PRÒLEG

Una persona non grata és una persona no benvinguda, que no agrada la seva presència, ja sigui per quelcom que hagi fet, per la seva forma de ser o per alguna faceta seva.

Sovint hi ha persones en la nostra vida que ens són non grates, ja sigui perquè ens han fet mal, perquè creiem que són males persones, o perquè creiem que és una mala companyia. Però de vegades no ens adonem que nosaltres també hem fet o podríem haver fet quelcom desagradable, o tenim una faceta que altres persones podrien considerar malvada, estranya o, valgui la redundància, non grata.

A més, la vida també ens pot portar per camins que crèiem inexistents en nosaltres. Perquè crec que en aquesta vida quasi tot és possible, ja que sempre hi ha una probabilitat, per petita que sigui, de fer, dir o caure en allò que crèiem non grat.

Però moltes vegades una persona ens sembla non grata per falta d’empatia, ja que no ens posem en la pell de l’altre, o també per ignorància. És molt fàcil (mal)-jutjar un comportament o persona, el que és difícil és fer un esforç per entendre’l. I com en moltes altres coses en aquesta vida, el més còmode i fàcil és prejutjar, insultar i viure en l’engany de fer-ho.

El present llibre inclou un grapat de personatges amb certes facetes que acostumen a no ser acceptades socialment. Amb aquest pròleg no intento justificar-les, simplement intento donar un altre punt de vista a la manera que tenim de jutjar les persones. Normalment, més enllà de la conducta o faceta non grata hi ha un motiu, una explicació, per poc racional que sigui, que si l’escoltem o el captem pot fer que ens posem en el lloc de l’altra persona i l’entenguem (procés anomenat empatia).

En acabar el llibre es veurà que aquest intenta ser una crítica social vers un col·lectiu de persones considerades non grata, degut a prejudicis, ignorància i mites que haurien d’ensorrar-se d’una vegada per totes. Al final del llibre hi ha un apartat on argumentaré el perquè d’aquesta crítica.

No n’hi ha prou en veure una persona per a saber com és. El més important és escoltar-la. I escoltar-nos. En el sistema de vida actual no hi ha lloc (o temps) per a escoltar, només es dóna importància als processos ràpids, com veure/mirar, ja que només implica uns segons. Això està fent que el sistema social actual caigui per si sol. I quan dic sistema social actual em refereixo a nosaltres, a les persones. Ens estem autolesionant i a la vegada fem mal a d’altres persones perquè no ens parem a escoltar. Ni a viure.

SENDA RAMON