T

TACA

pic de gall SN, petita taca sobre el rovell d’un ou fecundat (Fr)

No sabem si en aquests ous hi ha pics de gall

▷ vermell d’ou (p.ext.)

TÀCTICA

cortina de foc SN, sistema de focs, especialment de la cavalleria, continu i de poca profunditat i densitat, per a desorientar l’enemic quant a la veritable resistència i la situació en el terreny (EC)

L’exèrcit va desplegar una cortina de foc per poder guanyar el combat

▷ cortina de fum (p.ext.)

cortina de fum SN, núvol o boira artificial que hom col·loca entre les forces pròpies i l’enemic a fi d’amagar el moviment d’aquelles (EC)

En moltes ocasions en els combats de guerra cal desplegar una cortina de fum, per poder actuar sense que l’enemic et vegi

▷ cortina de foc (p.ext.)

TAFANEJAR

donar nassades SV, tafanejar / fer per veure, per saber, etc., allò que és cosa d’altri (IEC, *)

Para de donar nassades i procura resoldre els teus problemes

→ ficar el nas (en alguna cosa), ficar-se on no el demanen, ficar-se on no li importa, ficar el nas pertot arreu, ficar el nas allà on no el demanen

entrar pertot, com el pet del dimoni SV, ficar-se pertot sense mirament / ficar-se en qüestions alienes o que no ens atenyen (A-M, *)

Preocupa’t de les teves coses i no entris pertot, com el pet del dimoni (R-M)

→ ficar-se on no el demanen, ficar cullerada (en alguna cosa), ficar-se en tot, ficar-se on no li importa

▷ no prendre candela (en alguna cosa) (ant.), ésser una fura (p.ext.), pare Manefla (p.ext.)

• entrar pertot, com es pet del dimoni (Palma)

ficar el nas (en alguna cosa) SV, fer per veure, per saber, etc., allò que és cosa d’altri (EC)

És un tafanerot, sempre fica el nas en les coses dels altres / Està farta que la veïna foti el nas a la seva vida (També s’usa amb el verb fotre)

→ ficar el nas pertot arreu, ficar el nas allà on no el demanen, ficar-se on no el demanen, ficar-se en brocs, donar nassades

ficar el nas pertot arreu SV, tafanejar-ho tot (IEC)

El teu fill vol ficar el nas pertot arreu / Per què fots el nas a tot arreu? Ets un tafaner! (També s’usa amb el verb fotre)

→ ficar el nas (en alguna cosa), ficar el nas allà on no el demanen, ficar-se on no el demanen, ficar-se on no li importa, donar nassades

▷ ésser una fura (p.ext.), pare Manefla (p.ext.)

TAFANER

ésser una fura SV, (ésser una) persona que pertot es fica, que tot ho esbrina (EC)

Aquella veïna és una fura: sempre es vol assabentar de tot

→ pare Manefla

▷ entrar pertot com el pet del dimoni (p.ext.), ficar el nas pertot arreu (p.ext.), ficar-se en tot (p.ext.), ficar-se on no el demanen (p.ext.)

pare Manefla SN, el que es fica a tot arreu per manifassejar (A-M)

Aquest home és el pare Manefla: sempre vol saber-ho tot

→ ésser una fura

▷ entrar pertot, com el pet del dimoni (p.ext.); ficar el nas pertot arreu (p.ext.); ficar-se en tot (p.ext.); ficar-se on no el demanen (p.ext.)

TÀLEM

llit nupcial SN, llit destinat a uns nuvis (IEC)

Han preparat el llit nupcial per a la nit de noces

▷ nit de noces (p.ext.)

TALENTÓS

■ ésser un bèstia (en alguna cosa) SV, persona que té un talent portentós

Aquest noi és un bèstia en matemàtiques (S’usa normalment amb noms que denoten disciplines, temes, etc. com a complement)

→ ésser un as (algú), ésser un crac

▷ ésser un llum (algú) (ant.)

TALLANT

arma blanca SN, arma de mà que fereix amb la punta o amb el tall, com l’espasa, la daga, el sabre, etc. (IEC)

Aquests talls indiquen que són ferides d’arma blanca

▷ espasa nua (p.ext.), arma de xoc (p.ext.), arma de tret (p.ext.), arma de foc (p.ext.)

TALLAR

■ tallar (alguna cosa) a daus SV, tallar alguns aliments, especialment formatge i pernil, en forma de cubs petits

Mentre això s’acaba de coure, tallarem el pernil a daus / Van servir olives i formatge tallat a daus

▷ tallar (alguna cosa) a la juliana (p.ext.)

tallar (alguna cosa) en rodó SV, tallar una cosa de manera que se separi completament de l’altra a què estava adherida / en tota l’extensió del perímetre d’una cosa, d’una persona (EC, A-M)

Han tallat tots els pins en rodó

TALLAT

fer-li escales els cabells (a algú) O, dur el cabell mal tallat, de manera no harmònica (IEC)

Duia uns cabells més llargs que els altres, li feien escales

→ fer-li escales un pentinat (a algú)

fer-li escales un pentinat (a algú) O, dur el cabell mal tallat, de manera no harmònica (IEC)

El pentinat li feia escales, tenia una mala perruquera

→ fer-li escales els cabells (a algú)

TALLER

casa de modes SN, taller de disseny de models de vestir (EC)

Té una casa de modes i li va força bé

TALÒS

ànima de càntir SN, persona curta de gambals / persona curta d’enteniment i pusil·lànime (IEC, EC)

És una ànima de càntir; per més coses que li facin, mai no es queixarà (R-M)

→ curt de gambals, curt d’enteniment, calçar pocs punts

cap gros SN, (despectivament) de poca intel·ligència (R-M)

No facis cas del que et diuen; no veus que t’enreden, cap gros? (R-M)

→ cap de carbassa, cap de meló, cervell de mosquit, cap de suro, curt de gambals, tonto del cul

dur la llanterna apagada SV, ésser poc intel·ligent (R-M)

És dels qui duen la llanterna apagada; no sap mai què li cal fer (R-M)

→ faltar-li un bull (a algú), no despenjar de gaire alt, no tocar mall ni enclusa, no tocar quarts ni hores

[Mall. (A-M)]

ésser un carnús (algú) SV, (ésser un) home de molta còrpora i de poc enteniment (EC)

No li ho intentis fer entendre, és un carnús

→ ésser un totxo (algú), tros d’animal, ésser un ase, ésser un suro (algú), ésser un tros de carn batejada, ésser una soca (algú), ésser un bajoca, ésser un llonze, com més alt més animal

més curt que una cua de conill SA, [ésser] molt curt, especialment d’enteniment (A-M)

Li ho vaig explicar tres vegades i no ho va entendre, és més curt que una cua de conill

→ més curt que el dia de sant Tomàs, més curt que un talp, més curt que una màniga d’armilla, més curt que Lleonard, més ruc que un paner

[Barc. (A-M)]

més ruc que un paner SA, [ésser] molt dur d’enteniment (A-M)

M’estimo més no dir-li res. Com que és més ruc que un paner, tampoc no ho entendria

→ més ruc que una sopa, més ruc que una sabata, més curt que una cua de conill, més curt que una màniga d’armilla

▷ més…que fet d’encàrrec (p.ext.)

no tenir dos dits de front SV, ésser molt curt d’enteniment (EC)

Sembla que no tingui dos dits de front, tot ho fa malament / Ja és greu, hauria de tenir dos dits de front i no comportar-se d’aquesta manera / Si tingués dos dits de front, hauria aprovat l’examen

→ no tenir dos dits de seny, no ésser-hi tot, no veure-hi dos dits de lluny, coix del front, baix de sostre

no trobar aigua a mar SV, ésser poc eixerit, especialment per cercar quelcom / no trobar una cosa que és molt fàcil de trobar / no trobar, per curtor o falta d’enginy una cosa que està a la vista (R-M, IEC, A-M)

No li demanis que et busqui res perquè és incapaç de trobar aigua a mar: no t’ho trobarà

→ no veure-hi dos dits de lluny, no veure un bou a tres passes, no veure-hi més enllà del nas

▷ no trobar aigua al mar (v.f.)

• no trobar aigua a la mar (Mall.)

[Barc., Bal. (A-M)]

tenir un cap bo per a pom d’escala SV, tenir el cap buit / ésser una persona de poc enteniment (A-M, *)

No hi ha res a fer amb aquest noi, té un cap bo per a pom d’escala: ja li pots dir les coses mil vegades que ell les continuarà fent malament

→ cap d’estornell, cap buit, cap de meló, cap de carbassa, cap d’estopa

tros de quòniam SN, dit d’una persona molt beneitona, talossa / talòs, beneitó (EC, P)

Amb aquest tros de quòniam no fareu res de bo / No aprendrà a dividir mai perquè és un tros de quòniam. Que no ho veus? (R-M, *)

→ tros d’ase, tros de suro, faltar-li un bull (a algú), tros d’animal, ésser un tros de carn batejada, beneit del cabàs

▷ cony de (p.ext.)

[quòniam: llatinisme]

■ tros de suro SN, dit d’una persona molt beneitona, talossa

A veure quin dia ho fas bé, tros de suro! / Si no ho entén, és que és un tros de suro

→ tros d’ase, tros de quòniam, tros d’animal, cap de suro, ésser un suro (algú), ésser un tros de carn batejada, beneit del cabàs

TALPEJANT

a les palpentes SP, servint-se pel tacte, sense veure-hi / ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d’ensopegar, de caure, etc. (R-M, EC)

Vaig cercar l’encenedor a les palpentes perquè no hi havia llum / Seguia el camí de la cova a les palpentes / La cambra era completament fosca i hi vam haver d’entrar a les palpentes (R-M, R-M, IEC)

→ a palpes, a palpons, a palp

▷ a les fosques (p.ext.), a cegues (p.ext.)

a palp SP, a les palpentes / ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d’ensopegar, de caure, etc. (IEC, *)

Tot estava a les fosques i va anar a buscar una espelma a palp

→ a les palpentes, a palpons, a palp

▷ a palps (v.f.), a cegues (p.ext.)

a palpes SP, temptejant, sense veure-hi (R-M)

Va haver d’entrar a palpes perquè s’havien fos els ploms (R-M)

→ a palpons, a les palpentes, a palp

▷ a cegues (p.ext.)

a palpons SP, temptejant, sense veure-hi (R-M)

Quan li van caure les ulleres la bombeta ja s’havia fos i va haver de buscar-les a palpons

→ a palpes, a les palpentes, a palp

▷ a cegues (p.ext.)

