Una nit d’hivern
En Josep Mateu m’havia trucat per telèfon i m’havia dit que ho feia des de casa seva, després de rebre la trucada del seu soci que s’havia tallat misteriosament, després de sentir un tret. Efectivament, al tinglado, el telèfon estava despenjat. Però si en Mateu m’hagués dit la veritat, no m’hauria pogut trucar a mi, perquè la línia del seu telèfon hauria estat retinguda per la trucada interrompuda d’en Rodríguez.
Després que jo li passés l’informe per telèfon, en Mateu havia anat al moll, s’havia barallat amb en Rodríguez i l’havia matat amb la pistola que tenien al tinglado. Però s’havia passat de llest, volent fer-se amb una coartada. I m’havia trucat a mi, com si ho fes des de casa seva. Quan va haver confessat l’assassinat a comissaria i vaig tornar a casa, la línia que estava retinguda era la meva.
Ah, i no vaig tenir línia a casa fins que el jutge d’instrucció va donar ordres als policies que pengessin el telèfon del tinglado de Successors d’Antoni Mateu, S. L.