VI. EL SASTRE

Allí dalt n’hi havia un sastre

que venia de cosir;

ja n’encontra tres ninetes

a la vora del camí.

Companyia de ninetes

no vindrà mai més amb mi;

jo em pensava burlà’m d’elles

i elles s’han burlat de mi.

—Voleu venir, les ninetes

una horeta i mitja amb mi?

—Ai, si, per cert, et bon sastre,

cap allà volem venir:

En ser-ne al mig de la costa

ja els començava a dir;

ja li han desfet les calces,

les hi tiren dalt d’un pi.

Amb una sola d’espardenya

les hi varen esclafir,

l’han tirat dalt d’una rasa

que se’n pensava morir.

Reclamava a sants i santes

i al gloriós Sant Pelegrí:

—Si em deixeu sortir d’aquesta,

una missa us faré dir.

Santa Clara, Santa Petra,

Sant Pacià i Sant Bernardí,

mentre tals treballs passava

son germà passà per allí.

—Mai no ho hauria dit, sastre,

que te’n deixessis rendir

per tres o quatre ninetes

a la vora d’un camí.