TAMBÉ

així com SAdv, i també (IEC)

Van venir els Valldaura, els Roca, així com els Bassó (IEC)

→ així mateix

així mateix SAdv, d’igual manera / de la mateixa manera, ultra això; també (R-M, IEC)

Recorda-li tot això que et dic, i recomana-li, així mateix, que no faci tard / A part les raons dites hi ha, així mateix, altres motius (IEC, EC)

→ a més de, així com

al costat de SP, paral·lelament / independentment d’alguna cosa (R-M, *)

És un home atent i cordial, però al costat d’això és intransigent en extrem / Al costat de la seva bonhomia, hi jugava el seu mal geni (R-M)

→ a part de, al marge de, a més de

i tot SConj, emfasitza una afirmació / àdhuc / fins, inclusivament (R-M, IEC, EC)

Hi assistia el capellà i tot (Fr)

→ fins i tot

▷ a excepció de (ant.)

ultra això SP, a més del que s’ha dit. També (R-M)

Va estudiar filologia catalana. Ultra això, ha estat treballant en l’elaboració d’un diccionari durant més de tres anys. Per tant, es pot considerar que està perfectament preparat per a aquesta feina

→ a més de, allèn de

TANC

carro de combat SN, tanc / vehicle de combat, completament cuirassat, armat amb un canó, destinat a trencar el front enemic (EC, *)

Volia conduir un carro de combat / Els carros de combat envaïen les ciutats en temps de guerra

TANCAR

tancar (alguna cosa) amb pany i clau SV, guardar alguna cosa ben secreta / completament tancat (A-M, R-M)

Tancarà la capsa de bombons amb pany i clau perquè ningú no li n’agafi cap / Era tancat amb pany i clau i no vaig voler trucar (Sovint s’usa amb les formes del participi passat) (*, R-M)

→ tancar (alguna cosa) amb pany i forrellat

▷ tancat i barrat (p.ext.), en secret (p.ext.)

■ tancar (alguna cosa) amb pany i forrellat SV, guardar alguna cosa ben secreta, en un lloc completament tancat

Tancaré la capsa de caramels amb pany i forrellat perquè no en mengis més

→ tancar (alguna cosa) amb pany i clau

▷ tancat i barrat (p.ext.), en secret (p.ext.)

tancar (alguna cosa) de cop SV, tancar fort (una porta), cloent-la sense emprar la clau (EC)

Tanca la porta de cop però sense fer soroll (S’usa normalment amb els noms finestra, porta, etc. com a complement)

▷ deixar empès (p.ext.)

TANCAT

entre quatre parets SP, tancat / dins d’algun lloc tancat (R-M, *)

Diu que ja en té prou d’haver viscut entre quatre parets durant la malaltia; ara vol viatjar (R-M)

▷ no veure sol ni lluna (p.ext.), a l’ombra (p.ext.), més sol que la una (p.ext.), tancar (algú o alguna cosa) a pedra i a calç (p.ext.)

no veure sol ni lluna SV, estar tancat, estotjat sense sortir per res (A-M)

Fa molts dies que no ha sortit de casa, no veu sol ni lluna / La botella… posa-la en el racó de més endins del rebostet, i que allà estiga quieta per ara sense veure sol ni lluna (També s’usa amb la forma sense veure sol ni lluna) (*, A-M)

→ veure el cel per un forat

▷ entre quatre parets (p.ext.)

tancat i barrat SCoord, absolutament tancat (R-M)

Quan vaig arribar a la casa ho vaig trobar tancat i barrat; tots eren fora (R-M)

▷ tancar (alguna cosa) amb pany i clau (p.ext.), tancar (alguna cosa) amb pany i forrellat (p.ext.)

TANMATEIX

al capdavall SP, no obstant tot el que hagi pogut al·legar-se en contra (IEC)

Encara que hagi robat per a donar menjar als seus fills, és un lladre al capdavall

→ després de tot, a fi de comptes, al cap i a la fi, fet i fet

després de tot SAdv, considerant bé alguna cosa / malgrat tots els obstacles (R-M, *)

Està bé que el defensi; després de tot, és el seu germà (R-M)

→ a fi de comptes, al cap i a la fi, a la fi, al cap darrer, al cap i a l’últim, malgrat tot, al capdavall

TARANNÀ

a la seva manera SP, d’una manera molt pròpia, particular (EC)

Sempre fa les coses a la seva manera i per això no sempre li surten bé / Ja és hora que visqueu a la vostra manera, sense pensar en els comentaris de terceres persones (També s’usa amb les altres formes del possessiu)

▷ anar a la seva (p.ext.), arrimat a la seva (p.ext.), fer la seva (p.ext.), fet a la seva (p.ext.), manera de ser (p.ext.)

TARD

a alta hora de la nit SP, a una hora molt avançada / tard de la nit (R-M, EC)

Havia de venir a sopar, però no va arribar fins a alta hora de la nit (També s’usa amb les formes a alta hora de la matinada i a altes hores)

→ a les tantes, a les petites, a les negres de nit, a plena nit, gran nit, a nit closa, tard de la nit, gran hora de la nit

▷ a altes hores de la nit (v.f.)

■ a aquestes alçades de SP, arribats a tal punt, essent ja massa tard

A aquestes alçades de curs tothom hauria de saber quines són les lectures obligatòries / A aquestes alçades del projecte no es poden canviar els criteris / A aquestes alçades tant se val que les coses entre nosaltres acabin bé o malament (El complement és opcional)

a bona hora SP, massa tard, en moment inadequat (R-M)

Ara ens diu que no cal que hi anem? A bona hora! Ja ho tenim tot preparat per marxar. Quin enrenou, tornar a desfer els paquets! (R-M)

→ ara és hora

▷ en bona hora (v.f.), ara és hora de tocar a temps (p.ext.)

a destemps SP, a una hora intempestiva, inconvenient (R-M)

Aquesta lletra ens ha arribat a destemps; ja no podrem incloure-la en la relació perquè ahir ja la vam enviar, en acabar-se el terme donat (R-M)

→ a deshora, fora d’hora, fora de temps, amb retard

[destemps: mot no registrat a l’IEC]

a l’hora del porc SP, excessivament tard (A-M)

Va arribar a l’hora del porc, quan tots ja havíem dinat

→ a les tantes, a les quaranta, a tres quarts de quinze

[Emp. (A-M)]

a les quaranta SP, a una deshora, molt més tard del que pertoca (EC)

Va arribar a les quaranta a casa, per això ara els seus pares estan enfadats amb ella / Va venir a les quaranta, molt tard

→ a les tantes, a les quinze, a tres quarts de quinze, a les talúries, a l’hora del porc

▷ d’hora (ant.), a hora horada (ant.)

a les quinze SP, molt tard (A-M)

Va arribar de la discoteca a les quinze i el seu pare la va castigar sense sortir durant un mes

→ a les quaranta, a tres quarts de quinze, a les tantes, a les talúries

▷ d’hora (ant.)

a les talúries SP, molt tard, a deshora (IEC)

Sempre arriba a les talúries (IEC)

→ a les quaranta, a tres quarts de quinze, a les quinze, a les tantes, a deshora

▷ d’hora (ant.)

a les tantes SP, molt tard (R-M)

L’esperàvem a mitja tarda i se’ns va presentar a les tantes, quan ja havíem decidit plegar / A en David li agrada anar-se’n a dormir a les tantes de la nit i després fa tard a la feina al matí (R-M, *)

→ a deshora, a alta hora de la nit, a altra hora, tard de la nit, a última hora, a les quaranta, a tres quarts de quinze, a les quinze, a les talúries, a l’hora del porc

▷ d’hora (ant.), a hora horada (ant.)

a tres quarts de quinze SP, sense puntualitat / molt fora del temps oportú, del cas, etc. (R-M, IEC)

Sempre arriba a tres quarts de quinze; després gairebé no té temps de dinar / Se’n va anar a dormir a tres quarts de quinze (R-M, *)

→ a altra hora, a deshora, a les quaranta, a les quinze, a les tantes, a les talúries, a l’hora del porc, arribar als anissos, arribar a misses dites

▷ al punt (ant.), d’hora (ant.), a hora horada (ant.), tocar valsos (p.ext.), qui sap quan (p.ext.)

a última hora SP, a l’acabament del dia o de la part del dia que hom expressa (EC)

Sempre arriba a última hora i tot són presses / Ha vingut a última hora del matí (També s’usa amb l’adjectiu darrer) (R-M, EC)

→ a les tantes

▷ a primera hora (ant.), a última instància (p.ext.)

al caient de SP, en el moment de caure (la tarda, tal hora, etc.) (IEC)

Havia començat a fer el sopar al caient de la tarda / Ha arribat a casa al caient de la mitjanit / Hi passaran dissabte al caient del migdia

▷ caure el dia (p.ext.), a hora baixa (p.ext.), hora tarda (p.ext.)

al més tard SP, retardant-se del temps previst (R-M)

Aquesta nit hem de sopar d’hora, així és que procura ésser a casa, al més tard, a les deu / Podeu sortir aquesta nit; però heu de tornar a ésser a casa al més tard a les dues (R-M)

→ a tot tardar, a tot estirar, al màxim, com a màxim

▷ al més aviat (ant.)

amb retard SP, locució usada per a denotar que alguna cosa s’esdevé més tard

El tren ha arribat amb retard (IEC)

→ a destemps, a deshora, fora d’hora, fora de temps

▷ en retard (v.f.), a l’hora (ant.), al dia (ant.)

ara és hora O, exclamació irònica amb què volem indicar que allò que ara esdevé ja hauria d’haver ocorregut fa estona, o que ja és hora que ocorri (A-M)

Sí, ara és hora que m’ajudis! Ara que ho tinc tot fet!

