REEIXIR

anar en vençó SV, triomfar, reeixir (R-M)

Aquest fracàs li ve de nou; ell estava acostumat que tot li anava en vençó i de tot sortia / Si segueixes els seus consells, aniràs en vençó (R-M, *)

→ anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar amb totes les veles al vent, anar en popa, anar vent en popa

▷ anar aigua avall (ant.), desfer-se des trumfos (p.ext.)

arrencar aigua SV, obtenir un resultat difícil (A-M)

Veurem si entre tots arrenquem aigua (A-M)

→ sortir airós (d’alguna cosa), sortir bé, sortir del pas

[Cat. (A-M)]

arribar a port SV, acabar bé. Reeixir / assolir un estat de seguretat (R-M, EC)

Hem tingut molts contratemps i disgustos, però per fi hem arribat a port; ja tenim el contracte firmat / Si continuem treballant així, el projecte arribarà a bon port (També s’usa amb el modificador bon en posició prenominal) (R-M, *)

→ arribar a bona fi, tornar les aigües a mare, treure-la llarga, portar la nau a port

▷ acabar com el rosari de l’aurora (ant.), dur (alguna cosa) a bon port (inv.), prendre carn (p.ext.), desfer-se des trumfos (p.ext.)

desfer-se des trumfos SV, desempallegar-se de les dificultats, superar-les (A-M)

Trobant aquella feina, en Joan s’ha desfet des trumfos

→ sortir del pas

▷ arribar a port (p.ext.), anar en vençó (p.ext.)

[Mall. (A-M)]

fer blanc SV, reeixir / encertar, triar l’opció més bona, més adient, etc. (Fr, *)

Acceptant aquesta feina ha fet blanc: és segura i està molt ben pagada

→ fer fortuna, fer diana

▷ fer asos (ant.), fer carrera (p.ext.)

fer el cop SV, obrar una acció molt important i decisiva (que fa adquirir riquesa, que fa dominar un conflicte, etc.) (A-M)

Muntant aquesta empresa de telèfons mòbils, la família Riera ha fet el cop

→ fer un bon paper

fer forrolla SV, fer bon negoci, guanyar molt en poc temps / sortir bé una cosa (A-M, *)

Amb el canvi d’orientació en el negoci han fet forrolla

→ fer fortuna, fer soroll

▷ fer negoci (p.ext.), fer forat (p.ext.), fer oli amb dues bigues (p.ext.), fer furor (p.ext.), fer sensació (p.ext.), fer carrera (p.ext.)

fer fortuna SV, tenir èxit (Ec)

Casant-se amb en Joan va fer fortuna perquè era molt bon home i molt treballador

→ fer forrolla, fer sensació, fer furor, fer blanc, fer un pa com unes hòsties

▷ fer carrera (p.ext.), fer calaix (p.ext.)

fer furor SV, suscitar un gran entusiasme, tenir molt d’èxit (EC)

La nova moda fa furor / Va fer furor amb la cançó que ahir va estrenar per televisió (EC, *)

→ fer fortuna, fer sensació, fer soroll

▷ fer forrolla (p.ext.), fer època (p.ext.)

fer sensació SV, reeixir / suscitar un gran entusiasme, tenir molt d’èxit (Fr, *)

Va fer sensació amb aquell discurs tan brillant (També s’usa amb el verb causar)

→ fer fortuna, fer furor, fer ratlla, deixar ratlles fetes, fer soroll

▷ fer forrolla (p.ext.), fer època (p.ext.), cobrir-se de glòria (p.ext.)

fer soroll SV, reeixir / suscitar un gran entusiasme, tenir molt d’èxit (Fr, *)

Ha fet soroll amb l’exposició sobre el modernisme que va fer la setmana passada

→ fer forrolla, fer crit, fer furor, fer sensació, aixecar polseguera

▷ cobrir-se de glòria (p.ext.)

fer tec SV, realitzar el seu propòsit / tenir èxit, aconseguir allò que hom es proposava (R-M, IEC)

Li ha costat molt d’obtenir la plaça, però finalment ha fet tec; ara ja està satisfet (R-M)

→ sortir-se amb la seva, treure-la llarga

▷ fer asos (ant.), fer cala buida (ant.)

fer un bon paper SV, sortir airós, reeixir / distingir-se, lluir-se, tenir molta importància davant la gent (R-M, A-M)

El conferenciant va fer un bon paper; tothom el va felicitar (També s’usa amb la forma fer bon paper)

→ quedar bé, sortir airós (d’alguna cosa), fer un paperàs, fer el cop

▷ fer un mal paper (ant.), eixir amb rosa (d’alguna cosa) (p.ext.)

fer un pa com unes hòsties SV, reeixir, fer una cosa a completa satisfacció (A-M)

Es pensava que no podria vendre la casa, però al final va fer un pa com unes hòsties: la va vendre per més diners que no esperava

→ fer fortuna

[Tarr. (A-M)]

fer un paperàs SV, quedar molt bé en alguna actuació (R-M)

Li van encarregar que fes la presentació de l’acte i va fer un paperàs; tothom el felicitava (R-M)

→ quedar bé, fer un bon paper, sortir airós (d’alguna cosa), sortir amb bon nom (d’alguna cosa)

quedar bé SV, sortir airós d’un afer o d’una situació / reeixir amb lluïment, honor, en un afer (R-M, *)

Està molt encaparrat preparant la seva conferència perquè té molt d’interès a quedar bé / Amb aquest present quedarem força bé (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (R-M, *)

→ fer un bon paper, fer un paperàs, sortir airós (d’alguna cosa)

▷ quedar malament (ant.)

sortir airós (d’alguna cosa) SV, reeixir amb lluïment, honor, en un afer (IEC)

Va sortir airós de l’examen: va aprovar amb un notable

→ sortir amb bon nom (d’alguna cosa), sortir bé, quedar bé, fer un bon paper, fer un paperàs, ventar el cop, eixir amb rosa (d’alguna cosa), sortir del pas, arrencar aigua

sortir amb bon nom (d’alguna cosa) SV, no haver merescut cap retret, reeixir (R-M)

Es va proposar una feina ben ingrata, però pot estar content d’haver-ne sortit amb bon nom / Malgrat el risc que hi havia, ha sortit amb bon nom (R-M)

→ sortir airós (d’alguna cosa), fer un paperàs, eixir amb rosa (d’alguna cosa)

sortir bé SV, reeixir amb lluïment, honor, en un afer

El sopar va sortir bé / Aquell dia, la maniobra li va sortir bé / Li va sortir bé l’examen i va treure un excel·lent (*, EC, *)

→ sortir airós (d’alguna cosa), arrencar aigua

▷ sortir malament (ant.), sortir-li el tret per la culata (a algú) (ant.)

sortir del pas SV, superar una dificultat (R-M)

Li van encarregar massa feina per a fer-la en tan poc temps, però veig que ha sortit del pas (R-M)

→ desfer-se des trumfos, sortir airós (d’alguna cosa), ventar el cop, sortir-se’n, arrencar aigua

▷ eixir amb rosa (d’alguna cosa) (p.ext.)

tallar el nus gordià SV, obrar resoltament saltant per damunt una dificultat que no es pot resoldre de manera normal (A-M)

Gràcies a la seva tenacitat ha pogut tallar el nus gordià i deseixir-se d’aquella situació tan empipadora i complicada / Gràcies al seu ajut, va tallar el nus gordià i va resoldre el problema que l’angoixava (R-M)

tenir les de guanyar SV, tenir probabilitats d’èxit en un afer (R-M)

La raó és tota seva; jo crec que té les de guanyar i que se’n sortirà bé (També s’usa amb la forma tenir totes les de guanyar) (R-M)

→ dur les de guanyar, tenir tots els trumfos

▷ tenir les de perdre (ant.), tenir la paella pel mànec (p.ext.), donar endreça (a alguna cosa) (p.ext.), tenir (alguna cosa) a la butxaca (p.ext.), amb els trumfos a la mà (p.ext.)

treure-la llarga SV, aconseguir un propòsit (R-M)

Feia temps que volia poder comprar un terreny prop del mar; la família s’hi oposava, però, ell, finalment, l’ha treta llarga i ja el té (R-M)

→ sortir-se amb la seva, arribar a port, fer tec

REEIXIT

ésser moda SV, ésser vigent, alguna cosa, com a moda (EC)

Ara és moda aquest producte, ha obtingut un gran èxit

→ l’últim crit, estar en voga

▷ haver passat de moda (ant.)

REESTRENA

de reestrena SP, dit del local destinat a reestrenar pel·lícules (EC)

Aquest és un cinema de reestrena

▷ d’estrena (p.ext.)

REFER-SE

■ carregar les piles SV, recobrar-se, restablir-se d’alguna cosa

Sort que vaig tenir tot el cap de setmana per carregar les piles; si no, no sé pas com podria haver anat a treballar

→ cobrar forces

posar-se a to SV, refer-se (de salut i de situació econòmica) (R-M)

Va tenir fa temps un atac de nervis i encara és l’hora que no s’ha posat a to; continua amb rampells de mal humor / He tingut una infecció a la panxa i no acabo de posar-me a to (R-M)

→ treure faves d’olla

▷ posar-se bé (p.ext.), posar-se bo (p.ext.), cobrar del tros (p.ext.), fer-se la paga (p.ext.)

treure el cap de l’aigua SV, superar les dificultats (R-M)

Fins ara tot li anava malament, però sembla que ja treu el cap de l’aigua; confia que podrà reprendre el negoci (R-M)

→ alçar el cap, treure faves d’olla

REFERENT

1. (adj.) que fa referència a

a propòsit de SP, en allò que es refereix a (R-M)

A propòsit d’en Joan, caldrà que en parlem amb calma / A propòsit del que vós dieu, jo recordo una anècdota / A propòsit, recordeu-me que us comenti una cosa abans de marxar (El complement és opcional) (R-M, EC, *)

→ pel que fa a, referent a, relativament a, respecte a, quant a, al voltant de, pel que respecta a, amb referència a, per cert

al voltant de SP, a propòsit de / en allò que es refereix a (IEC, *)

Faran una conferència al voltant dels problemes ecològics de la Terra, els quals s’han agreujat de forma significativa / Han organitzat unes jornades al voltant d’aquell autor tan significatiu per al modernisme català

→ a propòsit de, pel que respecta a, amb referència a

amb referència a SP, en allò que es refereix a

Amb referència a aquest assumpte no faré pública la meva opinió personal / Amb referència al president del Tribunal Constitucional…

