Notes. Nocturn
[1] Ciutat alemanya del land de Hessen. Situada a banda i banda del riu Lahn, té universitat des del 1527, que va convertir-se en un important centre de difusió de la Reforma de Luter. [Torna]
[2] Lied (en plural, lieder) vol dir «cançó» en alemany. Gènere romàntic per excel·lència, basat en la poesia i la música, els lieder són cançons creades sobre poemes ja existents. Schubert en va compondre més de sis-cents, entre els quals cal destacar els cicles sobre textos de Wilhelm Müller, Die schöne Müllerin («La bella molinera») i Winterreise («Viatge d’hivern»), a més de la col·lecció pòstuma Der Schwanengesang («El cant del cigne»). [Torna]
[3] Antoni Soler i Ramos (Olot 1729 – El Escorial 1783). És un dels compositors europeus més notables del segle XVIII. Escolà de Montserrat, va estudiar amb Domenico Scarlatti. La seva immensa producció desaparegué en gran part l’any 1808 amb l’ocupació francesa d’El Escorial. Modernament, moltes de les seves obres han estat editades a cura de Robert Gerhard, Santiago Kastner i Samuel Rubio. [Torna]
[4] Hugo Wolf (Windischgrätz 1860 – Viena 1903). Compositor austríac, és un dels grans autors de lieder, juntament amb Schubert, Schumann i Brahms. També té algunes peces instrumentals, moltes de perdudes i d’altres d’inacabades. Als disset anys, quan el van expulsar del conservatori, va compondre un esbós bastant complet de sonata per a violí i piano. [Torna]
[5] Béla Bártok (Nagyszentmiklós, Hongria, 1881 – Nova York 1945). Compositor, musicòleg i pianista hongarès. Profund coneixedor de la música folklòrica, creà la seva pròpia visió musical recollint melodies populars que transcriví i analitzà minuciosament. Aquesta anàlisi l’ajudà a bastir construccions sòlides en el camp tonal i en el formal. [Torna]
[6] Beethoven va escriure cinc concerts per a piano i un concert per a violí (1806), del qual va fer, dos anys més tard i per a una dama, una versió per a piano. [Torna]
[7] Domenico Alberti (Venècia 1710 – Roma, 1740). Compositor, cantant i clavecinista italià. Escriví òperes, cantates, motets i trenta-sis sonates per a clavecí en les quals fa molt ús del dibuix musical que porta el seu nom (el «baix d’Alberti»). [Torna]
[8] San Giorgio Maggiore és una de les illes de la ciutat de Venècia. Hi ha l’església de San Giorgio Maggiore (1565), obra d’Andrea Palladio. [Torna]
[9] Pau Casals (el Vendrell 1876 – San Juan, Puerto Rico 1973). Violoncel·lista, director d’orquestra i compositor. Conegut arreu del món, la seva vida canvià radicalment arran de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i de la Segona Guerra Mundial (1939-1945): exiliat voluntàriament a Prada de Conflent, esdevingué un defensor infatigable de la pau, la llibertat i de les minories oprimides. Compongué l’himne a la pau de l’ONU (Himne a les Nacions Unides). L’any 1979 les seves despulles foren traslladades al Vendrell. [Torna]
[10] Mieczyslaw Horzowski (Lvov, Polònia, avui Lviv, Ucraïna, 23 de juny de 1892 - Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units, 22 de juliol de 1993). Pianista polonès nacionalitzat nord-americà. Estudià en el Conservatori de la seva ciutat nadiua i quan tenis set anys d’edat ingressà en la classe de Theodor Leschetizky a Viena. El 1901, interpretà el Concert per a piano núm. 1 de Ludwig van Beethoven a Varsòvia. D’aquesta manera va adquirir fama com a nen prodigi. Fins el final de la II Guerra Mundial, fou considerat un dels millors intèrprets de música de cambra. Realitzà gires i concerts al costat de Pau Casals i contribuí d’una forma decisiva a la difusió de les obres de cambra a Nova York, ciutat en la que vivia des del 1940. El 1948, es nacionalitzà estatunidenc. Des de 1952, mantenia una activitat docent en el Curtis Institute. Va gaudir d’una llarga i plena vida. Curiosament va morir un mes abans de complir 101 anys. (N. de l’E.D.) [Torna]
[11] Felix Mendelssohn-Bartholdy (Hamburg 1809 – Leipzig 1847). Pianista, organista i compositor. Un dels creadors del romanticisme musical, va contribuir decisivament al redescobriment de Bach. [Torna]
[12] Prestigiós cafè situat a la Plaça de Sant Marc de Venècia. [Torna]
[13] «El temps fuig», expressió llatina que fa referència al pas del temps. Tòpic literari. [Torna]
[14] La sisena nota musical, el la, és la referència per a l’afinació de la veu i dels instruments. El diapasó és una làmina d’acer en forma de U que, posada en vibració, dóna el la (440 Hz, en els instruments actuals). [Torna]
[15] Practicar al piano: fer escales, etc. [Torna]
[16] Es tracta d’un piano fet per Sébastien Érard (Estrasburg, 1752 – La Muette, Passy, 1831), prestigiós constructor francès d’instruments, especialment de pianos i arpes. [Torna]
[17] Cf. «El somni de Gottfried Heinrich». [Torna]
[18] Cotxe de cavalls tancat de quatre portes, normalment de dos seients. [Torna]
