JOSEP MARIA FOLCH i TORRES (Barcelona, 1880-1950). Novel·lista, narrador i autor teatral. La seva extensíssima producció, dedicada sobretot a infants i adolescents, obté una extraordinària popularitat.

Des del 1909 dirigeix el setmanari En Patufet, on publica, fins al 1938, les Pàgines viscudes. Des de la publicació de les Aventures extraordinàries d’en Massagran (1910) escriu un gran nombre de novel·les per a la «Biblioteca Patufet». És el creador del teatre català per a infants. L’èxit aclaparador li arriba sobretot amb Els pastorets (1916), l’obra més representada de la producció teatral catalana de tots els temps, i La Ventafocs (1920).

Publica novel·les d’estil naturalista i de caire psicològic, la més reeixida Joan Endal (1909). Crea la «Biblioteca Gentil», de novel·la rosa per a joves lectors. És el fundador del moviment dels «Pomells de Joventut» (1920-23). Després de la Guerra Civil subsisteix econòmicament pintant i escrivint en castellà. Mor en l’ostracisme. Des de 1998, la muntanya de Montserrat té un monument a la seva memòria, i les lletres catalanes l’homenatgen amb la convocatòria del premi de novel·la adreçada als infants i joves, que porta el seu nom.