→ pel que fa a, quant a, tocant a, relatiu a, amb relació a, a propòsit de, al voltant de

amb relació a SP, pel que fa a, amb referència a / en allò que es refereix a (IEC, *)

El terme «fill» és el nom que es dóna a una persona amb relació als seus pares / Amb relació a l’obra de l’artista, creu que és molt impactant / No voldria pronunciar-me amb relació a les debilitats humanes (IEC, *, *)

→ quant a, pel que fa a, amb referència a, relativament a, tocant a

▷ en relació amb (v.f.)

en matèria (d’alguna cosa) SP, relativament a / en relació amb, fent referència a alguna cosa (EC, *)

En matèria de vins, no hi ha ningú tan entès com ell (EC)

→ pel que fa a

pel que fa a SP, expressa relacions que denoten relació amb (quelcom), referència a (quelcom) (IEC)

El fill se’ls en va anar a França, i pel que fa a la filla, tampoc no viu amb ells / Pel que fa a la vostra proposta, jo m’abstinc de donar cap opinió (R-M)

→ pel que respecta a, a propòsit de, tocant a, referent a, respecte a, quant a, amb referència a, amb relació a, en matèria (d’alguna cosa), relatiu a, relativament a

pel que respecta a SP, expressa relacions que denoten relació amb (quelcom), referència a (quelcom)

Pel que respecta a l’exportació, la nostra situació és més aviat dubtosa (EC)

→ pel que fa a, a propòsit de, tocant a, referent a, respecte a, quant a, al voltant de

per cert SP, expressió que introdueix una nova afirmació, relacionada amb l’anterior / a propòsit d’això (R-M, IEC)

Havíem d’acabar la comanda de can Julià; per cert que fa dies que no la reclamen; se’n deuen haver cansat / Per cert, em deus 1000 peles (R-M, IEC)

→ a propòsit de

per part (d’algú) SP, pel que es refereix o depèn de / pel que es refereix a / en allò que li pertoca o atany (R-M, IEC, A-M)

Per part d’ell no hi ha cap inconvenient; falta saber què pensen els altres / Per part dels consellers no va haver-hi cap problema (R-M)

→ a opinió (d’algú)

quant a SAdv, pel que es refereix a (IEC)

Es va convèncer que els seus desitjos, quant a allò, no es realitzarien (IEC)

→ pel que fa a, referent a, relativament a, a propòsit de, respecte a, amb referència a, amb relació a, pel que respecta a, relatiu a, tocant a

referent a SA, pel que fa referència a / expressa relacions que denoten relació amb quelcom, referència a quelcom (R-M, *)

Referent a la noia, no n’hem sabut res més (R-M)

→ pel que fa a, relativament a, quant a, a propòsit de, respecte a, tocant a, pel que respecta a

relatiu a SA, que fa referència o relació a una cosa (IEC)

Els documents relatius a un afer (IEC)

→ tocant a, quant a, pel que fa a, amb referència a

relativament a SAdv, pel que es refereix a / expressa relacions que denoten relació amb quelcom, referència a quelcom (R-M, *)

Relativament a la situació d’aquesta família, s’ha de procurar trobar una solució (R-M)

→ pel que fa a, referent a, quant a, a propòsit de, respecte a, amb relació a, tocant a

▷ en comparació de (p.ext.), en esguard de (p.ext.)

respecte a SN, en el que es refereix a / expressa relacions que denoten referència a quelcom (R-M, *)

Respecte a la noia de la qual vas parlar-me, et puc dir que ja està bona; ja fa dies que treballa (R-M)

→ pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, a propòsit de, tocant a, pel que respecta a

▷ respecte de (v.f.)

tocant a SAdv, en el que es refereix a (R-M)

Això queda ben clar; però, tocant al teu negoci, ja en parlarem un altre dia (R-M)

→ quant a, pel que fa a, referent a, amb relació a, relativament a, respecte a, amb referència a, pel que respecta a, relatiu a

▷ en comparació de (p.ext.)

2. (m.) realitat extralingüística a la qual es fa referència

de referència SP, dada, document, etc., a partir del qual hom inicia o continua l’estudi d’una cosa (EC)

El meu punt de referència en aquest treball ha estat la bibliografia d’aquell autor / «La plaça del diamant» és una obra de referència en la literatura catalana contemporània

REFIAR-SE

fer paga (d’alguna cosa) SV, comptar amb alguna cosa, refiar-se’n (A-M)

Tractant-se d’ell, sé que puc fer paga de tot el que ens ha promès / No faig paga de res del que m’ha dit; estic segur que no ho complirà / Em faig paga que avui la Meritxell arribarà puntual. Així que no patiu (R-M, R-M, *)

→ fer basa (d’alguna cosa), fer compte (d’algú), fer estat (d’alguna cosa), prendre-li la paraula (a algú)

penjar-se al coll (d’algú) SV, refiar-se algú que un altre solucioni els problemes o dugui les preocupacions pròpies (R-M)

És molt tranquil; no crec que faci un pas; sempre es penja al coll del seu germà i espera que ell el tregui del compromís / No s’amoïna per res; es penja al coll del seu pare i en treu el que pot (R-M)

→ penjar-se a l’esquena (d’algú)

■ prendre-li la paraula (a algú) SV, comptar amb el que algú ens ha promès

Dius que vindràs a ajudar-me? D’acord, et prenc la paraula; després no et facis enrere

→ fer paga (d’alguna cosa)

▷ tenir la paraula (d’algú) (p.ext.), agafar (algú) pel mot (p.ext.), prendre (algú) al mot (p.ext.)

REFILAR

cantar com una calàndria SV, cantar molt bé (EC)

La Maria té una veu preciosa i canta com una calàndria

▷ jugar la veu (p.ext.), galejar la veu (p.ext.), agafar el to (p.ext.)

REFINAR

passar (alguna cosa) per tots els alambins SV, sotmetre a un gran refinament (IEC)

Abans no dóna la seva conformitat perquè es publiqui una obra, la passa per tots els alambins; és un editor extremament exigent / Passa per tots els alambins cadascuna de les seves escultures (R-M)

→ filar prim, posar els cinc sentits (en alguna cosa)

REFINAT

■ de ciutat SP, dit per a indicar que algú és refinat en la seva manera d’actuar o de fer alguna cosa

Aquella senyora deu ser de ciutat, perquè va molt elegant / Com que és de ciutat ja es pensa que és qui sap qui

▷ de poble (ant.)

REFLEX

1. (m.) activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d’un òrgan a un impuls que té el seu origen en un receptor extern o intern, tant visceral com osteoarticular o muscular

acte reflex SN, reflex / acte involuntari (EC, *)

Fer-li un cop de puny va ser gairebé un acte reflex (També s’usa amb la forma acció reflexa)

→ moviment reflex

moviment reflex SN, reflex / acte involuntari (EC, *)

No ho vaig fer expressament, va ser un moviment reflex

→ acte reflex

2. (m.) llum reflectida, imatge produïda per reflexió

jocs de llum SN, reflexos mòbils d’un cos, produïts pels moviments de la llum o els del cos (EC)

Ens comunicàvem a través de jocs de llum

▷ ombres xineses (p.ext.)

REFLEXIÓ

examen de consciència SN, consideracions que una persona es fa a si mateixa de les pròpies accions, per veure si ha fet bé o malament / examen del comportament moral propi (IEC, EC)

Si fes un examen de consciència, amb els delictes que ha comès, no podria viure

▷ entrar en comptes amb si mateix (p.ext.), exercicis espirituals (p.ext.), rumiar la mostra (p.ext.)

REFLEXIONAR

consultar (alguna cosa) amb el coixí SV, ajornar una decisió per al dia següent (R-M)

Val més que consultis aquest tema amb el coixí abans no el presentis al consell de direcció / Tot el que et proposes és molt greu. No et precipitis; faràs bé de consultar-ho amb el coixí. Demà ja decidiràs / La seva oferta aparentment és molt avantatjosa, però vull consultar amb el coixí si l’acceptaré o no (*, R-M, R-M)

→ dormir-hi

entrar en comptes amb si mateix SV, reflexionar sobre la pròpia situació (A-M)

En Jaume va trobar que era el moment d’entrar en comptes amb si mateix i es va agafar una setmana per meditar

→ fer els seus comptes, entrar en si

▷ dir (alguna cosa) entre si mateix (p.ext.), dir (alguna cosa) per a si mateix (p.ext.), examen de consciència (p.ext.), entrar en raó (p.ext.), donar voltes (a alguna cosa) (p.ext.)

entrar en si SV, reflexionar seriosament i fer propòsit d’esmena (A-M)

Allò que ell pretenia era un disbarat; per fi, entre tots l’hem pogut fer entrar en si i no hi ha insistit més

→ entrar en comptes amb si mateix

escalfar-se el cap SV, en una cosa, reflexionar-hi molt (Fr)

Sempre s’esta escalfant el cap amb els problemes dels altres, no hauria de pensar tant

→ trencar-se el cap; donar voltes (a alguna cosa); que torna, que gira; menjar-se el coco

▷ assecar-se-li el cervell (a algú) (p.ext.), tenir por que les barres caiguin (p.ext.)

fer els seus comptes SV, reflexionar sobre la pròpia situació (A-M)

Això no pot continuar així: que cadascú faci els seus comptes i vegi quina és la seva part de culpa (També s’usa amb les altres formes del possessiu)

→ entrar en comptes amb si mateix

▷ donar voltes (a alguna cosa) (p.ext.), rumiar la mostra (p.ext.)

fer raons SV, fer observacions, manifestar opinió o reflexions (A-M)

Ha arribat el moment de fer raons sobre aquest tema

▷ entrar en consell (p.ext.), fer calendaris (p.ext.), treure (alguna cosa) a rotlle (p.ext.), portar (alguna cosa) a col·lació (p.ext.)

mirar-s’hi SV, abans de fer una cosa pensar-s’hi molt (IEC)

S’hi mira molt abans de donar l’examen, perquè vol que tot estigui perfecte

→ pensar-s’hi

pensar-s’hi SV, no llançar-se a fer una cosa irreflexivament (IEC)

Abans de fer-ho, pensa-t’hi bé (Fr)

→ mirar-s’hi

▷ sense engaltar (ant.); sense encomanar-se a Déu ni al diable (ant.); sense pensar-se (alguna cosa) dues vegades (ant.); a raig (ant.); de cor a pensa (ant.); tocat i posat (p.ext.); que tomba, que gira (p.ext.)

pesar les paraules SV, reflexionar abans de parlar (R-M)

Mira de pesar les paraules; pensa que segons què diràs podrà usar-se contra tu mateix / Ja cal que pesis bé les teves paraules; tot el que diràs has de poder provar-ho (També s’usa amb el verb sospesar, amb el modificador bé en posició postverbal, amb la forma pesar les seves paraules i amb les altres formes del possessiu) (R-M)

→ mesurar les paraules

▷ amb peus de plom (p.ext.), amb seny de bèstia vella (p.ext.)

posar-se la mà al pit SV, obrar o dir segons la consciència / sospesar una cosa sota el seu aspecte moral / reflexionar interrogant-se la consciència (R-M, Fr, EC)

Tu posa’t la mà al pit i digues si no tenim raó de queixar-nos d’aquesta situació en què ens has posat / Tu defenses els teus interessos, però posa’t la mà al pit i no podràs negar que no tens raó (R-M)

▷ posar-se les mans al pit (v.f.), amb la mà al pit (p.ext.), descarregar el cor (p.ext.), descarregar la consciència (p.ext.)

rumiar la mostra SV, reflexionar / considerar detingudament alguna cosa (R-M, *)

Li han proposat dues coses molt interessants i abans de decidir-se està rumiant la mostra; no voldria equivocar-se / No et precipitis; primer rumia la mostra, i després ja donaràs una resposta (R-M)

▷ trencar-se el cap (p.ext.), fer els seus comptes (p.ext.), examen de consciència (p.ext.)