→ a bona hora

[Mall., Men. (A-M)]

cantar el porc O, ésser molt tard, del matí / molt tard. Es diu principalment referint-se a l’acte de llevar-se del llit molt tard (R-M, A-M)

És un gandul; es lleva a l’hora que canta el porc / Diu que té molta feina, però sempre comença a treballar quan canta el porc (R-M)

▷ fer la matinada (p.ext.), fer la matinada grassa (p.ext.), enganxar-se-li els llençols (a algú) (p.ext.)

en mala hora SP, molt tard (A-M)

Ha arribat en mala hora i ara ja no servim menjars / Què hi fan a la mala hora pel puig de Galatzó? (*, A-M)

→ a deshora, a altra hora, en mal punt

▷ a bona hora (ant.)

• a la mala hora (Mall., Men.)

és tard i vol ploure SCoord, dit per a incitar algú a moure’s, a obrar, a desplegar activitat (IEC)

Encara no esteu a punt? Va!, que és tard i vol ploure! (R-M)

▷ de pressa (p.ext.), (a fer alguna cosa) falta gent (p.ext.), (a fer alguna cosa) s’ha dit (p.ext.), ja és hora de (p.ext.)

fora d’hora SAdv, intempestivament / a una hora intempestiva (R-M, A-M)

Presentar-se fora d’hora en una casa pot resultar molt inoportú i molest / Jo no el vaig veure, però sé que va arribar fora d’hora i se’n va anar de pet al llit (R-M, *)

→ fora de temps, a destemps, a deshora, amb retard, a altra hora

▷ fora d’hores (v.f.), fora hora (v.f.)

fora de temps SAdv, a temps que no és el normal o l’oportú (A-M)

Tot el que penses fer ja és fora de temps; calia decidir-te abans / No es va poder inscriure al curs perquè va presentar la documentació fora de temps / Aquell grup de ciclistes arribà a la fita fora de temps perquè ja havien tancat el control d’arribada (R-M, *, *)

→ a deshora, fora d’hora, a destemps, amb retard, a altra hora

▷ fora temps (v.f.), qui sap quan (p.ext.)

gran dia SN, tard al matí, ja entrat el dia (Fr)

Ja era gran dia quan es llevà (Fr)

→ a ple dia, al fil del dia

▷ gran nit (ant.), de matí (p.ext.), enganxar-se-li els llençols (a algú) (p.ext.)

gran nit SN, molt entrada la nit / a altes hores de la nit / tard a la nit (IEC, A-M, Fr)

Ja era gran nit quan va tornar (Fr)

→ gran hora de la nit, a alta hora de la nit, negra nit

▷ gran dia (ant.)

hora tarda SN, cap al tard, fosquejant o ja de nit / temps posterior al que és considerat normal (A-M, EC)

Era hora tarda i ja no podíem continuar sense la claror de dia

▷ al caient de (p.ext.)

l’ase ja serà mort de rialles O, significa que ja haurà passat massa temps quan es faci tal o tal cosa (A-M)

Quan tu et decideixis, l’ase ja serà mort de rialles / —Quan se farà s’autopista a Manacor? —Si és com es torrent, s’ase s’haurà mort de rialles (També s’usa amb el nom burro) (*, R)

→ sortir-li barba (a algú)

• s’ase ja s’haurà mort de rialles (Mall.)

■ tocar-ne de petites SV, ésser ja molt tard, de matinada

Tornem cap a casa, que en toquen de petites

▷ a hores petites (p.ext.), a les petites (p.ext.)

ANT

a hora horada SP, a temps just, gairebé fent tard (A-M)

Han arribat a hora horada

▷ a les tantes (ant.), a les quaranta (ant.), a tres quarts de quinze (ant.)

[Val. (A-M), horada: mot no registrat a l’IEC]

TARDA

al després-dinar SP, a primera hora de la tarda (EC)

Al després-dinar, sempre m’agrada fer la migdiada

TARDAR

arribar a misses dites SV, arribar tard / fer tard (R-M, IEC)

Si no t’afanyes arribaràs a misses dites, car la reunió comença a les onze / Sempre arribes a misses dites (R-M, Fr)

→ arribar als anissos, a tres quarts de quinze, fer tard, fer salat

▷ acabar-se la candela (p.ext.), dat i beneït (p.ext.), trobar un ganxo (p.ext.), trobar una romeguera (p.ext.)

arribar als anissos SV, arribar tard / arribar a les acaballes d’una cosa (R-M, IEC)

Vàrem arribar als anissos; els dos conferenciants ja havien acabat de parlar (R-M)

→ arribar a misses dites, a tres quarts de quinze, fer salat, fer tard

▷ dat i beneït (p.ext.)

esperar que plogui SV, atardar-se / esperar a l’últim moment per a fer alguna cosa (R-M, *)

Encara no ha anat a comprar les entrades. Sempre espera que plogui! Ara ja no n’hi ha (R-M)

fer salat SV, arribar tard per a fer quelcom (IEC)

Si volies veure’ls, has fet salat; acaben de marxar (R-M)

→ fer tard, arribar als anissos, arribar a misses dites

▷ acabar-se la candela (p.ext.)

fer tard SV, no arribar o no actuar en temps oportú / no ésser, no comparèixer, etc., en el temps oportú / arribar amb retard (R-M, IEC, EC)

Quina llàstima que féssim tard! Tant com ens hauria agradat de veure l’espectacle de mim! (R-M)

→ fer salat, arribar als anissos, arribar a misses dites

▷ quedar en terra (p.ext.), perdre el tren (p.ext.), perdre temps (p.ext.), acabar-se la candela (p.ext.), dat i beneït (p.ext.), trobar un ganxo (p.ext.), trobar una romeguera (p.ext.)

voler temps (alguna cosa) SV, ésser lent a produir-se (R-M)

Li costarà molt d’aclimatar-se; això vol temps; al principi és inevitable que enyori el seu poble (R-M)

▷ trigar anys i panys (p.ext.)

TARDOR

a la caiguda de la fulla SP, quan cau la fulla, a la tardor (IEC)

Els primers refredats solen venir a la caiguda de la fulla, en què el fred ens troba desprevinguts / A la caiguda de la fulla, les castanyeres preparen les parades als carrers (R-M)

▷ primavera d’hivern (p.ext.)

primavera d’hivern SN, tardor / estació de l’any compresa entre l’equinocci de setembre i el solstici de desembre (IEC, *)

Ja hi ha els primers indicis que s’acosta la primavera d’hivern

▷ a la caiguda de la fulla (p.ext.), l’estiuet de sant Martí (p.ext.)

TARIFA

tarifa plana SN, tarifa fixa d’accés a un servei, independentment del temps d’ús (T)

Abans de tenir la tarifa plana, la factura de telèfon pujava molt a casa meva

TARTRÀ

arròs de bóta SN, tartrà / substància que el most diposita en el fons i en les parets del cup, de les bótes, etc., sota forma d’una crosta cristal·lina rogenca; aquesta substància recristal·litzada (IEC, *)

Netegeu l’arròs de bóta que ha deixat el most

TASTANT

a tatx SP, separant un tros de la fruita per poder-la tastar (R-M)

Les síndries sempre s’han venut a tatx / Comprar un meló a tatx (S’usa normalment amb els verbs comprar i vendre) (R-M, EC)

→ a tast

TASTAOLLETES

saltar d’una cosa a l’altra SV, anar de l’una a l’altra sense transició (IEC)

En les feines salta d’una cosa a l’altra: és un tastaolletes

▷ no fer cap any de tretze mesos (p.ext.)

TASTAR

fer el tastet SV, tastar / prendre una petita quantitat (d’un menjar o d’una beguda), posar-se’n un poc a la boca, per apreciar-ne el gust (IEC, *)

Fer el tastet per assegurar-se que el guisat està bé de sal / Fes el tast per saber si la sopa és dolça (També s’usa amb la forma fer el tast) (EC, *)

TAULA

a taula SP, expressió emprada per a indicar que el menjar és servit o està a punt d’ésser servit

El dinar ja és a punt, a taula!

▷ el més calent és a l’aigüera (ant.), (a algun lloc) falta gent (p.ext.), (a fer alguna cosa) falta gent (p.ext.), asseure’s a taula (p.ext.), posar-se a taula (p.ext.)

TAUROMÀQUIA

correguda de toros SN, espectacle públic en què una persona toreja un brau fins a donar-li mort, d’acord amb les convencions de la tauromàquia (IEC)

A la festa major fan una correguda de toros / M’agradaria veure aquesta cursa de braus per la televisió (També s’usa amb la forma cursa de braus)

→ correguda de bous

TAÜT

caixa de morts SN, taüt / caixa ordinàriament de fusta on es posa el cadàver per portar-lo a enterrar (EC, *)

La caixa de morts de l’àvia Francesca era preciosa / La caixa era senzilla (S’usa simplement amb la forma caixa)

TAXAR

posar taxa (a alguna cosa) SV, taxar alguna cosa, evitar-ne l’excés (EC)

Va posar taxa al menjar d’aquell malalt

TAXÍMETRE

baixada de bandera SN, acció i efecte de posar el taxímetre al preu mínim fixat abans de començar el trajecte (T)

Potser el taxi no et costarà gaire perquè és un trajecte curt, però pensa que et cobraran la baixada de bandera (També s’usa amb el nom abaixament)

▷ en servei (p.ext.)

