MERCÈ RODOREDA i GURGUÍ (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) deixà d’anar a escola molt petita i passà una infantesa solitària lliurada al somni i a la lectura.

Amb Aloma obtingué el premi Crexells de l’any 1937. Posteriorment la refaria i en publicaria la versió definitiva l’any 1969.

Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil espanyola l’obligaren a emprendre la peregrinació de l’exili.

El 1954, coincidint amb el seu establiment a Ginebra, començà la seva etapa de maduresa escrivint títols tan coneguts com Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962, potser la més coneguda i emblemàtica, portada al cinema i traduïda a nombrosos idiomes), El carrer de les Camèlies (1966), Jardí vora el mar (1967) i La meva Cristina i altres contes (1967). És a finals de la dècada dels setanta que tornà a Catalunya. Amb Mirall trencat (1974), acabada a Romanyà de la Selva, començaria la seva etapa de vellesa; el 1978 publicà el llibre de relats Semblava de seda i altres contes; el 1980 aparegueren Viatges i flors i Quanta, quanta guerra… i el 1986 La mort i la primavera, la seva obra pòstuma.

Considerada l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent i una de les més importants de la història de la literatura en català, va guanyar els premis més importants de la literatura catalana, com el Sant Jordi, el Ramon Llull, el Joan Crexells, el Lletra d’Or, el de la Crítica, el de la Crítica Serra d’Or, etc. El 1949 va ser nomenada Mestre en Gai Saber. El 1980 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.