REFLEXIVAMENT

a poc a poc i bona lletra SCoord, amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé (EC)

A poc a poc i bona lletra! Perquè, si no sospesem bé els pros i els contres, ho podem perdre tot

→ tranquil·litat i bons aliments

▷ a poc a poc (p.ext.), menjar poc i pair bé (p.ext.), a veure (p.ext.), amb peus de plom (p.ext.)

REFLUX

marea sortint SN, reflux / fase de la marea durant la qual té lloc el descens del nivell de l’aigua / moviment descendent de la marea (EC, T, *)

La marea sortint va deixar més espai als jugadors de vòlei platja

▷ marea entrant (ant.), marea baixa (p.ext.)

REFORMATORI

casa de correcció SN, institució judicial disciplinària per a menors / casa on són reeducats els infants delinqüents (R-M, IEC)

Només té catorze anys i no pot anar a la presó; el posaran en una casa de correcció (R-M)

REFREDAR-SE

carregar-se de pit SV, omplir-se-li els bronquis de secrecions (a algú) (IEC)

Quan es refreda, sovint, es carrega de pit / Fa alguns dies que es nota carregat de pit

▷ tenir el pit carregat (p.ext.), cop d’aire (p.ext.)

REFREDAT

cop d’aire SN, un refredat / inflamació de la mucosa del nas, gola, etc., d’origen víric, bacterià o al·lèrgic, afavorida per efecte del fred o de la humitat (R-M, *)

És al llit; té un cop d’aire, però sort que no té febre / Ha agafat un cop d’aire i ara és al llit (R-M, *)

▷ tenir el pit carregat (p.ext.), fet una sopa (p.ext.), refredat com una sopa (p.ext.), carregar-se de pit (p.ext.)

fet una sopa SA, molt refredat (EC)

Estic fet una sopa; hauria d’anar al metge perquè em receptés algun remei

→ refredat com una sopa, tenir el pit carregat, carregat de pit

▷ tap de nas (p.ext.), cop d’aire (p.ext.)

refredat com una sopa SA, molt refredat (EC)

Va sortir a prendre la fresca sense jersei i ara està refredat com una sopa / Em sento com una sopa / Es sentia com una sopa, incapaç de concentrar-se prou en la feina (També s’usa amb l’adjectiu constipat i ometent l’adjectiu) (*, EC, R-M)

→ fet una sopa, tenir el pit carregat, carregat de pit

▷ tap de nas (p.ext.), cop d’aire (p.ext.)

tenir el pit carregat SV, estar refredat dels pulmons o dels bronquis (EC)

Ahir vaig sortir poc abrigat i avui tinc el pit carregat / Em noto amb el pit carregat (També s’usa amb la forma amb el pit carregat)

→ refredat com una sopa, fet una sopa, carregat de pit

▷ cop d’aire (p.ext.), carregar-se de pit (p.ext.)

REFRENAR

abaixar-li els fums (a algú) SV, refrenar l’actitud o l’actuació d’algú que es comporta altivament

És un pretensiós, necessita algú que li abaixi els fums

▷ pujar-li els fums al cap (a algú) (inv.), posar (algú) al seu lloc (p.ext.), tenir fums (p.ext.), tallar les ales (a algú) (p.ext.)

REFUGIAR-SE

acollir-se a sagrat SV, refugiar-se en un lloc sagrat i segur, on no hi ha perill d’ésser agafat per la justícia

Mentre la gent els buscava es van acollir a sagrat, per tal que no els poguessin arrestar

▷ en perill de (p.ext.), lloc sagrat (p.ext.)

[Arcaisme]

REFÚS

i un colló SConj, expressió que indica negació o incredulitat (R-M)

I un colló! No t’ho pensis pas que hi aniré! / Jo hi he d’anar perquè ell s’hi ha negat? Un colló! (*, R-M)

→ i un colló de mico, i un ou, i cupons, i cupons del quinze, i un ou maner, i una merda, i una merda punxada amb un bastó, i un colló de Montgó, i un be negre amb potes rosses

▷ un colló (v.f.)

■ i un ou SConj, expressió que indica negació o incredulitat

—Hauries de pagar tu la factura del telèfon perquè sempre hi estàs enganxat. —I un ou! / I un ou que hi aniré a peu, plovent com està!

→ i un colló de mico, i cupons, i cupons del quinze, i un ou maner, i una merda, i una merda punxada amb un bastó, i un colló de Montgó, i un colló, i un be negre amb potes rosses

■ i un ou maner SConj, expressió que indica negació o incredulitat

—Que li doni jo la mala notícia? —I un ou maner! Explica-la-hi tu!

→ i un colló de mico, i un ou, i cupons, i cupons del quinze, i una merda, i una merda punxada amb un bastó, i un colló de Montgó, i un colló

[Val.]

■ i una merda SConj, expressió que indica negació o incredulitat

I una merda! Jo no penso compartir pis amb una persona com ell

→ i un colló de mico, i un ou, i cupons, i cupons del quinze, i un ou maner, i una merda punxada amb un bastó, i un colló de Montgó, i un colló

que ho faci ta tia O, expressió usada per a refusar una ordre o petició

Et penses que assumiré les teves responsabilitats? Que ho faci ta tia! (També s’usa amb el nom mare)

→ puja aquí dalt i veuràs ta mare com fila, puja ahí i voràs ma mare

REFUSAR

donar carpetada (a alguna cosa) SV, interrompre el curs d’un afer, discussió, etc. / a les secretaries, suspensió d’un expedient, denegació d’una demanda, etc. (R-M, IEC)

El jutge ha donat carpetada a aquell cas / Aquest plet ja fa massa temps que dura; qualsevol dia li donaran carpetada sense tenir en compte els interessos d’uns i altres (També s’usa amb la forma donar una carpetada (a alguna cosa)) (*, R-M)

→ fer mal so

donar la bola (a algú) SV, no concedir a algú allò que sol·licita / refusar-li allò que demana (IEC, Fr)

El director va donar la bola a la Maria quan li va demanar d’avançar les vacances

→ fer mal so

▷ fer botifarra (a algú) (p.ext.), donar carbassa (a algú) (p.ext.)

ésser repelós (a fer alguna cosa) SV, venir a repèl de fer alguna cosa a algú, sentir repugnància a fer-la (EC)

És repelós a dir mentides

→ veure (alguna cosa) de mal ull

▷ veure (alguna cosa) de bon ull (ant.), estar en disposició (de fer alguna cosa) (ant.), venir-li de gust (a algú) (ant.), estar lluny (de fer alguna cosa) (p.ext.)

no voler-ho en verd ni en sec SV, no voler alguna cosa de cap manera (A-M)

Això que me regales no ho vull en verd ni en sec

→ de cap manera

[Mall. (A-M)]

REFUSAT

persona non grata SN, persona no agradable, indesitjable / dit per a referir-se a algú que no és benvingut en algun lloc (P, *)

Van declarar l’ambaixador persona non grata per les seves declaracions / El van declarar persona non grata i va donar l’ordre de no deixar-lo entrar (També s’usa amb el nom gent) (P, *)

▷ tenir casa oberta (ant.), tenir la porta oberta (ant.), tenir entrada a (ant.), llista negra (p.ext.)

[persona non grata: llatinisme]

rebre carbassa SV, (rebre una) contestació negativa a una petició, especialment a una demanda de relacions amoroses (A-M)

En Pere volia sortir amb la Mireia, però quan li ho va demanar, va rebre carbassa

▷ donar carbassa (a algú) (inv.)

REFUTAR

tancar la boca (a algú) SV, fer que hom calli (R-M)

Amb els seus arguments, va tancar la boca als oponents / Ben segur que amb diners li clourà la boca perquè no el comprometi (També s’usa amb el verb cloure) (*, R-M)

→ tapar la boca (a algú), posar-li palla a l’esquella (a algú), tallar (algú) en sec

▷ fer callar (algú) (p.ext.)

REGADIU

de regadiu SP, sòl on, gràcies a la irrigació artificial, es poden conrear plantes d’alt rendiment que necessiten un cert grau d’humitat per al seu desenvolupament / dit d’aquelles terres de conreu o plantes que necessiten ésser regades freqüentment (T, *)

Terres de regadiu / L’arròs és un cultiu de regadiu (IEC, *)

▷ de secà (ant.), de conreu (p.ext.), de cultiu (p.ext.)

REGAL

■ l’amic invisible SD, joc entre un grup de persones consistent a fer-se entre elles regals de poc valor i que té com a condició que els autors del regal han de mantenir en secret el seu destinatari

Vam fer l’amic invisible, però no em va agradar gens el regal que em va tocar

REGALADAMENT

a cor què vols SP, amb la satisfacció total dels desitjos / donar a algú tot allò que desitja (*, R-M)

A casa dels pares sempre hi vius a cor què vols: tot t’ho trobes fet

→ a boca què vols; a cos de rei; a la regalada; una cama damunt l’altra; a plaer; boca què vols, cor què desitges

▷ viure com un sàtrapa (p.ext.), a plena satisfacció (p.ext.)

a cos de rei SP, amb tota complaença (R-M)

No porta gaires diners a casa, però exigeix que el tractin a cos de rei (R-M)

→ a cor què vols; a boca què vols; cor què vols, cor què desitges; tractar (algú) com un rei; viure com un rei

▷ a plena satisfacció (p.ext.), viure la vida (p.ext.)

a la regalada SP, regaladament / amb la satisfacció total dels desitjos (R-M, *)

Diu que es casarà amb un multimilionari per a poder viure a la regalada (S’usa normalment amb els verbs beure, menjar, viure, etc.)