TEATRE

acte sacramental SN, peça dramàtica en un acte, de caràcter al·legòric, l’objecte de la qual és l’exaltació de l’eucaristia (EC)

Es va inspirar en un acte sacramental per a escriure aquella obra / Faig un treball sobre l’estructura temporal en els actes sacramentals de l’edat mitjana

art dramàtic SN, art d’interpretar el teatre (EC)

Vull anar a l’escola d’art dramàtic

casa de les comèdies SN, teatre / edifici destinat a la representació d’obres dramàtiques (EC, *)

Els agradava visitar la casa de les comèdies quan disposaven de temps

les taules SD, l’escenari; fig., el teatre (Fr)

X ha abandonat les taules (Fr)

TEDIÓS

ensopit com una ostra SA, mig adormit, tediós (SP)

Va passar la tarda mirant la televisió, ensopit com una ostra

▷ avorrir-se com una ostra (p.ext.), no saber on s’ha de fermar l’ase (p.ext.)

■ ésser un llauna SV, ésser una persona pesada, enfadosa, que hom no es pot treure de sobre

El teu avi, quan es posa a explicar les seves batalletes de la guerra, és un llauna

→ ésser un plom (algú), ésser una arracada (algú), ésser un pal (algú o alguna cosa)

▷ engegar el disc (p.ext.), col·locar el disc (p.ext.)

TEIXIR

fer ganxet SV, fer a mà treballs de punt i de malla amb una tija de metall, d’os, de fusta, etc., amb la punta doblegada formant un petit crec o ganxo

L’àvia de l’Anna es passa tot el dia fent ganxet

prendre la creu SV, classificar els fils d’ordit i passar-los per sobre o per sota de les barretes de la creu, de manera que s’encreuïn entre les dites barretes (EC)

Dedica tot el dia a prendre la creu, és la seva feina al taller tèxtil

tallar tros SV, treure el tros de roba del teler en acabar de teixir-lo (EC)

Ja havia acabat de teixir la catifa, així que era hora de tallar tros

teixir (alguna cosa) a pas obert SV, teixir mitjançant el procediment que consisteix a donar el cop de batan per a batre la passada quan la calada encara no s’ha clos (EC)

Teixim les robes a pas obert, perquè és el procediment que ens van ensenyar a fer servir des del començament (Només s’usa amb noms que denoten teixits com a complement)

→ teixir (alguna cosa) a peu obert

▷ teixir (alguna cosa) a pas tancat (ant.)

teixir (alguna cosa) a pas tancat SV, teixir mitjançant el procediment que consisteix a donar el cop de batan per a batre la passada quan la calada ja és closa o bé quan ja s’ha començat a obrir la calada següent (EC)

Ja havia començat a obrir la calada següent, per tant calia teixir a pas tancat (Només s’usa amb noms que denoten teixits com a complement)

→ teixir (alguna cosa) a peu tancat

▷ teixir (alguna cosa) a pas obert (ant.)

teixir (alguna cosa) a peu obert SV, teixir mitjançant el procediment que consisteix a donar el cop de batan per a batre la passada quan la calada encara no s’ha clos (EC)

Encara queda una obertura en la tela, per això cal teixir a peu obert (Només s’usa amb noms que denoten teixits com a complement)

→ teixir (alguna cosa) a pas obert

▷ teixir (alguna cosa) a peu tancat (ant.) teixir (alguna cosa)

a peu tancat SV, teixir mitjançant el procediment que consisteix a donar el cop de batan per a batre la passada quan la calada ja és closa o bé quan ja s’ha començat a obrir la calada següent (EC)

Acostuma a teixir la tela a peu tancat (Només s’usa amb noms que denoten teixits com a complement)

→ teixir (alguna cosa) a pas tancat

▷ teixir (alguna cosa) a peu obert (ant.)

tocar l’orgue SV, entre teixidors, fer avançar dents de la roda del collador del teler mecànic per tal d’accelerar la fabricació de la roba (EC)

Calia tocar l’orgue si volíem accelerar el procés de fabricació de les noves teles

TEIXIT

a dret fil SP, en la direcció dels fils de trama o d’ordit / en la direcció del fil o la fibra d’un teixit (IEC, EC)

Fes la costura a dret fil; si la fas al biaix s’estiregassarà / Tallar una roba a dret fil (R-M, IEC)

→ en línia recta

TELÈFON

contestador automàtic SN, aparell automàtic que, connectat al telèfon, transmet a qui truca una informació prèviament enregistrada i, eventualment, enregistra les trucades telefòniques rebudes com a missatge / aparell connectat al telèfon, que contesta automàticament les trucades emetent missatges enregistrats i que enregistra també els missatges rebuts (T, EC)

Quan li he trucat, no hi era, però li he deixat un missatge al contestador automàtic

→ bústia de veu

mans lliures SN, dit de l’accessori que mitjançant un altaveu i un micròfon situats en l’aparell telefònic permet mantenir una conversa sense necessitat d’agafar l’auricular (T)

Sentia el seu eco perquè parlava des d’un mans lliures / Sempre és més còmode parlar amb un mans lliures que no pas amb un telèfon de paret

TELESCOPI

ullera de llarga vista SN, nom popular del telescopi / ullera per a l’observació terrestre (Fr, IEC)

Amb l’ullera de llarga vista va poder observar els cràters de la Lluna amb tots els detalls

TELEVISIÓ

la pantalla petita SD, dit per a referir-se a la televisió

Properament podrem veure aquesta pel·lícula a la pantalla petita

▷ la pantalla gran (p.ext.), caixa tonta (p.ext.)

TELEVISOR

■ caixa tonta SN, expressió usada per a referir-se a l’aparell receptor de televisió

Es passen el dia davant de la caixa tonta, sense fer res de profit

▷ la pantalla petita (p.ext.)

[tonto: mot no registrat a l’IEC]

TEMA

plat del dia SN, assumpte d’actualitat, que és objecte predominant de les converses (EC)

El plat del dia ha estat la mort del presentador del telenotícies / El plat del dia és la pugna entre aquests dos personatges / Tenim com a plat del dia la dimissió del director

▷ ordre del dia (p.ext.), d’actualitat (p.ext.)

TEMENÇA

bona en fóra que O, expressió de temença que succeeixi alguna contrarietat (R-M)

Bona en fóra que ara vinguessin, quan ja no queda res per a dinar! / Bona en fóra que es posés a ploure. No sé on ens aixoplugaríem (R-M)

→ quina en fóra que, només caldria que

quina en fóra que O, expressió de temença o que apunta possibilitat d’un fet (R-M)

Hem comprat un bitllet de la rifa; quina en fóra que ens toqués un bon premi! (R-M)

→ bona en fóra que, només caldria que

TÉMER

■ agafar cagarines SV, agafar por

En entrar en aquella casa vella, fosca i plena de teranyines, li van agafar cagarines

→ agafar cagalló, perdre les rialles

estar en capella SV, témer granment una cosa que hom creu que ha d’arribar (Fr)

Tem que els resultats de les oposicions no li siguin favorables. Està en capella

→ estar dins un foc

▷ amb l’ai al cor (p.ext.)

perdre les rialles SV, agafar por, tenir gran temor (A-M)

Quan els vam dir que per allà rondava un assassí van perdre les rialles

→ agafar cagalló, agafar cagarines

TEMIBLE

de pronòstic SP, [ésser] (una cosa, una persona) temible, poc mereixedora de confiança (A-M)

No et fiïs del nouvingut: és de pronòstic; tothom n’està queixós / Li han ofert uns col·laboradors de pronòstic; caldrà que hi renunciï (R-M)

→ de pronòstic reservat

▷ de confiança (ant.)

de pronòstic reservat SP, [ésser] (una cosa, una persona) temible, poc mereixedora de confiança (A-M)

Aquest ordinador és de pronòstic reservat, no hi ha manera que em desi els documents correctament

→ de pronòstic

▷ de confiança (ant.)

fer més por que una pedregada SV, ésser una cosa molt temible (A-M)

El teu pare quan s’enfada em fa més por que una pedregada

▷ veure’s la pedregada a sobre (p.ext.), mortal de necessitat (p.ext.)

TEMOR

Déu l’empari O, per a invocar l’assistència divina en favor d’un que està malalt, o que és absent, o en general que dubtam de la seva bona sort (A-M)

Crec que no se’n sortirà d’aquesta, Déu l’empari / Déu ens empari si hem de viure en aquestes condicions tan precàries (També s’usa amb la forma que Déu l’empari)

→ Déu l’ajudi, Déu l’acompanyi i l’àngel bo, Déu el beneeixi

Déu me’n guard O, expressió per a allunyar un mal presagiat / expressió usada per a manifestar el desig que una cosa no s’esdevingui o la intenció que hom té de no fer-la (R-M, EC)

Déu me’n guard de tenir una malaltia com el càncer / Déu nos en guard d’un terratrèmol com els de Japó! Les nostres cases no el resistirien pas / Déu te’n guardi de patir un altre infart! (També s’usa amb la forma Déu me’n guardi) (*, R-M, *)

→ Déu me’n reguard

▷ ni ganes (p.ext.)

no caldria sinó O, expressió que preveu i tem quelcom / fórmula emprada per a expressar el temor d’una contrarietat (R-M, IEC)

Ara que tot ho tenim a punt, no caldria sinó que es posés a ploure! / No caldria sinó que ell ara no vingués (R-M, EC)

→ només caldria que, només faltava aquesta

només caldria que O, fórmula emprada per a expressar el temor d’una contrarietat (IEC)

Només caldria que plogués el dia del casament / Només caldria que truqués i digués que no pot venir, ara que ja ho tenim tot a punt per a fer-li una celebració de benvinguda (EC, *)

