MANUEL DE PEDROLO i MOLINA (L’Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona 1990). Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. És un dels escriptors més destacats, i sens dubte el més prolífic i el més llegit, de la literatura catalana del segle XX.

Narrador, dramaturg, assagista, poeta i traductor, Pedrolo va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar regularment en la majoria de revistes catalanes de l’època. Com a traductor es va centrar en els autors francesos i nord-americans contemporanis i va dirigir també la col·lecció de novel·la negra «La cua de palla». La seva producció sobrepassa el centenar d’obres, amb reculls de contes com Crèdits humans (1956), obres dramàtiques com Homes i No (1957) o les novel·les Cendra per Martina (1952), Totes les bèsties de càrrega (1965) o Mecanoscrit del segon origen (1974), i amb el cicle novel·lístic Temps Obert, que engloba onze novel·les protagonitzades per Daniel Bastida.