→ a cor què vols, a boca què vols, a plaer

▷ viure la vida (p.ext.)

a plaer SP, segons el plaer (d’algú) (R-M)

Li agrada viure a plaer (També s’usa amb la forma a tot plaer)

→ a gust, a cor què vols, a la regalada, a boca què vols

amb una cama damunt l’altra SP, regaladament / passar-ho descansadament, sense treballar (R-M, IEC)

Ha passat totes les vacances amb una cama damunt l’altra

→ a boca què vols, a cor què vols

▷ una cama damunt l’altra (v.f.)

boca què vols, cor què desitges SCoord, amb la satisfacció total dels desitjos / amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable (IEC, EC)

Va parlar boca què vols, cor què desitges: semblava que no callaria mai

→ cor què vols, cor què desitges; a cor què vols; a boca què vols

REGALÈSSIA

pega dolça SN, extracte sec de regalèssia preparat en forma de barretes o pastilles (EC)

Vols que et porti una pega dolça de la botiga de llaminadures?

REGALIMAR

córrer fil a fil SV, rajar / dit per a indicar que un líquid (sang, llàgrimes, etc.) surt del cos per un fil prim d’una manera contínua (Fr, *)

Les llàgrimes li corrien fil a fil per la cara

▷ a raig (p.ext.), vessar llàgrimes de sang (p.ext.), sang viva (p.ext.)

RÈGIM

a règim SP, expressió que indica el seguiment d’una pauta en el menjar i el beure consistent en el control dels aliments ingerits diàriament o setmanalment

S’ha posat a règim perquè diu que està grassa / Està a règim i no pot menjar dolços / Al conte, la bruixa tenia la princesa a règim per fer-li patir gana (S’usa normalment amb els verbs mantenir, posar, tenir, etc.)

→ a dieta, a ració, a ratlla

REGLAMENTARI

de llei SP, conforme al que prescriu la llei; en justícia, com cal (A-M)

Aquesta conducta no és de llei; o es tracta d’un malfactor, o d’un desequilibrat (R-M)

→ a dreta llei, en bona llei

de rúbrica SP, reglamentari / d’acord amb el reglament (R-M, *)

Van fer les presentacions de rúbrica abans de començar la festa (R-M)

▷ de rigor (p.ext.)

REGLAMENTÀRIAMENT

d’ofici SP, [fer alguna cosa] en virtut dels deures del càrrec, sense ésser-ne requerit (IEC)

El guàrdia va informar d’ofici sobre el que havia succeït, no com a testimoni presencial que era / Advocat d’ofici (R-M, *)

en regla SP, com és degut (IEC)

Fins que no tinguis els papers en regla no et donarà el permís (R-M)

→ com Déu mana

REGNAR

cenyir la corona SV, ésser rei, emperador, etc., d’un reialme, d’un imperi, etc. (EC)

Al príncep d’Espanya aviat li tocarà cenyir la corona

→ cenyir la diadema

▷ pujar al tron (p.ext.)

cenyir la diadema SV, esdevenir rei (EC)

Quan la nova princesa cenyeixi la diadema, les coses canviaran un munt

→ cenyir la corona

▷ pujar al tron (p.ext.)

REGRACIAMENT

de res SP, expressió de cortesia que respon a un regraciament / expressió per a llevar valor a la cosa de què hom rep un regraciament (IEC, EC)

—Molt agraït. —De res; ho he fet de bon grat (R-M)

→ no s’ho val, no es mereixen, a Déu sien dades

▷ moltes gràcies (p.ext.)

REGRESSIÓ

cada vegada…menys SQ, expressió que denota regressió en una acció o en un procés (EC)

Cada vegada fuma menys / Sortir fins a altes hores de la matinada li agrada cada cop menys (També s’usa amb la forma cada cop…menys)

→ com més va, menys; cada dia…menys

▷ cada vegada…més (ant.)

REGUARDAR

mirar (algú) de reüll SV, desconfiar / tenir desconfiança a envers algú (Fr, *)

Sempre mira tothom de reüll, és un desconfiat / Em sembla que no li caic gaire bé, sempre em mira de reüll

→ mirar (algú) de cua d’ull, mirar (algú) malament, no fiar-se ni de la seva ombra

▷ tapar-li el cap (a algú) (p.ext.)

REGULAR

d’aquella manera SP, expressa una qualificació imprecisa (R-M)

Que si m’agrada la sopa? D’aquella manera, segons quina sopa sigui (R-M)

→ així així, més o menys, mig mig

REGULARMENT

de trast en trast SP, cada certa distància (R-M)

És una barana llarguíssima i de trast en trast hi figura l’escut de la casa comtal (R-M)

→ de tant en tant, a vegades

per un seguit SP, sense interrupció, amb regularitat / succeint-se poc diferents els uns dels altres salvant rares excepcions, regularment (EC, IEC)

Per un seguit, ve tots els dijous a veure’m / Per un seguit, acostumava a menjar una truita per sopar (R-M, *)

▷ per sistema (p.ext.)

REI

les testes coronades SD, els reis / els monarques (Fr, EC)

Va haver-hi una gran desfilada de soldats en honor a les testes coronades

REIS

els Reis de l’Orient SD, els tres màgics que, segons la Bíblia, anaren a adorar Jesús quan saberen que era nat, guiats per una estrella (A-M)

Si no et portes bé els Reis de l’Orient et portaran carbó

→ els Reis Mags

els Reis Mags SD, els personatges al·ludits en el relat llegendari del primer Evangeli, i que una altra llegenda, posterior, ha fixat en tres i ha elevat el rang de reis / els tres reis d’Orient (Fr, IEC)

Espera amb il·lusió l’arribada dels Reis Mags / La cavalcada dels Reis Màgics comença a les sis de la tarda (També s’usa amb l’adjectiu màgic)

→ els Reis de l’Orient

REITERACIÓ

cop de SN, expressió que denota una acció reiterada (IEC)

Prou que el van avisar, però ell, cop de beure, fins que li va rodar el cap / Ell cop de demanar-ho; però no li ho concediran pas (R-M, IEC)

▷ a força de (p.ext.)

ja hi tornem a ser O, expressió per a indicar que un fet s’ha tornat a produir

Ja hi tornem a ser! Aquest ordinador no acaba d’anar bé, ja torna a fer coses estranyes

→ ja hi som

▷ tornem-hi, que no ha estat res (p.ext.)

REJOVENIMENT

l’estiuet de sant Martí SD, revifalla de jovenesa en una persona adulta (IEC)

Vol tornar-se a casar; en realitat, sembla rejovenit; deu estar passant l’estiuet de sant Martí (R-M)

REJOVENIR-SE

■ amagar-se els anys SV, declarar tenir menys anys d’edat que els veritables

Vinga Pere, no t’amaguis els anys i digues quants anys tens de veritat

→ treure’s anys, treure’s anys del damunt, plantar-se a (tants) anys

▷ tenir (tants) anys i les dents (p.ext.)

plantar-se a (tants) anys SV, dir que en té tants tenint-ne més (EC)

M’he plantat a vint anys / Ell es va plantar als trenta (S’usa amb numerals i també sense el nom anys) (IEC, *)

→ amagar-se els anys, treure’s anys del damunt, treure’s anys

treure’s anys SV, declarar tenir menys anys d’edat que els veritables (EC)

A partir d’una determinada edat, moltes persones es treuen anys (R-M)

→ treure’s anys del damunt, amagar-se els anys, plantar-se a (tants) anys

treure’s anys del damunt SV, rejovenir-se / reprendre aspecte o vigor de joventut (IEC, *)

S’ha fet més d’una operació de cirurgia estètica per treure’s anys del damunt (També s’usa amb la forma treure’s anys de sobre)

→ amagar-se els anys, treure’s anys, plantar-se a (tants) anys

▷ portar bé els anys (p.ext.)

RELACIÓ

■ ésser un rotllo SV, dit per a referir-se a una relació esporàdica amb algú, que no comporta compromís ni fidelitat, normalment associada amb relacions sexuals

Si et refereixes al que va passar amb la Marta, ja et dic ara que allò només va ser un rotllo (També s’usa amb el diminutiu rotllet)

→ ésser una aventura

▷ tenir una aventura (amb algú) (p.ext.), tenir un rotllo (amb algú) (p.ext.), buscar plan (p.ext.), trobar plan (p.ext.)

■ ésser una aventura SV, dit per a referir-se a una relació esporàdica amb algú, que no comporta compromís ni fidelitat, normalment associada amb relacions sexuals

El que va passar entre nosaltres va ser una aventura; no hi va haver mai cap mena de compromís per cap de les dues parts

→ ésser un rotllo

▷ tenir una aventura (amb algú) (p.ext.), tenir un rotllo (amb algú) (p.ext.)

■ tenir un rotllo (amb algú) SV, tenir una relació esporàdica amb algú, que no comporta compromís ni fidelitat, normalment associada amb relacions sexuals

Vaig tenir un rotllo amb aquesta noia, però ella volia formalitzar la relació i a mi no m’interessava (També s’usa amb el diminutiu rotllet)

→ tenir una aventura (amb algú)

▷ ésser un rotllo (p.ext.), ésser una aventura (p.ext.), trobar plan (p.ext.)

■ tenir una aventura (amb algú) SV, tenir una relació esporàdica amb algú, que no comporta compromís ni fidelitat, normalment associada amb relacions sexuals

Aquell professor va tenir una aventura amb una de les seves alumnes

→ tenir un rotllo (amb algú)

▷ ésser un rotllo (p.ext.), ésser una aventura (p.ext.)

RELACIONAR

posar (algú o alguna cosa) en relació amb SV, relacionar dues o més persones o coses

Va posar-me en relació amb aquella gent i gràcies a això vaig aconseguir aquesta feina / Vaig posar en relació aquella idea amb les anteriors

▷ estar en relació amb (inv.)

RELACIONAR-SE

ANT

estar llest (per algú) SV, es diu d’aquell amb qui no volem tenir més tractes, amistat, etc. (IEC)

Després de les mentides que m’ha dit, està llest per mi / Si no rectifica, per mi està ben llest / El teu germà està ben llest per a mi, hem romput (També s’usa amb el modificador ben en posició preadjectival) (*, EC, Fr)

▷ no voler saber res de (p.ext.), no voler peres (amb algú) (p.ext.)