→ no caldria sinó, bona en fóra que, quina en fóra que, només faltava aquesta

■ només faltava aquesta O, fórmula emprada per a expressar el temor d’una contrarietat

Esperem que no plogui el dia de la cerimònia, només faltava aquesta / M’estàs dient que hi hauré d’anar sola? Només faltaria aquesta! (També s’usa amb condicional i amb la forma només faltava això)

→ només caldria que, no caldria sinó

TEMPERATURA

temperatura basal SN, la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C (EC)

Tenia la temperatura basal correcta

TEMPESTA

desfet de temps SN, gran tempestat (EC)

Hi ha hagut un desfet de temps que ha ocasionat grans catàstrofes

→ temps de llops, bàtec d’aigua, cop d’aigua, cop de pluja

▷ córrer un temps (p.ext.), mal temps (p.ext.), cordonada de sant Francesc (p.ext.)

tocar a temps SV, tocar les campanes quan venia tempesta, sia per conjurar-la o per indicar que el sacerdot començava les pregàries oportunes per a allunyar-la (EC)

El campanar toca a temps. Això vol dir que ve tempesta

TEMPESTEJAR

aixecar una tempesta SV, posar-se a ploure tempestuosament

L’huracà va aixecar una tempesta prop de la costa / Es va aixecar una tempesta quan eren a alta mar

▷ aixecar-se el temps (ant.), descarregar els núvols (p.ext.), córrer un temps (p.ext.), descarregar els núvols (p.ext.), ploure a semalades (p.ext.), ploure a bots i barrals (p.ext.)

córrer un temps O, córrer un temporal, passar una tempestat (A-M)

Va córrer un temps i ara està tot inundat

▷ assentar-se el temps (ant.), desfet de temps (p.ext.), aixecar una tempesta (p.ext.)

TEMPLE

casa d’oració SN, temple, edifici sagrat

Viuen davant de la casa d’oració

→ casa de Déu, casa del Senyor

▷ casa professa (p.ext.)

lloc sagrat SN, lloc dedicat al culte diví / església, capella, etc. (R-M, IEC)

Es comportava de manera molt irreverent en el temple, sense reparar que es trobava en lloc sagrat (R-M)

→ casa de Déu

▷ acollir-se a sagrat (p.ext.)

TEMPORAL

cordonada de sant Francesc SN, temporals que se solen produir al principi de la tardor i que fan perillosa la navegació (EC)

Els pescadors van veure reduïda la captura de peixos a causa de la cordonada de sant Francesc

▷ desfet de temps (p.ext.), temps de llops (p.ext.), mal temps (p.ext.), ploure a bots i barrals (p.ext.)

mar grossa SN, mar de grans onades (IEC)

És perillós sortir a navegar en dies de mar grossa

→ mar desfeta, mar enorme, mala mar

▷ mar llisa (ant.), bona mar (ant.), mar bonança (ant.), mar calma (ant.), mar plana (ant.)

TEMPORALMENT

a temps SP, per un temps fix, limitat (en oposició a perpètuament) (A-M)

Li han deixat això a temps, però ho ha de tornar

▷ de per vida (ant.)

de pas SP, sense detenir-se en algun lloc / essent en algun lloc només per un període molt breu de temps (IEC, *)

Ens hem aturat a Barcelona només de pas; hem d’anar a Itàlia / Haurem de quedar per aquesta nit perquè estic de pas a la ciutat i me’n vaig demà mateix (S’usa normalment amb els verbs anar, estar, venir, etc.) (R-M, *)

→ de passada, de trànsit

▷ al vol (p.ext.)

de trànsit SP, ésser en algun lloc només per un període molt breu de temps

No em quedo, hi sóc de trànsit (EC)

→ de pas

TEMPS

1. forma mental que assumeix l’experiència de la durada i de la successió

■ al seu dia SP, dit per a referir-se a un temps indeterminat del passat o del futur

Al seu dia, aquesta cançó va ser tot un èxit / Al seu dia serà una gran actriu

→ el dia de demà, un dia d’aquests, un dia

ara o suara SCoord, un cop o altre / en un temps o en un altre / en un moment o un altre (EC, A-M, *)

Això ho ha de fer ara o suara

[Men. (A-M), Mall.]

de poc SP, que fa poc que ha estat fet o que s’ha esdevingut / poc temps (*, EC)

És nascut de poc / És casat de poc

→ de fa quatre dies, de poc temps

de tard en tard SP, a llargs intervals (IEC)

Eren molt amics, però sols es veien de tard en tard; això sí, s’escrivien unes lletres inacabables (R-M)

→ de temps en temps, de tant en tant, a vegades

▷ cada dos per tres (ant.)

de temps en temps SP, algunes vegades (A-M)

Els convidava a dinar de temps en temps, per les grans diades (R-M)

→ de tant en tant, de tard en tard, a vegades

▷ a diari (p.ext.)

en menys (d’algun temps) SP, en un espai de temps inferior al que s’indica

En menys d’un mes haurà anat de viatge dues vegades

fer anys i panys SV, fer molt de temps (EC)

D’aquest projecte, me’n va parlar fa anys i panys; em pensava que ja ho havia deixat córrer / Fa anys i panys de l’accident aquell que va tenir (R-M, *)

→ temps ha, fer segles

▷ trigar anys i panys (p.ext.), en altre temps (p.ext.), en aquell temps (p.ext.), temps enrere (p.ext.)

■ fer segles SV, fer molt de temps

Fa segles que no vaig al cinema. Ja no sé ni quina va ser l’última pel·lícula que vaig anar a veure

→ fer anys i panys

haver-hi més dies que llonganisses SV, sobrar temps per a fer quelcom (R-M)

No pateixis, ja ho acabaràs; hi ha més dies que llonganisses / No t’apressis tant, home!, que hi ha més dies que llonganisses (R-M)

▷ tenir temps (p.ext.), del refrany «haver-hi més dies que llangonisses i més setmanes que botifarres» (Val., A-M)

mai per mai que SAdv, si algun dia (R-M)

Mai per mai que necessitis un bon traductor de rus, jo en conec un

→ mai que, avui per demà que, demà que, en cas que

mai que SAdv, si alguna vegada (R-M)

Mai que t’hi repensis, digues-m’ho, que en tornarem a parlar / Mai que et pregunti res, tu fes veure que no ho saps (R-M, EC)

→ avui per demà que, mai per mai que, demà que, en cas que

■ minuts de pagès SN, expressió usada per a referir-se a una unitat de temps superior a l’establerta en meteorologia

Fa un quart d’hora m’has dit que series aquí al cap de cinc minuts, però devien ser cinc minuts de pagès, oi? (També s’usa amb la forma hora de pagès. Va precedida d’un numeral)

■ passar volant SV, expressió usada per a indicar que hom percep que una unitat de temps ha transcorregut ràpidament

Com que la feina m’agrada, les hores passen volant / Quan t’ho passes bé, els dies passen volant / Darrerament, els anys em passen volant

qui sap quan O, un temps llarg i imprecís (R-M)

Ha marxat a les deu i sempre arriba qui sap quan. No té mai pressa ni mira el rellotge / La Sagrada Família s’acabarà qui sap quan (R-M)

▷ a tres quarts de quinze (p.ext.), fora de temps (p.ext.)

tard o d’hora SCoord, es diu per a indicar que una cosa esdevé sens fallar, sia dins breu temps, sia dins un temps més llarg (A-M)

No sé on he posat la clau, però ja en tinc una altra; tard o d’hora, ja la trobaré en algun racó / Vindran, més tard o més d’hora, però seran aquí per Nadal (També s’usa amb la forma més tard o més d’hora) (R-M, *)

→ a la curta o a la llarga, prest o tard, a llarg tret, un dia o altre, amb el temps, a la llarga

temps difícils SN, temps en què es viu malament / temps de grans dificultats per a guanyar-se la vida o per a portar avant alguna empresa (IEC, A-M)

Després d’una guerra sempre corren temps difícils, perquè s’ha de reconstruir tot allò que s’ha destruït

→ temps de vaques magres

▷ temps difícil (v.f.), temps de vaques grasses (ant.)

tenir temps SV, disposar de temps per a fer quelcom, no estant subjecte a altres ocupacions (EC)

Tinc temps per estar amb tu una estoneta / No t’he escrit més prest perquè no he tingut temps (*, A-M)

▷ haver-hi més dies que llonganisses (p.ext.)

■ tot el temps del món SQ, molt de temps

Que et penses que tinc tot el temps del món o què? / Es va prendre tot el temps del món per a acabar aquella feina / Tu, tranquil. Disposem de tot el temps del món

▷ prendre’s (algun temps) de temps (p.ext.)

un dia o altre SCoord, indefectiblement / expressió que indica que una cosa s’esdevé sense fallar, sia immediatament, sia en un temps més llunyà (R-M, *)

Un dia o altre hauria de ploure perquè convé molt per als conreus

→ tard o d’hora

▷ un dia (p.ext.), un dia d’aquests (p.ext.)

2. estat de l’atmosfera

fer bo SV, fer bon temps (R-M)

Si demà fa bo, anirem a passeig / Avui, com que fa bo, anirem a la platja (R-M)

▷ bon temps (p.ext.), temps dolç (p.ext.), l’estiuet de sant Martí (p.ext.)

mal temps SN, temps molest, sia per fred, sia per pluja, per vent o altre fenomen pertorbador de la calma atmosfèrica (A-M)

Avui farà mal temps, el cel està ben tapat / Portem uns dies de mal temps

▷ bon temps (ant.), estar si plou no plou (p.ext.), temps de llops (p.ext.), desfet de temps (p.ext.), cordonada de sant Francesc (p.ext.), temps infernal (p.ext.)

temps dolç SN, temps molt bo (A-M)

Fa un temps dolç, dóna gust sortir a fer una volta

→ bon temps

▷ fer bo (p.ext.), l’estiuet de sant Martí (p.ext.)

