Notes. Sang de violí
[1] Cf. «Nocturn». [Torna]
[2] Giuseppe Tartini (Pirano, Ístria, 1692 – Pàdua, 1770). Compositor i violinista italià. Autor de moltes obres per a violí (entre les quals la famosa sonata El refilet del diable), és un dels creadors de la moderna escola violinística. [Torna]
[3] Niccoló Paganini (Gènova, 1782 – Niça, 1840). Violinista i compositor italià. Com a violinista, fou extraordinari. Com a compositor, és autor de vint-i-quatre Capricis per a violí, així com de nombrosos concerts per a aquest instrument. [Torna]
[4] Aquesta peça, d’harmonia molt personal, Franck la compongué el 1886. És considerada com una de les grans obres de música de cambra de tots els temps. [Torna]
[5] Maurizio Pollini (Milà, 1942). Pianista italià. Un dels millors intèrprets tant de repertori clàssic (Chopin) com modern (Boulez, per exemple). [Torna]
[6] Aquest concert és la darrera obra que escriví Alban Berg (Viena 1885-1935). Artista complex, amb una obra sòlida, elaborada amb gran perfecció formal, és un dels grans representants de l’expressionisme musical. Compost el mateix any de la seva mort, està dedicat «A la memòria d’un àngel», en referència a la filla d’Alma Mahler i de Walter Gropius, Manon, que va morir de poliomielitis als dinou anys. És un concert amb quatre moviments, Andante, Allegretto, Allegro i l’Adagio final, basat en la melodia coral de Bach «Es ist genug» (BWV n. 60), i amb música popular de Caríntia. Es va estrenar a Barcelona el 1936. Jaume Cabré basa la seva novel·la L’ombra de l’eunuc en aquest concert, que és, en definitiva, una mena de rèquiem, una reflexió al voltant de la mort. [Torna]
[7] Jordi Cervelló i Garriga (Barcelona 1935). Compositor d’obres per a violí i orquestra, per a orgue, etc. Per l’obra Seqüències sobre una mort, va obtenir el premi Ciutat de Barcelona el 1973. [Torna]
[8] Antonio Stradivari (Cremona ? ~ 1643 – 1737). Conegut també amb el nom llatinitzat Stradivarius, fou deixeble de Niccolò Amati. Autor de més de cinc-cents violins, d’una sonoritat excepcional, de factura perfecta. Va fer fins a mil instruments, entre violins, violes i violoncels. [Torna]
[9] Cremona és una ciutat de la Llombardia (Itàlia), que, des del segle XVI, va ser un important centre d’instruments de corda. Hi van tenir tallers grans mestres com els Amati, els Guarneri, els Malpighi i els Stradivari. Es refereix, doncs, a set violins fets en aquesta ciutat. [Torna]
[10] Antonin Petrof va ser el primer d’una nissaga de constructors de pianos. D’origen txec, es va instal·lar a Viena l’any 1857. La casa Petrof té renom des del 1864. [Torna]
[11] Oliver Messiaen (Avinyó, 1908 – París, 1992). Compositor i organista francès. Les seves investigacions rítmiques i modals el situen en un pla preferent dins el panorama contemporani. [Torna]
[12] Claudio Monteverdi (Cremona, 1567 – Venècia, 1643). Compositor italià amb el qual s’inicia el pas del madrigal a l’òpera. Creador d’aquest darrer gènere, hi introdueix l’ària lírica. Autor també de diversos madrigals. [Torna]
[13] Andrea Gabrielli (c. 1510-1586), compositor i organista italià, va ser un els principals madrigalistes del Renaixement. Giovanni Gabrielli (c. 1557-1586), nebot i deixeble de l’anterior, va ser un compositor que va crear una primera estereofonia musical, en utilitzar els dos cors de Sant Marc de Venècia. [Torna]
[14] Robert Gerhard (Valls, 1896 – Cambridge, 1970). Compositor català, deixeble de Granados i de Pedrell a Barcelona i de Schönberg a Viena. Introductor del dodecafonisme a la Península, va escriure dues òperes, diversos ballets, simfonies, un concert per a piano i orquestra, etc. [Torna]
[15] Cf. «Nocturn» (112): l’home de la barba ja havia mort i, per tant, l’impostor Robert Balló/Damià Cervera ja no podia compondre. [Torna]
[16] Bastant ràpid. [Torna]
[17] Fritz Kreisler (Viena 1875 – Nova York 1962). Violinista i compositor. La seva brillant carrera de concertista el féu famós arreu del món. Figura en els programes de concert on les cadències són importants i s’especifica de qui són. [Torna]
[18] Greu i pesant, lent. [Torna]