RELACIONAT

en contacte (amb algú) SP, tenint tractes o relacions amb algú

Posa’t en contacte amb el meu germà / Són funcionaris que estan en contacte amb el públic / Al llarg del matí estarem en contacte (EC, *, *)

→ en comunicació (amb algú)

▷ prendre contacte (p.ext.)

estar en relació amb SV, estar relacionat amb algú o alguna cosa

L’estil no està en relació amb l’assumpte (EC)

→ tenir a veure amb

▷ no tenir-hi verd ni sec (amb algú) (ant.), posar (algú o alguna cosa) en relació amb (inv.), tenir punts de contacte (p.ext.)

tenir a veure amb SV, tenir relació amb algú o amb alguna cosa, estar-hi lligat (A-M)

Les depressions i els anticiclons tenen a veure amb la pressió atmosfèrica / Què hi tens a veure amb aquest noi? / El títol és el mateix, però aquest film no té res a veure amb la novel·la / Tothom creu que van alhora, però no tenen res a veure (*, *, R-M, R-M)

→ estar en relació amb

▷ ésser figues d’un altre paner (ant.), estar als antípodes (ant.)

RELATIU

per la part que li toca (a algú) O, en allò que concerneix (a cadascú) (R-M)

Felicito el teu pare pel seu nomenament, i a tu, per la part que et toca, que també te’n deus alegrar, oi? (R-M)

→ per la seva part

per la seva part SP, en allò que afecta algú o que el concerneix (EC)

El Barça va guanyar el partit. Per la seva part, el Madrid el va perdre (També s’usa amb les altres formes del possessiu)

→ per la part que li toca (a algú)

respecte a SN, expressa relacions que denoten relació amb quelcom

Respecte a la vostra petició, no us puc dir encara res (EC)

→ pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, a propòsit de, pel que respecta a

▷ respecte de (v.f.)

RELATIVAMENT

amb relació a SP, amb referència a, quant a, pel que fa a / en allò que es refereix a (EC, *)

Amb relació a aquest afer, et respondré aviat / Amb relació als responsables jurídics de la proposta… (EC, *)

→ quant a, pel que fa a, amb referència a, relativament a, tocant a

▷ en relació amb (v.f.)

en funció (d’alguna cosa) SP, considerant alguna cosa en relació a una altra / considerar una cosa relativament a una altra (*, IEC)

En funció del temps que faci marxarem de vacances aquesta setmana o la vinent

▷ amb reserva (d’alguna cosa) (p.ext.)

fins a cert punt SP, relativament / expressió amb què hom lleva valor absolut a allò que afirma (R-M, *)

Només m’ha convençut fins a cert punt; molts aspectes han quedat poc clars (R-M)

→ a mitges, en certa manera, en part

per comparació a SP, judicant relativament a un terme de comparació (IEC)

Per comparació a les altres, aquesta és molt gran / Aquest teixit, per comparació a l’altre, resulta barat (IEC, EC)

→ al costat de

▷ per contrast amb (p.ext.)

quant a SAdv, pel que es refereix a (IEC)

Quant als teus honoraris, ja en parlarem més tard

→ pel que fa a, referent a, relativament a, a propòsit de, respecte a, amb referència a, amb relació a, pel que respecta a, relatiu a, tocant a

tocant a SAdv, en el que es refereix a (R-M)

Tocant a aquest punt, ja està tot dit (IEC)

→ quant a, pel que fa a, referent a, amb relació a, relativament a, respecte a, amb referència a, pel que respecta a, relatiu a

▷ en comparació de (p.ext.)

va com va O, unes vegades sí i altres no / depèn (R-M, EC)

Això de ser amics, va com va; molt sovint discuteixen i durant una temporada no es diuen res / Depèn del dia està de bon humor o no, va com va (R-M, *)

→ anar a dies

▷ tenir llunes (algú) (p.ext.), a llunes (p.ext.), què hi farem (p.ext.)

RELAXAR-SE

deixar-se anar SV, deixar-se, relaxar-se o desinhibir-se (IEC)

Quan ha arribat a casa, s’ha assegut al sofà i s’ha deixat anar fins a adormir-se / Ha begut dues cerveses, però ja n’ha tingut prou per a deixar-se anar i començar a dir ximpleries

▷ a gust (p.ext.), viure la vida (p.ext.)

RELIGIÓS

dia de missa SN, dia festiu en què l’Església té manat que els feels vagin a missa i té prohibit treballar en feines servils / diumenge i altres dies que l’Església commemora alguna solemnitat litúrgica prou important per a demanar dels fidels l’assistència a missa (A-M, EC)

Avui és Nadal, dia de missa

→ dia de folga, dia de precepte

RELLEU

en relleu SP, que sobresurt de la superfície general (o produeix l’efecte òptic de sobresortir)

Un mapa en relleu / Són uns gravats en relleu (EC, *)

▷ en tres dimensions (p.ext.)

RELLEVAR

prendre el timó SV, (prendre la) direcció o govern d’un afer, d’una empresa, etc. (EC)

L’empresa va ésser deficitària fins que ell en prengué el timó (També s’usa amb el verb agafar) (EC)

→ posar-se al davant (d’alguna cosa)

▷ portar el timó (p.ext.), tenir el timó (p.ext.)

RELLISCANT

de rellisquentes SP, tot relliscant / perdent l’estabilitat dels peus en posar-los sobre una superfície llisa, mullada, etc. (IEC, *)

Va caure a terra de rellisquentes

RELLOTGE

anar avançat SV, (un rellotge) marcar una hora que no és (EC)

El meu rellotge sempre va avançat, per això sempre arribo d’hora als llocs

▷ arriar el rellotge (p.ext.), tocar valsos (p.ext.)

arriar el rellotge SV, donar corda al rellotge (EC)

Haurem d’arriar el rellotge; si no, demà no sabrem l’hora

▷ anar avançat (p.ext.)

REMANT

a rems SP, per l’acció dels rems (IEC)

Fugiren a rems sense ajuda del vent (IEC)

▷ al rem (v.f.), batre de rems (p.ext.)

REMAR

batre de rems SV, posar en moviment els rems dins l’aigua per fer anar l’embarcació (EC)

Les galeres van batre de rems (A-M)

▷ a rems (p.ext.)

REMARCABLE

ésser de dir SV, una cosa ésser digna de dir-se (EC)

És de dir que va ser en Miquel qui va salvar aquell nen de morir ofegat

▷ valer la pena (p.ext.)

REMARCAR

fer el reclam SV, cridar l’atenció sobre les qualitats d’una cosa (IEC)

El venedor feia el reclam dels cogombres i pastanagues que portava

→ cridar l’atenció (d’algú)

REMATADA

cop de gràcia SN, cop que es dóna per acabar de matar qui està greument ferit / cop amb què hom mata un ferit per evitar que pateixi més (IEC, EC)

Li va donar el cop de gràcia i l’animal va caure desplomat a terra

▷ fora de combat (p.ext.), donar l’estocada (a algú) (p.ext.)

REMATAR

fer la tisora SV, en el futbol, rematar la pilota saltant amb totes dues cames (EC)

Vaig marcar un gol fent la tisora

▷ marcar gol (p.ext.)

REMEI

cura de cavall SN, aplicació de remeis absurds, o abstenció d’aplicar remei de cap classe (A-M)

Encara t’espatllaran el fetge amb aquesta cura de cavall!

→ cura de moro, cura de soldat

cura de moro SN, aplicació de remeis absurds o abstenció d’aplicar remei de cap classe (A-M)

No teníem res a mà, i quan vam haver de treure-li la punxa del peu li ho vam fer amb cura de moro; la hi vam treure amb una agulla i li vam rentar la ferida amb vinagre / Aquesta gent miserable, en estar malalts, fan cura de moro (R-M, A-M)

→ cura de cavall, cura de soldat

▷ de viu en viu (p.ext.)

cura de soldat SN, aplicació de remeis absurds, o abstenció d’aplicar remei de cap classe (A-M)

Com que es va fer mal quan ja érem dalt del cim, li vam haver de fer una cura de soldat

→ cura de cavall, cura de moro

mà de metge SN, remei / cura, solució, adob, esmena, reparació, etc. (R-M, *)

És una situació molt greu que, si no hi poseu mà de metge, no sé com es pot arreglar / Cal trobar mà de metge per a aquestes actituds; altrament tot em fugirà de les mans / La situació és molt embullada; necessita mà de metge, no podem perdre temps (R-M)

REMEIABLE

anar-se’n amb aigua beneita SV, ésser una cosa molt fàcil de curar o de posar-hi remei (A-M)

Es pensava que s’havia fet molt de mal, però el que tenia podia anar-se’n amb aigua beneita

→ curar-se amb aigua beneita, curar-se amb saliva dejuna

curar-se amb aigua beneita SV, ésser una cosa molt fàcil de curar o de posar-hi remei (A-M)

No t’amoïnis per la ferida, perquè això es cura amb aigua beneita

→ anar-se’n amb aigua beneita, curar-se amb saliva dejuna

curar-se amb saliva dejuna SV, ésser fàcil de remeiar (IEC)

No et queixis per aquesta peladeta que t’has fet, que es cura amb saliva dejuna

→ curar-se amb aigua beneita, anar-se’n amb aigua beneita

REMIRAT

tenir boca i no parlar SCoord, ésser molt discret i remirat per no ofendre, per no molestar (A-M)

Segur que no va dir res per no molestar, és dels qui té boca i no parla

→ mirar prim

▷ tocat i posat (p.ext.), nedar i guardar la roba (p.ext.)

tocat i posat SCoord, meticulós / remirat, que va amb molt de compte, que es mira molt en la manera d’obrar (R-M, A-M)

És molt tocat i posat: abans de lliurar un treball el repassa un munt de vegades

▷ ésser butxaca enllà (ant.), com cal (p.ext.), estar carregat de punyetes (p.ext.), cagar prim (p.ext.), mirar prim (p.ext.), filar prim (p.ext.)

REMOR

xiu-xiu SN, remor inintel·ligible d’una conversa tinguda en veu molt baixa (IEC)

Es parlaven a l’orella: a penes sentíem el xiu-xiu (IEC)

▷ soroll de fons (p.ext.), nyeu-nyeu (p.ext.)

[Reduplicatiu]

zum-zum SN, onomatopeia d’una bonior, d’una remor sorda i contínua (IEC)

El zum-zum del borinot (IEC)

▷ nyic-nyic (p.ext.)