TEMPTACIÓ

cant de sirena SN, temptació, esquer, oferiment perniciós (P)

Tot el que m’ha dit el director m’ha semblat un cant de sirena perquè accepti de fer el nou horari / Ell segueix en el seu lloc de treball. No fa cas dels cants de sirena que li prometen avantatges en altres empreses (R-M)

TEMPTADOR

■ ésser pecat mortal SV, ésser molt temptador

Aquest flam amb nata és pecat mortal per al meu règim

▷ fer ensalivar (p.ext.), fer venir salivera (a algú) (p.ext.), agafar-se amb un ham (en alguna cosa) (p.ext.)

TEMPTAR

ballar-li l’aigua als ulls (a algú) SV, temptar / excitar el desig d’algú (Fr, *)

Als seus companys els ballava l’aigua als ulls quan els explicava la sensació que va tenir practicant esports d’aventura

→ fer denteta (a algú)

fer babarotes (a algú) SV, mostrar, fer a la vista d’algú coses que li desperti un desig / fer ostentació de coses que es posseeixen, per fer gana o enveja a aquells qui no les poden posseir (EC, A-M)

Com que sap que no en pot menjar, fa babarotes al seu germà per fastiguejar-lo / Ja saps que no pot menjar dolços; doncs, no li facis babarotes ensenyant-li aquest pastís (*, R-M)

→ fer miroies (a algú), fer denteta (a algú), fer dents (a algú), fer venir salivera (a algú)

fer denteta (a algú) SV, fer a la vista d’algú quelcom que li desperti un desig (R-M)

Sap que no pot menjar xocolata i es dedica a fer denteta a son germà / Quan el veia festejant amb la Rosa, li feia denteta / Les efusions dels nuvis li feien denteta (*, IEC, EC)

→ fer babarotes (a algú), fer es ulls verds (a algú), fer dents (a algú), fer venir salivera (a algú)

▷ fer dentetes (a algú) (v.f.), passar-li (alguna cosa) pels nassos (a algú) (p.ext.), ballar-li l’aigua als ulls (a algú) (p.ext.)

fer dents (a algú) SV, fer molta gana, desig, enveja (A-M)

Ell sabia que ensenyant-me el llibre em feia dents i no se’n va estar

→ fer denteta (a algú), fer es ulls verds (a algú), fer babarotes (a algú), fer saliva (a algú)

fer es ulls verds (a algú) SV, fer enveja a algú (R)

Com que sabia que no podia menjar dolç n’hi menjava davant per fer-li es ulls verds

→ fer denteta (a algú), fer dents (a algú)

[Palma de Mall. (A-M)]

fer venir aigua a la boca (a algú) SV, fer venir un gran desig d’alguna cosa / pensant en un vianda o parlant-ne, imaginar-se que hom ja l’assaboreix (IEC, EC)

Aquests albercocs tan madurs fan venir aigua a la boca / Només mirar aquells préssecs li feia venir aigua a la boca / El viatge que ha explicat m’ha fet venir aigua a la boca; tinc ganes d’anar-hi (*, R-M, R-M)

→ fer venir salivera (a algú), fer denteta (a algú)

▷ posar-li la mel a la boca (p.ext.), fer-se-li les dents llargues (a algú) (p.ext.), fer-se-li la boca aigua (a algú) (p.ext.)

[Barc. (A-M)]

fer venir salivera (a algú) SV, excitar granment l’apetit, un desig / despertar l’apetit de quelcom (IEC, R-M)

Tot i que l’enveja no és mai sana, certs comportaments fan venir salivera / Veure com aquella noia tan guapa se li insinuava li va fer venir salivera

→ fer saliva (a algú), fer venir aigua a la boca (a algú)

▷ ésser pecat mortal (p.ext.)

TEMPTEJAR

mirar de quin costat bufa el vent SV, orientar-se, informar-se (R-M)

Abans d’entrar a la reunió, seria convenient mirar de quin costat bufa el vent per tal de no dir res fora de lloc

→ mirar de quin costat ve el vent, sondar el terreny, prendre el pols (a alguna cosa)

mirar de quin costat ve el vent SV, observar el curs dels esdeveniments per conformar-hi la conducta (IEC)

Abans no et decideixis a parlar, mira de quin costat ve el vent; en segons quines situacions no es pot ser inoportú (R-M)

→ sondar el terreny, mirar de quin costat bufa el vent, prendre el pols (a alguna cosa)

sondar el terreny SV, assegurar-se de l’estat d’una cosa abans d’obrar o de prendre una determinació (EC)

Abans de demanar un augment de sou al seu cap va sondar el terreny per saber si estava de bon humor i si era el moment adequat de fer-ho (També s’usa amb el verb sondejar)

→ mirar de quin costat bufa el vent, mirar de quin costat ve el vent, prendre el pols (a alguna cosa)

TENDÈNCIA

■ deformació professional SN, tendència, disposició o actitud que hom adquireix amb l’exercici d’una professió i que aplica fora de l’àmbit laboral

És perruquera i sempre es fixa en els pentinats de tothom. Deu ser deformació professional

un punt de SQ, ésser lleugerament d’alguna manera expressada (R-M)

Aquest vi no m’agrada perquè té un punt de dolç; jo prefereixo els vins ben secs / A l’arròs li falta un punt de sal perquè sigui tan bo com el de la iaia / El cafè té una punta d’agre (S’usa normalment seguida de noms o adjectius. També s’usa amb les formes una punta de i un punt massa de) (R-M, *, *)

▷ una mica de (p.ext.), un poc de (p.ext.), un xic de (p.ext.)

TENDIR

tenir tirada SV, tendir / tenir inclinació per una professió, un estat, etc. (R-M, *)

Té tirada per les tasques benèfiques (R-M)

▷ estimar-se més (p.ext.)

TENDRE

en herba SP, sense espigar / es diu del blat i altres llavors quan no han arribat encara a la maduresa (R-M, IEC)

L’alfals per al bestiar s’ha de segar en herba. No esperis que s’assequi / Segà el blat en herba (S’usa normalment amb els verbs ésser, segar, etc.) (R-M, EC)

tendre com un all SA, es diu de les coses molt tendres (A-M)

Aquesta verdura és tendra com un all, gairebé es desfà a la boca

→ tendre com una verdolaga

tendre com una verdolaga SA, es diu de les coses molt tendres (A-M)

Ens van servir una col tendra com una verdolaga: gairebé es fonia a la boca

→ tendre com un all

TÈNIA

el cuc solitari SD, tènia / paràsit que habita a l’intestí de l’home, el qual pot infectar-se en menjar carn de porc o de bou poc cuita (EC, *)

Aquell noi tenia el cuc solitari, per això estava tan prim / Tothom sabia que havia patit la solitària (També s’usa simplement solitari o, alternativament, la solitària)

TENNIS

ping-pong SN, modificació del tennis jugada amb pales primes i una petita pilota de cel·luloide sobre una taula rectangular dividida en dues meitats per una xarxa transversal (EC)

M’agrada força jugar a ping-pong

→ tennis de taula

[Reduplicatiu]

servir la pilota SV, en el tennis i altres jocs de pilota, posar-la en joc (EC)

Li tocava servir la pilota al tennista Àlex Corretja

▷ ésser mà (p.ext.), tenir la mà (p.ext.), tallar la pilota (p.ext.)

tallar la pilota SV, en el tennis, ping-pong, etc., donar un cop a la pilota amb inclinació de raqueta, pala, etc., de manera que la pilota agafi, al mateix temps que moviment de translació, un moviment de rotació (EC)

Aquell tennista va tallar la pilota, de manera que el seu rival no la hi va poder tornar

▷ servir la pilota (p.ext.)

tennis de taula SN, esport de pilota que enfronta dos jugadors, o dues parelles de jugadors, situats cadascun a banda i banda d’una taula dividida transversalment per una xarxa, consistent a colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt o pel voltant de la xarxa, fent que boti una vegada dins els límits de la superfície del camp contrari i de manera que l’adversari no la pugui tornar (T)

Va quedar primer en la competició de tennis de taula

→ ping-pong

TENS

■ estar que trina (alguna cosa) SV, una situació, ésser molt tensa

Hi ha mal humor avui. No protestis gaire que tot plegat està que trina

→ estar que bufa (alguna cosa)

▷ poder-se tallar l’aire (p.ext.), en estat de guerra (p.ext.)

■ poder-se tallar l’aire O, haver-hi un ambient molt tens

Després de la baralla, en aquella habitació es podia tallar l’aire

▷ estar que trina (alguna cosa) (p.ext.), mala maror (p.ext.), córrer mals aires (p.ext.), mar de fons (p.ext.), en estat de guerra (p.ext.)

TENSIÓ

alta tensió SN, tensió superior a 250 V, i generalment de milers de volts, destinada al transport d’energia elèctrica a través de línies, anomenades, per això, d’alta tensió (EC)

Vigileu amb aquells cables d’alta tensió / Volen instal·lar-hi una línia d’alt voltatge (També s’usa amb la forma alt voltatge)

▷ baixa tensió (p.ext.)

baixa tensió SN, tensió inferior als 250 V (generalment de 110, 127 i 220 V), destinada a la distribució d’energia elèctrica als abonats (EC)

Era una distribució d’energia de baixa tensió (També s’usa amb la forma baix voltatge)

▷ alta tensió (p.ext.)

■ en estat de guerra SP, dit per a referir-se a una situació de tensió

El departament està en estat de guerra / En David i en Víctor sempre estan en estat de guerra

▷ poder-se tallar l’aire (p.ext.), estar que trina (alguna cosa) (p.ext.), mala maror (p.ext.), córrer mals aires (p.ext.), mar de fons (p.ext.)

