria Rosa és plena de matisos que aporten els aspectes específics del llenguatge teatral. La tragèdia de la protagonista revela el moviment anímic dels personatges: des de la satisfacció i, alhora, el terror de Marçal, passant per la tristesa de la majoria, fins a la desesperació de Maria Rosa. Tanmateix, l’aparició al final de la qüestió econòmica té l’encert de contraposar una línia temàtica doble: l’exaltació de les passions i la grisor de la vida quotidiana. La realitat s’eixampla perquè no es limita als neguits dels protagonistes, sinó que es veu un interès per dibuixar uns personatges secundaris, sotmesos a unes condicions de vida precàries, que permeten emmarcar el drama sentimental de l’obra. En aquest sentit, podem entendre l’afany de contenció que caracteritza l’escena. Encara que la protagonista hi manifesti la seva angoixa i que les accions generin una tensió creixent, no es traspassa mai el llindar de la desmesura. És ben reveladora la indicació que l’autor ens dóna gairebé al final: «Tots se’n van sense confusió. Això no té de resultar còmic». Cal que la posada en escena es mantingui dins dels límits de la credibilitat.