[Reduplicatiu]

REMORDIMENT

cuc de la consciència SN, corcó, remordiment (A-M)

El turmenta el cuc de la consciència per les malifetes que ha fet durant tota la seva vida

→ rau-rau

▷ remordir-li la consciència (a algú) (p.ext.), gratar-li la consciència (a algú) (p.ext.)

rau-rau SN, dolor moral, recança, remordiment, rosec de la consciència (EC)

Sentia un rau-rau al cor / El rau-rau de la consciència el va fer decidir a confessar la seva culpa (EC, *)

→ cuc de la consciència

[Reduplicatiu]

REMORDIR

gratar-li la consciència (a algú) SV, estar (algú) intranquil per la convicció d’haver obrat malament (EC)

El sentiment de culpabilitat li gratava la consciència i per això es va lliurar a la policia

→ remordir-li la consciència (a algú), saber greu (a algú)

▷ cuc de la consciència (p.ext.)

remordir-li la consciència (a algú) O, sentir remordiment / estar (algú) intranquil per la convicció d’haver obrat malament (IEC, EC)

Em remordeix la consciència d’haver-hi anat / Si l’insultes, et remordirà la consciència (EC, IEC)

→ gratar-li la consciència (a algú), saber greu (a algú)

▷ cuc de la consciència (p.ext.)

saber greu (a algú) SV, tenir un sentiment de pena (R-M)

No va voler anar al recital i ara li sap greu (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició prenominal) (R-M)

→ mossegar-se els dits (de fer alguna cosa), plorar llàgrimes amargues, gratar-li la consciència (a algú), remordir-li la consciència (a algú)

REMOT

■ a les quimbambes SP, molt lluny

Viu a les quimbambes, no el facis venir caminant perquè no ho farà

→ a la quinta forca, a la fi del món, a la quinta punyeta

▷ entre Tots Sants i Manresa (p.ext.), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (p.ext.)

[quimbambes: mot no registrat a l’IEC]

cul de món SN, racó de món, lloc molt apartat / lloc remot, aïllat (A-M, EC)

Qui ens vindrà a trobar en aquest cul de món? / Vaig anar a parar en aquell cul de món on no hi havia ni una cabina de telèfon (A-M, *)

→ racó de món

▷ cul del món (v.f.), en els confins de la terra (p.ext.), a l’altra part de món (p.ext.), a l’altre cap de món (p.ext.)

[Emp. (A-M)]

REMUGANT

de remuc SP, bestiar que remuga, com ara bous, ovelles, cabres, etc. (IEC)

En aquella granja, hi crien bestiar de remuc (S’usa normalment com a complement dels noms animal i bestiar)

REMUGAR

dir (alguna cosa) amb mitja boca SV, dir baix, per a si, remugant, rondinant (EC)

Es va enfadar i deia les coses amb mitja boca / No vaig entendre què deia perquè rondinava i parlava amb mitja boca (També s’usa amb el verb parlar)

→ parlar entre dents

parlar entre dents SV, articular confusament les paraules / parlar de manera que no s’entengui el que hom diu / parlar obrint molt poc la boca, de manera poc intel·ligible, generalment per estar irritat, disgustat, molt preocupat, etc. (R-M, IEC, A-M)

Sempre va parlant entre dents, però mai no diu la causa del seu mal humor / Què dius entre dents? Vinga, no remuguis, home! (També s’usa amb els verbs botzinar, dir, etc.) (R-M, *)

→ dir (alguna cosa) amb mitja boca

▷ fer embuts (p.ext.)

RENDA

renda per càpita SN, relació per quocient entre la renda nacional i el contingent de població (EC)

Corren temps dolents, per això la renda per càpita d’aquest país és molt baixa

[per càpita: llatinisme]

RENDIBLE

sortir a compte SV, ésser avantatjosa alguna cosa, treure’n un profit (IEC)

Surt a compte comprar aquest cotxe, perquè és barat i té pocs quilòmetres fets

▷ valer la pena (p.ext.)

RENDICIÓ

rendició de comptes SN, acció de presentar, davant qui correspon, la relació de despeses i ingressos d’una administració o gestió per tal que pugui ésser comprovada (IEC)

Cal presentar la rendició de comptes al final de la jornada (També amb els noms rendiment i retiment)

▷ passar comptes (p.ext.), portar els comptes (p.ext.), estat de comptes (p.ext.)

RENDIMENT

■ fotre canya (a alguna cosa) SV, treure el màxim rendiment d’alguna cosa

Has de fotre canya a la maquinària si vols aconseguir una major producció / Vinga, fum-li canya al cotxe que, si no, no arribarem (També s’usa amb el verb fúmer i amb els quantificadors força, massa, més, molt, etc. en posició prenominal)

RENDIR

donar de si SV, algú o alguna cosa, donar el màxim possible del seu rendiment

A la feina, ha donat de si tant com ha pogut

▷ donar molt de joc (p.ext.)

■ donar joc SV, alguna cosa, tenir molt de rendiment, poder-li’n treure molt profit

El tema que li ha tocat a l’examen donarà joc per a omplir tres pàgines / Aquest argument dóna molt de joc (També s’usa amb el quantificador molt en posició prenominal)

▷ donar de si (p.ext.)

RENDIR-SE

donar la llengua al gat SV, donar-se per vençut en un joc d’endevinalles (R-M)

La pregunta era tan difícil que tots optàrem per donar la llengua al gat; ningú no la va saber respondre (R-M)

▷ haver-se-li menjat la llengua el gat (a algú) (p.ext.)

presentar les claus de la ciutat SV, lliurar les claus de la ciutat a un vencedor en senyal de rendició, a un sobirà per fer-li honor (IEC)

Abans de presentar les claus de la ciutat a l’enemic, van preferir lluitar-hi en contra

▷ retre l’espasa (p.ext.), retre armes (p.ext.)

retre l’espasa SV, declarar-se vençut i constituir-se presoner del vencedor (IEC)

Va començar molt bé, però va haver de retre l’espasa davant la superioritat del seu oponent / Els contraarguments eren ben sòlids; vàrem haver de retre l’espasa (*, R-M)

→ retre armes, deposar les armes

▷ constituir-se presoner (p.ext.), presentar les claus de la ciutat (p.ext.), batre’s en retreta (p.ext.), donar quarter (a algú) (p.ext.)

RENEC

mala paraula SN, flastomies / expressió grollera, vulgar, indecent, paraula obscena o molt ofensiva (A-M, *)

Tothom ha dit alguna mala paraula al llarg de la seva vida / Sempre que s’enfada comença a dir males paraules que ofenen tothom

→ paraules gruixudes, paraules fortes, paraules grosses, coses gruixudes

▷ mala educació (p.ext.)

paraules fortes SN, renec(s) / mots ofensius o poc fins (Fr, *)

Compte amb les paraules fortes que dius, que són de molt mala educació

→ paraules gruixudes, paraules grosses, coses gruixudes, mala paraula

▷ anar-se’n de paraules (p.ext.)

paraules grosses SN, mots ofensius o poc fins (A-M)

A veure si pots parar de dir paraules grosses / Es va enfadar i va dir-li una paraula grossa que no vull repetir

→ paraules gruixudes, paraules fortes, coses gruixudes, mala paraula

▷ paraula grossa (v.f.), anar-se’n de paraules (p.ext.)

paraules gruixudes SN, expressió grollera / paraules obscenes o molt ofensives / paraula vulgar, indecent (R-M, A-M, EC)

A totes les llengües hi ha mots que són titllats de paraules gruixudes

→ paraules fortes, coses gruixudes, paraules grosses, mala paraula

▷ paraula gruixuda (v.f.), parlar gruixut (p.ext.), anar-se’n de paraules (p.ext.)

RENEGAR

cargolar un renec SV, renegar recalcant bé els mots o l’expressió (EC)

Quan s’enfada, de seguida cargola un renec / Després de l’accident, va baixar del cotxe i va començar a cargolar renecs (També s’usa amb la forma cargolar renecs)

→ renegar com un carreter, renegar com un oriol, renegar com una ratapinyada

▷ ésser una boca d’infern (p.ext.), mala llengua (p.ext.)

renegar com un carreter SV, blasfemar molt (EC)

Renega com un carreter, diu moltes paraulotes / No diguis disbarats, renegues com un carreter

→ parlar com un carreter, cargolar un renec, renegar com un oriol, renegar com una ratapinyada

▷ llengua de carreter (p.ext.), ésser una boca d’infern (p.ext.), mala llengua (p.ext.)

RENOVAR-SE

airejar les idees SV, renovar / canviar d’ambient per tal de relaxar-se, pensar, etc. (EC, *)

Estic molt atabalat, he de sortir a airejar les idees

→ canviar d’aires, escampar la boira

▷ prendre l’aire (p.ext.)

■ canviar d’aires SV, canviar d’ambient per tal de relaxar-se, pensar, etc.

Darrerament treballo massa. M’aniria bé fer un viatge per canviar d’aires

→ airejar les idees

▷ prendre l’aire (p.ext.)

RENTAR

fer la cara (a alguna cosa) SV, rentar alguna cosa, polir-la, endreçar-la (IEC)

Has de fer la cara a la nevera, ja que fa temps que no s’ha fet / L’olla d’aram ja no té lluïssor; li faré la cara i la posaré en un lloc ben visible (R-M)

▷ fer neta (alguna cosa) (p.ext.)

passar (alguna cosa) per aigua SV, rentar alguna cosa de pressa, sense mirar-s’hi gaire (A-M)

Va passar els calçotets per aigua perquè no tenia temps de rentar-los com Déu mana

▷ rentar-se com els gats (p.ext.)

RENTAR-SE

rentar-se com els gats SV, rentar-se la cara molt superficialment

Com que l’aigua de l’aixeta surt molt freda, es renta com els gats

▷ passar (alguna cosa) per aigua (p.ext.), per sobre (p.ext.)

RENTATGE

■ en moll SP, procediment de rentatge dels gèneres tèxtils i de les peces de vestir fent ús de solucions aquoses

Això ho hauries de rentar en moll

▷ en sec (ant.), en eixut (ant.)

en sec SP, procediment de rentatge dels gèneres tèxtils i de les peces de vestir, amb dissolvents orgànics en lloc de solucions aquoses (EC)

Aquest vestit s’ha de rentar en sec, l’hauràs de dur a la bugaderia / Aquesta peça de roba necessita un rentatge en sec urgentment / S’ha de netejar en sec

→ en eixut

▷ en moll (ant.)