TENTINEJAR

anar de cantó SV, caminar sense estabilitat, decantar-se (R-M)

Vaig veure que anava de cantó, i és que sortia de la taverna (R-M)

→ fer esses, anar de gambirot, fer tentines

anar de gambirot SV, caminar a la torta o amb passes desiguals, com qui va a caure (A-M)

Si et don una morma, aniràs de gambirot no sé fins quan (També s’usa amb altres verbs de moviment) (A-M)

→ anar de cantó, a la torta, de tort, de guerxo

[Mall., Men. (A-M)]

fer tentines SV, caminar sense estabilitat (R-M)

Va carrer avall fent tentines, a veure si caurà (R-M)

→ fer esses, anar de cantó

▷ borratxo com una sopa (p.ext.); portar un pet (p.ext.); ara caic, ara m’aixeco (p.ext.)

TENYIR

tenyir (alguna cosa) a l’ample SV, tenyir peces de roba esteses en tota la seva amplària (EC)

Vam tenyir aquella catifa a l’ample (Només s’usa amb noms que denoten teixits com a complement)

→ tenyir (alguna cosa) a la plana

tenyir (alguna cosa) a la corda SV, tenyir peces de roba arrugades en el sentit de la seva llargària (EC)

Vam tenyir totes aquelles peces de roba a la corda (Només s’usa amb noms que denoten teixits com a complement) tenyir (alguna cosa)

a la plana SV, tenyir peces de roba esteses en tota la seva amplària (EC)

Vam tenyir la flassada a la plana (Només s’usa amb noms que denoten teixits com a complement)

→ tenyir (alguna cosa) a l’ample

TEÒRICAMENT

en principi SP, en la part substancial, en essència, sense fixar-se en la forma i detalls (A-M)

En principi han dit que demà no plourà

→ en teoria

en teoria SP, sense haver comprovat alguna cosa en la pràctica (EC)

En teoria hauríem d’arribar a Barcelona a dos quarts de cinc de la tarda

→ en principi

▷ a la pràctica (ant.), en abstracte (p.ext.), de pura pensa (p.ext.)

TERAPÈUTIC

prendre les aigües SV, seguir un tractament d’aigües termals / fer una cura d’aigües medicinals (*, R-M)

Fa tres anys que va a prendre les aigües a Sant Hilari car li convé l’aigua ferruginosa / Nosaltres, cada any anem a prendre les aigües en algun poblet de muntanya (R-M)

▷ fer salut (p.ext.)

TERME

creu de terme SN, monument de pedra en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on s’acaba el terme d’un poble o d’una ciutat (IEC)

Farem una excursió fins a la creu de terme de Lliçà de Vall

TERMINI

a termes SP, ajornant el pagament / (dit per a referir-se a la) modalitat de crèdit al consum per la qual el pagament d’una compra es fa efectiu, en una part o en la totalitat, a poc a poc, per mitjà de successius lliuraments que són determinats al moment d’efectuar-se l’operació (R-M, IEC)

Això es pot vendre a termes (Fr)

→ a terminis, a crèdit, a espera

▷ a terme (v.f.)

donar (algun temps) de coll (a algú) SV, donar un termini (EC)

Va donar dues setmanes de coll als ocupes perquè desallotgessin l’edifici / Li va donar deu dies de coll per acabar la feina; però és un termini massa curt i mai no l’acabarà (*, R-M)

→ donar (algun temps) de temps (a algú)

▷ tenir (algun temps) de coll (inv.)

■ donar (algun temps) de temps (a algú) SV, donar un termini

Li va donar dos minuts de temps per a justificar una resposta de l’examen, si no ho aconseguia suspendria / Li va donar dues hores de temps per anar i tornar

→ donar (algun temps) de coll (a algú)

▷ tenir (algun temps) de temps (inv.)

prendre’s (algun temps) de coll SV, prendre’s un termini (EC)

S’ha pres quinze dies de coll a canvi de les vacances que li deuen (També s’usa amb el verb agafar)

→ tenir (algun temps) de coll, prendre’s (algun temps) de temps, tenir (algun temps) de temps

prendre’s (algun temps) de temps SV, prendre’s un termini (EC)

S’ha pres uns minuts de temps per decidir on aniria a celebrar el cap d’any / S’ha pres uns mesos de temps per dedicar-se al bebè (També s’usa amb el verb agafar i amb la forma prendre’s tot el temps)

→ prendre’s (algun temps) de coll, tenir (algun temps) de temps, tenir (algun temps) de coll

▷ tot el temps del món (p.ext.)

tenir (algun temps) de coll SV, tenir un termini (EC)

Tens tres mesos de coll per a tornar-me la resposta / Tenir pocs dies de coll per a pagar (Fr, EC)

→ prendre’s (algun temps) de coll, tenir (algun temps) de temps, prendre’s (algun temps) de temps

▷ donar (algun temps) de coll (a algú) (inv.)

■ tenir (algun temps) de temps SV, tenir un termini per a fer alguna cosa

Tens dues setmanes de temps per a presentar el projecte / Tens de temps fins dimarts

→ tenir (algun temps) de coll, prendre’s (algun temps) de coll, prendre’s (algun temps) de temps

▷ donar (algun temps) de temps (a algú) (inv.)

TERRA

1. part sòlida de la Terra (en contraposició a l’aire i a l’aigua)

terra endins SN, allunyant-se de la mar (EC)

Quan van arribar a l’illa, van començar a caminar i es van perdre terra endins

▷ mar endins (ant.), alta mar (ant.), mar gran (ant.), terra ferma (p.ext.)

terra ferma SN, porció gran de terra, que no és illa, que se té amb un continent / terra d’extensió considerable, continental (A-M, EC)

Després de vuit hores en mar, ja tenia ganes de tornar a terra ferma (R-M)

▷ alta mar (ant.), mar gran (ant.), terra endins (p.ext.)

2. superfície de la terra

terra a terra SN, molt arran de terra (IEC)

L’estiraren terra a terra per tal de fer-li la respiració artificial (R-M)

→ a peu pla,, a ras de terra

▷ terra terra (v.f.), passar ras (p.ext.), arran de (p.ext.)

terra de mala petja SN, terra on fa de mal caminar (IEC)

És un terra de mala petja. Si vas amb un calçat de sola prima, se’t claven les pedretes a la planta del peu

→ de mal trepig

▷ de bon trepig (ant.), camí de mala petja (p.ext.), camí de cabres (p.ext.)

3. sòl vegetal

peça de terra SN, una porció de terra de conreu (R-M)

Ha comprat un bosc i una peça de terra amb ametllers (R-M)

▷ de cultiu (p.ext.), de conreu (p.ext.), un pam de terra (p.ext.)

terra agra SN, terra que és dolenta de treballar (EC)

És una parcel·la de terra agra i no s’hi pot conrear res

terra alberenca SN, terra lleugera, sorrenca (EC)

Aquesta planta no sobreviurà en terra alberenca

[alberenc: mot no registrat a l’IEC]

terra alta SN, terra que té l’aigua subterrània relativament endins (EC)

Aquí no hi trobareu aigua perquè és terra alta

▷ terra baixa (ant.)

terra baixa SN, terra que té l’aigua subterrània a poca profunditat (EC)

Com que és terra baixa, per trobar aigua hauran de perforar a poca profunditat

▷ terra alta (ant.)

terra grassa SN, terra que té molt gruix sense roques (EC)

Com que van plantar la tenda sobre terra grassa no van tenir cap problema per clavar els claus

▷ terra magra (ant.)

terra magra SN, terra que té poc gruix, que té roca molt a prop de la superfície (EC)

La bandera no es pot clavar perquè és terra magra

→ terra prima

▷ terra grassa (ant.)

terra prima SN, terra que té poc gruix, que té roca molt a prop de la superfície (EC)

Van excavar i van trobar roca de seguida perquè era un terreny de terra prima

→ terra magra

un pam de terra SQ, una petita porció de terra (IEC)

No hi ha un pam de terra sense regar (IEC)

▷ peça de terra (p.ext.)

TERRAMPER

terra erma SN, terra inculta, no productiva (EC)

Aquí no hi plantarem res perquè és terra erma

TERRATRÈMOL

tremolament de terra SN, terratrèmol / moviment sísmic (IEC, *)

Hi ha hagut un tremolament de terra, però ha estat lleu i no ha provocat víctimes mortals

TERREJAR

anar terrús-terrús SV, terrejar, costejar (IEC)

Anaven terrús-terrús perquè no volien perdre sa costa de vista

[Mall.]

TERRESTRE

per terra SP, caminant / traslladant-se d’un lloc a un altre mitjançant els propis peus o amb l’ús d’algun vehicle terrestre (A-M, *)

A Itàlia s’hi pot anar per terra

▷ per aire (p.ext.), per mar (p.ext.)

TERRIBLE

mortal de necessitat SA, dit per a indicar que algú té una propietat en grau excessiu

No han pogut salvar-lo; el seu mal era mortal de necessitat / Ha estat una classe mortal de necessitat: quin avorriment! / En les malalties llargues, la suor freda no és de necessitat mortal (També s’usa amb la forma de necessitat mortal) (R-M, *, *)

▷ fer més por que una pedregada (p.ext.), com una mala cosa (p.ext.)

TERRISSA

terra cuita SN, la (terra) que barrejada i pastada amb aigua, ha estat cuita en forns especials i forma la matèria de multitud d’objectes de cuina, recipients per a menjar i beure, per a tenir flors, etc. (A-M)

Breda és un poble conegut per la terra cuita que s’hi fabrica

TERRITORI

reserva natural SN, espai natural d’extensió reduïda i de gran interès científic, la protecció de la qual es fa per a preservar íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals que conté o d’alguna de les seves parts (IEC)

No s’hi pot caçar perquè van declarar aquesta zona reserva natural

▷ parc natural (p.ext.), parc nacional (p.ext.), parc zoològic (p.ext.)

terra de ningú SN, en temps de guerra, territori no ocupat ni dominat per cap de les parts bel·ligerants (EC)

Com que no era un poble clau en la conquesta va quedar com a terra de ningú

▷ ésser roba de genovesos (p.ext.)

