22

Passem de tornada cap a l’Estat Espanyol. Ens hem llevat d’hora, hem recollit el menjar i el correu i anem de tornada.

En el territori de la República Francesa tot transcorre sense problemes, caldrà obrir els ulls en travessar la frontera. En Javi li ha dit a en Ramir que hi ha una nova patrulla, deu patans que no estan gaire contents de la seva destinació i que no han estat capaços de trobar les restes de l’antiga patrulla.

Ningú sap que en Lucas i jo portem fusell d’assalt confiscats a la difunta patrulla, com són d’una mida fàcilment ocultable dins les motxilles els duem amagats.

Trèiem els fusells de la motxilla i ens els pengem de l’esquena, si disparem primer i molt tindrem més possibilitats de sobreviure.

Mentre caminen passen les hores i travessem la frontera. En poc arribem al punt on el segon grup de la patrulla descansen en pau. Ens endinsem en el bosc per veure si encara i són, mentre ens apropem notem el tuf de la descomposició. Els vam amagar força endins, però no els vam enterrar i això ja fa una olor ben forta. Cinc cossos humans en descomposició.

—Els de la patrulla nova no deuen tenir gaire olfacte —comento.

En Lucas és senyala el nas amb el dit índex mentre diu:

—Normal.

Anem de tornada al camí i sentim passes. Ens aturem i per instint ens amaguem entre arbres i matolls.

Són dels nostres, les dues noies que fan de pesadores, la Cristina i la Marta. En Lucas fa senyal de sortir del seu amagatall, jo el miro i nego amb el cap. No vull que ens vegi ningú, ni per bé, ni per mal.

Deixem que passin i sortim al camí.

—Per què m’has dit que no sortís? —Pregunta en Lucas.

—No ho he cregut convenient. Si no ens veu ningú, ningú sap on som fins que no arribem al nostre destí. Si ningú et veu, ningú et mata.

—Però són dels nostres!

—En dies com avui és molt difícil saber qui és dels nostres. I si són dels nostres i les capturen sabran on som. Nosaltres estem marcats, solets hem pelat una patrulla sencera. Si s’assabenten i ens agafen, voldran divertir-se abans de matar-nos.

—Vols dir que saben que hem estat nosaltres?

—És segur que els que van pelar la patrulla anaven d’anada i si ara troben un grup de tornada, sospitaran. A més tenim un fusell dels d’ells cada un. Si ens troben, ho tindran clar i si les noies ens veuen amb aquests fusells, preguntaran. Millor no dir res a ningú.