24. Les tres virtuts del criat

Aquell home havia estat el personatge més influent de la cort d’un gran visir.

Com que era honest i intel·ligent va aconseguir que el seu reialme fos l’enveja de tots els reialmes propers. Sempre que podia concertava la pau, afavoria el comerç, i fins i tot la gent més pobra d’aquell reialme vivien amb una certa dignitat. Com que era honest i intel·ligent estava exposat a les enveges dels altres funcionaris, i un dia una intriga política el va deixar sense feina.

L’home, ferit en el seu orgull, al principi va oferir els seus serveis als reis, del voltant, explicant el seu historial d’aquesta manera:

—Senyor, jo he fet tal cosa i he fet tal altra, he fet possible això, he fet possible allò.

Però pel que sembla aquestes qualitats no impressionaven els reis que sempre li deien:

—Oh, sí, però jo tinc els meus ministres que fan exactament el que vós dieu, per què hauria de canviar-los per un altre?

—Senyor, jo sóc honest i intel·ligent.

—Bé, els meus ministres també ho són o almenys diuen que ho són. Hi, hi…

Aquesta era més o menys la resposta que anava rebent seguit.

Un dia, ja perdut l’orgull i gairebé a la misèria, es va presentar en un altre reialme. El rei li va fer exactament la mateixa pregunta que els altres:

—Bé, de què em podeu servir vós?

El pobre exministre va estar dubtant una estona si començar de nou amb tot aquell historial que, de fet, era honorable per ell. Així que va pensar vendre’s d’una altra manera:

—Senyor, jo sé fer algunes coses: sé trobar la qualitat de la beguda, escollir els convidats adequats per a una festa i fer foc sense fer fum.

El rei va quedar molt intrigat per aquestes qualitats. Ha, ha, el divertien, de manera que li va donar feina.

Al principi el va tenir com a criat, i un dia, per diversió, li va oferir una beguda perquè n’analitzés les seves qualitats. L’home va prendre la copa i va beure tot seguit. Mm.

—Bé, quin és el vostre veredicte? —va dir el rei.

—Senyor, aquesta beguda ha estat bona, és bona i serà bona.

—I doncs, què voleu dir amb aquestes paraules?

—Sí, senyor. Aquesta beguda que m’ha ofert té vinagre, vi i suc de raïm. El vinagre ha estat vi, el vi és un bon vi i el suc de raïm serà un bon vi.

—Ah! —va fer el rei molt impressionat.

Uns mesos més tard li va fer un altre encàrrec.

—A veure, d’aquí a una setmana és el meu aniversari. Hi, hi, vull que escullis els convidats més adequats per a la meva festa sorpresa. Hi, hi…

I així ho va fer. Un setmana més tard el rei es passejava distretament per tot el palau i quan va entrar al menjador va trobar, asseguts a taula, tots els seus enemics.

—Ah! —va bramar i va exigir la presència d’aquell criat ara mateix!

—Uh, uh, has desfet la meva festa sorpresa! Jo volia els meus amics més amics i tu hi has convidat els meus enemics. Ets un criat horrible.

—No, senyor, si ho penseu bé, veureu que els més adequats eren els vostres enemics. Al capdavall, convidant-los els podeu convertir en els vostres amics.

—Ah! —va fer el rei molt impressionat.

Uns dies més tard li va fer el tercer encàrrec. De fet, el va sotmetre a una prova.

—A veure, tu has dit que eres capaç de fer foc sense fer fum. Ho vull veure ara mateix.

El criat va portar llenya que havia posat a assecar durant mesos i va encendre el foc. Gens de fum.

—Saps què et dic? Que en comptes de criat seràs el meu primer ministre. Ho, ho, ho…

I així és com aquell home va recuperar la seva categoria, amb unes qualitats presumptament tan poc polítiques.