ENTENDRE

collir les paraules SV, prestar molta atenció a les paraules, adonar-se bé de llur sentit (A-M)

El president no ha explicat de manera explícita les decisions que ha pres, però els periodistes ja han collit les paraules

▷ estar a les escoltes (p.ext.)

estar a la raó SV, voler entendre la veritat o reconèixer la justícia d’una cosa (A-M)

Sempre vol estar a la raó per ser just en les seves decisions

▷ treure l’entrellat (d’alguna cosa) (p.ext.)

estar al cas (d’alguna cosa) SV, veure clara alguna cosa (R-M)

Demostres que estàs al cas de les noves orientacions / Semblava que no se l’escoltava, però ha estat al cas de tot el que deia (El complement és opcional) (R-M, *)

→ al corrent (d’alguna cosa), fer-se càrrec (d’alguna cosa)

▷ tenir les orelles a cal ferrer (ant.)

fer-se capaç (d’alguna cosa) SV, assabentar-se (R-M)

Li ha explicat moltes vegades com ha de comportar-se, però ell no se n’ha fet capaç i sempre comet incorreccions (R-M)

→ fer-se càrrec de

▷ no estar-ne capaç (d’alguna cosa) (ant.), prendre consciència (d’alguna cosa) (p.ext.)

fer-se càrrec (d’alguna cosa) SV, comprendre, ésser conscient, formar-se una idea clara (d’alguna cosa) (IEC)

No sap fer-se càrrec que els infants són enjogassats / Em faig càrrec que és un problema difícil (R-M, EC)

→ estar al cas (d’alguna cosa), prendre esment (d’alguna cosa), fer-se capaç (d’alguna cosa)

▷ fer-se el càrrec (d’alguna cosa) (v.f.)

fer-se una composició de lloc SV, (fer un) examen i consideració de la situació en què hom es troba, de les circumstàncies que l’envolten, etc., per orientar-se i actuar en conseqüència (EC)

Abans d’actuar, millor que facis una composició de lloc i analitzis bé la situació / Els tècnics no donaran el seu parer fins que no s’hagin fet una composició de lloc

posar-se en el cas (d’algú) SV, fer-se càrrec de la situació d’un altre (IEC)

Poseu-vos en el meu cas i em donareu la raó / Posa’t en el seu cas i li donaràs la raó (IEC, EC)

→ posar-se al lloc (d’algú)

▷ posar-se al cas (d’algú) (v.f.)

tenir una idea (d’alguna cosa) SV, entendre / tenir una noció d’alguna cosa (Fr, *)

Tinc una idea d’aquest tema, però no el domino / Només tenen una lleugera idea de la qüestió que es debatrà a la reunió

→ tenir un bany (d’alguna cosa)

▷ restar a les fosques (ant.), quedar a l’escapça (ant.), fer-se una idea (d’alguna cosa) (p.ext.)

treure l’aigua neta (d’alguna cosa) SV, fer entenedor, evident (R-M)

Potser ja ha tret l’aigua neta d’aquest assumpte i, per això, ha deixat d’investigar / Ja sé que m’has explicat tot el que en saps, d’aquest assumpte, però no aconsegueixo treure’n l’aigua neta

→ treure l’aigua clara (d’alguna cosa), treure (alguna cosa) en clar

treure l’entrellat (d’alguna cosa) SV, desxifrar l’enigma, adquirir coneixença clara, resoldre un misteri / arribar a conèixer una cosa complicada (A-M, Fr)

Per molt que intento treure l’entrellat d’aquest poema de Carles Riba, no me’n surto

→ treure (alguna cosa) en clar, treure l’aigua clara (d’alguna cosa)

▷ estar a la raó (p.ext.), al fons de (p.ext.)

valgui l’expressió O, fórmula emprada per a demanar comprensió per la manera poc precisa, poc convenient, etc., com hom expressa alguna cosa (IEC)

Quan va dir «És un aturat, valgui l’expressió», es referia al fet que no tenia prou picardia / El que va proposar era una mica inútil, valgui el mot, no feia prou servei (També s’usa amb la forma valgui el mot)

▷ per dir-ho així (p.ext.), valgui la comparació (p.ext.), per dir-ho d’alguna manera (p.ext.)

valgui la comparació O, fórmula emprada per a demanar comprensió per la manera poc precisa, poc convenient, etc., com hom expressa alguna cosa (IEC)

Escriu amb la meticulositat d’Espriu, valgui la comparació / És una mena de Balzac, valgui la comparació (IEC, EC)

▷ valgui l’expressió (p.ext.)

veure clar SV, percebre clarament (R-M)

No et preocupis, ja veig clar què em vols dir / No acabo de veure clar aquesta qüestió. Em cal assessorar-me / Veu molt clar què vol l’Ester (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, gaire, molt, etc. en posició preadverbial) (*, R-M, *)

ANT

quedar a l’escapça SV, no entendre res del que hom tracta d’aprendre o de saber / romandre burlat, o sense obtenir allò que es desitjava, o sense entendre allò que calia (IEC, A-M)

Tot i que els ho ha explicat més d’una vegada, s’han quedat a l’escapça / No van venir a classe quan ho explicava el professor i ara resulta que estan a l’escapça. No sabran com resoldre-ho (També s’usa amb els verbs estar, restar, etc.) (*, R-M)

→ restar a les fosques, com si li diguessis Llúcia

▷ tenir una idea (d’alguna cosa) (ant.), estar a la lluna (p.ext.)

restar a les fosques SV, (restar) sense entendre res / sense informació o intel·ligència d’alguna cosa (R-M, EC)

Semblava una bona pel·lícula, però com que no vaig veure la primera part es pot dir que m’he quedat a les fosques / Eren qüestions molt abstruses: he restat a les fosques (S’usa amb els verbs estar, quedar, etc.) (R-M, EC)

→ quedar en blanc, quedar a l’escapça

▷ tenir una idea (d’alguna cosa) (ant.), quedar amb un pam de nas (p.ext.)

tenir les orelles a cal ferrer SV, entendre o sentir malament allò que s’ha dit (IEC)

—M’ho pots repetir? —Tenia les orelles a cal ferrer i no t’he entès prou bé

▷ estar al cas (d’alguna cosa) (ant.)

ENTENDRE’S

parlar amb els ulls SV, fer-se entendre amb la mirada (IEC)

Es coneixen tant que parlen amb els ulls

▷ ésser cul i camisa (p.ext.)

portar-se bé (amb algú) SV, estar en bona relació, tractar-se amb cordialitat i harmonia / estar en bona harmonia dues o més persones, tractar-se amb cordialitat (IEC, EC)

En Pere es porta bé amb el seu germà / Cal que us porteu bé els uns amb els altres / En Joan i la Maria es porten molt bé, són una parella envejable (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial)

→ tenir de bo (amb algú), estar com Josep i Maria, tenir química

▷ portar-se malament (amb algú) (ant.), portar-se a matar (ant.), estar a matar (ant.), no parlar (amb algú) (ant.), portar (algú) amb palmes d’or (p.ext.), fer les paus (p.ext.), fer conxorxa (p.ext.)

ENTENEDOR

a l’abast (d’algú) SP, que pot ésser captat o obtingut / dit per a indicar que alguna explicació és assequible, entenedora per algú (R-M, *)

Són històries a l’abast de la intel·ligència infantil / Una conferència a l’abast del públic / Aquest llibre està al seu abast (R-M, EC, *)

▷ semblar xinès (ant.)

ENTERAMENT

cent per cent SQ, totalment, d’una manera completa (IEC)

M’hi penso dedicar al cent per cent i ho tindré acabat en la data prevista / Estic cent per cent segura que seran puntuals

→ a fons

▷ amb tots els ets i uts (p.ext.), en cos i ànima (p.ext.)

en cos i ànima SP, totalment, completament / enterament, sense reserves (IEC, EC)

Fa molt de temps que s’ha dedicat en cos i ànima a les obres benèfiques / Donar-se a algú en cos i ànima (R-M, IEC)

→ del tot, a fons, sense reserves, en tot i per tot

▷ amb cos i ànima (v.f.), de cor (p.ext.), cent per cent (p.ext.)

ENTERC

posar peu fiter SV, posar-se ben ferm damunt els peus, de manera que sigui difícil de moure o de tombar (A-M)

El nin va posar peu fiter que no volia anar a escola

[Mall. (A-M)]

ENTERRAMENT

pompes fúnebres SN, conjunt de cerimònies i honors que acompanyen un difunt al cementiri (EC)

Administració de pompes fúnebres / Vam haver de trucar al servei de pompes fúnebres perquè organitzés l’enterrament com més aviat millor (EC, *)

▷ les honres fúnebres (p.ext.), capella ardent (p.ext.)

ENTERRAR

cantar el gori-gori SV, parodiar el cant de les absoltes (R-M)

Van anar a enterrar la sardina disfressats amb robes llargues i cantant el gori-gori (R-M)

▷ tenir un peu a la tomba (p.ext.), tenir un peu al cementiri (p.ext.)

portar (algú) de panxa enlaire SV, portar algú a enterrar (Fr)

Porten l’alcalde de panxa enlaire cap al cementiri

▷ portar (algú) panxa enlaire (v.f.), sortir amb els peus per davant (inv.)

ENTERRAT

donar menjar als cucs SV, ésser enterrat / ésser una persona morta i enterrada (R-M, *)

Cal que procurem mantenir-nos vius molts anys; massa que arribarà el dia de donar menjar als cucs! (R-M)

→ fer malves, criar malves, podrir terra

▷ sortir amb els peus per davant (p.ext.)

ENTÈS

calçar molts punts SV, ésser molt llest / ésser persona molt avantatjada en alguna matèria (R-M, IEC)

El volen enredar, però calça molts punts i no ho aconseguiran (R-M)

→ pensar-se-les totes, saber-la llarga

▷ calçar pocs punts (ant.)

ésser un oracle (algú) SV, (ésser una) persona que hom escolta per la seva autoritat en alguna matèria (EC)

Escolta’l, perquè és un oracle en matemàtiques i fa bo sentir-lo parlar sobre aquest tema

→ ésser una enciclopèdia (algú), ésser un pou de ciència, ésser un Sèneca

▷ saber més que el llibre de les set sivelles (p.ext.)

tenir bon paladar SV, tenir bon sentit estètic (R-M)

En qüestió de pintura té bon paladar; t’admiraria la col·lecció de bones reproduccions que té (R-M)

→ tenir el paladar fi

▷ tenir el gust al cul i el cul de vacances (ant.), de bon gust (p.ext.)

ENTESTAR-SE

ficar-se-li entre cella i cella (a algú) SV, tenir un ferm propòsit, una idea fixa (IEC)

Se li ha ficat entre cella i cella una nova teoria / Ara se li ha posat entre cella i cella que vol comprar-se una llanxa tant sí com no (També s’usa amb els verbs fotre i posar) (*, R-M)

→ ficar-se-li al cap (a algú), ficar-se-li a la barretina (a algú), ficar la banya (en alguna cosa), ficar-se-li una ceba al cap (a algú)

voler treure pols de sota l’aigua SV, obstinar-se a fer una cosa impossible / obtenir impossibles (*, R-M)

És entestat i no vol veure la dificultat del seu propòsit; vol treure pols de sota l’aigua (R-M)

→ voler fer entrar el clau per la cabota, voler-s’ho menjar tot

ENTITAT

persona jurídica SN, entitat reconeguda com a subjecte de dret i, doncs, de drets i obligacions / conjunt de persones o de béns reconegut com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent (IEC, EC)

L’Òmnium Cultural es personà al judici com a persona jurídica

▷ personalitat jurídica (p.ext.)

