21. Glooscap

Els indis Mic Mac de l’Amèrica del Nord veneren Glooscap. Glooscap és un curandero i un mag. És molt poderós, no envelleix mai. Ell ha creat els animals domèstics pel benestar dels éssers humans i procura per la felicitat de la seva tribu i de les tribus llunyanes. Glooscap és molt poderós, però hi ha dies que la seva màgia minva i aleshores Glooscap és molt vulnerable. No gaire lluny d’allà, en una illa al mig del mar, viu Winpe. Winpe és un fetiller, però és tot el contrari de Glooscap. Utilitza el seu poder per fer el mal. Està envejós de Glooscap, pels seus poders i l’admiració que desperta entre els éssers humans.

Un vespre Glooscap sent l’advertència d’un ocell. Una tribu llunyana requereix els seus serveis per resoldre un problema molt urgent. S’acomiada dels seus familiars i parteix de viatge. Winpe se n’assabenta i decideix que aquella és l’oportunitat que esperava. Amb els seus guerrers envolta el poblat de Glooscap i fa presoners els seus familiars i s’endú fins i tot els gossos. Quan Glooscap torna de viatge descobreix el segrest dels seus familiars. Ell voldria seguir de seguida els seus captors però està cansat, la seva màgia l’ha abandonat, així que es retira al bosc i s’espera que la màgia torni a ell.

Mmmmm, quan han passat uns dies Glooscap se sent de nou poderós, aleshores fa un llarg udol:

—Ouuuuuuuuuuuuuuuuuuu!

I a aquest udol responen tots els llops de la contrada:

—Oouuh!

—Oouuuuuh!

—Ouuuuuh!

—Ouuuh!

Els udols arriben fins a les balenes. És l’advertència que Glooscap les necessita.

Una balena blava s’acosta a la platja on és Glooscap i diu:

—Què vols, Glooscap?

—M’has d’ajudar a rescatar els meus familiars —diu.

—Molt bé, enfila’t a la meva gropa.

Glooscap s’enfila damunt la balena i comencen el viatge cap a l’illa de Winpe.

Ja veuen l’illa i la balena adverteix:

—Ho sento molt, Glooscap, però t’he de deixar aquí. L’aigua cada cop és menys profunda i jo podria quedar varada.

—No, balena, apropa’t més a la costa, no puc malgastar els meus poders màgics intentant arribar allà d’un salt.

—Ho sento, però és que quedaré varada.

—No, jo et prometo que això no passarà.

La balena confia en Glooscap i avança una mica més.

—Glooscap, ens hauríem d’aturar, ara és perillós.

—No, balena, t’ho prego, una mica més.

La balena s’acosta una mica més i queda varada a la platja.

—Oh, veus? Ja t’ho havia dit!

—No t’amoïnis, balena, jo et salvaré.

Glooscap fa la pipa de la pau. Pap, pap, dóna la pipa a la balena, pap, pap, pap, ah! Les balenes no estan habituades al tabac i amb l’estossegada la balena deixa anar un doll d’aigua per un forat que té al cap. Xssst! A partir d’aleshores quan les balenes llencen aquell doll d’aigua tothom recorda que elles van ajudar Glooscap a recuperar la seva família.

Glooscap empeny la balena aigües endins aprofitant que amb el doll d’aigua s’havia desinflat i s’acomiada d’ella. Després es posa a buscar el rastre de Winpe, els seus guerrers i els seus presoners.

Quan arriba a la vora del campament veu la seva família allà al mig tractats com a esclaus. Glooscap sent la sang bullir, però ha d’esperar el moment propici. En aquell moment Winpe mana al germà de Glooscap que vagi buscar llenya al bosc.

—Eh! Tu, vés a buscar llenya al bosc! —diu.

El germà de Glooscap va cap al bosc. Quan Glooscap veu que el seu germà s’acosta fa tres cops el crit d’un duc blanc.

—Uh, uh, uh!

El germà reconeix el senyal de la família i s’acosta a l’avet que és l’amagatall de Glooscap i rep les seves instruccions.

—Fes que Winpe perdi la paciència amb tu. Així minvaran els seus poders màgics i jo m’hi podré enfrontar.

El germà de Glooscap se’n va tranquil·lament amb una branquella a trobar Winpe.

—Això és tot el que portes? T’he manat que anessis a buscar llenya al bosc, no que em portessis una branquella!

—La, la, ia, ia, oie… —el germà de Glooscap es fa el boig.

—Eh, què dius? No t’entenc.

—Io, uo, oie, ie, ie…

—Però què parles? Xiu, apatxe, peus negres? Què és?

—Oi, ie, ie, ie…

—Oh, no permetré que facis el boig amb mi.

Comença a perseguir el germà de Glooscap i quan són a la vora de l’arbre on s’amagava Glooscap ell s’interposa entre Winpe i el seu germà.

—He vingut a recuperar la meva família —diu.

—No ho aconseguiràs.

—Sí que ho aconseguiré.

Winpe intenta utilitzar els seus poders màgics, però fan figa perquè els ha perdut durant la persecució. Glooscap no fa cap violència, s’arrenca una ploma del capell, la passa per l’esquena de Winpe i la pròpia ira del fetiller el converteix en un núvol fètid que desapareix per sempre més.

Glooscap recupera la seva família i torna al seu poblat, i a partir d’aleshores continua vetllant per la felicitat dels indis Mic Mac.