TESTAFERRO

home de palla SN, home mancat de voluntat pròpia, de personalitat, de formalitat (A-M)

Aquest és l’home de palla de l’empresa; qui veritablement la dirigeix és un estranger que hi ha aportat el capital (R-M)

→ personatge de cartó

▷ ésser un ninot (algú) (p.ext.), ésser un titella (algú) (p.ext.), no ésser ningú (p.ext.)

personatge de cartó SN, persona que només figura, sense cap acció efectiva (IEC)

Digues la teva opinió, si no sembla que només siguis un personatge de cartó

→ home de palla

▷ ésser un ninot (algú) (p.ext.), ésser un titella (algú) (p.ext.), no ésser ningú (p.ext.)

TESTAMENT

les darreres voluntats (d’algú) SD, l’expressió de les intencions finals d’una persona; el testament / allò que vol que es faci després de la seva mort (A-M, EC)

Avui llegiran les darreres voluntats del difunt (També s’usa amb la forma les últimes voluntats (d’algú))

TESTIMONI

haver-hi moros a la costa SV, haver-hi testimonis que no convenen (R-M)

Ara no en parlem, hi ha moros a la costa; aquell fa semblant de treballar, però ens està escoltant / Calleu!, calleu! Em sembla que hi ha moros a la costa (R-M)

→ haver-hi roba estesa, haver-hi paper blanc

haver-hi paper blanc SV, haver-hi infants o persones innocents davant les quals no convé dir certes coses perquè podrien escandalitzar-se o anar-ho a contar inoportunament (A-M)

Després t’ho explicaré, ara no puc perquè hi ha paper blanc

→ haver-hi roba estesa, haver-hi moros a la costa

haver-hi roba estesa SV, haver-hi present algú, davant qui no convé de parlar d’alguna cosa; sobretot haver-hi infants innocents o gent incauta que podria repetir allò que sentís (A-M)

Aneu amb compte en parlar; hi ha roba estesa; no m’agrada que els infants sentin aquesta conversa / —No me’n puc avenir de sa feta que m’has contat. —No puc xerrar més clar perquè hi ha roba estesa (R-M, R)

→ haver-hi moros a la costa, haver-hi paper blanc

tant de culpa SN, testimoni extret d’un procés judicial quan se’n segueix responsabilitat contra un testimoni per les seves declaracions, per tal d’instruir el sumari i deduir el caràcter delictiu (EC)

Avui s’avaluarà el tant de culpa

TEULADA

a salt de garsa SP, amb una disposició pròpia de les llates d’una teulada quan les teules són subjectades per llurs extrems d’una llata a l’altra (IEC)

Han col·locat les teules a salt de garsa

TEXTUALMENT

al peu de la lletra SP, atenent no a l’esperit sinó a la lletra (IEC)

Vaig complir les instruccions al peu de la lletra / Li van comentar que per a guanyar una aposta havia de jugar-s’hi tots els diners i com que ho va seguir al peu de la lletra es va arruïnar (EC, *)

→ punt per punt, mot a mot, a la lletra

▷ fil per randa (p.ext.), amb tots els ets i uts (p.ext.)

mot a mot SN, de paraula en paraula, sense deixar cap mot / expressió usada per a indicar que hom reprodueix una comunicació oral o escrita amb estricta exactitud (A-M, EC)

Mot a mot va dir: «No permetré que ningú t’arraconi» i es va acabar la telenovel·la

→ al peu de la lletra, punt per punt, cosa per cosa, pèl per pèl

▷ mot per mot (v.f.)

TÍMID

cuca de forat SN, persona tímida, retreta (IEC)

No crec que accepti la invitació; és una cuca de forat i no vol sortir mai de casa (R-M)

→ aranya de forat

▷ ocell de gàbia (p.ext.)

haver de treure (algú) a prendre el sol amb un garbell SV, es diu d’una persona molt tímida (A-M)

Sempre necessita que algú l’acompanyi, perquè és molt tímid i insegur. A veure si un dia l’hauran de treure a prendre el sol amb un garbell

→ haver de treure (algú) en un cabasset al sol

haver de treure (algú) en un cabasset al sol SV, expressió que hom diu referint-se a una persona molt tímida (EC)

Li costa molt començar a relacionar-se amb gent nova. L’hauràs de treure en un cabasset al sol, si la portes a la festa (També s’usa amb la forma haver de treure (algú) en cabasset al sol)

→ haver de treure (algú) a prendre el sol amb un garbell

▷ haver de treure (algú) amb un cabasset al sol (v.f.)

TIP

tenir el menjar a la boca SV, sentir com si s’acabés de menjar en aquell moment / estar satisfet, ple (R-M, IEC)

No cal que ens facis el sopar; encara tinc el menjar a la boca; em sembla que he dinat massa / Encara teníem el dinar a la boca, i ja parlaven de berenar (R-M, IEC)

tenir el ventre ple SV, estar tip, haver menjat molt (EC)

Ja no puc menjar res més, tinc el ventre ple

→ no poder dir fava, no poder dir pruna, tenir el pap ple

▷ tenir el ventre buit (ant.)

TIR

tir a discreció SN, tir en el qual cada tirador dispara segons el seu criteri, sense sotmetre’s al crit de comandament (EC)

Va disparar un tir a discreció

▷ fer foc (p.ext.)

TIRAR

donar la baca (a algú) SV, fer anar enlaire (una persona, un ninot, etc., posat sobre una vela) estirant la vela bruscament a un temps les persones que la tenen agafada per les vores (EC)

Per celebrar la victòria de l’equip van donar la baca a l’entrenador

→ fer la baca (a algú)

fer la baca (a algú) SV, fer anar enlaire (una persona, un ninot, posat sobre una vela, una lona, etc.) estirant la vela, la lona, bruscament al mateix temps que les persones que la tenen agafada per les vores (IEC)

Han fet la baca als guanyadors, un per un

→ donar la baca (a algú)

TITELLA

(fig.)

conill de guix SN, persona que és menys del que aparenta / persona que no té idees pròpies (R-M, A-M)

Aquest presumeix molt de persona important i, si el coneguessis, no és sinó un conill de guix; no té cap altura (R-M)

→ ésser un titella (algú), ésser un paperina

▷ ésser un ningú (p.ext.), no ésser ningú (p.ext.)

TÍTOL

carta de ciutadà SN, títol amb què hom és reconegut com a veí d’una ciutat (IEC)

Estic content perquè per fi el meu cosí ha aconseguit que li facin la carta de ciutadà

TITULAR

a l’ordre (d’algú) SP, expressió que, en un títol valor, designa com a titular una persona determinada o una altra que aquesta pugui designar (IEC)

Hauran de pagar unes lletres a l’ordre del senyor Vila

▷ a càrrec de (p.ext.)

TOCAR

1. posar en contacte una part del cos amb algú o alguna cosa

fer misto SV, en esports en què intervé una bola o una pilota, tocar-la malament, d’esquitllada (IEC)

Si no hagués fet misto hauria fet gol

fotre mà (a algú) SV, tocar algú libidinosament / tocar algú amb desig carnal (IEC, R-M)

El molt porc va fotre mà a la Mariona / Rebé una bufetada perquè intentà fotre-li mà / Va ficar mà a aquella noia i ella va muntar un bon escàndol (També s’usa amb el verb ficar) (*, R-M, *)

→ fer córrer els dits

▷ vell verd (p.ext.), ésser un sortit (p.ext.)

tenir la vista als dits SV, tenir l’hàbit de tocar-ho sempre tot (IEC)

Val més que desis aquesta figureta de porcellana; ja saps que els infants tenen la vista als dits i te la poden trencar (R-M)

→ tenir els dits llargs

ANT

deixar estar (alguna cosa) SV, no ocupar-se de, no tocar (R-M)

Deixa estar aquesta cadira; acabaràs trencant-la (R-M)

▷ fica’t els dits al cul (p.ext.), mans a la butxaca (p.ext.)

■ mans a la butxaca SN, expressió emprada per a renyar algú que toca allò que no ha de tocar

Ep! Mans a la butxaca, que si segueixes tocant-ho tot, trencaràs alguna cosa / Fica’t les mans a la butxaca: ets un graponer (Sovint s’usa amb el verb ficar)

→ fica’t els dits al cul, fica’t els dits al nas

▷ deixar estar (alguna cosa) (p.ext.)

2. fer sonar

llançar les campanes al vol SV, ventar les campanes (IEC)

Com que és festa major, el campanar llança les campanes al vol més del que és habitual

→ engegar les campanes al vol

repetir les hores SV, tornar a tocar les hores un rellotge de repetició (EC)

El rellotge ja repeteix les hores

▷ tocar hores (p.ext.)

tocar hores SV, un rellotge, una campana, fer sentir els sons indicadors de les hores (EC)

Aviat tocarà hores el campanar que estan remodelant / Ara toquen les tres / Acaben de tocar dos quarts de set (També s’usa amb el verb tocar seguit d’un determinant i un numeral indicant les hores i els quarts)

▷ tocar les hores (v.f.), repetir les hores (p.ext.)

TOCATARDÀ

fer la matinada grassa SV, matinar (ant.) / llevar-se més tard de l’hora acostumada (Fr, *)

Mira que li agrada fer la matinada grassa; sobretot a l’hivern, quan fa fred i s’està tan bé al llit

→ prendre la matinada, fer la matinada, enganxar-se-li els llençols (a algú)

▷ fer matines (ant.), pixar-se al llit (ant.), dormir com un liró (p.ext.), cantar el porc (p.ext.), agradar-li el suc de llençol (a algú) (p.ext.)