ENTONAR

agafar el to SV, copsar el grau d’elevació d’una nota o notes musicals per a cantar o sonar d’acord amb aquesta elevació (EC)

És un geni; sempre agafa el to a la primera

▷ donar el to (a algú) (inv.), galejar la veu (p.ext.), jugar la veu (p.ext.), cantar com una calàndria (p.ext.)

donar el to (a algú) SV, fer sentir un so de determinada elevació perquè els músics o cantants, sentint-lo i imitant-lo, puguin graduar llur veu i llurs instruments (EC)

El director de la coral va donar el to a totes les cordes i el recital va començar

▷ agafar el to (inv.), donar l’entrada (a algú) (p.ext.)

ENTORN

a l’entorn de SP, situat voltant alguna cosa (R-M)

Les tropes es van situar a l’entorn del castell / A l’entorn hi ha gespa (El complement és opcional) (*, R-M)

→ al voltant de, pels volts de, al volt de

▷ entorn de (v.f.)

a la rodó SP, al voltant / en l’espai que hi ha al volt d’una cosa (A-M, *)

El tro es va sentir una hora a la rodó (A-M)

→ al rodó, al voltant de

• tot lo rodó (Tarr., Mall., Men.)

[Valls (A-M)]

al rodó SP, al voltant / en l’espai que hi ha al volt d’una cosa (A-M, *)

Al rodó de la casa hi ha un munt d’arbres / Quan va arribar a la plaça nova, va fer una volta al rodó (El complement es pot ometre)

→ al voltant de

• tot lo rodó (Tarr., Mall., Men.), a la rodó (Valls)

al voltant de SP, en l’espai que hi ha al volt d’una cosa (IEC)

Tots érem al voltant de la taula / Al voltant d’en Joan hi havia una munió de gent / Tothom era al seu voltant (També s’usa amb la forma tot al voltant de. El complement és opcional)

→ pels volts de, per les engires de, a l’entorn de, a la rodó, al rodó, tot lo rodó, al volt de

tot lo rodó SQ, al voltant / en l’espai que hi ha al volt d’una cosa (A-M, *)

Per tot lo rodó de la casa hi havia aigua (A-M)

→ al rodó, al voltant de

• a la rodó (Valls)

[Tarr., Mall., Men. (A-M)]

ENTOSSUDIR-SE

ficar la banya (en alguna cosa) SV, obstinar-se, agafar una idea i no voler-se convèncer del contrari / obstinar-se a fer alguna cosa (A-M, EC)

Ha ficat la banya a fer aquell viatge i no pararà fins a aconseguir-ho / Quan ha ficat la banya, ningú no pot dissuadir-lo d’allò que es proposa (*, R-M)

→ ficar la banya en un forat, ficar-se-li entre cella i cella (a algú), ficar-se (alguna cosa) al barret, ficar-se (alguna cosa) al cap, ficar-se (alguna cosa) dins el carbassot

▷ deixar córrer (alguna cosa) (ant.)

tancar-se a la banda SV, obstinar-se, no deixar-se convèncer (A-M)

Pareixia tancat a la banda, irreductible / En Joan s’havia tancat a la banda i no hi havia res a fer; ningú no el va poder fer canviar d’opinió (A-M, *)

→ fer el bot, ficar el cap a l’olla, ficar el cap al cove, posar-se de cul a la paret

▷ tancar-se en banda (v.f.)

ENTOSSUDIT

estar en cervell (d’alguna cosa) SV, estar entossudit en alguna cosa, dur-hi idea molt forta (A-M)

Està en cervell de voler fer tot el camí de Santiago aquest estiu, però no se’n sortirà perquè no està acostumat a caminar tant

▷ agarrat a la seva (p.ext.)

[Cat. (A-M)]

ENTRADA

a l’entrant (d’algun lloc) SP, a l’entrada de, a l’indret pel qual hom entra en un lloc (EC)

A l’entrant del carrer (IEC)

▷ a les portes de (p.ext.)

a les portes de SP, expressió emprada per a denotar l’accés a un lloc

Quan van arribar a les portes del país, els van demanar el passaport i el visat / Volia anar a París, però es va quedar a les portes (El complement és opcional)

▷ a l’entrant (d’algun lloc) (p.ext.), a la vora de (p.ext.)

entrada de favor SN, entrada gratuïta (IEC)

Va poder assistir-hi gràcies a una entrada de favor que li van proporcionar (R-M)

▷ de franc (p.ext.)

ENTRAMPAR-SE

caure al bertrol SV, caure a la trampa (IEC)

Són molt ingenus, han caigut al bertrol sense cap problema

→ caure al llaç, caure a la ratera, picar l’ham, menjar-se l’ham

ENTRANYABLE

de l’ànima SP, entranyable / que causa un sentiment o un afecte molt pregon, molt íntim (R-M, *)

Està desolat perquè ha perdut el seu amic de l’ànima; no s’havien separat mai / Sempre vol jugar amb el Quim; és el seu company de l’ànima (Sovint s’usa com a complement dels noms amic, company, etc.) (R-M)

▷ del meu cor (p.ext.)

ENTRAR

treure el nas SV, assistir un moment en algun lloc / entrar en un lloc i tornar-ne a sortir ràpidament / anar-hi sense estar-hi gaire estona (R-M, Fr, EC)

Ja el tenim aquí; ja m’estranyava que no vingués a treure el nas per saber com va la festa (R-M)

→ treure el cap, deixar-se caure, entrar i sortir

▷ treure el nas per un forat (p.ext.), fer-hi poques puces (a algun lloc) (p.ext.), visita de metge (p.ext.)

ENTRAVESSAT

entre cap i coll SP, difícil de suportar / enutjosament (R-M, EC)

Estava malalt, i aquella notícia em va caure entre cap i coll / Durant tot el sermó ens ha anat engegant llatinades entre cap i coll (IEC)

→ tenir (algú o alguna cosa) entravessat, posar-se de través (a algú), tenir (alguna cosa) en fàstic

▷ dur de pair (p.ext.)

ENTRE

a cavall de SP, entre / dit per a indicar alguna cosa que està entre dos períodes, etapes, etc. (EC, *)

A cavall de dues èpoques (EC)

→ a cavall entre

■ a cavall entre SP, dit per a indicar alguna cosa que està entre dos períodes, etapes, etc.

És un estil a cavall entre el modernisme i el noucentisme

→ a cavall de

enmig de SN, indica situació dins una munió o un ajust de persones o coses (EC)

Enmig de tanta gent era difícil que ens veiéssim / Al metro, enmig de tanta gent, em vaig sentir encara més sol (IEC, EC)

→ al mig de, entremig de

ENTREBANCAR-SE

topar de morros SV, entrebancar-se de cara amb algú o alguna cosa que es troba al mig del camí

Anava llegint i va topar de morros contra un arbre / Va topar de nassos amb la paret i es va fer un trau al cap (També s’usa amb el verb fotre, el grup verbal anar a petar i amb el nom nas) (EC, *)

▷ anar de trompis (p.ext.), anar de trompis (p.ext.), caure de nassos (p.ext.), fotre’s un pinyo (p.ext.)

ENTREMALIAT

ésser de la pell de Barrabàs SV, ésser molt entremaliat (IEC)

Aquest nen és de la pell de Barrabàs. A l’escola es dedica a donar cops de puny als seus companys

→ ésser de la pell del diable, ésser de la pell de Judes, ésser un bon element (algú), més dolent que Calet

ésser de la pell de Judes SV, ésser molt dolent moralment, o, parlant d’infants, molt entremaliat (A-M)

Té un nen que és de la pell de Judes, no para de fer malifetes

→ ésser un bon element (algú), ésser de la pell de Barrabàs, ésser de la pell del diable, no tenir pensament bo, més dolent que Calet

ésser de por (algú) SV, ser molt entremaliat, indòcil (IEC)

Aquest marrec és de por! (IEC)

→ ésser de mal plec (algú), ésser un estornell, ésser un trasto (algú), ésser un bon element (algú)

▷ ésser un cas (algú) (p.ext.)

ésser un bon element (algú) SV, dit per a referir-se a qui fa dolenteries pròpies d’una criatura

Aquesta mosseta és un bon element, ja cal que la vigileu / Aquest marrec està fet un bon element; no para de fer dolenteries

→ ésser una bona peça (algú), ésser de la pell de Judes, ésser de la pell de Barrabàs, ésser un estornell, ésser un trasto (algú), ésser de por (algú)

▷ haver mamat llet de cabra (p.ext.)

ésser un estornell SV, (ésser una) persona molt eixerida, desperta i alhora esvalotada (EC)

Aquest noi és un estornell: no para quiet i no pot estar sense fer malifetes (També s’usa amb el modificador bon en posició prenominal)

→ ésser un bon element (algú), ésser de por (algú)

■ ésser un trasto (algú) SV, dit de qui fa dolenteries pròpies d’una criatura

Té un germà que és un trasto: farà tornar bojos els seus pares (També s’usa amb la forma ésser molt trasto (algú))

→ ésser un bon element (algú), ésser de por (algú)

▷ fer-ne de totes (p.ext.)

haver mamat llet de cabra SV, ésser una criatura inquieta i entremaliada (IEC)

No m’estranya tot el que expliques d’aquest noi; ha mamat llet de cabra / Aquest vailet ha mamat llet de cabra: mira que n’és d’entremaliat (R-M, *)

▷ ésser un bon element (algú) (p.ext.), no tenir pensament bo (p.ext.), més dolent que Calet (p.ext.)

més dolent que Calet SA, molt dolent

Aquest noi és més dolent que Calet: no para de fer entremaliadures

→ no tenir pensament bo, ésser de la pell de Judes, ésser de la pell de Barrabàs

▷ haver mamat llet de cabra (p.ext.)

[Tarr. (A-M)]

no tenir pensament bo SV, ésser una persona (i sobretot un infant) de males iniciatives, que només pensa i fa coses dolentes (A-M)

Aquest nen no té pensament bo, només fa que disbarats

→ ésser de la pell de Judes, ésser de la pell del diable, més dolent que Calet

▷ tenir el diable al cos (p.ext.), haver mamat llet de cabra (p.ext.)