[19] Es refereix a la mateixa simfonia, la núm. 4 en do menor D 417, completada l’any 1816. [Torna]
[20] Instrument de teclat amb llengüetes lliures que vibren per l’aire d’unes manxes mogudes per pedals o per un motoret. Anomenat també «orgue de llengüeta», va gaudir de gran popularitat al llarg del segle XIX i començaments del XX, ja que era un bon substitut de l’orgue de tubs a les esglésies, teatres i fins en cases particulars. Els orgues elèctrics, però, el van eclipsar absolutament. [Torna]
[21] Paper amb pentagrames, apte per a escriure-hi les notes musicals. [Torna]
[22] Manera de moure els dits mentre es toca un instrument. [Torna]
[23] Començar alguna cosa amb gran arrencada. Aquest nom prové d’una estratègia del joc d’escacs. [Torna]
[24] Johann Sebastian Bach (Eisenach 1685 – Leipzig 1750). Compositor alemany, descendent d’una família de músics (l’avantpassat conegut més antic és Hans Bach, nascut el 1520) i pare de músics. Valorat i alhora incomprès pels seus contemporanis, la seva música va caure en l’oblit durant més de mig segle, fins que Mozart i, sobretot, Mendelssohn, el van redescobrir. Avui és considerat un dels músics més importants, essencials, de tots els temps. A Catalunya, l’Orfeó Català i Pau Casals, que va descobrir les seves cabdals sis sonates per a violoncel, van divulgar la seva obra. [Torna]
[25] Dietrich Buxtehude (Bad Olsesloe, Holstein 1637 – Lübeck 1707). Organista i compositor alemany. El més important dels precursors de Bach, sobre el qual exercí una gran influència. Autor de sonates, suites, música vocal profana, cantates i altra música religiosa, excel·lí com a organista i amb les composicions per a orgue. [Torna]
[26] Joan Baptista Cabanilles (Algemesí 1644 – València 1712). Compositor i organista, és la figura més destacada de la música per a orgue hispànica de la segona meitat del segle XVII. Autor d’obres per a orgue i obres vocals, compongué també una missa a sis veus i baix continu. [Torna]
[27] César-Auguste Franck (Lieja 1822 – París 1890). Organista i compositor. Amb les seves obres dedicades a l’orgue en renovà el repertori, aleshores en decadència. És considerat també el fundador de la música de cambra francesa, amb peces com un Quintet amb piano en fa menor (1879), un Quartet de corda en re major (1889) i la famosa Sonata per a violí i piano en la major (1886). Cf. «Sang de violí». [Torna]
[28] Bonaventura Bruguera i Codina (Canet de Mar 1795 – Tarragona 1876). Compositor i organista. Compongué música d’església per a veus i orquestra. [Torna]
[29] Henryk Wieniawski (Lublin, 1835 – Moscou, 1880), professor de piano i violinista solista de la cort imperial russa, autor de diverses obres, entre les quals dos concerts per a violí, dues poloneses i masurques. [Torna]
[30] Claude-Achille Debussy (Saint-Germain-en-Laye 1862 – París 1918). Compositor francès. Estudià a París amb César Franck. La seva harmonia, que ha estat anomenada «impressionista», resulta, al costat de l’expressionisme atonal de la segona escola de Viena, un dels dos pilars més alts del segle XX. Publicà també un gran nombre d’articles de crítica i d’estètica musical. [Torna]
[31] Camille Saint-Saëns (París 1835 – Alger 1921). Compositor francès, fou un pianista precoç que es distingí com a concertista i organista. Navegant contra el corrent del seu temps, obrí nous camins a la música francesa. Deixà obres per a orquestra, cinc concerts per a piano, tres per a violí, dos per a violoncel i algunes òperes, com Samsó i Dalila (1877). [Torna]
[32] Robert Schumann (Zwickau, Saxònia1810 – Endenich, Renània 1856). Compositor alemany, autor especialment de lieder. Podríem destacar-ne, per exemple, Dichterliebe («L’amor del poeta», 1840), amb textos de Heinrich Heine, i composicions pianístiques, entre les quals Kreisleriana (1838), el títol del qual fa referència a Johannes Kreisler, protagonista de l’obra biogràfica d’E.T.A. Hoffmann (cf. «Opus pòstum»). [Torna]
[33] L’adagio és una composició musical en un temps lent. Es pot referir també al moviment lent d’una sonata, simfonia, etc. en diversos temps. [Torna]
[34] El «Nocturn», que dóna lloc també al títol d’aquest conte, és el nom de diverses peces musicals. Al segle XVIII designaven obres instrumentals concebudes per ser interpretades de nit, però als segles XIX i XX designen obres per a piano sol. El creador del gènere és l’irlandès John Field. Són especialment famosos els vint-i-un nocturns de Chopin. Debussy té també tres poemes simfònics per a orquestra amb aquest títol, manllevat en aquest cas dels quadres de Whistler. [Torna]
[35] Obra musical per a un o més instruments solistes, que generalment comprèn quatre moviments: un allegro, un adagio o un andante, un minuet o un scherzo, i un final viu. [Torna]
[36] Fa referència a la tonalitat de la peça. [Torna]