RENUNCIAR

deixar córrer (alguna cosa) SV, desistir / no insistir en alguna cosa (R-M, IEC)

Ha deixat córrer el projecte per problemes de finançament / Tenia un projecte sobre la finca, però ja l’ha deixat córrer / Deixa-ho córrer, no insisteixis més, que no el faràs canviar d’opinió (*, R-M, *)

→ plegar banderes, tancar la botiga, treure’s (alguna cosa) del cap, treure’s (alguna cosa) de la barretina, deixar estar (alguna cosa)

▷ ficar la banya (en alguna cosa) (ant.), fer per manera de (ant.), no deixar (alguna cosa) de la mà (ant.)

fer la creu a SV, no voler saber res més / acomiadar-se d’alguna cosa per sempre, formar el propòsit de no acostar-s’hi mai més (R-M, A-M)

Ja he fet la creu al viatge perquè no tinc prou diners / Acostuma a fer una creu a les persones que el deceben sense donar-los una segona oportunitat (També s’usa amb la forma fer una creu a)

→ tirar la tovallola

pegar-se un toc en es morros SV, veure’s obligat a renunciar a allò que es desitjava obtenir (A-M)

Si no tens doblers i no hi pots anar, t’hauràs de pegar un toc en es morros (També s’usa amb la forma pegar-se tocs pes morros)

→ pegar-se un cop a sa barra

[Mall. (A-M)]

plegar banderes SV, renunciar a una empresa començada (Fr)

Pleguem banderes i anem-nos-en cap a casa, perquè mai no aconseguirem el que volem

→ deixar córrer (alguna cosa), plegar el ram, plegar veles

■ tirar la tovallola SV, deixar de resistir-se, cedir, rendir-se, deixar córrer

Com que va veure que no hi havia solució, va tirar la tovallola; va decidir que ja tornaria a intentar guanyar la plaça l’any següent

→ deixar estar (alguna cosa), estripar les cartes, tirar el barret al foc, fer la creu a

treure’s (alguna cosa) de la barretina SV, desistir / treure’s del cap / no insistir en alguna cosa (R-M, EC, *)

Si penses anar a la platja tan refredat, ja cal que t’ho treguis de la barretina perquè no et deixaran anar-hi (R-M)

→ deixar córrer (alguna cosa), treure’s (alguna cosa) del cap

▷ no deixar (alguna cosa) de la mà (ant.)

treure’s (alguna cosa) del cap SV, desistir / no insistir en alguna cosa (R-M, *)

Va haver de treure’s del cap allò d’anar de viatge a París, perquè un familiar es va posar malalt

→ deixar córrer (alguna cosa), treure’s (alguna cosa) de la barretina

▷ treure-li (alguna cosa) del cap (a algú) (p.ext.)

RENY

escalfada d’orelles SN, tupada forta o reprensió molt enèrgica (A-M)

Aquest nen necessita una bona escalfada d’orelles. Així deixaria d’ésser tan trapella

→ fregada d’orelles, estirada d’orelles

▷ escalfar-li les orelles (a algú) (p.ext.)

estirada d’orelles SN, reny / tupada forta o reprensió molt enèrgica (Fr, *)

Per aquestes malifetes que has fet, el pare et farà una estirada d’orelles

→ fregada d’orelles, escalfada d’orelles

▷ estirar les orelles (a algú) (p.ext.)

fica’t els dits al cul O, expressió emprada per a renyar algú que toca allò que no ha de tocar (EC)

Para de tocar el menjar! Fica’t els dits al cul! / Que voleu trencar aquest gerro? Foteu-vos els dits al cul! (Només s’usa en la segona persona, singular o plural, de l’imperatiu. També es fa servir amb el verb fotre)

→ fica’t els dits al nas, mans a la butxaca

▷ llarg de dits (p.ext.), tenir els dits llargs (p.ext.), deixar estar (alguna cosa) (p.ext.)

fica’t els dits al nas O, expressió emprada per a renyar algú que toca allò que no ha de tocar (EC)

No toquis els papers del papa! Fica’t els dits al nas! (Només s’usa en la segona persona, singular o plural, de l’imperatiu. També es fa servir amb el verb fotre)

→ fica’t els dits al cul, mans a la butxaca

▷ llarg de dits (p.ext.), tenir els dits llargs (p.ext.)

fregada d’orelles SN, repulsa, reprensió aspra (EC)

Li va clavar una fregada d’orelles per haver arribat tard

→ estirada d’orelles, escalfada d’orelles

RENYAIRE

■ ésser un bronques SV, expressió usada per a fer referència a algú que té costum de renyar per qualsevol motiu

Aquest home és un bronques: sempre ens està renyant per tot (També s’usa amb la forma ésser molt bronques)

▷ boca de trons (p.ext.), fet una fúria (p.ext.), posar-se com un gall de panses (p.ext.)

[bronca: mot no registrat a l’IEC]

RENYAR

abocar el carro SV, donar una reprimenda (R-M)

Procura no fer-lo enfadar, perquè quan ell aboca el carro, no mira d’ofendre qui sigui (R-M)

→ donar una maneta (a algú), passar una maneta (a algú)

▷ aguantar el xàfec (inv.), treure el Sant Cristo gros (p.ext.), donar renyina (a algú) (p.ext.)

armar un vol (a algú) SV, reprendre algú vivament (EC)

Com que no va arribar puntual, la mare va armar un vol al fill

→ moure un vol (a algú), clavar un vol (a algú), clavar un juli (a algú)

▷ aguantar el xàfec (inv.), caure-li un bon paquet (a algú) (inv.), armar escàndol (p.ext.), clavar-li (alguna cosa) per la cara (a algú) (p.ext.), estar barres obertes (p.ext.), deixar (algú) escaldat (p.ext.)

cantar-li les quaranta (a algú) SV, retreure a algú les malifetes / renyar-lo (IEC, EC)

El va cridar al seu despatx i li va cantar les quaranta; ja estava tip de tants abusos (R-M)

→ posar-li ses peres a quarto (a algú), cantar les veritats (a algú), tocar-li l’esquena (a algú)

▷ estar barres obertes (p.ext.), clavar barres avall (p.ext.)

clavar crits (a algú) SV, renyar / reprendre algú a crits (Fr, *)

Va clavar crits al seu promès perquè s’havia adormit i havia arribat tard (També s’usa amb el verb fotre)

→ clavar un vol (a algú), engegar quatre crits (a algú)

▷ clavar-li (alguna cosa) per la cara (a algú) (p.ext.), deixar (algú) arreglat (p.ext.), alçar el Cristo (p.ext.), deixar (algú) escaldat (p.ext.)

clavar un vol (a algú) SV, reprendre algú vivament

Va clavar un vol al nen perquè havia trencat un càntir de la botiga

→ armar un vol (a algú), moure un vol (a algú), clavar crits (a algú), clavar un juli (a algú)

▷ caure-li un bon paquet (a algú) (inv.)

■ cridar l’atenció (a algú) SV, renyar a algú

Ens van cridar l’atenció perquè estàvem fent massa xivarri / El guarda de seguretat va cridar l’atenció als joves de les primeres files perquè no saltessin les tanques que els separaven de l’escenari on es feia el concert

→ picar la cresta (a algú)

▷ toc d’atenció (p.ext.)

donar renyina (a algú) SV, donar molèstia a algú insistentment amb queixes o reprensions / donar-li molèstia amb renys insistents (A-M, Fr)

No para de donar renyina als seus fills, és un pesat

▷ donar renyines (a algú) (v.f.), abocar el carro (p.ext.), tocar el botet (a algú) (p.ext.)

donar una maneta (a algú) SV, donar una forta reprensió a algú (IEC)

Dóna una maneta a la teva filla perquè no em torni a ratllar el cotxe / Això que ha fet no es pot tolerar. Ja cal que li donis una maneta i que escarmenti (*, R-M)

→ passar una maneta (a algú), clavar una lliçó (a algú), donar una lliçó (a algú), abocar el carro

▷ moure xivarri (p.ext.)

engegar quatre crits (a algú) SV, reprendre, renyar algú a crits

Sense cap motiu va engegar quatre crits a la Clara

→ engegar quatre fàstics (a algú), clavar crits (a algú)

▷ tirar la cavalleria per sobre (a algú) (p.ext.)

engegar quatre fàstics (a algú) SV, reprendre, renyar algú a crits

De sobte, va engegar quatre fàstics a en Marc, que no va saber quina cara posar-hi

→ engegar quatre crits (a algú), dir-li quatre fàstics (a algú)

▷ tirar la cavalleria per sobre (a algú) (p.ext.)

escalfar-li les orelles (a algú) SV, renyar / renyar algú, infligir-li una correcció (Fr, *)

Deia que, com que era el germà gran, tenia dret a escalfar-li les orelles al més petit quan es portava malament

→ estirar les orelles (a algú), picar la cresta (a algú)

▷ escalfada d’orelles (p.ext.)

estirar les orelles (a algú) SV, renyar algú / infligir a algú una correcció (R-M, IEC)

Em sembla que haurem d’estirar les orelles a aquesta noia / Fa dues vegades que s’escapa de la classe; li haurem d’estirar les orelles; això no es pot tolerar (*, R-M)

→ picar la cresta (a algú), escalfar-li les orelles (a algú)

▷ estirada d’orelles (p.ext.)

passar una maneta (a algú) SV, donar una reprensió, renyar (A-M)

Em sembla que haurem de passar una maneta a aquestes criatures. A veure si escarmenten / Què fa aquesta dona? Senyor Sisó, passa-li una maneta (*, A-M)

→ donar una maneta (a algú), abocar el carro

picar la cresta (a algú) SV, reprendre algú / renyar (algú), acovardir-lo (R-M, EC)

Els pares van picar la cresta al seu fill perquè havia arribat ben entrada la matinada

→ clavar un juli (a algú), cantar les veritats (a algú), cridar l’atenció (a algú), estirar les orelles (a algú), tocar-li el crostó (a algú), picar-li els dits (a algú), tocar-li l’esquena (a algú), escalfar-li les orelles (a algú)

▷ tirar-li (alguna cosa) per la cara (a algú) (p.ext.), estar barres obertes (p.ext.)

posar-li les peres a quatre (a algú) SV, fer entrar algú per les vies de la legalitat o de l’obediència, castigant-lo o amenaçant-lo (A-M)

A tots els que condueixen beguts, els haurien de posar les peres a quatre

▷ fermar curt (algú) (p.ext.)

• posar-li ses peres a quarto (a algú) (Or., Mall.)

[Val., Men., (A-M)]

posar-li ses peres a quarto (a algú) SV, fer entrar algú per les vies de la legalitat o de l’obediència, castigant-lo o amenaçant-lo (A-M)

Com que me prenia es pèl li vaig haver de posar ses peres a quarto

→ cantar-li les quaranta (a algú)

▷ fermar curt (algú) (p.ext.)