ENTREMALIEJAR

fer-ne de seques i de verdes SV, fer coses de tota mena, sense mirar prim, sense reprimir-se

Quan era petit en feia de seques i de verdes

→ fer-ne de verdes i de madures, fer-ne una de les seves, fer-ne de totes, fer les mil i una

fer-ne de totes SV, fer malifetes i extravagàncies (R-M)

El seu gos n’ha fet de totes; ara li ha arrencat les millors plantes del jardí (R-M)

→ fer-la bona, fer tronar i ploure, fer-ne una de les seves, fer-ne de seques i de verdes, fer-ne de verdes i de madures, fer les mil i una, fer-ne de tots colors

▷ ésser un trasto (algú) (p.ext.)

fer-ne de verdes i de madures SV, fer coses de tota mena, sense mirar prim, sense reprimir-se (A-M)

A l’escola en fa de verdes i de madures, sempre és al despatx del director

→ fer-ne de seques i de verdes, fer-ne de tots colors, fer les mil i una, fer-ne una de les seves, fer-ne de totes

fer-ne una de bona SV, cometre una malifeta, una dolenteria

Ahir al vespre en van fer una de bona / A qui se li acut dir-li una mentida com aquesta; n’ha fet una de bona! (S’usa en pretèrit indefinit, en pretèrit perfet, en futur i en condicional)

→ fer-la bona, fer-ne una de les seves, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer-ne una de crespa, fer-ne una com un cabàs

fer-ne una de les seves SV, entremaliadura / fer malifetes o accions poc recomanables un que sol fer-les sovint (IEC, A-M)

A la que em despisto ja n’ha fet una de les seves / M’acaben de dir que n’has fet de les teves (També s’usa amb les altres formes del possessiu i amb les formes fer-ne alguna de les seves i fer-ne de les seves) (IEC, *)

→ fer-ne una de bona, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer mala farina, fer-ne de seques i de verdes, fer-ne de totes, fer-ne de verdes i de madures, fer les mil i una

▷ dir-ne una de les seves (p.ext.)

no fer-ne de bona SV, no fer més que malifetes (A-M)

En Pere no en fa de bona: és incapaç de comportar-se correctament

→ no fer-ne tros, no tallar-ne tros

no fer-ne tros SV, no fer més que malifetes (A-M)

Aquesta noia no en fa tros i la seva mare ja està ben tipa de tantes malifetes

→ no fer-ne de bona, no tallar-ne tros

no tallar-ne tros SV, no fer res de bo; fer males obres (A-M)

Es seu fill no en talla tros, no farà mai res de bo

→ no fer-ne de bona

[Mall. (A-M)]

ENTREMETEDOR

ANT

cada ocell al seu niu O, locució usada per a indicar que algú no s’entremet en la vida o en els afers dels altres

És un bon veí, l’ajuda si té cap problema i, si no, cada ocell al seu niu

→ cadascú a casa seva, dóna recapte a casa teva

cadascú a casa seva SQ, locució usada per a indicar que algú no s’entremet en la vida o en els afers dels altres

Treballen junts; però, després de la feina, cadascú a casa seva

→ dóna recapte a casa teva, cada ocell al seu niu

fer el seu fet SV, fer allò que ha de fer, treballar en els propis afers (EC)

És una persona a qui agrada fer el seu fet i no ficar-se on no la demanen

→ no prendre candela (en alguna cosa)

▷ ficar-se en brocs (ant.), ficar-se on no el demanen (ant.), ficar el nas allà on no el demanen (ant.), ficar-se en tot (ant.), ficar-se on no li importa (ant.)

ENTREMETRE’S

ficar-se en brocs SV, ficar-se en qüestions alienes o que no ens atenyen (R-M)

Sempre es fica en brocs. Hauria de vigilar de no ficar-se en assumptes que no l’afecten

→ ficar-se en bucs, ficar-se on no li importa, ficar-se en tot, ficar el nas allà on no el demanen, ficar-se on no el demanen, ficar cullerada (en alguna cosa), ficar el nas (en alguna cosa)

▷ fer el seu fet (ant.)

ficar-se en tot SV, algú, ficar-se en qüestions alienes o que no l’atenyen

Pregunta-li-ho a la veïna del primer pis. Com que es fica en tot, segur que ho sap / Sempre t’has de fotre en tot? Deixa’m en pau! (També s’usa amb el verb fotre)

→ ficar-se on no li importa, ficar-se on no el demanen, ficar el nas allà on no el demanen, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, entrar pertot com el pet del dimoni, ficar-se en la vida (d’algú), ficar cullerada (en alguna cosa)

▷ fer el seu fet (ant.), ésser una fura (p.ext.), pare Manefla (p.ext.)

ficar-se on no li importa SV, algú, ficar-se en qüestions alienes o que no l’atenyen

És un xafarder, sempre es fica on no li importa / Com que jo no em foto on no m’importa, demano que els altres tampoc no ho facin (També s’usa amb el verb fotre)

→ ficar-se on no el demanen, ficar-se en tot, ficar el nas allà on no el demanen, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, ficar-se en la vida (d’algú), entrar pertot com el pet del dimoni, donar nassades, ficar el nas pertot arreu

▷ fer el seu fet (ant.)

ENTRETANT

en l’endemig SP, en l’espai de temps entre dos esdeveniments o la durada d’alguna cosa / durant aqueix temps (R-M, EC)

Cal esperar que vingui, però en l’endemig podem preparar la feina (També s’usa amb les formes en aquell endemig i en aquest endemig) (R-M)

→ de moment, en l’entretant

▷ en endemig (v.f.)

ENTRETEMPS

d’entretemps SP, dit de la roba de vestir no tan gruixuda com la d’hivern ni tan prima com la d’estiu (IEC)

Un vestit, una americana, d’entretemps / M’he d’anar a comprar una jaqueta d’entretemps (IEC, *)

→ de migtemps

de migtemps SP, dit de la roba de vestir no tan gruixuda com la d’hivern ni tan prima com la d’estiu

Un vestit de migtemps / L’hivern no és època de dur roba de migtemps (IEC, *)

→ d’entretemps

ENTRETENIR

■ fer passar (algú) amb cançons SV, entretenir amb bones paraules, amb promeses, amb objeccions, etc.

Ens fan passar amb cançons i no ens diuen el que volem sebre

→ fer passar (algú) amb noves, fer passar (algú) amb raons, fer passar (algú) amb passeres

[Mall.]

fer passar (algú) amb noves SV, entretenir amb bones paraules, amb promeses, amb objeccions, etc. (A-M)

Fa mesos que em fan passar amb noves i no resolem res (A-M)

→ fer passar (algú) amb raons, fer passar (algú) amb passeres, fer passar (algú) amb cançons

▷ fer gabiejar (algú) (p.ext.), bones paraules (p.ext.)

[Men., Emp. (A-M)]

fer passar (algú) amb passeres SV, entretenir amb bones paraules, amb promeses, amb objeccions, etc. (A-M)

Em volia fer passar amb passeres, però jo no em vaig deixar entretenir: li vaig exigir que anés al gra

→ fer passar (algú) amb raons, fer passar (algú) amb noves, fer passar (algú) de noves a raons, fer passar (algú) amb cançons

▷ fer gabiejar (algú) (p.ext.), bones paraules (p.ext.)

fer passar (algú) amb raons SV, entretenir algú parlant, sobretot amb excuses o evasives (A-M)

Van fer passar la Maria amb raons, perquè no s’adonés que li estaven preparant una sorpresa / Venia disposat a aconseguir una resposta ràpida però l’han fet passar amb raons i ha hagut de tornar-se’n tal com havia vingut

→ fer passar (algú) amb passeres

▷ fer gabiejar (algú) (p.ext.), bones paraules (p.ext.)

• fer passar (algú) amb noves (Men., Emp.), fer passar (algú) de noves a raons (Olot), fer passar (algú) amb cançons (Mall.)

fer passar (algú) de noves a raons SV, entretenir amb bones paraules, amb promeses, amb objeccions, etc. (A-M)

No vull que em facin passar de noves a raons, vull tenir una resposta ara mateix!

→ fer passar (algú) amb raons, fer passar (algú) amb passeres

▷ fer gabiejar (algú) (p.ext.), bones paraules (p.ext.)

[Olot (A-M)]

ENTRETENIR-SE

despendre el temps SV, aplicar temps a alguna activitat, entretenir-se (A-M)

Despèn el temps fent mots encreuats

→ passar el temps, perdre el temps

estar per brocs SV, insistir molt en una cosa vana o capritxosa (A-M)

Sí que està per brocs, jo ja l’hauria engegat! / Estar per molts brocs (També s’usa amb el quantificador molt en posició prenominal) (*, A-M)

→ estar de romanços

▷ tallar caps (ant.)

fer estaries SV, entretenir-se, deturar-se algú en un lloc sense anar al seu fet (EC)

Va fer, doncs, estaries esperant-lo / Feia estaries per no entrar a casa seva / Vés-hi de seguida, i no facis estaries / Adéu!, no puc fer estaries (A-M, A-M, Fr, EC)

→ gronxar-s’hi, perdre el temps

▷ anar a preu fet (ant.), anar al gra (ant.), anar als fets (ant.), fer puces (p.ext.)

fer temps SV, dilatar l’espera d’alguna cosa / entretenir-se en alguna cosa secundària esperant un esdeveniment, el moment d’obrar més intensament, etc. / deixar passar el temps sense una ocupació determinada, generalment en espera d’alguna cosa (IEC, A-M, EC)

Ell ja ha acabat, però està fent temps per poder sortir amb els que pleguen més tard / Tot llegint faig temps per anar a cal metge (R-M, EC)

▷ passar l’estona (p.ext.), fer puces (p.ext.)

fer volar coloms SV, ocupar-se en coses inútils (R-M)

Tantes coses importants que hem de discutir i s’entreté a fer volar coloms amb teories absurdes (R-M)

▷ perdre el fil (d’alguna cosa) (p.ext.), caçar mosques (p.ext.), perdre el temps (p.ext.), estar empleat en la roba dels gegants (p.ext.)

gronxar-s’hi SV, entretenir-se excessivament a fer una cosa, especialment una feina, fer-la amb negligència (EC)

Fent la caixa, sempre s’hi gronxa massa

→ ajeure-s’hi, fer estaries, fer puces

▷ anar a la idea (ant.)

matar el temps SV, perdre el temps / ocupar el temps en coses sense importància (IEC, EC)

El viatge és molt llarg; per matar el temps m’emporto revistes per a llegir (R-M)

→ passar el temps, matar l’estona, matar les hores, matar l’aranya, matar l’avorriment, passar l’estona

matar l’aranya SV, entretenir-se / ocupar el temps en coses sense importància (R-M, *)

Mentre m’espero no sé què fer per matar l’aranya; no he portat ni el diari (R-M)

→ passar el temps, matar el temps, matar l’avorriment, matar l’estona, matar les hores, passar l’estona

■ matar l’avorriment SV, passar el temps amb alguna activitat

Perquè et passi el mal humor has de matar l’avorriment, truca a la teva colla i surt una estona

→ matar el temps, matar l’aranya, matar l’estona, matar les hores, passar el temps, passar l’estona

matar l’estona SV, perdre l’estona / ocupar el temps en coses sense importància (IEC, *)

Com que no sap com matar l’estona, ve aquí a incordiar

→ matar el temps, matar les hores, matar l’aranya, matar l’avorriment, passar el temps, passar l’estona, fer puces

matar les hores SV, perdre les hores / ocupar el temps en coses sense importància (IEC, EC)

Els avis maten les hores jugant a cartes o al dòmino

→ matar el temps, matar l’estona, matar l’aranya, matar l’avorriment, passar el temps, passar l’estona

▷ matar hores (v.f.), hores mortes (p.ext.)

parar-se en cametes de mosca SV, aturar-se per detalls insignificants (A-M)

Mai no avança en el seu aprenentatge perquè es para en cametes de mosca

→ parar-se en una mosca

▷ tallar caps (ant.), estar de romanços (p.ext.)

parar-se en una mosca SV, aturar-se per detalls insignificants (A-M)

Mai no arriba a cap conclusió important perquè sempre es para en una mosca

→ parar-se en cametes de mosca

passar el temps SV, aplicar el temps a alguna activitat, entretenir-se (A-M)

Diu que mentre espera el tren, per passar el temps, compta els homes que duen bigoti / Passa el temps sumant els números de les matrícules (R-M, *)

→ matar el temps, matar l’aranya, passar l’estona, despendre el temps, matar l’aranya, matar l’avorriment, matar l’estona, matar les hores

passar l’estona SV, entretenir-se / aplicar el temps a alguna activitat, distreure’s (R-M, *)

Molta gent sol anar a passar l’estona a la Rambla, on sempre hi ha quelcom per a badar-hi (R-M)

→ passar el temps, matar el temps, matar l’aranya, matar l’avorriment, matar l’estona, matar les hores

▷ fer temps (p.ext.)

perdre el temps SV, no ocupar-se en res de profit / desaprofitar el temps, no fer allò que caldria o es podria fer (R-M, EC)

Abans encara estudiava una mica, però ara només fa que perdre el temps (R-M)

→ despendre el temps, perdre el pa i el paneret, fer la pamparruana, tocar-se la pamparruana, fer estaries, no fer una gamba, perdre l’estona, caçar mosques, perdre es temps i sa llavor, portar taronges a València

▷ aprofitar el temps (ant.), comptar les bigues (p.ext.), estar de romanços (p.ext.), perdre temps (p.ext.), fer volar coloms (p.ext.), anar de preguntes i respostes (p.ext.)

