Nota preliminar de lectura gairebé obligada

El dia vint-i-vuit de desembre vaig comprar tres cintes verges de gravació o, més ben dit, així m’ho pensava; un cop a casa, les vaig fer passar per tal de comprovar que rutllaven bé i, amb gran sorpresa meva, d’una d’elles en sorgí una veu que començava a contar una història. D’altres veus la prosseguien cada cop que, d’un episodi, ens n’anàvem a l’altre; vaig distingir-ne set. Hi va haver únicament dues interrupcions, potser de mig minut cada una, com si canviéssim de capítol. Després, la veu que havia iniciat la narració donava la data; no havia dit, però, el títol. Aquest, doncs, he hagut de posar-lo jo. És l’única contribució que he fet a la contalla, transcrita amb tota fidelitat i a la qual no m’he permès de donar un acabament; si la veu datava el text, senyal que allò era el final. Em cal afegir que els nois i noies que anaven desgranant la història semblava que s’hi divertien força; potser pensaven ja en la cara que posaria el comprador de la cinta. No se’ls devia acudir que tindrien tanta sort. Ara espero, és clar, que, si per atzar llegeixen el llibre, s’identificaran; els ho agrairia molt. I el lector potser també. Com demanar-los comptes, si no?