• posar-li les peres a quatre (a algú) (Val., Men.)

[Mall., Or. (A-M)]

■ tocar-li el crostó (a algú) SV, renyar algú, advertir seriosament

Els van tocar el crostó perquè no havien respectat les condicions establertes / Van haver de tocar el crostó a en Carles pel seu mal comportament

→ tocar-li l’esquena (a algú), picar la cresta (a algú), donar-li per a peres (a algú)

▷ fer anar dret (algú) (p.ext.), fer llaurar dret (algú) (p.ext.)

tocar-li l’esquena (a algú) SV, renyar algú severament (Fr)

El director tocà l’esquena als treballadors que no feien bé la feina

→ cantar-li les quaranta (a algú), tocar-li el crostó (a algú), picar la cresta (a algú), picar-li els dits (a algú), donar-li per a peres (a algú)

▷ caure-li un bon paquet (a algú) (inv.), fer-li petar (alguna cosa) per la cara (a algú) (p.ext.)

RENYINA

nyec-nyec SN, burxant sense parar / onomatopeia amb què s’expressen les raons de dos que tot el dia estan com gat i gos (R-M, IEC)

Estic tipa de sentir el nyec-nyec d’aquell parell / Sempre estan nyec-nyec, amoïnant-se l’un a l’altre (IEC, R-M)

→ nyic-i-nyac

▷ nyic-nyic (p.ext.)

[Reduplicatiu]

nyic-i-nyac SN, raons, renyines, contínues entre dues persones / barallant-se, discutint (IEC, R-M)

Aquests dos germans s’estimen molt, però sempre estan nyic-i-nyac; discuteixen per qualsevol cosa (R-M)

→ nyec-nyec, com gat i gos

[Reduplicatiu]

renyines de capçal SN, baralles sense gaire importància pròpies de marit i muller / disputes entre marit i muller (R-M, IEC)

Aviat els passarà l’emmurriament; aquestes renyines de capçal no són de gaire durada (R-M)

→ renyines de coixí

▷ fer llit a part (p.ext.)

renyines de coixí SN, renyines matrimonials / discussió entre marit i muller (Fr, EC)

Les seves renyines de coixí s’acabaven sovint amb una abraçada (Fr)

→ renyines de capçal

▷ fer llit a part (p.ext.)

RENYIR

partir peres SV, desavenir-se, separar-se els que anaven units i concordes (A-M)

Van haver de partir peres perquè no s’entenien en el negoci / Els dos germans van partir peres (R-M, *)

→ tirar cadascú pel seu cantó, trencar el plat bonic, posar-se de punta, anar cadascú pel seu costat

▷ fer les paus (ant.), dir-s’ho tot (p.ext.)

posar-se de punta SV, renyir, enemistar-se (EC)

Ja s’han posat de punta altra vegada. A veure quan s’avindran, aquest parell

→ anar de rebot, trencar el plat bonic, partir peres

▷ estar de punta (p.ext.)

tirar-se els plats pel cap SV, barallar-se, desavenir-se, dit sobretot d’una parella / barallar-se marit i muller o dues persones que anaven molt unides (EC, A-M)

Aquest matrimoni tot sovint es tiren els plats pel cap, però de seguida els passa l’enrabiada (R-M)

→ tirar-se els trastos pel cap, haver-se-les, dir-s’ho tot, estirar-se es monyo, arrencar-se es monyo

trencar el plat bonic SV, trencar una relació que era molt amistosa / renyir dues persones que eren molt amigues / barallar-se dues persones que eren molt amigues (R-M, Fr, EC)

Ja no surten junts; eren inseparables, però ja han trencat el plat bonic i van cadascú pel seu cantó (R-M)

→ partir peres, posar-se de punta

▷ fer les paus (ant.), anar cadascú pel seu camí (p.ext.)

REPAPIEJAR

fer caducs SV, perdre les facultats mentals a causa de la vellesa (R-M)

A vegades diu coses que podrien molestar, però cal considerar que ja fa caducs i no controla prou les seves paraules / Ha estat un home fort i de ment clara, però ara ja té molts anys i fa caducs (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició prenominal) (R-M)

→ fer cadufs, fer catúfols, no aguantar-se els pets, pixar-se a la sabata

▷ caure de vell (p.ext.), vell xaruc (p.ext.), a l’edat caduca (p.ext.)

fer cadufs SV, repapiejar / perdre les facultats mentals a causa de la vellesa (R-M, *)

De jove era un home molt enter, però ara fa cadufs i ja no sap què diu / Faig cadufos un darrere s’altre (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició prenominal) (R-M, *)

→ fer catúfols, no aguantar-se els pets, pixar-se a la sabata

▷ caure de vell (p.ext.), vell xaruc (p.ext.) • fer cadufos (Mall.)

fer catúfols SV, perdre facultats mentals a causa de la vellesa / repapiejar (R-M, IEC)

No està atent al que li diuen; ja fa catúfols; és molt vell (R-M)

→ no aguantar-se els pets, pixar-se a la sabata, fer caducs, fer cadufs

▷ caure de vell (p.ext.), vell xaruc (p.ext.)

REPARTIDAMENT

a parts SP, repartidament / distribuint proporcionalment quelcom entre diverses persones (R-M, *)

La terra no és d’aquest pagès; la conrea a parts; al propietari li toca una quarta part de la collita / Aquella feina preferiria fer-la a parts (R-M)

→ a parts iguals, a escot, a prorrata, a derrama

▷ per parts (v.f.)

REPARTINT-SE

a mitges SP, partint-se la meitat d’alguna cosa dues persones / repartint-se l’un i l’altre a parts iguals guanys i pèrdues, despeses, etc. (R-M, EC)

Fan el negoci a mitges i els va molt bé / En aquest negoci, anirem a mitges / Paguen el lloguer a mitges (R-M, EC, EC)

→ a parts iguals, fer vaca, fer paria

REPARTIR

fer parts SV, distribuir una cosa donant a cadascú la porció que li correspon (A-M)

Ara que hem fet el recompte de tots els guanys, ha arribat el moment de fer parts

▷ partir-se el bacallà (p.ext.)

REPENJANT-SE

de bracet SP, l’avantbraç de l’un repenjat en l’avantbraç de l’altre (EC)

Sempre anaven agafats de bracet

→ a braç, fer bracet

▷ de parella (p.ext.)

REPERCUSSIU

■ fer córrer rius de tinta SV, algú o alguna cosa, ésser objecte d’estudi, d’anàlisi, o d’altre tipus de comentaris per escrit

És un tema polèmic. Ja veuràs com farà córrer rius de tinta / La interpretació dels poemes de Carles Riba és un tema que ha fet córrer rius de tinta

→ fer vessar rius de tinta

▷ fer parlar (p.ext.), deixar cua (p.ext.)

■ fer vessar rius de tinta SV, algú o alguna cosa, ésser objecte d’estudi, d’anàlisi, o d’altre tipus de comentaris per escrit

Aquesta polèmica ha fet vessar rius de tinta: és un tema sobre el qual s’ha escrit moltíssim

→ fer córrer rius de tinta

▷ fer parlar (p.ext.), deixar cua (p.ext.)

REPERCUTIR

arribar els esquitxos (d’alguna cosa, a algú) O, arribar els resultats, les conseqüències d’una cosa a algú (A-M)

Ara comencen a arribar els esquitxos d’aquella mala gestió / També a noltros mos arribaren els esquitxos (*, A-M)

▷ de rebot (p.ext.), de retop (p.ext.)

deixar cua SV, tenir conseqüències (IEC)

Ara no t’ho sembla, però aquest fet deixarà cua; se’n parlarà molt (R-M)

→ portar cua, no acabar aquí, fer-li la bullida (a algú), fer ratlla, deixar ratlles fetes, deixar empremta

▷ fer córrer rius de tinta (p.ext.), fer vessar rius de tinta (p.ext.)

deixar empremta SV, repercutir / produir una impressió en l’ànim d’algú (Fr, *)

Aquella conferència ecologista va deixar empremta en els nostres pensaments

→ deixar cua, fer ratlla, deixar ratlles fetes, fer eco, fer sensació

▷ deixar fred (a algú) (ant.)

fer eco SV, repercutir / alguna cosa, fer sentir el seu efecte de retop en una altra cosa (Fr, *)

La baixada de la borsa de Nova York farà eco a les borses europees

→ deixar empremta

▷ fer-se eco (d’alguna cosa) (inv.)

fer parlar SV, provocar comentaris, ésser ocasió d’enraonaments de la gent, ésser objecte de murmuració o de lloances (A-M)

Aquell debat de la televisió va fer parlar durant mesos sobre aquest tema. Va crear molta polèmica

→ fer ratlla, deixar ratlles fetes, aixecar polseguera

▷ fer córrer rius de tinta (p.ext.), fer vessar rius de tinta (p.ext.)

no acabar aquí SV, tenir conseqüències (R-M)

La seva discussió no acabarà aquí. Tant l’un com l’altre duen males intencions

→ deixar cua, portar cua

portar cua SV, tenir conseqüències (R-M)

Aquest discurs portarà cua; ha pogut ofendre molta gent / Les declaracions que ha fet el president portaran cua; eren plenes d’arbitrarietats (R-M)

→ deixar cua, aixecar polseguera, no acabar aquí

REPETICIÓ

ésser la cançó de l’enfadós SV, cosa que es repeteix excessivament fins a enutjar qui l’escolta / repetició excessiva de les coses (IEC, A-M)

Ja ens ha fet venir tres vegades i encara no ho té acabat; això ja és la cançó de l’enfadós; ja he acabat la paciència (També s’usa amb el verb semblar) (R-M)

→ ésser el conte de la vella, ésser el conte de mai no acabar

▷ ésser la cançó enfadosa (v.f.), més llarg que un dia sense pa (p.ext.), no tenir fi (p.ext.), tornar a la mateixa cançó (p.ext.), amb aquest so l’enterraren (p.ext.), una i altra vegada (p.ext.), ésser un rellotge de repetició (algú) (p.ext.)

REPETIDAMENT

més de cent vegades SQ, [dir, fer, etc.,] moltes vegades (una cosa) (EC)

Com pot ser que te n’hagis oblidat, si t’ho he dit més de cent vegades?

→ una i altra vegada

una i altra vegada SCoord, repetidament / moltes vegades (R-M, *)

Aquella tarda va passar una i altra vegada davant del cafè, però no va decidir-se a entrar-hi / Li has de dir les coses una i altra vegada perquè et faci cas (R-M)

→ més de cent vegades

▷ ésser la cançó de l’enfadós (p.ext.), altra vegada (p.ext.)