ENTREVISTA

presa de contacte SN, entrevista / acte comunicatiu que té lloc entre persones que han de parlar d’alguna cosa (Fr, *)

La seva primera presa de contacte per parlar d’aquell tema va tenir lloc la setmana passada

▷ prendre contacte (p.ext.)

taula rodona SN, subgènere de l’entrevista periodística que consisteix en una reunió de persones diverses, generalment especialistes, dirigides per un moderador, per tal de tractar d’una qüestió determinada (IEC)

Com a periodista, m’agraden els programes en què s’analitza un fet d’actualitat en una taula rodona

▷ roda de premsa (p.ext.)

ENTRISTIR-SE

nuar-se-li el cor (a algú) O, entristir-se / posar-se molt trist (Fr, *)

Se li nuava el cor veient que el seu fill marxava a la guerra / Se li ha lligat el cor a causa de la separació del seu germà (També s’usa amb el verb lligar)

→ encongir-se-li el cor (a algú), travessar-se-li el cor (a algú)

▷ sagnar-li el cor (a algú) (p.ext.)

plorar llàgrimes de sang SV, plorar amargament, sense consol (EC)

En Joan plora llàgrimes de sang perquè te’n vas anar sense acomiadar-te

→ vessar llàgrimes de sang, plorar a llàgrima viva

■ vessar llàgrimes de sang SV, plorar molt amargament, sense consol

A l’enterrament de la seva mare vessava llàgrimes de sang

→ plorar llàgrimes de sang, plorar a llàgrima viva

ENTRONITZAR

pujar al tron SV, esdevenir rei (IEC)

Quan va pujar al tron només tenia setze anys

▷ deposar la corona (ant.), cenyir la corona (p.ext.), cenyir la diadema (p.ext.)

ENTUMIR

carregar-se de cames SV, inflar-se-li les cames (a algú) (IEC)

No està acostumada a estar tanta estona dreta i s’ha carregat de cames / Se li carreguen les cames de seguida perquè té mala circulació (També s’usa amb la forma carregar-se-li les cames (a algú))

▷ no aguantar-se dret (p.ext.), tenir els ossos mòlts (p.ext.)

ENTUSIASME

tira que et toc O, exclamació amb què s’expressa alegria, eufòria, entusiasme per una bona notícia, per un bon resultat, etc. (A-M)

Que les coses han anat bé avui a la botiga? Tira que et toc!

→ tira peixet

ENUIG

ai mare SN, expressió usada per a manifestar enuig (EC)

Ai mare! Mira que ets maldestre: ja has tornat a fer malbé el televisor

→ alça, Manela; no et fot

com s’entén O, expressió d’enuig causat per una afirmació inesperada / interrogació que denota sorpresa i enuig per allò que hom veu, sent, etc. (R-M, EC)

Ara em dius que no ho pots fer? Com s’entén? Si m’ho havies promès! / En Jaume ha sortit elegit president de la comissió. Com s’entén? (R-M, *)

→ com hi ha Déu, on s’és vist, què dius, i ara

■ de què vas O, expressió usada per a indicar enuig o indignació envers alguna cosa que algú acaba de dir o fer

Escolta, tu de què vas? Si tens alguna cosa a dir-me, me la dius a la cara / De què va, aquest mitja merda, fent-me retrets, si amb prou feines el conec? (També s’usa en tercera persona)

→ què s’ha cregut, què s’ha pensat

del diable SP, qualificació que denota enuig, menyspreu, etc. (EC)

Aquest afer del diable! (EC)

■ la mare que el va matricular SD, exclamació que s’usa per a indicar enuig, sorpresa, etc.

La mare que el va matricular, ja m’ha tornat a estafar! / La mare que l’ha matriculat, ja torna a fer tard!

→ la mare que el va parir, maleït siga, la mare del Tano quan era gitano, la puta d’oros

■ la mare que el va parir SD, exclamació que s’usa per a indicar enuig, sorpresa, etc.

La mare que el va parir! Una altra vegada m’ha punxat les rodes del cotxe! / La mare que l’ha parit! No es pot confiar en ell / La mare que el va fotre, ja veurà quan l’enganxi! (També s’usa amb amb el verb fotre i amb la forma qui el va parir)

→ la mare que el va matricular, maleït siga, la mare del Tano quan era gitano

■ la puta d’oros SD, exclamació d’impotència

La puta d’oros! M’he descuidat totes les anotacions que tenia sobre el discurs que haig de fer

→ mal viatge, la mare que el va matricular

■ llamps i trons SCoord, expressió usada per a manifestar enuig

Llamps i trons! On he deixat les claus del cotxe?

→ mal viatge, maleït siga, vatua l’olla, vatua déna

mal viatge SN, expressió usada per a denotar el sentiment que ens causa un fet enutjós / expressió per a maleir algú o alguna cosa (IEC, A-M)

Quan s’ha enrampat només ha exclamat «mal viatge!»

→ mal rotllo, vatua déna, llamps i trons, la puta d’oros

maleït siga O, exclamació d’impaciència, d’enuig davant una contrarietat (EC)

Maleït siga! Ara m’adono que he perdut el rellotge! / Maleït siga! M’he deixat les claus de casa al despatx / Maleït sia, m’ha robat la cartera! (També s’usa amb les formes verbals sia i sigui) (R-M, R-M, *)

→ la mare que el va parir, la mare que el va matricular, vatua l’olla, no et fot, la mare del Tano quan era gitano, mal caigui mort, llamps i trons

■ no et fot O, expressió usada per a manifestar enuig

Ara que li hem comprat les entrades m’ha trucat i diu que no vindrà perquè està cansat! No et fot! / Sempre arriba tard, no et fum! (També s’usa amb el verb fúmer)

→ no et fum, per aquí no hi passo, ai mare, maleït siga, què s’ha cregut, què s’ha pensat

▷ i jo que et crec (p.ext.), no t’ho perdis (p.ext.)

on s’és vist O, expressió de sorpresa per un inaudit (R-M)

On s’és vist que comencin la feina sense haver-se fet un pla de treball? Així no saben on van! / Encara no sap què es posarà demà per al casament? On s’és vist! És una calamitat! (R-M, *)

→ i ara, com hi ha Déu, com s’entén, què s’ha pensat, què dius

què dius O, expressió que indica enuig davant el que un altre afirma o nega

Què dius! Que no has anat a buscar feina encara? / Què em dius! Qui t’ha pegat?

→ com s’entén, on s’és vist

què s’ha cregut O, expressió emprada per a mostrar enuig per alguna cosa que s’ha dit o fet / lleva importància a una persona (*, R-M)

Volia passar abans que els altres? Què s’ha cregut? Tots tenim tanta pressa com ell, i ens esperem / No em diguis com he de tractar la meva família. Què t’has cregut? (R-M, *)

→ què s’ha pensat, no et fot, de què vas

▷ per aquí no hi passo (p.ext.), qualsevol diria (p.ext.)

■ què s’ha pensat O, expressió emprada per a mostrar enuig per alguna cosa que s’ha dit o fet

Què s’ha pensat? Mira que parlar així al seu avi! / Te n’has anat sense pagar, què t’has pensat?

→ què s’ha cregut, no et fot, on s’és vist, de què vas

▷ per aquí no hi passo (p.ext.)

■ té collons (alguna cosa) O, expressió usada per a manifestar enuig, disgust, irritació, etc.

Té collons aquesta història! Sembla que no vulguin arribar mai a un acord (Només s’usa amb expressions que denoten un fet, un esdeveniment o una situació, com a subjecte. També s’usa en condicional)

→ té pebrots (alguna cosa), té ous (alguna cosa), té nassos (alguna cosa)

■ té nassos (alguna cosa) O, expressió usada per a manifestar enuig, disgust, irritació, etc.

Li toca la loteria i es mor al cap de dos dies sense poder-ne gaudir. Té nassos la cosa, eh! (Només s’usa amb expressions que denoten un fet, un esdeveniment o una situació, com a subjecte. També s’usa en condicional)

→ té pebrots (alguna cosa), té collons (alguna cosa), té ous (alguna cosa)

■ té ous (alguna cosa) O, expressió usada per a manifestar enuig, disgust, irritació, etc.

Té ous! Primer em posen una multa i ara em tallen el gas (Només s’usa amb expressions que denoten un fet, un esdeveniment o una situació, com a subjecte. També s’usa en condicional)

→ té nassos (alguna cosa), té collons (alguna cosa), té pebrots (alguna cosa)

■ té pebrots (alguna cosa) O, expressió usada per a manifestar enuig, disgust, irritació, etc.

Té pebrots la cosa! Cobra tots els diners i marxa al Brasil (Només s’usa amb expressions que denoten un fet, un esdeveniment o una situació, com a subjecte. També s’usa en condicional)

→ té nassos (alguna cosa), té collons (alguna cosa), té ous (alguna cosa)

vatua déna SN, interjecció que denota sorpresa, enuig, etc. (EC)

He perdut les claus de casa. Vatua déna, ara no puc entrar-hi!

→ vatua Déu, vatua l’olla, mal viatge, llamps i trons

[déna: mot no registrat a l’IEC]

vatua Déu SN, interjecció que denota sorpresa, enuig, etc. (EC)

Vatua Déu, m’han tornat malament el canvi, al forn de pa!

→ vatua déna, vatua l’olla

vatua l’olla SD, interjecció que denota sorpresa, enuig, etc. (EC)

Vatua l’olla! M’han pres la bossa!

