CALAU, burlant-se: Ara ve en Badori. Veiam aquest què els regala; veiam.

BADORI, fingint alegria: Tothom està més alegre! Amb tants diners!…

CALAU: Bé, que no portes el present?

BADORI: I que serà bo. Com que els regalo tot el vi que beurem aquest vespre. Figureu’s-e… (Riu). Ara m’hi repenso: ja us ho contaré tot sopant.

GEPA: I digues: no li tens malícia, an en Marçal?

BADORI: Gens.

QUIRZE: I per què n’hi té de tenir?

CALAU: Jo ja ho sé; com que tu t’hi volies casar, amb la Maria Rosa…

BADORI: Oh, això abans d’aquella nit, que després no.

QUIRZE: Ja he dit a tothom que la germana… (Cremat).

GEPA, interrompent-lo: Ell en lo que va fer mal és en fer-se obrir amb l’excusa que estava ferit.

BADORI, rient: Ferit!… i ni ens vam tornar a veure aquell vespre! Sinó que ell…

QUIRZE: Ell s’hi casarà ara! I no se’n parli més, d’això!

BADORI: Jo el que vull és que siguin ben feliços; que ja ho sap en Marçal, que no li tinc cap malícia.

CALAU, an en GEPA: Allò de la guineu,^[072] sabeu, Gepa?

GEPA, an en CALAU: I què dirà, el xicot.