Notes. Winterreise

^[1] Som al Zentralfriedhof («cementiri central») de Viena. Hi ha enterrats Beethoven, Brahms, Gluck, Schubert i Hugo Wolf en l’anomenat «quadrat dels músics» (Gräbergrupper 32 A), com també Johann Strauss, pare i fill, Josef Strauss, Josef Lanner, Arnold Schönberg, etc. [Torna]

^[2] No hi ha cap tomba de Mozart, perquè va ser enterrat en una fossa comuna. Però allà mateix, al quadrat dels músics, hi ha el monument a Mozart. [Torna]

^[3] Plat a base de col (una col blanca, tallada, salada i fermentada), patates bullides i carn de porc, típic d’Alsàcia. [Torna]

^[4] Família de músics vienesos. El pare, Johann Strauss (Viena 1804-1849), fou un compositor i director d’orquestra de formació autodidàctica, el creador del vals vienès. Els seus fills Johann (Viena 1825-1899), Joseph (Viena 1827-1870) i Eduard (Viena 1835-1916) foren també músics. Destacà, sobretot, Johann Strauss, autor d’uns 150 valsos, entre els quals el cèlebre An der schönen blauen Donau («El bell Danubi blau», 1867). [Torna]

^[5] Príncep Aloys Liechtenstein (Praga, 1846 – Viena, 1920). Polític i reformador social. [Torna]

^[6] Gute Nacht (236), primer lied del cicle Winterreise. Aquest lied repeteix diverses estrofes amb idèntica música i en les dues últimes en planteja una en dinàmica forte i una altra en mode major, cosa que provoca un contrast sorprenent i preciós. [Torna]

^[7] Nom de la part baixa de la ciutat de Budapest, a l’esquerra del Danubi. Barri dels comerciants, entorn del qual s’han anat formant els nuclis industrials, va ser, abans de la seva unió amb Buda, una ciutat independent. [Torna]

^[8] Escola Superior. [Torna]

^[9] Cançó popular italiana. [Torna]

^[10] «Com si hagués començat al meu cor en el seu curs, / era tèrbol, savi i gran, el Danubi» (Attila József). Attila József (Budapest, 1905 – Balatonszárszó, 1937). Poeta revolucionari hongarès, màxim representant del realisme socialista a Hongria. Aquests dos versos pertanyen a la versió que en van fer Eduard J. Verger i Kálmán Faluba. [Torna]

^[11] El Ring («anell») és una ronda que envolta Viena, creada per l’emperador Francesc Josep l’any 1857. Allà on hi havia hagut les antigues muralles, ara hi ha unes grans avingudes, que adopten els noms següents: Franz Joseph-Kai (Kai vol dir «moll», és el que toca al canal del Danubi), Schubertring, Kärtnerring, Opernring, Burgring, Rennerring, Luegerring i Schottenring. [Torna]

^[12] «Parc de la Ciutat». Creuat pel riu Viena, envoltat d’arbres centenaris, hi ha monuments a diversos compositors: Bruckner, Schubert, i, sobretot, el famosíssim monument a Johann Strauss fill. [Torna]

^[13] Fragment de «Der Leiermann» («El músic de carrer»), el darrer lied de Winterreise. La noia és com el vell descalç sobre el terra glaçat amb la viola de roda a la mà esguardant llunyans moments feliços. [Torna]

^[14] «Ciutat del Danubi». Barri de Viena situat a la riba del Danubi, prop del Donauturm («torre del Danubi»). Correspon al districte XXII. [Torna]

^[15] Una de les ciutats més importants de la regió de Weinviertel, situada a uns 20 km al nord de Viena. [Torna]

^[16] Espai verd situat a l’est de Viena, entre els dos braços del Danubi. Antigament era un terreny de caça destinat a l’aristocràcia; l’emperador liberal Josep II el va obrir al poble i hi van proliferar cafès, etc. Hi ha una enorme sínia (67 m d’altura i 61 m de diàmetre), construïda l’any 1897, que és, probablement, la imatge més famosa de la ciutat. [Torna]

^[17] Barri del nord-oest de Viena, on hi ha les cases en què va viure Beethoven l’any 1802 (Probusgasse n. 6), on redactà la famosa carta, anomenada «Testament de Heiligenstadt», arran d’una crisi de desesperació deguda a la seva sordesa, i el 1817 (Pfarrplatz n. 2). [Torna]

^[19] El més cèlebre poblet vitícola, amb cases baixes i acolorides, ple de tavernes (Heurigen), situat al nord-oest de Viena. Entre Heiligenstadt i Grinzing, Beethoven, que s’havia establert a Viena l’any 1790, va dir al seu amic el pintor Schindler, que era allà on havia compost «l’escena del rierol (de la Sisena Simfonia), i els passerells, allà dalt, les guatlles, els rossinyols i els cucuts l’han escrita amb mi». [Torna]

^[20] Locució francesa que significa «prejudicis». [Torna]

^[21] Llenguatge pantonal o atonal. Utilització lliure de les dotze notes de l’escala, en contraposició a l’ús restringit que en fa la tonalitat. Aquest terme es va aplicar especialment a l’escola vienesa: Schönberg, Berg, etc. [Torna]

^[22] «Església dels franciscans», cf. «Opus pòstum». [Torna]

^[23] Potser si el telèfon no hagués sonat, hauria descobert que BADesHC donava DesBACH («de Bach»), i hauria pogut descobrir el veritable autor del tema de Fischer (cf. «El somni de Gottfried Heinrich»). [Torna]

^[24] Fragment d’«Erstarrung» («Congelació»), el quart lied de Winterreise (250). En alemany, diu: Soll denn kein Angedenken / Ich nehmen mit von hier? / Wenn meine Schmerzen schweigen, / Wer sagt mir dann von ihr? [Torna]

^[25] La dona amb cadira de rodes fa pensar en el film An affair to remember (1957), dirigit per Leo McCarey i protagonitzat per Cary Grant i Deborah Kerr. Els dos personatges principals se citen, com Zoltán i Margit, al cap d’un temps de separació a l’Empire State de Nova York. Ella no hi pot arribar perquè té un accident, que la deixa paralítica. [Torna]

^[26] La inscripció a la tomba de Schubert diu: «A la seva memòria. De les societats corals masculines de Viena». [Torna]

^[27] Cf. p. 157. [Torna]

^[28] L’Acadèmia de Música Liszt de Budapest ofereix una educació avançada en tots els aspectes de la música, interpretació, composició i investigació incloses. [Torna]

^[29] Fragments de Winterreise (258). Els primers pertanyen a l’estrofa final de «Gute Nacht» («Bona nit»), el primer lied del cicle, i els darrers pertanyen a «Der Leiermann» («El músic de carrer»), l’últim lied. La versió en català és de Miquel Desclot. En alemany, diuen: 1. Sollst meinem Tritt nicht hören / Sacht, sacht die Türe zu! / Schreib’ im Vorübergehen / Ans Tor dir: Gute Nacht, / Damit du mögest sehen, / An dich hab’ ich gedacht. 24. Drüben hinterm Dorfe / steht ein Leiermann / Und mit starren Fingern dreht er, / was er kann. / Barfuß auf dem Eise wankt / er hin und her / Und sein kleiner Teller bleibt / ihm immer leer. / (…) / Wunderlicher Alter, / soll ich mit dir geh’n? / Willst zu meinen Liedern / deine Leier dreh’n? [Torna]