→ vatua Déu, vatua déna, maleït siga, llamps i trons

ENUMERACIÓ

què direm de O, expressió emprada per a continuar una enumeració (EC)

I què direm dels filòsofs? (EC)

ENUTJAR

tocar els collons (a algú) SV, importunar / enutjar, fastiguejar, molestar, etc. (R-M, EC)

Amb aquella cantarella anava tocant els collons a tothom / No em toquis els collons; deixa’m estar (R-M)

→ tocar els ous (a algú), tocar la pera (a algú), tocar les pilotes (a algú), tocar els pebrots (a algú), tocar els nassos (a algú), fotre canya (a algú), tocar allò que no sona (a algú)

tocar els ous (a algú) SV, importunar / enutjar, fastiguejar, molestar, etc. (R-M, *)

Només toques els ous a la gent i no deixes treballar (R-M)

→ tocar els collons (a algú), tocar els pebrots (a algú), tocar els nassos (a algú), tocar les pilotes (a algú)

tocar l’amor propi (a algú) SV, dir o fer a algú una cosa que afecta molt algú (R-M)

Amb aquest discurs sobre la solidaritat ha tocat l’amor propi a les persones que mai no han ajudat els altres / He de confessar que amb el seu comportament m’ha tocat l’amor propi (*, R-M)

→ tocar-li la corda sensible (a algú), tocar el botet (a algú), tocar el voraviu (a algú)

ENUTJAT

cara de mala llet SN, cara que expressa desacord, rebuig, enuig

Davant la decisió que van prendre, va arrufar el nas i va posar cara de mala llet

→ cara de pomes agres, fer morros, fer el bot, fer mala cara

▷ ésser de mala llet (p.ext.), fer mala cara (p.ext.)

fer el bot SV, mostrar enuig fent mala cara (R-M)

Aquest noi, quan vol una cosa i no la hi dónes, fa el bot tot un dia seguit / Fa el bot perquè la seva mare l’ha castigat sense sortir tot el dia (R-M)

→ fer morros, cara de mala llet

fer morros SV, tenir una expressió malagradosa / mostrar-se amb la cara d’estar enutjat (R-M, IEC)

Aquests dos tot el dia fan morros; no sé què els passa (R-M)

→ estar de morros, amb un pam de morros, fer el bot, cara de mala llet, semblen una paret sense arrebossar, cara de prunes agres

ENUTJOSAMENT

a mal so SP, de mala manera, enutjosament (A-M)

Si ens diuen les coses a mal so, no farem res

→ de qualsevol manera

ENVANIR-SE

alçar la cresta SV, agafar vanitat / fer el valent / agafar, mostrar, coratge (*, R-M, IEC)

És dels que alça la cresta quan menys convé / No alcis la cresta, que a l’hora de la veritat ja veurem què faràs (*, R-M)

→ fer el gall, fer el maco

fer-s’hi veure SV, envanir-se d’alguna cosa (IEC)

En aquell acte públic s’hi va fer veure molt, com a moderador

→ fer els gegants, fer farons

▷ fer-se veure (p.ext.)

pujar-li els fums al cap (a algú) O, tenir molta vanitat / envanir-se, infatuar-se (R-M, EC)

Per més que sentis que t’alaben, procura que no et pugin els fums al cap i no t’imaginis ésser més del que ets (R-M)

→ pujar-li al cap (a algú), agafar fums

▷ abaixar-li els fums (a algú) (inv.), tenir fums (p.ext.), no saber acabar (p.ext.)

ENVANIT

no saber acabar SV, algú, no saber estar-se d’explicar amb detalls alguna cosa que l’envaneix / donar importància (*, R-M)

Quan parla de casa seva no sap acabar; li agrada contar grandeses (R-M)

▷ fer plat (d’alguna cosa) (p.ext.), pujar-li els fums al cap (a algú) (p.ext.)

ENVASAR

■ fer el buit SV, envasar sense aire

Hem hagut de fer el buit a aquells productes per tal que es conservin millor

▷ envasat al buit (p.ext.)

ENVASAT

■ envasat al buit SA, mètode d’envasament que consisteix a eliminar totalment l’aire de l’interior d’un envàs sense reemplaçar-lo per cap altre gas, això permet augmentar la vida útil del producte que conté

És pernil envasat al buit / Hem comprat uns productes envasats al buit

▷ fer el buit (p.ext.)

ANT

a granel SP, sense envasar, sense empaquetar (IEC)

Pots comprar la fruita a granel / Quan vagis en aquella masia compra llet a granel (EC, *)

→ en orri, a lloure

▷ a pes (p.ext.)

en orri SP, sense envasar, sense empaquetar

Comprem les olives negres en orri

→ a granel, a lloure

▷ a orri (v.f.), a pes (p.ext.)

ENVEJA

fer miroies (a algú) SV, fer a la vista d’algú quelcom que li desperti un desig / fer glatir / ensenyar una cosa per fer gana als altres (R-M, IEC, A-M)

No li facis miroies menjant davant d’ell coses que no pot menjar / Com si em fes miroies, canviava de vestit (R-M, A-M)

→ fer babarotes (a algú), fer mirallets (a algú)

[Olot, Emp. (A-M)]

fer venir salivera (a algú) SV, excitar granment l’apetit, un desig (IEC)

Quin bé de Déu de figues! Fan venir salivera / No parlis de maduixes, que em fas venir salivera (També s’usa amb els quantificadors força, molt, etc. en posició prenominal) (*, R-M)

→ fer saliva (a algú), fer venir aigua a la boca (a algú), fer ensalivar, fer babarotes (a algú), fer denteta (a algú)

▷ ésser pecat mortal (p.ext.)

qui pogués plorar amb els seus ulls O, dit amb enveja de qui es plany indegudament / es diu manifestant enveja envers una persona que és planyuda excessivament / es diu a una persona que es queixa de la seva sort, per a indicar-li que no té motiu per a queixar-se (R-M, IEC, A-M)

Sempre es queixa! Qui pogués plorar amb els seus ulls! No li falta res / Qui pogués plorar amb els teus ulls, no entenc per què et queixes (S’usa amb els possessius de segona i de tercera persones) (R-M, *)

ENVEJAR

beure’s el fetge (d’algú) SV, prendre o voler prendre els béns a algú, o tenir-ne molta enveja (A-M)

En Joan se’m beuria el fetge i tot el que tinc, si pogués

→ menjar-se el fetge (d’algú)

fer denteta (a algú) SV, fer enveja menjant (IEC)

Gairebé fa denteta veure amb el gust que menja (També s’usa amb els quantificadors força, molt, etc. en posició prenominal) (R-M)

→ fer venir aigua a la boca (a algú)

▷ fer dentetes (a algú) (v.f.), ballar-li l’aigua als ulls (a algú) (p.ext.)

fer-li set (a algú) SV, despertar ambició (R-M)

Sempre li ha fet set el camp que té la seva germana perquè és més bo que el seu / Aquest hort em fa molta set; no pararé fins que serà meu (També s’usa amb els quantificadors força, molt, etc. en posició prenominal) (R-M, A-M)

▷ tenir fred de peus (inv.)

■ posar-se-li les dents llargues (a algú) O, envejar maliciosament la sort d’un altre

Quan li he explicat el viatge que hem fet, se li han posat les dents llargues

ENVEJÓS

tenir fred de peus SV, engelosir-se / sentir enveja (R-M, A-M)

Les persones que tendeixen a tenir fred de peus ben segur que deuen passar molts mals moments / D’ençà que la germana gran festeja, la segona té un fred de peus que no la deixa viure; sempre ha estat gelosa (R-M)

▷ tenir fred als peus (v.f.), fer-li set (a algú) (inv.)

ENVELLIR

anar de baixa SV, estar en decadència, envellir, perdre forces (IEC)

Cap als seixanta anys començà a anar de baixa (IEC)

▷ anar a la baixa (v.f.), portar bé els anys (ant.), en decadència (p.ext.), no aguantar-se els pets (p.ext.)

entrar en anys SV, envellir / començar a ser gran (R-M, *)

Ara t’agrada molt el soroll; quan entraràs en anys demanaràs quietud (R-M)

→ entrar en dies

▷ fer anys (p.ext.)

entrar en dies SV, començar a tenir bastant edat (A-M)

Quan la gent entra en dies, ja no té ganes de viatjar / A mesura que entris en dies t’agradarà més el silenci i la tranquil·litat

→ entrar en anys, fer-se gran

▷ ésser de dies (p.ext.)

fer-se gran SV, envellir / (un adult) envellir (EC, *)

La mare s’ha fet gran de cop (EC)

→ tornar-se gran, posar anys, entrar en dies

posar anys SV, fer-se vell / tornar-se vell, complir anys (R-M, *)

Ara sembla massa eixelebrat, però a mesura que posi anys es tornarà més raonable / Abans jo també havia anat moltes vegades al cim de la Mola; però a mida que poso anys em costa de decidir-me / Ha anat posant anys sense adonar-se’n (R-M, R-M, *)

→ fer-se gran, tornar-se gran

▷ fer anys (p.ext.)

■ sortir cabells blancs O, tornar-se vell

Em comencen a sortir cabells blancs, per això ja no aguanto el que aguantava abans

▷ no passar els anys (per algú) (ant.), no passar el temps (per algú) (ant.), cap blanc (p.ext.)

tornar-se gran SV, (un adult) envellir (EC)

L’avi s’està tornant gran a passes de gegant

→ fer-se gran, posar anys

ENVELLIT

estar passat (algú) SV, envellit / es diu d’una persona, especialment una dona, que té un aspecte més envellit del que li correspon per l’edat (Fr, *)

Es nota que ha tingut una vida dura perquè, per l’edat que té, està passat / Aquesta dona només té 40 anys però està passada (*, Fr)

haver de treure (algú) a prendre el sol amb un garbell SV, es diu d’una persona envellida (A-M)

Té molts anys, aviat l’hauran de treure al sol amb un garbell

→ haver de treure (algú) en un cabasset al sol

haver de treure (algú) en un cabasset al sol SV, expressió que hom diu referint-se a una persona envellida (EC)

Últimament s’ha envellit molt, l’hauran de treure en un cabasset al sol (També s’usa amb la forma haver de treure (algú) en cabasset al sol)

→ haver de treure (algú) a prendre el sol amb un garbell

▷ haver de treure (algú) amb un cabasset al sol (v.f.), no aguantar-se els pets (p.ext.)

haver fet atots SV, haver donat de si tot el que hom podia donar, trobar-se al davallant de la vida, perdut tot delit, tota energia / estar en plena decadència o en la impotència (IEC, A-M)

El meu avi diu que ja ha fet atots, que ja ha viscut prou i que només li queda esperar la mort

▷ tenir un peu a la tomba (p.ext.), tenir un peu al cementiri (p.ext.), ésser com un cos sense ànima (p.ext.)

ENVERAR

trencar el color SV, començar una fruita a prendre color (R-M)

Les pomes ja comencen a trencar el color, però encara trigaran a ésser madures (R-M)

ENVERMELLIR-SE

encendre’s com un lluquet SV, (quedar) molt irritat o sufocat (de vergonya, de passió, etc.) (A-M)

Quan li ha dit que estava molt guapa s’ha encès com un lluquet

→ vermell com un pebrot, vermell com un bitxo, treure els colors

flamejar-li els ulls (a algú) O, posar-se vermells els ulls

Estava a punt de posar-se a plorar perquè ja li flamejaven els ulls

→ injectar-se-li de sang els ulls (a algú)

injectar-se-li de sang els ulls (a algú) O, envermellir-se per una afluència de sang (EC)

Estava tan nerviós que se li van injectar de sang els ulls. Semblava que els ulls li sortissin de les conques (També s’usa amb la forma injectar-se-li els ulls (a algú))

→ flamejar-li els ulls (a algú)

tornar-se de mil colors SV, envermellir-se molt i tornar a perdre i recobrar la color per una impressió forta / enrojolar-se i empal·lidir successivament a causa d’una emoció violenta (A-M, EC)

En donar-li la sorpresa es va tornar de mil colors / Quan se li va presentar a casa es va tornar de cent mil colors (També s’usa amb el verb posar i amb el numeral cent mil)

→ tornar-se de tots colors, pujar-li els colors a la cara (a algú), posar-se vermell, treure els colors

▷ tenir les galtes enceses (p.ext.), tenir les galtes vermelles (p.ext.)

