XXVIII. L’ESPINGUERI GUERI-GUERI
L’Espingueri té una fila
que és més negra que el carbó.
L’Espingueri gueri-gueri,
l’Espingueri gueri-got;
l’Espingueri gueri-gueri,
l’Espingueri gueri-got.
Ell bé prou que vol casar-la,
ningú l’hi ha volguda, no.
Ja la porta a la fira,
a la fira del Masnou.
Tota la gent se la mira,
ganyotes li fa tothom.
Passa un xato, guenyo i manco,
geperut i camatort.
—¡Jo bé prou m’hi casaria
si li dàveu un bon dot!—
—Per faldilles una sàrria,
per camisa un sarriot.
L’Espingueri, gueri-gueri
Per sabates una teula,
per mitges un cabassot.
Per cintetes una corda,
per manto un mal sacot.
Per corona un forc de cebes,
per flor de sar un allot.—
Unes bodes volem fer-ne
que se’n parli a tot el món.
A l’església de seguida,
abans no surti el rector.
Varen agafar una mosca
i la varen rostir al foc.
La núvia es menja les ales,
el nuvi el caparrot.
La demés gent de la boda
es van menjar l’altre tros.