Dues mitges taronges i el suplici de Tàntal (Història d’amor)

I quins són els nostres ídols? Doncs els vocalistes, els escriptors de llibres d’aventures i els qui fan cinema dolent i els qui editen revistes d’actualitat… Cal donar als treballadors allò que desitgen… Si volen porqueria, què carai!, porqueria els donarem. Tot està bé per nosaltres. Perquè nosaltres no demanem res. Perquè no sabem demanar res més. I tot el món podrit d’aquest comerç baix de prostitució de l’obrer ens insulta un dia darrera l’altre i a nosaltres tant se’ns en dóna.

Arnold Wesker, Les arrels.

Com cada matí, i quin fred, mare de Déu! Papa, et planxo la camisa i te la deixo a la galeria. A la galeria, dic. Mira, Tere, les meves mans, amb panadissos. Carrer Toledo, carrer Manzanares, carrer Sant Baltasar, carrer Pomar, ja hi som. A l’estació del Mercat Nou. Si avui no la retrates, has begut oli. Ho tens molt fàcil, carai. Quan les mosses entren al lavabo, a l’hora d’esmorzar, agafes la màquina i, flash!, ja tens la fotografia. Després la hi envies en una carta amb quatre frases de penícüla : muy querida mía, te adoro por tus lindos ojos… i la tia se’t desfà com la mantega. És l’última de la Corin Tellado? Vejam, no l’he llegida. Me la deixes i me l’empasso al metro. Adéu, xata, fins demà. Records al teu amor. Si ara ens resultes un nyicris! Jo, amb la Paqui, és cosa de pa amb mel. La tinc tota ensucrada; vaig i li dic: vine, carinyu, que et trec els sostens i juguem una estona. I ella que ve i se’m posa com una gateta. De mascle, en tens molt poc. Vols el plat a taula i te l’has de guanyar. ¿Cómo és ella? Joven, bonita, muy bonita. Tiene aspecto cansado, pobrecilla…. Vés, home, vés, si trigues tant a tenir una xavala per als teus gustos, més val que et fotis de cap a mar! I després véns a fer el fanfa amb nosaltres al Molino. El que passa és que no se t’aixeca, neula. Quatre estacions i sóc a la gàbia. Muy bonita, y tiene este aspecto refinado, delicado. Él no pensaba casarse, pero es que quizd nunca había visto una mujer como aquélla…. Quin mal de ventre. Què m’hi jugo que és de la cargolada d’ahir. Jo li deia, al papa: no, papa, que després em vénen uns recargolins com si fos la mala setmana. No siguis bleda, filla. Vinga, mira com el teu papa xerrica i fa el gorgorito, gorgorito. La deu tenir pansida com una flor sense aigua. Prou que disfrutava al Molino amb allò de caramelos de fruta, que chupa chupa y vas que chuta. I la negra, quina tia! Amb aquell panderu monumental. Ni la reina de Saba. Amb les galtones cap aquí, cap allà, i cantant: no me metas la mano, que se alborota mi hermano. És un enze, no t’hi encaparris. L’altre dia, molt chulapa, i ara, ja ho veus, un caguetes, com una beata. Ya te dije que no tuve demasiado tiempo para tratar con chicas. Todo el dia echado a la mar, para ganar el sustento de mi madre. Ademas, las encontraba a todas superficiales y vacías. Tú… eres distinta. Ja m’estic veient tot el matí al wàter amb aquest coi de diarrea. Els cargols m’han fet mal tota la vida. Però el papa, tossut: xiqueta, et lleparàs els dits amb aquesta petarrellada, ben cuits sobre el caliu. Mira com la llenya fa petarrons! Si regolfes, t’atonyinem i et quedarà enclastada a la cara la fesomia del mal de sant Vito. És una marquesona, però espera que tu la desvirguis. Au, vinga, no li neguis el favor. Te quiero, Maria, y deseo casarme contigo. Si no, et consumiràs, com un frare del Carme. M’he deixat la bata a casa. Suposo que la bruixa de l’encarregada no em buscarà les pessigolles. Si m’emprenya, faig figa quan es giri i llestos. Mitja cerilla, no tripegis tant i engega el motor. Apa, no pensis ara en les filles de Buda. Vols que et canti una miqueta, merengo-gallineta? Vampiresa, esa, esa…. Una altra vegada em vénen cagarrines, s’emporta la culpa el pebre. I l’allioli. I la mala bèstia serà capaç de pensar-se que me les piro. No em diràs que t’has embafat amb aquelles mari-conchas. Aprofita l’ocasió, que això són faves comptades. Si aquella filla de sa mare no em veu, m’emporto la fotonovel·la per entretenir l’estona. Apa, que te la presentem a punt de caramel. Y ahora…, es tan maravilloso sentirme querida, protegida, amada…. Eh, tu, xaval, no et deixis la màquina, ara! T’ha de sortir una fotografia ben rodona!