ENVERMELLIT

més vermell que un tomàquet SA, es diu d’una cosa envermellida de manera anormal, més vermella del que pertoca (A-M)

Va prendre el sol en excés i ara té la pell més vermella que un tomàquet

→ més vermell que un pebrot, més vermell que un indiot, vermell com un tomàquet

ENVERS

amb relació a SP, envers / vers a (EC, *)

És respectuós amb relació als seus superiors (EC, *)

▷ en relació amb (v.f.)

ENVIDAT

ANT

haver fet atots SV, haver donat de si tot el que hom podia donar, trobar-se al davallant de la vida, perdut tot delit, tota energia / estar en plena decadència o en la impotència (IEC, A-M)

Hi ha persones grans amb molta il·lusió per a viure, però ell ha fet atots

▷ tenir un peu a la tomba (p.ext.), tenir un peu al cementiri (p.ext.), ésser com un cos sense ànima (p.ext.)

ENVOLAR-SE

aixecar el vol SV, posar-se a volar (IEC)

Les perdius van aixecar el vol inesperadament / Fixa’t com aixequen el vol aquelles gavines! / Se suposa que aquesta setmana les orenetes alçaran el vol cap a una altra contrada més càlida (També s’usa amb el verb alçar) (R-M, R-M, *)

→ prendre el vol, arrencar el vol

arrencar el vol SV, començar a volar

L’avió va arrencar el vol a les tres en punt de la tarda

→ prendre el vol, aixecar el vol

prendre el vol SV, envolar-se, especialment una aeronau (EC)

L’avió va prendre el vol de manera puntual

→ arrencar el vol, aixecar el vol

▷ prendre vol (v.f.)

ENVOLTAR

fer roda SV, posar-se en cercle (A-M)

Vam fer roda al voltant de la foguera i ens vam posar a explicar històries de por

▷ fer rotlle (a algú) (p.ext.)

ENXAMPAR

atrapar (algú) a l’encesa SV, agafar algú en el moment que comet un delicte (A-M)

Van atrapar el lladre a l’encesa / No van vigilar si els seguien i els van atrapar a l’encesa

→ caçar (algú) in fraganti, enxampar (algú) in fraganti, pescar (algú) in fraganti, agafar (algú) amb els pixats en el ventre, trobar (algú) amb els pixats al ventre, atrapar (algú) al jaç, amb les mans a la pasta, en flagrant delicte

atrapar (algú) al jaç SV, trobar desprevingut / agafar descuidat (EC, A-M)

Van atrapar aquell noi al jaç, mentre estava intentant copiar de l’examen del seu company / El van atrapar al jaç, i no va saber reaccionar (*, R-M)

→ agafar (algú) en pilotes, agafar (algú) amb els pixats en el ventre, trobar (algú) amb els pixats al ventre, amb les mans a la pasta

▷ jeure al jaç (inv.)

■ caçar (algú) in fraganti SV, descobrir algú en el moment de cometre una infracció o quan no s’espera ésser vist

Van caçar el lladre in fraganti quan intentava robar els diners de la caixa

→ enxampar (algú) in fraganti, pescar (algú) in fraganti, sorprendre (algú) in fraganti, trobar (algú) in fraganti, amb les mans a la pasta, atrapar (algú) a l’encesa, agafar (algú) amb els pixats en el ventre, agafar (algú) en pilotes, en flagrant delicte

▷ treure la careta (a algú) (p.ext.)

[in fraganti: llatinisme]

■ enxampar (algú) in fraganti SV, descobrir algú en el moment de cometre una infracció o quan no s’espera ésser vist

Van enxampar l’alumne in fraganti copiant l’examen del seu company i li van retirar la prova (També s’usa amb els verbs agafar, atrapar, etc.)

→ caçar (algú) in fraganti, pescar (algú) in fraganti, sorprendre (algú) in fraganti, trobar (algú) in fraganti, atrapar (algú) a l’encesa, agafar (algú) amb els pixats en el ventre, agafar (algú) en pilotes, amb les mans a la pasta, en flagrant delicte

▷ prendre (algú) en un mal llatí (p.ext.)

[in fraganti: llatinisme]

■ pescar (algú) in fraganti SV, descobrir algú en el moment de cometre una infracció o quan no s’espera ésser vist

Sempre em pesca in fraganti mirant-la. Ben segur que ja sap que m’agrada

→ caçar (algú) in fraganti, enxampar (algú) in fraganti, sorprendre (algú) in fraganti, trobar (algú) in fraganti, atrapar (algú) a l’encesa, agafar (algú) amb els pixats en el ventre, agafar (algú) en pilotes, amb les mans a la pasta, en flagrant delicte

▷ prendre (algú) en un mal llatí (p.ext.)

[in fraganti: llatinisme]

prendre (algú) en un mal llatí SV, agafar algú en una errada o falta (A-M)

El van prendre en un mal llatí i el van acomiadar

▷ pescar (algú) in fraganti (p.ext.), enxampar (algú) in fraganti (p.ext.), fer un mal cuinat (p.ext.)

trobar (algú) in fraganti SV, descobrir algú en el moment de cometre una infracció o quan no s’espera ésser vist (R-M)

Han trobat la secretària in fraganti, quan bevia el whisky del director a dins el seu despatx / L’han trobat in fraganti, just en el moment que obria el calaix del seu company (*, R-M)

→ caçar (algú) in fraganti, enxampar (algú) in fraganti, pescar (algú) in fraganti, sorprendre (algú) in fraganti, amb les mans a la pasta, atrapar (algú) a l’encesa, trobar (algú) amb els pixats en el ventre, amb les mans a la pasta, en flagrant delicte

[in fraganti: llatinisme]

ENYORAR

trobar a enyor SV, enyorar / adonar-se que algú o alguna cosa no és allà on hauria d’ésser, sentir-ne la llunyania, la pèrdua, la desaparició (IEC, *)

Des que viu a França troba a enyor els seus amics / Estava acostumat a viure prop del mar i ara ho troba a enyor / He deixat de fumar i ho trobo a enyor (*, R-M, EC)

→ trobar a faltar

trobar a faltar SV, adonar-se que (algú o alguna cosa) no és allà on hauria d’ésser, sentir la llunyania, la pèrdua, la desaparició (d’algú o d’alguna cosa) (IEC)

En un país estranger es troben a faltar moltes coses de la nostra vida quotidiana, però sobretot els amics / Si se’n va el trobaré a faltar / Tants dies d’estar sol us trobaré a mancar (També s’usa amb el verb mancar) (R-M, EC, R-M)

→ trobar a enyor

EPILÈPSIA

gran mal SN, denominació de l’atac d’epilèpsia quan va acompanyat de convulsions (IEC)

Aviseu un metge, és un atac de gran mal

▷ petit mal (p.ext.)

petit mal SN, tipus d’epilèpsia generalitzada amb pèrdua de la consciència, de petita duració i sense crisis convulsives (IEC)

Ha patit un atac de petit mal

▷ gran mal (p.ext.)

EQUILIBRI

jocs malabars SN, jocs en què es van llançant enlaire i tomant, de manera que no caiguin a terra, diferents boles o altres objectes / exercicis d’habilitat i destresa que hom practica com a espectacle, consistents a llançar enlaire diferents boles o altres objectes i tomar-los de manera que no caiguin a terra (IEC, EC)

Et faré una demostració de jocs malabars

EQUIPAMENT

béns d’equipament SN, conjunt de béns materials, tals com plantes industrials, maquinària, instal·lacions, serveis, etc., necessaris per al funcionament d’una unitat de producció (EC)

Necessitem uns béns d’equipament més sofisticats, si volem que l’empresa funcioni

EQUIPAT

a prova SP, expressió que denota que una cosa reuneix les condicions requerides per a l’ús a què hom la destina (EC)

—Tu creus que es trencarà? —Tranquil, està fet a prova / Aquestes maletes són realment a prova, no crec que es malmetin fàcilment quan viatgen

▷ en bones condicions (p.ext.), ni fet a mida (p.ext.)

EQUITATIVAMENT

com a bons germans SAdv, fraternalment / d’una manera equitativa, justa (R-M, *)

Ens ho partirem com a bons germans (Fr)

▷ com bons germans (v.f.), partir-se el bacallà (p.ext.)

EQUIVALÈNCIA

digues-li atxa O, expressió que indica equivalència (R-M)

D’anar-hi a peu o en bicicleta, digues-li atxa; de tota manera et cansaràs perquè fa molta pujada (R-M)

→ digues-li naps, digues-li cols; digues-li com vulguis; tant se val…com; si fa no fa; poc ençà poc enllà

o sigui SConj, locució conjuntiva que denota equivalència (EC)

La vida són quatre dies, o sigui, millor que no perdis el temps (També s’usa amb la forma o sia)

→ és a dir

EQUIVOCAR-SE

bollar-la SV, cometre una gran errada, equivocar-se (IEC)

Amb unes afirmacions tan contundents la va bollar

→ fer-la com un cove, cagar-la, espifiar-la, vessar-la, ficar la pota, ficar la gamba, ficar el rem, fer-ne una com un cove

cagar-la SV, espatllar un negoci, fer un disbarat (IEC)

Va invertir diners en unes accions que han perdut valor, la va cagar / Es va equivocar en contractar un comptable que després el va estafar, la va ben cagar

→ espifiar-la, vessar-la, fer-la com un cove, bollar-la, ficar la pota, ficar la gamba, ficar el rem, fer-ne una com un cove, trencar-se el coll

▷ fer-la grossa (p.ext.), fer-ne una de grossa (p.ext.), dir-ne una de l’alçada d’un campanar (p.ext.), fer-ne una de l’alçada d’un campanar (p.ext.)

caure en error SV, equivocat / cometre un error (Fr, *)

Vas caure en error quan vas creure que aquelles accions pujarien

→ fer un pas fals, fer una passa falsa

▷ caure en l’error (v.f.)

dir una cosa per una altra (a algú) SV, dir involuntàriament un concepte per un altre (EC)

El conserge m’ha dit una cosa per una altra: que la reunió començava a les sis quan en realitat l’inici s’havia fixat per a les cinc (També s’usa amb les formes dir una cosa per l’altra (a algú) i dir una cosa per altra (a algú))

→ creuar-se-li els cables (a algú)

escopir fora de sa trona SV, dir o fer despropòsits / equivocar-se, fallar a la vista dels altres (Fr, R)

Calla!, perquè escups fora de sa trona

→ pixar fora de test, cagar fora de l’orinal, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals

[Mall. (A-M)]

espifiar-la SV, cometre un error (IEC)

No parava d’espifiar-la, per això l’han acomiadat de la feina

→ cagar-la, errar el tret, ficar la pota, fer-la com un cove, tenir mal ull, bollar-la, vessar-la, ficar la pota, ficar la gamba, ficar el rem, ficar-se de peus a la galleda, fer-ne una com un cove, errar el cop, trencar-se el coll

▷ anar-se’n a la pífia (p.ext.)

fer bon catxo SV, fer una cosa que no convenia o no es desitjava (A-M)

Hem fet bon catxo! (A-M)

→ fer-la grossa, fer-la bona

■ fer-ne una de bombero SV, fer quelcom inconvenient, cometre un error

No m’estranya que l’acomiadessin de la feina, perquè cada dia en feia una de bombero

→ fer-ne una de bona, fer-ne una de crespa, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar

[bombero: mot no registrat a l’IEC]

fer-ne una de bona SV, cometre un error

N’has fet una de bona. Per què li has regalat un ram de flors, si hi té al·lèrgia? / Amb aquesta conducta, aviat en farà alguna de bona / Si no li diguéssim la veritat, en faríem una de bona (També s’usa amb la forma fer-ne alguna de bona)

→ fer-la grossa, fer-ne una de grossa, fer-la bona, fer-ne una de crespa, fer-la com un cove, fer-ne una com un cove, fer-ne una de bombero

fer-ne una de crespa SV, fer quelcom inconvenient / fer una grossa atzagaiada (R-M, EC)

Me n’ha tornat a fer una de crespa: ha arribat dues hores tard a la reunió

→ fer-la blava, fer-la grossa, fer-la crespa, fer-ne una de bona, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-ne una com un cove, fer-ne una de grossa, fer-ne una de bombero

fer pota SV, espifiar / fer malament alguna cosa, cometre un error (R-M, *)

Aquesta vegada ha fet pota; no ha encertat res (R-M)

▷ fer una planxa (p.ext.)

[Balaguer, Valls (A-M)]

fer un pas fals SV, cometre un error, una falta (IEC)

En aquesta feina, cal evitar fer un pas fals, perquè sempre hi ha algú que pot aprofitar-se dels vostres errors

→ fer una passa en fals, errar el tret, pensar fer un gran salt i haver fet una petita camada, fer una patinada, fer un mal cuinat, fer una atzagaiada, caure en error

▷ fer un pas en fals (v.f.), fer un pas endarrere (p.ext.)

fer una atzagaiada SV, equivocar-se / cometre una acció irreflexiva, inconsiderada (Fr, *)

Va fer una atzagaiada a la feina i mai no la hi van perdonar

→ fer un pas fals, fer una passa falsa

fer una passa en fals SV, estar desencertat (R-M)

En aquesta qüestió heu d’evitar fer una passa en fals; ells poden aprofitar una equivocació vostra per perjudicar-vos (R-M)

→ fer un pas fals, fer una patinada, fer un mal cuinat, fer una atzagaiada, caure en error

■ fer una patinada SV, cometre un error

Durant el seu discurs, va fer una patinada que ningú no la hi perdonà (També s’usa amb el nom relliscada)

→ fer-la com un cove, fer un pas fals, fer una passa falsa, fer-ne una com un cove

fer una planxa SV, cometre una indiscreció (Fr)

Avui he fet una planxa espantosa: he confós la Maria amb una altra persona (També s’usa amb la forma fer planxa)

→ ficar-se de peus a la galleda, fer-la bona, ficar el rem, ficar la pota

▷ fer-la blava (p.ext.), afluixar la llengua (p.ext.), anar-se’n de la boca (p.ext.), desenterrar morts (p.ext.), fer pota (p.ext.)

ficar el rem SV, espifiar-la / cometre un error (R-M, *)

Ara sí que has ficat el rem; l’has pres per altre (R-M)

→ fer una planxa, ficar-se de peus a la galleda, espifiar-la, ficar la gamba, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, ficar-se de peus a l’aigua, bollar-la, cagar-la, espifiar-la, vessar-la

■ ficar la gamba SV, dir o fer una cosa inconvenient, ridícula

Sempre que té una feina nova fica la gamba i l’acomiaden / És una persona que sempre fot la gamba: diu coses que no hauria de dir (També s’usa amb el verb fotre)

→ ficar la pota, ficar el rem, ficar-se de peus a la galleda, ficar-se de peus a l’aigua, bollar-la, cagar-la, espifiar-la, vessar-la

ficar la pota SV, intervenir en alguna cosa desencertadament, fent o dient una bestiesa, un despropòsit (A-M)

Tothom guardava el secret, però un d’ells va ficar la pota parlant-ne amb algú que no havia de saber-ho / Quan vas dir que jo no havia anat al cinema dissabte, vas fotre la pota de mala manera (També s’usa amb el verb fotre) (R-M, *)

→ fer una planxa, ficar-se de peus a la galleda, ficar la gamba, espifiar-la, ficar el rem, ficar-se de peus a l’aigua, bollar-la, cagar-la, espifiar-la, vessar-la

ficar-se de peus a l’aigua SV, dir o fer una cosa inconvenient, ridícula (IEC)

En dir que no el coneixia es va ficar de peus a l’aigua perquè molts els havien vist junts / És un especialista a fotre’s de peus a l’aigua (També s’usa amb el verb fotre)

→ ficar-se de peus a la galleda, ficar la pota, ficar la gamba, ficar el rem

pegar de cap com els bolls SV, sofrir una equivocació grossa, cometre una falta de previsió (A-M)

Quan es va oblidar d’anar-hi, va pegar de cap com els bolls

→ picar de cap

[Mall. (A-M)]

pensar fer un gran salt i haver fet una petita camada SCoord, dit de qui creia fer un bon negoci i l’ha fet petit (EC)

En Joan no ho ha calculat bé, pensava fer un gran salt i ha fet una petita camada

→ fer un pas fals

picar de cap SV, equivocar-se per haver obrat precipitadament

En aquesta qüestió sí que has picat de cap; havies de reflexionar més abans de resoldre (R-M)

→ pegar de cap com els bolls

▷ anar de boig (p.ext.), tirar-s’hi de cap (p.ext.), tirar sense engaltar (p.ext.)

prendre la «a» per la «b» SV, equivocar-se / confondre les coses o les idees / prendre una cosa per altra / equivocar-se en el judici d’una cosa, confondre una cosa amb una altra (R-M, A-M, IEC, EC)

Reconeix, almenys, que has pres la «a» per la «b» (R-M)

→ contestar glorificat a matines, confondre el cul amb les témpores, confondre els ous amb els cargols, confondre la gimnàstica amb la magnèsia, creuar-se-li els cables (a algú)

▷ anar errat de comptes (p.ext.)

senyar-se amb la mà esquerra SV, obrar desencertadament i de manera perjudicial (A-M)

Si escull aquesta opció, serà com si se senyés amb la mà esquerra

▷ senyar-se amb la mà dreta (ant.)

tenir mal ull SV, no encertar (R-M)

Vas tenir mal ull en escollir aquesta catifa; els colors no s’adiuen amb la cambra / Vas tenir mal ull a anar-hi amb auto; hi hauries sortit guanyant fent el viatge en tren / Per saber l’edat d’una persona sempre he tingut molt mal ull (També s’usa amb la forma tenir molt mal ull) (R-M, R-M, *)

→ espifiar-la, no rascar bola

▷ tenir ull (ant.), tenir vista (ant.), tenir ulls a la cara (ant.), tenir cop d’ull (ant.)

tocar el bombo SV, dir o cometre un despropòsit (R-M)

Fent aquesta afirmació, sí que ha tocat el bombo; més li valia callar (R-M)

→ pixar fora de test, tocar l’orgue, tocar timbals, escopir fora de sa trona

tocar l’orgue SV, cometre o dir un despropòsit (R-M)

En realitat, quan es va queixar, tocava l’orgue; no hi havia motiu (R-M)

→ pixar fora de test, tocar el bombo, tocar timbals, escopir fora de sa trona

tocar timbals SV, dir despropòsits, desbarrar (R-M)

Em sembla que t’equivoques i toques timbals, va dir que vindria la setmana que ve i no pas demà

→ tocar el bombo, tocar l’orgue, escopir fora de sa trona, pixar fora de test

treure els peus de solc SV, sortir de la raó (R-M)

Contestant així, ja has tornat a treure els peus de solc / Tenia arguments de prou pes per a convèncer-los, però va treure els peus de solc i no ho aconseguí (R-M)

→ anar fora de corda

▷ no tenir dos dits de front (p.ext.), no tenir dos dits de seny (p.ext.)

treure’s un ull pensant senyar-se SV, equivocar-se greument amb gran detriment propi / obrar en perjudici propi quan hom pensava obrar en propi benefici (Fr, A-M)

Aquest noi mai no l’encerta, sempre es treu un ull pensant senyar-se (També s’usa amb les formes treure’s els ulls pensant senyar-se i treure’s l’ull pensant senyar-se)

→ errar el tret

▷ anar lluny d’osques (p.ext.), anar errat de comptes (p.ext.), fer coster (p.ext.), cavar la pròpia fossa (p.ext.), tirar-se pedres a la pròpia teulada (p.ext.)

vessar-la SV, cometre un error (EC)

La va vessar dient-li que n’estava profundament enamorat / L’heu ben vessada, contestant això a l’examen! (*, IEC)

→ cagar-la, bollar-la, espifiar-la, ficar la pota, ficar la gamba, ficar el rem

EQUIVOCAT

anar errat de comptes SV, estar equivocat / equivocar-se (*, R-M)

Si et penses que t’ajudaran, vas errat de comptes; han dit que no volen saber res de les teves dificultats / Ell pensa que tothom el respecta i va errat de comptes (R-M)

→ anar lluny d’osques; estar lluny de comptes; estar a tres quarts de quinze; veure-ho tot per la bragueta, com els gegants; ésser en error

▷ anar en revolt (p.ext.), anar fora de corda (p.ext.), anar fora de camí (p.ext.), prendre la «a» per la «b» (p.ext.), fer coster (p.ext.), treure’s un ull pensant senyar-se (p.ext.), errar el tret (p.ext.)

anar lluny d’osques SV, anar errat (IEC)

Veig que, en aquest tema, va lluny d’osques, però no sé com dir-li-ho / Et penses que ho vaig dir jo i vas molt lluny d’osques; ho va dir en Joan (També s’usa amb el quantificador molt en posició postverbal) (*, R-M)

→ anar errat de comptes; estar lluny de comptes; estar a tres quarts de quinze; veure-ho tot per la bragueta, com els gegants; ésser en error; pensar-se haver fet un ou amb dos vermells

▷ treure’s un ull pensant senyar-se (p.ext.), fer coster (p.ext.), pixar fora de test (p.ext.), errar el tret (p.ext.)

anar servit SV, estar equivocat d’esperar alguna cosa (IEC)

Va servit si confia que l’aniràs a veure! / Vas ben servit si esperes que t’ho pagui (També s’usa amb el modificador ben en posició preadjectival) (*, EC)

▷ esperar assegut (p.ext.)

dur ses pòlisses banyades SV, anar errat o mal informat (A-M)

Duus ses pòlisses banyades. Això no va ser així

→ estar lluny de comptes

▷ dur els papers banyats (p.ext.)

[Men. (A-M)]

ésser en error SV, tenir per veritable el que és fals o a l’inrevés (EC)

Som en error quan pensem que això va succeir tal com ell ho va explicar / Està en error si pensa que va ser ell qui el va delatar (També s’usa amb el verb estar)

→ estar lluny de comptes

▷ ésser en l’error (v.f.)

estar lluny de comptes SV, anar errat (EC)

Pel que fa a la resolució del problema de matemàtiques, en Martí està lluny de comptes

→ anar errat de comptes, anar lluny d’osques, ésser en error, dur ses pòlisses banyades

tenir tort SV, no tenir raó (A-M)

Tan prest condemnen el qui té dret com el qui té tort (A-M)

▷ tenir dret (ant.), tenir raó (ant.), a tort i a dret (p.ext.)

veure-ho tot per la bragueta, com els gegants SV, veure les coses malament, diferents d’així com són / interpretar malament les coses, ordinàriament en sentit obscè (A-M)

Em sembla que ho veus tot per la bragueta, com els gegants, perquè les coses no van anar així; van anar d’una altra manera

→ anar errat de comptes, anar lluny d’osques

[Vinaròs, Val. (A-M)]

ERECCIÓ

■ trempera matinera SN, posar-se el membre viril en erecció quan hom es lleva

Em vaig despertar a casa de l’Eulàlia amb trempera matinera i vaig passar molta vergonya a l’hora de llevar-me / La trempera matinera no és trempera vertadera

ERÒTIC

de pit i cuixa SP, expressió emprada per a referir-se a aquells espectacles, pel·lícules o revistes d’un cert contingut eròtic

Ha anat a veure un espectacle de pit i cuixa, on actua la seva vedet preferida

ERRANT

a la ventura SP, sense objecte determinat, sense preveure el que succeirà (EC)

Va a la ventura, ha marxat amb una maleta i pocs diners, i sense tenir lloc on passar els primers dies de viatge / Han marxat a la ventura; diuen que al vespre ens trucaran per dir-nos on passaran la nit

→ a la bona de Déu, a l’atzar, trescar la Seca i la Meca

▷ córrer fortuna (p.ext.), ocell de pas (p.ext.), sense nord (p.ext.), a l’endeví (p.ext.), anar pel món (p.ext.)

ERRAR

1. (v. intr.) anar a l’atzar, d’una banda a l’altra

trescar la Seca i la Meca SV, anar d’un lloc a l’altre, caminar molt, fer llargs viatges (A-M)

Ha vist molt de món: ja ha trescat la Seca i la Meca

→ córrer la Seca i la Meca i la vall d’Andorra, anar de la Seca a la Meca, a la ventura, anar pel món

▷ ocell de pas (p.ext.)

2. (v. tr.) equivocar, no encertar

cagar fora de l’orinal SV, anar errat / dir o cometre un despropòsit (R-M, *)

Res del que ha dit no té referència amb la qüestió; ha cagat fora de l’orinal (R-M)

→ pixar fora de test, escopir fora de sa trona

clavar-ne una al mall i dues a l’enclusa SV, no encertar / no actuar encertadament (R-M, *)

Pobre! Tant d’interès que hi posa; però en clava una al mall i dues a l’enclusa / Per més que s’hi esforci, sempre en clava una al mall i dues a l’enclusa (R-M, *)

→ clavar-ne una al mall i una altra a l’enclusa, no tirar-ne una en el solc, no fer-ne una de condreta

clavar-ne una al mall i una altra a l’enclusa SV, no encertar / no actuar encertadament (R-M, *)

No li surt res bé; en clava una al mall i una altra a l’enclusa; no reeixirà mai en cap negoci (També s’usa amb la forma clavar-ne una al mall i l’altra a l’enclusa) (R-M)

→ clavar-ne una al mall i dues a l’enclusa, no tirar-ne una en el solc, no fer-ne una de condreta

▷ no tocar mall ni enclusa (p.ext.)

fer coster SV, no encertar el blanc / no endevinar, no descobrir alguna cosa (IEC, *)

En aquesta qüestió has fet coster; no l’has pas endevinada / Si continuem amb aquests mètodes farem coster; són molt antiquats (R-M)

→ errar el tret, fer el pa ros

▷ fer diana (ant.), anar lluny d’osques (p.ext.), anar errat de comptes (p.ext.), treure’s un ull pensant senyar-se (p.ext.)

fer el pa ros SV, dur un assumpte malament, per mal camí (A-M)

Però què fas? Això és fer el pa ros. Acabaràs malament

→ fer coster

[Men. (A-M)]

fer un mal cuinat SV, cometre una acció molt estúpida o dolenta (A-M)

Actuant d’aquesta manera ha fet un mal cuinat i sóc jo qui n’ha sortit perjudicat

→ fer un pa com unes hòsties, fer una passa en fals, fer un pas fals, fer els ous en terra

▷ prendre (algú) en un mal llatí (p.ext.), mal pas (p.ext.), mal negoci (p.ext.)

ficar-se de peus a la galleda SV, dir o fer una cosa inconvenient, ridícula / dir o fer alguna cosa completament fora de propòsit (IEC, EC)

Ara no et fiquis de peus a la galleda parlant de coses que no s’han d’esbombar / S’ha fotut de peus a la galleda quan li ha comentat que havia vist la seva xicota amb en Xavi (També s’usa amb els verbs fotre i posar)

→ ficar-se de peus a l’aigua, pixar fora de test, ficar la pota, fer una planxa, espifiar-la, dir-ne una de grossa, ficar el rem, ficar la gamba, dir-la grossa, fer una relliscada

▷ ficar els peus a la galleda (v.f.), fer el ridícul (p.ext.), no tocar pilota (p.ext.), no rascar bola (p.ext.)

■ no rascar bola SV, no encertar en allò que es fa

Últimament a la feina no rasco bola, ho faig tot malament

→ no tocar pilota, pixar fora de test, no tirar-ne una en el solc, tenir mal ull

▷ ficar-se de peus a la galleda (p.ext.)

no tirar-ne una en el solc SV, no encertar mai / no actuar encertadament (A-M, *)

Encara que no en tiris una en el solc, no et desesperis i continua provant-ho

→ clavar-ne una al mall i una altra a l’enclusa, clavar-ne una al mall i dues a l’enclusa, no fer-ne una de condreta, no rascar bola, no tocar pilota, no fer cosa bona

no tocar pilota SV, no encertar en res del que es tracta (IEC)

Sempre vol intervenir, però no toca pilota; és massa tímid / Voleu dir que toca mai pilota? / Si pensés més, tocaria més pilota

→ pixar fora de test, no rascar bola, no tirar-ne una en el solc

▷ ficar-se de peus a la galleda (p.ext.)

pixar fora de test SV, dir o cometre un despropòsit. Anar errat / parlar sense raó, fugir de la qüestió, dir disbarats (R-M, IEC)

En aquesta qüestió ha pixat fora de test; tot el que ell al·lega no té cap relació amb el cas i ofèn molta gent (R-M)

→ cagar fora de l’orinal, no tocar enlloc, escopir fora de sa trona, ficar-se de peus a la galleda, no rascar bola, no tocar pilota, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals

▷ pixar fora del test (v.f.), anar fora de camí (p.ext.), anar lluny d’osques (p.ext.), anar en revolt (p.ext.), anar fora de corda (p.ext.)

ERRAT

anar lluny d’osques SV, anar errat (IEC)

Si et penses que va ser ell qui ho va fer, vas lluny d’osques / La teva informació no és correcta, vas molt lluny d’osques (També s’usa amb el quantificador molt en posició postverbal)

→ anar errat de comptes; estar lluny de comptes; estar a tres quarts de quinze; veure-ho tot per la bragueta, com els gegants; ésser en error; pensar-se haver fet un ou amb dos vermells

▷ treure’s un ull pensant senyar-se (p.ext.), fer coster (p.ext.), pixar fora de test (p.ext.), errar el tret (p.ext.)

estar a tres quarts de quinze SV, anar molt errat de comptes / estar molt equivocat (A-M, *)

Ja veig que no tens ni idea de com ha anat tot: estàs a tres quarts de quinze

→ anar errat de comptes, anar lluny d’osques

haver inventat la pólvora SV, creure erròniament haver inventat una cosa nova o extraordinària (EC)

Això és més vell que anar a peu, però ell es pensa que ha inventat la pólvora / Aquest instrument no és nou; ho sento però no has inventat la pólvora (També s’usa amb el verb descobrir) (EC, *)

→ pensar-se haver fet un ou amb dos vermells

pensar-se haver fet un ou amb dos vermells SV, creure’s haver fet una gran cosa (A-M)

Se pensava haver fet un ou amb dos vermells, però anava molt errat

→ haver inventat la pólvora, anar lluny d’osques

[Men. (A-M)]

ERROR

fe d’errates SN, llista de les errates d’un llibre (IEC)

Aquest error apareix a la fe d’errates del diari (També s’usa amb la forma fe d’errades)

mal pas SN, mala acció (R-M)

Era un home ric, abans de fer aquest mal pas que l’ha dut a la presó; fou una qüestió de contraban (R-M)

▷ mala nota (p.ext.), mal cap (p.ext.), fer un mal cuinat (p.ext.)

nota falsa SN, nota equivocada produïda per una mala entonació o per l’error d’un o diversos intèrprets d’una peça musical (EC)

A l’examen de piano no et pots permetre tocar una nota falsa, perquè et poden suspendre

ESBACONAR

fer la missa (a algú) SV, (un animal) obrir-lo des del cap fins a la coa, per desxuiar-lo (A-M)

Va fer la missa al porc

→ obrir (algú) en canal

[Morella (A-M)]

ESBALAIR

deixar (algú) sense paraula SV, esbalair / deixar algú atònit, estupefacte, meravellar (R-M, *)

Vaig deixar els convidats sense paraula amb les meves confessions

→ deixar (algú) de pedra, deixar (algú) sense resposta

▷ deixar (algú) sense paraules (v.f.), quedar sense paraula (inv.), no tenir paraules (inv.), no trobar paraules (inv.), perdre la paraula (inv.), deixar (algú) amb la paraula a la boca (p.ext.), dir-ne una de fresca (a algú) (p.ext.)

ESBARGIR-SE

escampar la boira SV, passejar per distreure’s / sortir d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o foragitat per algú a qui hom fa nosa (R-M, EC)

M’he passat la tarda tancada a casa estudiant, me’n vaig a escampar la boira una estona / Vés una estona a escampar la boira, mentre ens fan el sopar (S’usa normalment com a complement dels verbs anar i sortir) (*, R-M)

→ escampar els pardals, airejar les idees

▷ estirar les cames (p.ext.), prendre l’aire (p.ext.), prendre el sol (p.ext.)

prendre l’aire SV, sortir d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se

Hauries de prendre l’aire i veure més sovint els teus amics / Surto a prendre l’aire, a veure si així m’organitzo una mica les idees (S’usa normalment com a complement dels verbs anar i sortir)

→ escampar la boira, prendre el sol

▷ estirar les cames (p.ext.), airejar les idees (p.ext.), canviar d’aires (p.ext.)

ESBARJO

temps lliure SN, temps destinat a activitats d’oci, d’esbargiment, etc.

Hem tingut temps lliure tota la tarda / El seu temps lliure el dedica a escoltar música

▷ fer festa (p.ext.)

ESBATANAR

obrir (alguna cosa) de porta en ample SV, esbatanar, obrir en tota l’amplitud (A-M)

No romp ses relacions amb sa família, però està obert de porta en ample tot lo dia a parents i externs (A-M)

→ obrir (alguna cosa) de bat a bat, obrir (alguna cosa) de pal en pal